Terra de peres llimoneres

L’horta de Lleida, al cinturó d’una conurbació de no gens dissimulades pretensions metropolitanes, té una activitat fruitera intensa i valorada arreu d’Europa. La DOP Pera de Lleida agrupa dues varietats locals (llimonera i blanquilla) i una altra de global, la Conference.

26/08/09 02:00 – David Marín

Ponent és terra de peres. La meitat de les que es fan a tot l’Estat surten de les explotacions fruiteres que s’estenen pels pobles del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues. I és, sobretot, terra de peres llimoneres.

La pera llimonera és de pell llisa, fina i d’un verd que tira a groc llimoner en madurar. La carn és de color de vori, dolça i granulosa al paladar. I el lloc del món on és més fàcil trobar-la són les Terres de Lleida.

Ara fa un any els principals productors fruiters de les comarques lleidatanes van crear la marca protegida Pera de Lleida per comercialitzar aquest fruit que en aquestes terres, amb hiverns freds, estius calorosos i escassa pluviositat, és especialment dolç –generós en sucre–. Dintre de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida hi ha, a més de la varietat llimonera, la pera blanquilla, que també té a Lleida un dels seus llocs d’origen principals, i la pera Conference, més repartida, ja que també es produeix en volums importants a Holanda, Bèlgica i les regions fruiteres d’Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70323-terra-de-peres-llimoneres.html

Un paisatge aristocràtic

A les comarques gironines hi ha desenes de varietats locals de poma. Arbres dispersos a molts horts. Més d’un centenar ja són inventariats en pomaris. Tanmateix, la IGP Poma de Girona només reconeix les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith

04/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La poma a Girona té fama des de l’imperi Romà, quan es va farcir el territori d’arbres de la varietat matiana. La denominació matiana, que va evolucionar a maciana, es va desenvolupar molt bé a la Selva i a l’Alt Empordà, on ha deixat un gran record en la toponímia: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçanes, Maçaneda. I en la cultura agrària.

La IGP Poma de Girona és hereva d’aquesta tradició. La indicació geogràfica protegida Poma de Girona va ser creada i reglamentada el 2001 com a successora de la denominació de qualitat Poma de Girona, creada per la Generalitat el 1983.

Els camps de pomeres fan un paisatge molt senyor, aristocràtic. Són fascinants les plantacions a la vora del Ter amb el Montgrí de fons. L’aposta per la producció integrada, que els acosta a mètodes de control de plagues més sostenibles, millora la qualitat del producte i, sobretot, l’entorn. El cent per cent de la superfície emparada per la IGP és conreada d’acord amb els criteris de la producció integrada. En això, gràcies al suport dels tècnics de l’estació experimental agrícola Mas Badia, la IGP va ser pionera en els mètodes més moderns del control de plagues.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77489-un-paisatge-aristocratic.html

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d’una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d’aquesta fruita passa moments molt crítics

03/08/09 02:00 – teresa márquez

Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l’interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d’apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67761-dolca-carnositat.html

Els cítrics saborosos i dolços

Tot i que la major part de la producció de clementines de les Terres de l’Ebre podrien comercialitzar-se amb el distintiu de la IGP, la realitat és que els productors no l’utilitzen per falta d’un acord amb els distribuïdors. Ara es treballa per vincular els cítrics amb el turisme

28/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

Les clementines de les Terres de l’Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d’aquests fruits, que l’any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d’un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l’Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l’Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d’octubre i desembre. Tot i que la major part d’aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d’una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, Josep Estrada.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/75015-els-citrics-saborosos-i-dolcos.html