Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

La Síndria

La síndria, xíndria, meló d’aigua o meló d’Alger (Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai de la família Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l’estil de les parres (enfiladissa), originària del Sud d’Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis.

La síndria és, generalment, esfèrica, ovalada, cilíndrica o el·lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d’aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides.

Amb un contingut d’aigua d’un 95%, és d’origen africà (Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica) on és usada com a substitut de l’aigua en l’estació seca. Es cultiva a totes les regions càlides del planeta, però destaca Turquia com a principal productor, es va propagar per les costes del mar Mediterrani i per tots els països càlids. Va arribar a Amèrica portada pels colons europeus i es va estendre per tot el continent.

És un dels fruits més grans que es coneixen, poden arribar als 15 kg de pes, però el més comú són peces de 2 a 4 kilograms. La pell és llisa, molt gruixuda de color verd, encara que a vegades presenten un dibuix a bandes.

La polpa, principalment de color vermell, i excepcionalment de color groc (síndria ananàs), té una textura acüosa i porosa, amb abundants llavors. 
Pel que fa al seu valor nutricional, no aporta quasi vitamines ni minerals, i fins i tot el seu contingut en sucres és relativament baix, això si, res millor que una síndria fresca per apagar la sed. La seva gruixuda escorça li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental i ja que és molt sensible al fred, no s’ha de mantenir a temperatures inferiors a 7 o 10º C.

El seu color pot variar entre el verd fosc, el verd clar o el groc, fins i tot una combinació d’ambdós. Té una polpa de color rosat o vermellós i segons la varietat, pot contenir o no nombroses llavors (negres, marrons o blanques). Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. És molt refrescant i generalment té un sabor dolç. És exquisida com fruita de taula i també en granissats, sucs i refrescos.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració, la síndria te que “ cantar”, això és, quan se li donen lleugers copets amb la palma de la ma a la pell hem de notar durant un temps unes petites vibracions com a resposta al nostres cops. Si aquestes vibracions són imperceptibles o per al contrari no dona la suficient sensació de fermesa, és millor triar-ne una altra.

Propietats:

La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d’aigua conté (95%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix, només 20 calories per 100 grams. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Varietats:

Síndries diploides o amb llavors: són les varietats cultivades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem: 
Fruits allargats: d’escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melons. A Espanya tot just es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray. 
Fruits rodons: d’escorça de color verd fosc o negre, són els exemplars més cultivats encara que estan sent desplaçats per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya – Almeria i València-), Dulce Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

Síndries triploides o sense llavors: Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres de color blanc que passen desapercebudes al menjar el fruit. Es caracteritzen per tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color vermell o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsina, entre d’altres.

Composició per 100g de porció comestible

Calories: 20,3

Hidrats de carboni (g): 4,5

Fibra (g): 0,3

Potassi (mg): 88,5

Magnesi (mg): 11

Provitamina A (mcg): 18

Acido fólico (mcg): 3

mcg=micrograms

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La Síndria

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Els bolets

Els bolets són uns vegetals que contenen un elevat contingut d’aigua i una bona quantitat de fibra.

Són aliments que contenen una gran quantitat de minerals com el seleni, el potassi, el ferro, el coure o el iode i vitamines del grup B.

Recomanaríem aquest aliment especialment a les persones que vulguin controlar el seu pes, gràcies al seu elevat percentatge d’aigua el seu valor calòric és molt baix. Per tant són una bona opció per a dietes d’aprimament.

Són aliments rics amb purines, per aquelles persones que tenen pedres al ronyó o purines no és un aliment convenient.

Els bolets s’han de menjar o conservar el més aviat possible per mantenir el seu sabor i les seves propietats nutricionals. S’han de triar i netejar un cop arribem a casa i assegurar-se que tots els bolets que tinguem són comestibles. Els experts recomanen netejar-los amb un raspall o un pinzell. En netejar-los, si optes per aigua, és recomanable no posar-los directament sota l’aigua l’aixeta, ja que es poden fer malbé.

Si us agrada anar-ne a buscar en aquest web trobareu molta informació: “bolets.info”. Receptes, informació bàsica dels bolets, tipus de bolets, zones de Catalunya on trobar-ne… A més a més també podreu veure una aplicació per el mòbil que han elaborat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Els bolets

Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Sovint en parlar de les qualitats d’aquestes carns ens pregunten: veritat que la de pollastre (o gall dindi) té menys greix? O quina és la millor? O quina és la més adequada si em vull aprimar?

Avui parlarem de les diferències entre aquestes dues carns, si bé, i, encara que sembli una paradoxa, parlarem de les seves similituds, que són moltes.

Ambdues carns, tant la de pollastre com la de gall dindi, són del tipus anomenat “carns blanques” i al ser d’aviram comparteixen un seguit de característiques que ens fan afirmar que les dues són carns d’excel·lent qualitat nutricional.

– Tenen un percentatge d’aigua similar, al voltant del 75% (sense tenir en compte la pell).

– El seu valor calòric per ració (125 g de carn, sense pell) està entre130 i 140 kcal.

– Són aliments altament proteics, aportant entre 25 i 30 grams de proteïna per ració.

– La proteïna en les dues carns és d’altíssima qualitat, contenint tots els aminoàcids essencials.

Baix contingut en greix que va de menys d’1 gram per ració a 5 grams.

Alta digestibilitat tant de la carn de pollastre com de la de gall dindi.

Anem a buscar ara les diferències, si bé us avancem que no són significatives i per tant no són determinants en l’elecció d’un tipus o altre d’aviram. Sovint les diferències es troben entre les diferents parts d’una mateixa espècie, ja sigui pit o cuixa.

  1. El pit de gall dindi és la part que menys greix té, 0.8 grams per ració, mentre que la cuixa de pollastre la que més amb 5,1. Malgrat això, en els dos casos el contingut en greix és molt baix.
  2. També el pit de gall dindi és on trobem més proteïna, 30.8 grams per ració, però poc diferenciat del 25 grams de la resta de parts i d’aviram.
  3. El pit de pollastre té un elevadíssim contingut en seleni, que cobreix més del 70% dels requeriments diaris d’un adult. En gall dindi i cuixa de pollastre aquesta cobertura es queda “només” en un 55-65%.
  4. També en ferro i cinc és el gall dindi qui n’aporta més, mentre que en les vitamines niacina i B6 és el pollastre el millor posicionat.

Podríem seguir relacionant les petites diferències nutricionals entre una i altra carn, però les trets bàsics que caracteritzen aquestes carns són comuns i per tant els gaudireu tant si en mengeu una com l’altra.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

625a Fira Agropecuària – Vila-Rodona

Dies 2, 3, 4 i 5 de novembre del 2018 Vila-rodona (Alt Camp)

Fira Agropecuària de Vila-rodona
La nostra Fira Agropecuària data de l’any 1.393, d’una concessió real. Prové de l’època comercial catalana, moment en que molts pobles i viles de Catalunya van començar a celebrar fires, que inicialment tenien una duració de 15 dies.
Durant molt de temps el que s’exposava i es venia eren animals de càrrega, i es tenen coneixements que als segles XVIII-XIX a Vila-rodona s’havien comercialitzat 800 mules per any.
A conseqüència de la mecanització de l’agricultura, la Fira tingué canvis importants. El sector ramader va desaparèixer i la Fira va passar a ser multisectorial (agrícola, automoció, artesana, …) amb una significant varietat alimentària.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.vila-rodona.cat/

Temps de Bolets

L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics, com és el cas del pixaconill o groguet (Tricholoma equestre).

Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.

Mites Falsos

Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.

És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com passa amb algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no us els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics, tot i que en menor quantitat.

Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.

Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.

Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Temps de Bolets

Fira de Fires – Castellterçol 2018

Dia 21 d’octubre del 2018 Castellterçol (Vallès Oriental)

– Pel que fa a la ramaderia, la gent que encara té bestiar a casa el porta a la fira i se’n fa una exposició.
– Pel que fa als bolets, les plantes i les herbes remeieres, la relació amb el poble també és evident. Castellterçol està envoltat de boscos. Anar a collir bolets i utilitzar les herbes per fer tisanes o ungüents són activitats tradicionals que encara ara tenen molts ade- ptes. A la fira s’hi poden comprar bolets de tot tipus.
– A la fira també hi ha artesania. Parades que porten productes alimentaris i de proximitat: pa i coques, embotits, formatges, olives… També parades de roba, complements, joieria, sabates. I decoració de la llar.
– Enguany també hi haurà demostració d’oficis, jocs gegants de caire familiar, narracions, show cooking, passeig a cavall pels menuts, degustació de bolets i venda de productes artesans i naturals.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.castelltersol.cat/

Alimentació saludable

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Ara bé, l’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència —proporció de plaer, relacions afectives, identificació social i religiosa, etc.— que configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona. Les diferents maneres de menjar de cada país estan definides, entre altres factors, pel territori, per les seves tradicions, la història i l’economia. El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural; per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. Malgrat que existeixen moltes propostes saludables, una de les més conegudes al nostre entorn és la dieta mediterrània, que es basa en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous. L’aigua és la beguda principal i la més saludable. La dieta mediterrània també es caracteritza per procurar els àpats familiars, la utilització d’aliments locals i estacionals i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.


Guies d’alimentació saludable


Alimentació infantil


Alimentació en la gent gran


Alimentació en l’entorn laboral


Alimentació en temps de crisi


Higiene i seguretat alimentària

Receptes i gastronomia


Alimentació i diversitat cultural


Temes destacats

Edició 2017
Edició 2017

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Alimentació saludable

Cuida el teu cor!!!

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!

Menys sucre refinat, més dolç natural

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la estèvia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys sucre refinat, més dolç natural