Avui un plat ben senzill i ben sa. Unes sardines al forn….
Necessitem una ració de sardines per cadascú, una mica de farina de galeta, sal, julivert i un rajolí d’oli d’oliva.
Netegem bé les sardines, traient-los l’espina principal. Les posem en una safata de forn. Les salem i les cobrim amb farina de galeta i una mica de julivert i les posem al forn per gratinar.
Un cop gratinades…..voilà!!! A gaudir!
Bon profit!
Per fer la massa brisa, he utilitzat 225 g de farina, 100 g de margarina d’oli d’oliva, una 80 g d’aigua freda i una culleradeta de postre de sal.
El pes de l’aigua és aproximat, quan preparo masses d’aquest tipus em guio molt per les sensacions del tacte (si queda massa mullada hi afegeixo un polsim de farina, si queda massa seca una cullerada d’aigua).
La preparació de la massa només ha consistit en mesclar els ingredients i treballar-los fins aconseguir una massa completament homogènia.
Un cop preparada, l’he aprimat, el màxim possible, amb l’ajuda d’un curró.
He tallat porcions quadrades i he afegit el farciment (detallo més avall) al mig. He enrotllat i he fregit amb oli d’oliva.
Posteriorment ho he deixat refredar sobre paper de cuina per eliminar l’excés d’oli.
La cuina és com la pintura, es poden fer mescles impensables i il·limitades per obtenir autèntiques obres d’art. Els farciments, doncs, poden ser tants com cuiners es plantegin de fer aquest aperitiu.
Avui he triat aquests tres farciments possibles
És un aperitiu molt senzill de preparar i que queda boníssim!
Abans de tot, tallem l’ànec a parts petites, mida paella, inclosa la carcanada i el coll, que deixen un sabor molt bo. El salpebrem i el posem 5 minuts a l’olla a pressió amb 100 ml d’aigua, per evitar que quedi dur al sofregir-lo. Quant el traiem del foc, guardem el brou que ha quedat per fer-lo servir després. Tallem la ceba i els pebrots a trossets petits, i ho sofregim a foc lent a la paella, amb oli suficient. Ràpidament afegim l’ànec, per evitar que la ceba quedi massa feta, i ho deixem sofregir; afegim les llavors de celiandre i les carxofes tallades a quarts, i deixem coure fins que veiem que ja són toves; per acabar, tirem la sèpia, també a talls petits, sense salar. Quan veiem que ja gairebé està (la sèpia es cou molt ràpid) afegim la picadeta d’all, julivert i fruits secs. Deixem una mica més, per que no quedi l’all cru, i tirem l’aigua i el brou de pollastre (i el brou de l’ànec), i hi afegim una mica de colorant, costum molt valenciana que defensem. No fa falta gaire perquè la carxofa li donarà un to negre molt bonic. Ho deixem coure uns minuts, regirant perquè agafi el sabor de tots els ingredients, i tirem l’arròs. Deixarem coure uns 17 minuts aproximadament, vigilant de no remoure l’arròs o, en tot cas, canviar l’orientació de la paella per a que el foc doni uniformement. Veurem que l’arròs queda sec, i una mica cru, com si li faltés aigua: no ho feu. Traieu-la del foc i deixeu-la reposar uns 3 minuts com a molt. Que no es passi.