Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

10 de maig de 2013 | DEPANA

La nova redacció del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat perverteix el seu esperit original. No s’amplia a totes les zones agrícoles, no està a l’alçada del valor ecològic de la zona agrícola i suposa més destrucció de sol fèrtil i industrialització. Edu_Bayer_Parc_Agrari_IMG_5842

El nou Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’eina que permet gestionar aquest espai i que s’ha de renovar enguany ha sortit a consultes prèvies i ha estat enviat a DEPANA. L’entitat ha presentat una sèrie de suggeriments a tenir en compte a l’hora d’avaluar adequadament l’impacte ambiental de la modificació [1].

La pèrdua d’un valor afegit

La modificació urbanística que es planteja suposa la pèrdua d’una oportunitat històrica, primer, de poder redelimitar l’àmbit del Parc Agrari, incorporant totes les terres conreables del delta. La seva ampliació ja es preveia al primer redactat, del qual molts…

View original post 739 more words

Pastissets de Tortosa – fruits de la terra

Deixa un comentari

El dolç ebrenc més universal

Són uns dels productes més habituals a les sobretaules de Tortosa i de la resta de les Terres de l’Ebre, sovint acompanyats amb una copa de mistela. Però els pastissets de cabell d’àngel, també farcits amb brossat i altres productes, encara no tenen cap segell comú de qualitat

19/08/09 02:00 – Tortosa – Gustau Moreno

El pastisset és el dolç més tradicional i popular de Tortosa, fins i tot més que el panoli, les garrofetes del Papa, les farinoses, la sopa de la reina i les coquetes de Maria o de sagí. Però tot i ser un producte tan conegut i apreciat fora de les Terres de l’Ebre, la producció dels pastissets no està regulada, ni tampoc es comercialitzen ni es promocionen amb el paraigua d’un segell de qualitat o marca comuna. Això provoca, per exemple, que al mateix mercat de Tortosa es puguen arribar a vendre pastissets que, en realitat, són casquetes de Xerta. També són molt valorats els pastissets de Rasquera i els de Benifallet. De fet, el nom d’aquest dolç de clares reminiscències islàmiques (amb forma de mitja lluna i elaborat a base de farina, sucre, oli, anís, moscatell, ous, matafaluga i confitura de cabell d’àngel) és pastisset de Tortosa, tot i que se’n fan arreu del territori de l’Ebre i també als pobles del Matarranya, amb alguna variant local en la recepta i noms diferents com ara casquetes, panadetes i panadons. Així, segons les receptes recollides per l’antropòloga Maria Carme Queralt, els pastissets estan fets amb anís i moscatell (o mistela), mentre que les casquetes porten aiguardent.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/72311-el-dolc-ebrenc-mes-universal.html

pastissets_de_tortosa_fruits_de_la_terra

On puc trobar carn de finques en custòdia?

Deixa un comentari

Un paisatge que alimenta

Molta gent s’interessa per a poder comprar carn amb garanties i conèixer d’on prové l’animal i els seus gestors. La creixent preocupació per la nostra alimentació fa sorgir noves iniciatives per a comercialitzar la carn directament i d’una manera diferenciada.

Existeix la possibilitat d’aquirir carn d’alguns pagesos i pageses de finques amb acord de custòdia, a través de la venda directa de lots. Aquesta carn garanteix un maneig responsable i, a la vegada, implica un preu més assequible per al consumidor i més just per al productor.

Adquirint els productes de les finques amb acord de custòdia ajudau a mantenir una activitat econòmica respectuosa amb el medi ambient, que preserva i afavoreix els valors naturals de la nostra illa.

A continuació trobareu les diferents finques que tindran carn pròximament:

– Algendaret Nou: principis de juny (Nofre: 650642419)

– Es Capell de Ferro: finals de juny (Maria: 649646362)

–

View original post 34 more words

(IGP) Patata de Prades – fruits de la terra

1 Resposta

Dolça i amb aroma de castanya

La patata de Prades te anomenada des del segle XIX. La Unió Europea en va distingir l’especificitat al 2001 amb la concessió de la IGP. La producció es concentra al terme de Prades i amb només 300.000 quilos anuals la demanda l’absorbeix en cinc mesos

29/07/09 02:00 – Imma Martínez

El paisatge agrari de Prades és verd intens i vermell, el color de la terra flonja que facilita el cultiu de la patata de la varietat kennebec. Les patates es classifiquen pel color, la forma, la textura de la pell i el color de la carn. Les que es conreen a Prades són llises, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i desprenen una olor de castanya. La influència dels factors mediambientals –temperatures baixes– i la situació geogràfica –1.000 metres d’altura– és bàsica per al producte, ja que provoca que el cicle vegetatiu de la planta sigui més llarg. La patata de sembra es planta a l’abril i el tubercle no es recull fins al setembre, quinze dies després que la planta s’hagi assecat. El bancal de cultiu es deixa reposar la temporada següent amb una plantació de cereals perquè la terra s’oxigeni amb les restes de la sega.

La patata de Prades té anomenada des del segle XIX. El 1991 va obtenir la denominació comarcal dels productes alimentaris del Baix Camp, una distinció que va substituir el 2001, quan la Unió Europea li va concedir la indicació geogràfica protegida (IGP). La progressió del reconeixement de qualitat ha estat inversa a la dels pagesos que la conreen. La IGP es va iniciar amb 22 hectàrees, que han passat a les 16,62 actuals, i la trentena de productors s’ha reduït als vint socis de la IGP per a la campanya actual.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66251-dolca-i-amb-aroma-de-castanya.html

Projecte Ramats al Bosc

1 Resposta

Escola de Pastors de Catalunya

Avui us presentem volem presentar la iniciativa emprenedora d’un dels nostres antics alumnes, l’Eduard Balsells amb el projecte “Ramats al bosc”.

El projecte dut a terme des de l’Associació la Gaiata treballa per recuperar i mantenir els vincles entre la ramaderia i la muntanya i també per preservar els valors culturals i socials del pastoralisme per al bé comú.

Al documental podeu conèixer el projecte però també, com es fa la pastura de les cabres de ben a prop, en què consisteix la producció ecològica i la seva importància i la funció del ramat en el manteniment del paisatge.

No us el perdeu que val la pena!!

View original post

Noves Pàgines

Deixa un comentari

Nous continguts dins l’opció de menú “Catalunya”

Als continguts actualment existents hi afegim ara:

CASTELLS
Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de 200 anys.
Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

LA PATUM DE BERGA
La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga durant la festivitat de Corpus.
L’any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d’Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO

LA SARDANA
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana

DOQ Priorat – fruits de la terra

1 Resposta

Vins amb fidelitat al terrer

La DOQ Priorat repeteix cada 22 d’abril des de fa deu anys, el tradicional Tast de Finques i Pobles, que aplega una quarantena de cellers a Escaladei. Els resultats del Tast 2008 van confirmar la fidelitat dels vins del Priorat al «terroir», com a originaris i fidels a un territori

22/08/09 02:00 – Carme Gutiérrez

Els vins de la DOQ Priorat mantenen com un dels punts més forts de reconeixement internacional la fidelitat al territori, al terrer. La pissarra, la llicorella i la geografia accidentada del Priorat aporten als seus vins unes condicions de duresa úniques per al procés de cultiu i creixement de les vinyes de bona part de les viles de l’antic priorat de Scala Dei.

Des de l’anyada del 1999 s’organitza en aquesta vila prioratina, Escaladei, el Tast de Finques i Pobles, pioner en el món vitivinícola. Aquest tast representa una important prova de foc per als cellers que s’hi presenten. Es tracta d’un tast en què no es coneix el celler ni la marca d’on prové el vi. A més dels enòlegs que participen en el tast, hi ha professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experts de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) que avaluen la quantitat i qualitat del vi i les característiques visuals, olfactives i gustatives. Una informació que, més enllà de puntuar o qualificar el vi, s’utilitza amb l’objectiu d’identificar la singularitat dels vins elaborats a la DOQ Priorat com a originaris i fidels a un territori, i per comprovar que mantenen uns paràmetres de tipicitat i identifiquen els vins com a propis d’una terra i d’unes varietats determinades.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73154-vins-amb-fidelitat-al-terrer.html

doq_priorat_fruits_de_la_terra

DO Montsant – fruits de la terra

1 Resposta

Rengleres de ceps generosos

La DO vinícola més jove de Catalunya va néixer ben situada al mercat. Es va considerar un valor emergent, que ha donat resposta a les expectatives amb vins de qualitat. El nombre de cellers s’ha duplicat des que van obtenir la denominació d’origen

07/08/09 02:00 – Imma Martínez

El 2001 es va materialitzar l’aspiració dels cellers de la subzona Falset, inclosos en la DO Tarragona, d’obtenir una denominació d’origen pròpia. Els permetia potenciar les característiques dels vins que s’elaboren a la zona i que han sobresortit entre els més prestigiosos, sovint per la relació entre la qualitat i el preu, i avalats per la crítica internacional. La DO neix en una comunitat eminentment agrícola, en un paisatge que es conserva com una riquesa patrimonial afegida. La marca Montsant potencia, a la vegada, trets de joventut i dinamisme: ha estrenat web i bloc, és present a les xarxes socials d’internet, disposa d’una botiga virtual i s’ha obert mercat a la Xina, una vegada consolidades les exportacions a França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units i la resta de l’Estat. La DO serà pionera en l’aplicació del codi QR, que imprimirà a les etiquetes de totes les ampolles elaborades en el marc de la denominació. El client, sigui on sigui, rebrà tota la informació del vi i del seu origen al telèfon mòbil, per mitjà d’una fotografia al codi.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68946-rengleres-de-ceps-generosos.html

La DOP Oli de l’Empordà queda derogada i s’haurà de tornar a tramitar la sol·licitud

1 Resposta

Girona A cop de post

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà ha quedat derogada per la Generalitat. El president de la DO diu que serà una suspensió “temporal” perquè ja han començat els tràmits per tornar a obtenir la distinció de nou i confia tenir un “reconeixement provisional” abans del mes d’octubre per poder etiquetar la pròxima campanya. La producció feta fins ara pot mantenir el distintiu.

View original post 250 more words

Maduixes del Maresme – fruits de la terra

Deixa un comentari

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d’una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d’aquesta fruita passa moments molt crítics

03/08/09 02:00 – teresa márquez

Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l’interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d’apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67761-dolca-carnositat.html

maduixes_del_maresme_fruits_de_la_terra