Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Porc (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Caracterítiques de producció
La carn de porc emparada sota aquest distintiu prové d’animals procedents de les races Duroc, Large White, Landrace, Blanc Belga, Pietrain i Hamshire. El percentatge total d’intervenció de les races Blanc Belga i Pietrain en la formació del producte final ha de ser inferior al 30%.

Els animals destinats a produir carn emparada sota la Marca Q han de procedir exclusivament de programes de producció en cicle tancat que incloguin la granja de naixement dels garrins i les granges d’engreix.

Les fórmules del pinso s’hauran de notificar al Servei de Producció Ramadera del DAAAR, i en la seva elaboració s’utilitzaran matèries primeres de qualitat i no han de presentar cap tipus de deteriorament ni alteració organolèptica o de composició, i el seu emmagatzematge ha de ser, en tot moment, el més adequat.

L’edat de sacrifici dels porcs emparats amb la marca Q ha de ser com a mínim de 150 dies i el pes mínim de 110 quilograms. Els mascles han d’haver estat convenientment castrats.

Els escorxadors hauran d’estar a una distància màxima de 250 km i els animals hauran de romandre en repòs presacrifici un mínim de 2 hores fins a un màxim de 10 hores.

La carn que procedeix d’aquests animals emparats sota la Marca Q ha de presentar un color rosat, amb greix de color blanc cremós i ha de ser consistent i de textura suau.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_porc/
.

Quan el pollastre europeu i l’americà no s’entenen

100per100salut's avatar100per100salut

mapa del mundo

Després d’uns dies d’aturada reprenem l’activitat d’aquest blog parlant d’un tema d’actualitat com és el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) que s’està negociant actualment.

Aquestes negociacions estan generant força preocupació ja que el tema no només afecta a la indústria avícola, sinó a tots els consumidors.

Els països de la Unió Europea tenen una cadena que va de la granja a la taula molt diferent de la dels EUA. Aquestes diferències són en àmbits molt diferents i donen lloc a uns costos de producció molt per sota els americans dels europeus.

Però la preocupació no és només per si entra producte més barat de fora. És pel que hi ha al darrera, per com ha estat fet aquest producte, en el nostre cas, la carn d’aviram.

Vegem només algunes diferències:

  •  Pel que fa a l’alimentació, (que en…

View original post 312 more words

Vedella (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
La carn de vedella emparada sota aquest distintiu prové d’animals de races d’aptitud càrnia i creuaments, criats en explotacions destinades únicament a produir carn amb Marca Q.

Els animals entren a l’explotació amb una edat inferior als 2 mesos i en surten amb una edat inferior als 12 mesos per ser sacrificats en escorxadors homologats. Cada animal s’identifica individualment mitjançant un cròtal amb el logotip de la Marca Q.

Per a alimentar-los, s’utilitzen pinsos elaborats amb matèries primeres de qualitat com els cereals, lleguminoses, tortons oleaginosos, greix vegetal i complements vitamínico-minerals.

Per aconseguir la màxima qualitat de la carn, les canals se sotmeten a un procés de maduració de 4 dies com a mínim.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_vedella/
.

Tornem al consum de pollastre a casa nostra

100per100salut's avatar100per100salut

Angebot im Supermarkt

Repassant l’entrada anterior sobre hàbits de consum de pollastre als Estats Units, ens hem adonat que si bé no tenim dades d’aquest tipus  a casa nostra, tampoc no hem explicat mai què ens diuen les estadístiques de consum que existeixen i que provenen del ministeri d’agricultura.

Abans de donar-vos una pinzellada sobre aquestes dades que periòdicament es publiquen cal conèixer què mesuren. Ens diuen el consum a les llars, tant en quantitat de producte com en despesa. No es té en compte el consum del producte a bars, restaurants, institucions (hospitals, escoles, …). Són, per tant, dades que no ens donen el consum total, però són les que hi ha i ens permeten comparar, poden ser indicatives de tendències, …

Intentarem no marejar amb un excés d’informació. El consum de pollastre fresc va ser l’any 2013 de 14.78 Kg per persona, molt poc més que l’any 2008. Malgrat això, en…

View original post 275 more words

Pollastre (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
Els pollastres amb Marca “Q” provenen d’estirps seleccionades de creixement lent. La recria, que es pot realitzar de dues maneres, en parc i sense parc adossat, es fa en locals on la densitat no pot superar els 11 animals per m2 de superfície interior. L’alimentació es basa principalment en cereals (mín. 70%) i està totalment prohibida la utilització de factors de creixement. L’edat de sacrifici mínima es de 77 dies i es realitza en escorxadors en què la distància màxima dels galliners es de 75 km.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_pollastre/
.

Galetes (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Composició
Els ingredients utilitzats en l’elaboració de galetes “Q”, entre altres, farina de blat, sucre, mantega i fruita seca, seran de la màxima qualitat. No es permet la utilització d’additius a excepció de la lecitina.
Tipus de galetes

S’admeten els següents tipus de galetes:

  • Tipus “Maria” torrades i encunyades i les galetes elaborades bàsicament amb farina, sucre, i greixos.
  • Neules i similars: elaborades amb farina, llet i/o nata, sucre i rovell d’ou ( i opcionalment mantega).
  • Melindros: elaborades amb farina, sucre i ou. Galetes d’ametlla o avellana: elaborades amb farina, sucre, ametlles o avellanes i ou ( mínim un 20% d’ametlla o avellana, respectivament).
  • Ametllats: elaborats amb ametlla, sucre, farina i clara d’ou (mínim un 40% d’ametlla).
  • Galetes de xocolata: galetes recobertes de xocolata negra, blanca o amb llet.
  • Crocants (dintre dels assortits): elaborats exclusivament amb ametlla i sucre (mínim un 45% d’ametlla).

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_galetes/
.

Peix Blau (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques del producte
Les espècies de peix blau, amb les seves mides mínimes autoritzades, que poden gaudir de la Marca Q són exclusivament les següents:

  • Sardina
  • Seitó
  • Verat
  • Bis
  • Boga
  • Sorell

El peix ha de ser capturat amb arts d’encerclament que no tinguin una llargada superior a 300 metres sense comptar la llargada dels punys, equivalents com a màxim a 15 metres cadascun.

Un cop encerclat el banc de peixos prèviament localitzat, es mantindran vius a la xarxa fins al moment del seu envasat amb gel picat en la proporció 2/1 (dues de peix per una de gel).

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_peix_blau/
.

Torrons de praliné i trufats de xocolata (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Composició
Els ingredients bàsics utilitzats en l’elaboració d’aquests torrons, com són el cacau i les fruites seques, han de ser de la màxima qualitat. D’aquests ingredients, n’hi haurà com a mínim un 50%. No es permet la utilització d’additius a excepció de la vainilina i la lecitina ni de farines, fècules ni midons.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_torrons_praline_trufats_xocolata/
.

Xai (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
La carn de xai emparada sota aquest distintiu prové d’animals de races ovines càrnies que estiguin incloses en el catàleg oficials de races d’Espanya.

Si els animals han nascut a l’explotació on posteriorment seran engreixats, s’indicarà a l’etiquetatge de la carn el terme “Xai Ramat”. Si els animals no han nascut a l’explotació d’engreix s’indicarà el terme “Xai d’Engreix”. En aquest últim cas, l’entrada dels animals a l’explotació serà entre les 4 i 7 setmanes i hauran de tenir un període d’engreix superior als 30 dies.

L’alimentació per al Xai Ramat serà el pinso i la llet materna i en cas de Xai d’Engreix, només amb pinso. En ambdós casos el pinso estarà elaborat amb matèries primeres de qualitat a més de palla o farratges.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_xai/
.

Conill (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
La carn de conill emparada sota aquest distintiu prové d’animals de línies seleccionades per a producció càrnia, que procedeixen de granges de selecció. S’ha de garantir l’exclusivitat de les naus de la granja que es dediquen a la producció de conills amb la Marca Q.

Després de les etapes d’alletament i engreix, els animals es sacrificaran amb un pes viu de 1,750 a 2,250 kg, i no seran sotmesos a cap tractament o alimentació medicamentosa durant els 20 dies anteriors al sacrifici.

Les fórmules de pinso s’hauran de notificar al Servei de Producció Ramadera del Departament i complir els requisits de composició de proteïna bruta (15-18%) i fibra bruta (13-17%). Les matèries primeres han de ser de primera qualitat.

Pel que fa al transport dels animals a l’escorxador, la distància entre aquest i la granja mai no ha de superar el 300 km amb un temps màxim de 5 hores.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_conill/
.