Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

DOP Oli Les Garrigues

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció de l’oli d’oliva VERGE EXTRA amb denominació d’origen protegida Les Garrigues la conformen els termes municipals situats al sud de la província de Lleida, ubicats a les comarques de les Garrigues, el sud del Segrià i el sud de l’Urgell

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Oli_Les_Garrigues

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_oli_garrigues/

I A:  https://celleradocse.com/2013/01/16/dop-oli-de-les-garrigues-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. OLI LES GARRIGUES

Nosaltres, els pagesos de la Denominació d’Origen Les Garrigues, hem fet de l’oli de l’oliva arbequina verge extra una forma de vida. Una forma d’entendre i estimar el nostre paisatge perquè gaudeixis del sabor de la nostra terra a casa teva.

Aquest és un dels territoris amb més tradició i excel·lència en l’elaboració i comercialització d’olis a Catalunya. És la primera DO d’oli reconeguda al territori espanyol (1975), certificada el 1996 per la UE com a DOP.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.olidoplesgarrigues.com/

DOP Oli de Terra Alta

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció de l’oli d’oliva amb denominació d’origen Oli de Terra Alta està constituïda pels terrenys ubicats a la comarca de Terra Alta i en alguns municipis de la comarca de la Ribera de l’Ebre.
Els municipis de Terra Alta són: Arnés, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, Horta de Sant Joan, La Fatarella, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. Els municipis de Ribera d’Ebre són: Ascó, Flix (tot el municipi excepte la conca alta
del riu La Cana) i Riba-roja d’Ebre.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_oli_terra_alta/

I A:  https://celleradocse.com/2012/11/02/dop-oli-de-la-terra-alta-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. OLI DE TERRA ALTA

Va ser cap a l’any 2000 quan el sector d’oli d’oliva de la zona, conscient dels avantatges que podria implicar reconèixer la qualitat del seu producte davant la competitivitat de la comercialització va començar a donar els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, la qual va assolir el reconeixement del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Catalunya a principis de l’any 2002 i el reconeixement de la Comunitat Europea com a Denominació d’Origen Protegida Oli de Terra Alta a principis de l’any 2005.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.dopoliterraalta.com/index.php/

DOP Pera de Lleida

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció de las peres de Lleida té un microclima característic molt favorable per al cultiu de la pera i comprèn tota la comarca del Pla d’Urgell i alguns municipis de les comarques de Les Garrigues, La Noguera, El Segrià i l’Urgell.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Pera_de_Lleida

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_pera_lleida/

I A:  https://celleradocse.com/2013/07/26/dop-pera-de-lleida-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. PERA DE LLEIDA

La Pera de Lleida està emparada en la seva totalitat per la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida, el Consell Regulador de la qual vetlla pel compliment de les especificacions de qualitat del producte definides en el seu Reglament.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.peradelleida.es/

IGP Llonganissa de Vic

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La Llonganissa de Vic s’elabora en empreses ubicades en els municipis que integren la Plana de Vic i que estan inscrites en els registres del Consell Regulador de la IGP Llonganissa de Vic. Aquesta zona té unes condicions ambientals i climàtiques que donen al producte final, la llonganissa de Vic, una aroma i un sabor característics.

Característiques del producte
La llonganissa de Vic té forma cilíndrica, amb un diàmetre entre 35 i 90 mil·límetres i un pes que pot oscil·lar entre 300 i 2.500 grams.

Aquest producte, quan es talla, presenta un color vermellós amb la cansalada visible a daus i el pebre negre en gra. El color exterior és blanquinós a causa de la flora externa pròpia.

En els processos de maduració i assaonament es desenvolupa a la llonganissa de Vic una flora fúngica típica que, per les caraterístiques climàtiques de la zona protegida, faran que aquest producte tingui un sabor i una aroma característics.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Llonganissa_de_Vic

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_llonganissa_vic/

I A:  https://celleradocse.com/2013/03/31/igp-llonganissa-de-vic-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. LLONGANISSA DE VIC

Llonganissa de Vic
La comarca d’Osona (Barcelona) que té la capital a la ciutat de Vic, tradicionalment s’ha anat caracteritzant per una important indústria càrnia del sector porcí. Parlar de la Llonganissa de Vic és parlar d’un dels elaborats carnis més antics de Catalunya. Gràcies a la nostra llarga trajectòria, entre els aliments tradicionals catalans gaudim d’un prestigi inqüestionable.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.llonganissadevic.cat/

DOP Oli Siurana

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pels termes municipals de les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. Es poden diferenciar dues regions: una interior, situada en les serres del Montsant i de Llena, i l’altra, a l’est de l’anterior, que coincideix amb la comarca del Camp de Tarragona.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Oli_Siurana

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_oli_siurana/

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/03/dop-oli-de-siurana-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. OLI DE SIURANA

Entendre l’oli
La Denominació d’Origen Protegida Siurana és d’una qualitat indiscutible, però la nostra passió per ella va més enllà d’això.
Parlem de la terra, parlem de la gent, parlem d’una comunitat dedicada a l’oli, experta en oli.

MÉS INFORMACIÓ A: http://siurana.info/

DOP Oli del Baix Ebre-Montsia

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
Els municipis que composen la zona de demarcació geogràfica de la DOP Oli del Baix Ebre – Montsià són dins de la comarca del Baix Ebre: l’Aldea, Alcover, Alfara de Carles, l’Ametlla de Mar, Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta; i a la comarca del Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_oli_baix_ebre_montsia/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/16/dop-oli-del-baix-ebre-i-el-montsia-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. OLI DEL BAIX EBRE I EL MONTSIÀ

L’olivera, cultiu mil·lenari
Segons els historiadors, l’olivera va ser introduïda a la zona pels grecs, i més tard pels romans, a través de les seves incursions colonitzadores. Alguns topònims com Olestium o Fliuanu Oleum, demostren l’abundància d’oliveres a la zona del riu Sénia.
Ja, durant l’època medieval, en el llibre Novè dels Costums de Tortosa es fa referència a lleis especials per als molins fariners i d’oli. Altres testimonis escrits, com una declaració oficial de béns realitzada en 1353, publicada en l’obra d’Enric Bayerri Història de Tortosa i la seva comarca, demostren com la majoria de pobladors tenien oliveres, garrofers i vinyes.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.acobem.com/

Neules

ETG EN ESTUDI

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint se suquen en cava i sembla que de fet sempre s’han sucat en alguna mena de vi. La idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. Segurament existeix abans que el torró.

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Productes en estudi

  • Neules

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Neula

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/24/etg-neules-fruits-de-la-terra/

———————————

ETG Pernil Serrà

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Introducció
Les primeres referències escrites de la salaó de carn de porc apareixen durant l’Imperi Romà, a finals del segle II aC, on ja es recollien les pràctiques de l’època pel que fa a la seva elaboració. Les recomanacions d’aquella època encara són vigents, i el procés actual d’elaboració del pernil serrà reprodueix, en termes generals, el mètode tradicional.

Elaboració
El pernil serrà reconegut amb ETG ha de procedir de porcs sans sacrificats d’acord amb tots els requisits higienicosanitaris exigits per la legislació vigent.

Els pernils en sang han de tenir un pes mínim de 9,5 quilos per aquells que es presenten amb pota i de 9,2 quilos per als pernils sense pota. Prèviament al procés d’elaboració, els pernils són sotmesos a unes condicions per aconseguir una temperatura màxima de 30C en l’interior de la peça i a un procés de pressió per tal d’evacuar-ne la sang romanent en els vasos sanguinis.

El procés d’elaboració segueix unes estrictes condicions d’elaboració amb una durada mínima obligatòria de 210 dies, que inclou les fases de:

  • Salaó: s’addiciona sal per afavorir la deshidratació; té una durada variable, segons el pes, el contingut de greix i la conformació del pernil.
  • Rentat: per eliminar el residu de sal en superfície.
  • Repòs: s’aconsegueix una distribució homogènia de la sal per l’interior de la peça, inhibint el creixement microbià indesitjable. El temps mínim d’aquesta fase és de 40 dies.
  • Assecatge-maduració: continua la deshidratació i té lloc la fusió natural de part del greix. El temps mínim d’aquesta fase és de 110 dies.
  • Envelliment: continuen els processos iniciats en les fases anteriors, amb intervenció de la flora microbiana, la qual li confereix la seva aroma i el seu sabor.

Un cop acabat el procés, el pernil, pot romandre a temperatura ambient.

Els pernils mai no es sotmetran en cap cas al procés de fumat ni recobriment de pebre vermell o altres espècies.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/dar_pernil_serra/

I A:  https://celleradocse.com/2013/05/19/dg-ratafia-catalana-fruits-de-la-terra/

———————————

ETG Panellets

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Introducció
Els Panellets formen part de la gastronomia catalana tradicional com a postres típiques de la diada de Tots Sants conjuntament amb les castanyes, els moniatos i el vi dolç. L’origen d’aquests dolços, els quals antigament tenien un caràcter sacramental, data del segle XVIII. L’elaboració dels Panellets ETG és típica i tradicional de Catalunya, encara que també s’elabora en d’altres indrets de l’Estat.

Composició
Els panellets ETG són uns pastissos de dimensions petites i formes variades, elaborats essencialment amb massapà i ingredients que els confereixen sabors i aromes característics.

El procés d’elaboració es realitza a partir d’una base de massapà de tal manera que per cada quilo d’ametlles pelades granulades molt finament, s’afegeix un quilo de sucre i ou sencer addicionat o no d’aigua, s’amassa bé mitjançant cilindres i es deixa en repòs durant 24 hores per homogeneïtzar bé la barreja. Després se li donen diferents formes i sabors. A partir del massapà base s’elaboren panellets de pinyons, ametlles, coco, avellanes, taronja, llimona, rovell d’ou, cafè, maduixa i marró glacé. També s’elaboren panellets a partir de massapà bast que es presenta en figures de castanyes, bolet, soc o bandes farcides amb fruites confitades i de codony. A partir de massapà fi s’elaboren de castanya a la xocolata i d’os de sant.

En tots els casos queda prohibida la utilització de fècules (patates o moniatos), de poma, de conservants i de colorants artificials.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Panellet

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/dar_panellets/

I A:  https://celleradocse.com/2012/10/31/etg-panellets-fruits-de-la-terra/

———————————

DOP Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció i elaboració
La zona de producció de la llet, així com la d’elaboració del formatge, està constituïda per les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. En aquestes comarques es va introduir la producció lletera a principis de segle arran de l’entrada de la fil·loxera que va afectar tota la vinya, conreu que fins aquell moment era l’activitat agrícola principal de la zona.

Característiques del producte
El formatge emparat per aquesta denominació d’origen protegida és un formatge elaborat exclusivament amb llet de vaca pasteuritzada, madurat, de pasta premsada no cuita. La pasta és de color crema o “marfil” de textura tendra i cremosa, d’aroma dolç i penetrant, gust franc, suau, agradable i molt característic. Escorça natural de color marró clar.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Formatge_de_l%27Alt_Urgell_i_la_Cerdanya

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_formatge_alt_urgell_cerdanya/

I A:  https://celleradocse.com/2013/07/04/dop-formatge-de-lalt-urgell-i-la-cerdanya-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. FORMATGE DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA

CADÍ gaudeix de dos productes, la mantega CADÍ i el formatge Urgelia, reconeguts per la Unió Europea amb el distintiu D.O.P. Alt Urgell i Cerdanya.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.cadi.es/les-nostres-dop/index.php