Arxiu d'etiquetes: FRUITS DE LA TERRA

(DG) Ratafia Catalana – fruits de la terra

2 Respostes

La poció màgica

La ratafia és a Catalunya un licor amb fama de casolà i tradicional. En produeixen vuit destil·leries, però només dues produeixen el licor de nous a l’empara de la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

01/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La ratafia és filla de contrastos. D’herbes d’un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de noguers –nogueres, si voleu– fills de baguenys humits i poc resistents a la sequera. I de quaranta dies de sol i serena.

Quan l’estiu engega, posem-hi pel Sagrat Cor, per Sant Joan o Sant Pere, els ratafiaires corren abans no quedin sense cap nou verda: tres per litre d’aiguardent. I llavors, milers de garrafes amb les nous verdes, herbes i espècies comencen a macerar amb l’esperit de vi.

Per la Mare de Déu d’Agost, per les Mares de Déu Trobades, pel Dolç Nom de Maria o per la Mare de Déu dels Dolors de Setembre, els ratafiaires casolans s’encomanaran a Déu i a sa mare i colaran els seus beuratges. Els embotellaran, deixaran reposar les ampolles perquè la barreja es consolidi, i dissenyaran etiquetes per presumir amb els veïns.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/76168-la-pocio-magica.html

Contraportades del p

Anxoves de l’Escala – fruits de la terra

Deixa un comentari

Des del temps dels romans

El ric patrimoni arqueològic de l’Escala, materialitzat a Empúries, és indestriable d’un altre segell identificatiu del municipi: l’anxova. La indústria del salaó data del temps dels romans i era extensible a tota la Mediterrània, però és en aquest municipi alt-empordanès on se n’ha tret més profit

08/08/09 02:00 – Josep Puigbert

Els gastrònoms consideren que l’anxova s’ha de menjar sola, amb un raig d’oli i una base de coca, i consumir a partir dels nou mesos, que és quan agafa la plenitud gustativa. Si s’espera als divuit mesos encara es multipliquen els seus sabors. L’anxova ha passat de ser un aliment humil a convertir-se, amb el temps, en un producte exquisit. El que no ha variat gaire ha estat la producció del salaó. Els orígens de l’anxova a l’Escala es remunten a l’època grecoromana a Empúries, quan es documenta, per tota la costa mediterrània, l’existència de factories relacionades amb l’elaboració de salaons de peix. L’Escala es va formar al segle XVII com a barri de pescadors dependent d’Empúries, i no va ser fins al segle XVIII quan es va constituir com a municipi. Va ser precisament a principi d’aquest segle quan va aparèixer l’anomenat Alfolí, un edifici característic on hi havia uns dipòsits de sal que donarien al poble durant molts d’anys el protagonisme de ser el distribuïdor de sal a tot l’Alt Empordà. Als baixos d’aquest Alfolí hi havia les primitives indústries locals de salaons. La producció, en aquella època, no era tan elevada com en l’actualitat, tot i que en vivien moltes famílies. Ara se’n produeixen més, se n’exporten més, però cada cop es capturen menys anxoves. I cada cop són més petites. La veda biològica de dos mesos, als ulls dels productors, és insuficient.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68647-des-del-temps-dels-romans.html

Anxoves de l'Escala des dels Temps dels Romans

Pastissets de Tortosa – fruits de la terra

Deixa un comentari

El dolç ebrenc més universal

Són uns dels productes més habituals a les sobretaules de Tortosa i de la resta de les Terres de l’Ebre, sovint acompanyats amb una copa de mistela. Però els pastissets de cabell d’àngel, també farcits amb brossat i altres productes, encara no tenen cap segell comú de qualitat

19/08/09 02:00 – Tortosa – Gustau Moreno

El pastisset és el dolç més tradicional i popular de Tortosa, fins i tot més que el panoli, les garrofetes del Papa, les farinoses, la sopa de la reina i les coquetes de Maria o de sagí. Però tot i ser un producte tan conegut i apreciat fora de les Terres de l’Ebre, la producció dels pastissets no està regulada, ni tampoc es comercialitzen ni es promocionen amb el paraigua d’un segell de qualitat o marca comuna. Això provoca, per exemple, que al mateix mercat de Tortosa es puguen arribar a vendre pastissets que, en realitat, són casquetes de Xerta. També són molt valorats els pastissets de Rasquera i els de Benifallet. De fet, el nom d’aquest dolç de clares reminiscències islàmiques (amb forma de mitja lluna i elaborat a base de farina, sucre, oli, anís, moscatell, ous, matafaluga i confitura de cabell d’àngel) és pastisset de Tortosa, tot i que se’n fan arreu del territori de l’Ebre i també als pobles del Matarranya, amb alguna variant local en la recepta i noms diferents com ara casquetes, panadetes i panadons. Així, segons les receptes recollides per l’antropòloga Maria Carme Queralt, els pastissets estan fets amb anís i moscatell (o mistela), mentre que les casquetes porten aiguardent.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/72311-el-dolc-ebrenc-mes-universal.html

pastissets_de_tortosa_fruits_de_la_terra

(IGP) Patata de Prades – fruits de la terra

1 Resposta

Dolça i amb aroma de castanya

La patata de Prades te anomenada des del segle XIX. La Unió Europea en va distingir l’especificitat al 2001 amb la concessió de la IGP. La producció es concentra al terme de Prades i amb només 300.000 quilos anuals la demanda l’absorbeix en cinc mesos

29/07/09 02:00 – Imma Martínez

El paisatge agrari de Prades és verd intens i vermell, el color de la terra flonja que facilita el cultiu de la patata de la varietat kennebec. Les patates es classifiquen pel color, la forma, la textura de la pell i el color de la carn. Les que es conreen a Prades són llises, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i desprenen una olor de castanya. La influència dels factors mediambientals –temperatures baixes– i la situació geogràfica –1.000 metres d’altura– és bàsica per al producte, ja que provoca que el cicle vegetatiu de la planta sigui més llarg. La patata de sembra es planta a l’abril i el tubercle no es recull fins al setembre, quinze dies després que la planta s’hagi assecat. El bancal de cultiu es deixa reposar la temporada següent amb una plantació de cereals perquè la terra s’oxigeni amb les restes de la sega.

La patata de Prades té anomenada des del segle XIX. El 1991 va obtenir la denominació comarcal dels productes alimentaris del Baix Camp, una distinció que va substituir el 2001, quan la Unió Europea li va concedir la indicació geogràfica protegida (IGP). La progressió del reconeixement de qualitat ha estat inversa a la dels pagesos que la conreen. La IGP es va iniciar amb 22 hectàrees, que han passat a les 16,62 actuals, i la trentena de productors s’ha reduït als vint socis de la IGP per a la campanya actual.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66251-dolca-i-amb-aroma-de-castanya.html

DOQ Priorat – fruits de la terra

1 Resposta

Vins amb fidelitat al terrer

La DOQ Priorat repeteix cada 22 d’abril des de fa deu anys, el tradicional Tast de Finques i Pobles, que aplega una quarantena de cellers a Escaladei. Els resultats del Tast 2008 van confirmar la fidelitat dels vins del Priorat al «terroir», com a originaris i fidels a un territori

22/08/09 02:00 – Carme Gutiérrez

Els vins de la DOQ Priorat mantenen com un dels punts més forts de reconeixement internacional la fidelitat al territori, al terrer. La pissarra, la llicorella i la geografia accidentada del Priorat aporten als seus vins unes condicions de duresa úniques per al procés de cultiu i creixement de les vinyes de bona part de les viles de l’antic priorat de Scala Dei.

Des de l’anyada del 1999 s’organitza en aquesta vila prioratina, Escaladei, el Tast de Finques i Pobles, pioner en el món vitivinícola. Aquest tast representa una important prova de foc per als cellers que s’hi presenten. Es tracta d’un tast en què no es coneix el celler ni la marca d’on prové el vi. A més dels enòlegs que participen en el tast, hi ha professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experts de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) que avaluen la quantitat i qualitat del vi i les característiques visuals, olfactives i gustatives. Una informació que, més enllà de puntuar o qualificar el vi, s’utilitza amb l’objectiu d’identificar la singularitat dels vins elaborats a la DOQ Priorat com a originaris i fidels a un territori, i per comprovar que mantenen uns paràmetres de tipicitat i identifiquen els vins com a propis d’una terra i d’unes varietats determinades.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73154-vins-amb-fidelitat-al-terrer.html

doq_priorat_fruits_de_la_terra

DO Montsant – fruits de la terra

1 Resposta

Rengleres de ceps generosos

La DO vinícola més jove de Catalunya va néixer ben situada al mercat. Es va considerar un valor emergent, que ha donat resposta a les expectatives amb vins de qualitat. El nombre de cellers s’ha duplicat des que van obtenir la denominació d’origen

07/08/09 02:00 – Imma Martínez

El 2001 es va materialitzar l’aspiració dels cellers de la subzona Falset, inclosos en la DO Tarragona, d’obtenir una denominació d’origen pròpia. Els permetia potenciar les característiques dels vins que s’elaboren a la zona i que han sobresortit entre els més prestigiosos, sovint per la relació entre la qualitat i el preu, i avalats per la crítica internacional. La DO neix en una comunitat eminentment agrícola, en un paisatge que es conserva com una riquesa patrimonial afegida. La marca Montsant potencia, a la vegada, trets de joventut i dinamisme: ha estrenat web i bloc, és present a les xarxes socials d’internet, disposa d’una botiga virtual i s’ha obert mercat a la Xina, una vegada consolidades les exportacions a França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units i la resta de l’Estat. La DO serà pionera en l’aplicació del codi QR, que imprimirà a les etiquetes de totes les ampolles elaborades en el marc de la denominació. El client, sigui on sigui, rebrà tota la informació del vi i del seu origen al telèfon mòbil, per mitjà d’una fotografia al codi.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68946-rengleres-de-ceps-generosos.html

Maduixes del Maresme – fruits de la terra

Deixa un comentari

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d’una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d’aquesta fruita passa moments molt crítics

03/08/09 02:00 – teresa márquez

Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l’interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d’apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67761-dolca-carnositat.html

maduixes_del_maresme_fruits_de_la_terra

Espàrrec de Gavà – fruits de la terra

Deixa un comentari

Brots nets del Baix Llobregat

És un dels orgulls de Gavà, un element d’identitat indiscutible. Però, tot i això, sobreviu gràcies a la voluntat dels quinze pagesos que mantenen la tradició de comprar els matolls a Holanda i cultivar-los durant 15 mesos. Reivindiquen ser l’única plaça catalana d’espàrrecs blancs.

21/08/09 02:00 – JORDI BORDES

Els espàrrecs blancs agraeixen la terra particular de Gavà. Com les síndries. Diu el president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, Salvador Bernadó, que els espàrrecs blancs no creixerien a la veïna Viladecans, per exemple. Però aquest emblema del Baix Llobregat només l’aguanten una quinzena de pagesos. El 1960 hi havia 300 famílies que vivien exclusivament de l’agricultura i treballaven en unes 2.000 hectàrees. Ara, els tractors es mouen en unes 600 hectàrees. I l’espàrrec, tot i que preuat, és una hortalissa més del camp. Bernadó diu les coses clares i concises. La veritat s’enlaira com un espàrrec. Per això, argumenta que fa un parell d’anys es va demanar la qualitat de denominació d’origen però que s’ha paralitzat estratègicament. Perquè la producció de l’espàrrec no és suficient per formar part d’aquest grup de privilegiats. Tot i això, Bernadó es desfà a cantar les excel·lències d’un vegetal del qual darrerament s’ha aconseguit retallar el temps de plantació i augmentar la qualitat. El plantó es compra ara a Holanda. La família de pagesos que va portar un plantó de França havia d’esperar tres anys per collir-los. Ara les esparregueres creixen en 15 mesos. Brots nets i bons del Baix Llobregat.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73112-brots-nets-del-baix-llobregat.html

esparreg_de_gava_fruits_de_la_terra

(IGP) Vedella dels Pirineus Catalans – fruits de la terra

1 Resposta

Carn sense fronteres

La carn dels fills de vaques de la raça bruna del Pirineu nascuts i criats al Principat pot ser comercialitzada sota la indicació geogràfica protegida (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans. A més, ja es tramita que la IGP reunifiqui els ramaders de banda i banda del Pirineu de Catalunya

30/07/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Les vaques del Pirineu català són d’un color clar, grisós i terrer. Les veig quan pujo la collada i n’hi ha que, tipes, jauen amb una indolència escandalosa. Els diferents tons del bru de les vaques contrasta amb el verd dels prats que les alimenta. Són de la raça bruna dels Pirineus i campen soles enfilades rosts amunt vigilant de prop el xurmer.

La IGP Vedella dels Pirineus Catalans va ser reconeguda el 2001. Va començar forta, ja que es veia com un bon instrument per competir amb l’entrada de carns de vacum d’altres regions ramaderes d’Europa i d’Amèrica. Però la iniciativa va quedar frenada per recels: ni ramaders, ni intermediaris, ni comercials no es posen d’acord. Tothom voldria el control i tothom voldria escorxadors homologats; la IGP el té a la Seu d’Urgell. Del Ripollès s’ha d’anar a sacrificar a la Seu? I ara l’Associació de Ramaders del Ripollès, amb una filosofia molt pirinenca i defensora de la bruna, va pel seu compte. Hi ha una raó afegida: produeixen la vedella blanca de muntanya, vedella rosada, carn rosada d’animals que només han mamat llet de la mare i han pasturat herba fresca, i que són sacrificats entre 6 i 8 mesos.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66523-carn-sense-fronteres.html

igp_vedella_dels_pirineus_catalans_fruits_de_la_terra

Carxofa del Prat – fruits de la terra

Deixa un comentari

La verda flor

La carxofa del Prat, coneguda com a carxofa blanca, és un dels productes més representatius del Parc Agrari del Baix Llobregat, on anualment es produeixen 7.800 tones d’aquest fruit, cosa que converteix la comarca en la principal productora de carxofes de Catalunya.

05/09/09 02:00 – Paula Mercadé

El secret del bon gust de la carxofa del Prat, anomenada també carxofa blanca, rau en la terra del Parc Agrari del Baix Llobregat, on es cultiva. Com totes les terres dels deltes és molt fèrtil, rica en minerals. Però té una altra peculiaritat: el clima. Les muntanyes de Collserola, Montbaix-Montpedrós i el Garraf; en combinació amb l’acció marina fan que el conreu no pateixi canvis bruscos de temperatura i que les terres mai estiguin per sota els 4° C negatius, cosa que impossibilita el cultiu d’aquest card.

El parc agrari dedica una quarta part de les seves 2.700 hectàrees al conreu de la carxofa blanca, i produeix anualment unes 7.800 tones d’aquest fruit. El Baix Llobregat és, doncs, la principal comarca productora de carxofa, seguida pel Montsià –amb una producció de més de 4.000 tones– i el Baix Ebre –amb unes 3.000 tones–.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77860-la-verda-flor.html

Carxofa del Prat la Verda Flor