15 de setembre del 2013
El proper diumenge 15 de setembre, Lladó, a l’Alt Empordà acull un any més la Fira Catalana del Formatge Artesà.
MÉS INFORMACIÓ A: http://webspobles.ddgi.cat/sites/llado/default.aspx
A: http://www.firadelformatge.com/fira.htm
I A: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-agenda/18a-fira-catalana-del-formatge-artesa-de-llado/
PROGRAMA: http://www.firadelformatge.com/programa.htm
FONT: ECODIARI
Nació Digital/ACN | Actualitzat el 29/07/2013 a les 10:20h
L’Ajuntament de Vidreres les utilitzarà per netejar els boscos i prevenir focs
Les ovelles i les cabres peixaran a la zona de la urbanització aiguaviva Parc. Foto: Adrià Costa
Ovelles i cabres per prevenir incendis. Aquesta és la idea que s’ha empescat el consistori de Vidreres (la Selva) per netejar els boscos, mantenir a ratlla el sotabosc, prevenir incendis forestals i dinamitzar la ramaderia de la zona.
El projecte, que compta amb la col·laboració del pastor del poble, es focalitzarà a les zones forestals prèviament desbrossades de la urbanització Aiguaviva Parc que té 36 hectàrees de zona verda. La iniciativa pren com a referència el projecte de la vaca de l’Albera i es farà una prova pilot properament per veure el seu funcionament. Està previst que durant el mes de setembre es facin els dies de pastura intensiva.
Actualment, la neteja i manteniment de la zona d’Aiguaviva Parc té un cost elevat. Segons les dades aportades pel consistori, enguany s’han desbrossat unes 14 hectàrees de les 36 existents, amb un cost d’uns 27.000 euros, sense comptar la neteja de les franges de protecció.
LLEGIR MÉS A: http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8952/ovelles/cabres/contra/incendis
05/08/09 02:00 – Teia bastons
Els romans el van considerar un producte tan valuós que durant l’època de l’emperador August es van arribar a fer monedes amb la seva forma. Es tracta del famós pernil, un producte de què els romans, sempre tan espavilats, ja n’havien apreciat les qualitats, com ho demostra el pernil fossilitzat de gairebé 2.000 anys que es va trobar a l’antiga Tarraco. Ells havien après dels celtes a posar en salaó el pernil i altres parts del porc, i és dins l’Imperi Romà que es troba la primera referència escrita sobre el pernil. I més concretament del pernil de la Cerdanya, que va rebre les lloances del poeta Marcial.
Amb uns antecedents com aquests costa de creure que vint segles després fos necessari posar els punts sobre les is. O sigui, posar ordre per protegir un producte tan arrelat i reconegut al nostre territori i deixar clar què es pot considerar pernil serrà i què no. El camí que va triar el sector, mitjançant una iniciativa liderada per l’empresari gironí Joaquim Boadas, de l’empresa Becsa de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), va ser el de demanar la certificació europea d’Especialitat Tradicional Garantida (ETG
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65079-mes-de-vint-segles-de-pernil.html
24/08/09 02:00 – David Marín
Fins a la plaga de la fil·loxera, l’Alt Urgell i la Cerdanya eren comarques agrícoles, dedicades sobretot a la vinya. La devastació provocada per aquella plaga va reconduir l’activitat cap a altres vies. Una de les que van fer forat va ser la cria de bestiar boví: en un principi per produir carn. Però de seguida la llet es va convertir en el producte més rendible. I el formatge, un dels seus derivats més principals, elaborat primer de manera força artesanal, ha acabat convertint, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat, aquestes dues comarques de muntanya en el bressol d’un formatge amb personalitat, reconegut, l’únic de Catalunya que gaudeix d’una denominació d’origen protegida (DOP).
És un formatge per a tots els públics: de gust suau, textura tendra i cremosa, aroma dolça, amb un gust que es manté al paladar de manera agradable, sense estridències. S’elabora a partir de llet de vaca de raça frisona. Es recull cada dia de centenars d’explotacions lleteres de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i es transporta a les instal·lacions de la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell, on se sotmet a un procés d’homogeneïtzació i pasteurització.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70347-de-llet-fresca-del-pirineu.html
El sector agropequari té els anys comptats. El seu desenvolupament es veu condicionat sempre. Quan es troba a prop de nuclis urbans, els serveis tècnics municipals fan complir normatives industrials o urbanes controlades per arquitectes o enginyers industrials que no afavoreixen una estructuració racional del terreny que permeti optimitzar la utilització de l’aigua i la mà d’obra.
Si en el terme municipal els marges no poden superar els 1,5 a 3 metres de alçada, els terrenys rústics, tampoc. Actualment hi ha finques agràries on els marges tenen més de 6 metres de alçada. Veiem construïdes o en construcció carreteres amb uns marges que superen amb escreix els 6 metres d’alçada. També observem obres de infraestructura municipal on hi ha marges molt superiors als 6 metres d’alçada… Però un agricultor no pot adaptar la seva finca a la mecanització actual perquè fer-ho suposa crear uns marges de 4 metres d’alçada i…
View original post 374 more words
14/08/09 02:00 – Ramon Estéban
Ben pocs països a Europa poden presumir de tenir a casa una mantega distingida amb una denominació d’origen protegida. A tot el vell continent n’hi ha sis, d’aquests petits tresors; a l’Estat espanyol, dos; i a Catalunya, tan sols un: la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que elabora només la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Si el fet que surti d’un lloc i prou no fos suficient per donar al producte una pàtina d’exclusivitat, afegim-hi que d’aquesta mantega se’n produeix una quantitat limitada –450 tones a l’any, una xifra minsa comparada amb les de les marques que dominen el mercat–, la qual cosa obliga que se’n pugui comprar només a Catalunya i a Andorra i en determinats comerços del País Valencià, Madrid i els Estats Units. L’explicació la trobem en el fet que la matèria primera és també molt limitada, atès que es tracta únicament de la llet de les vaques frisones dels 130 ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya que nodreixen la cooperativa Cadí.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70929-quan-untar-es-un-privilegi.html
Unes 450 persones arribades d’arreu del país van celebrar, el 7 de juny, el30è aniversari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), a l’Església del Poble Vell de Corbera d’Ebre. El president de la Generalitat, Artur Mas,va presidir l’acte; també hi va assistir el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, així com representants del Govern i entitats de l’àmbit econòmic i social.
El president de la FCAC, Josep Pere Colat, va destacar que “la participació massiva de cooperativistes de tot Catalunya posa de manifest la voluntat del sector de refermar la seva identitat, el sentiment de pertinença, els valors cooperatius i, especialment, la força per seguir treballant mirant cap al futur amb esperança”. Així mateix, Colat va remarcar que “el cooperativisme agrari som un sector que ens comprometem, genuí i amb una llarga història; hem superat etapes molt dures i sempre n’hem sortit reforçats. Som un moviment que uneix generacions, arrelat…
View original post 607 more words
Aquesta fira té com a objectiu promocionar els productes artesanals i agroalimentaris que es produeixen en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i donar a conèixer la presència de l’ovella aranesa a les capçaleres de les valls pallareses que fan frontera amb França.
MÉS INFORMACIÓ A: http://esterricardos.ddl.net/novetats.php?id=11493&id_seccio=
L’Escola de Pastors ha estat triada com a actuació destacada de l’Estat espanyol en el primer estudi sobre l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic.
L’Obervatorio Pirenaico del Cambio Climático del qual Catalunya en forma part a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha triat l’Escola de Pastors juntament amb la diversificació de serveis de l’Estació de Núria i la col·laboració en matèria de prevenció d’incendis a la Serra de l’Albera com a mesures que poden evitar el efectes del canvi climàtic.
Aquesta setmana es va presentar a Toulouse aquest primer Estudi on va participar Montse Barado de l’Associació.
Si voleu llegir la notícia: aquí
Aquest proper divendres 31 de maig es farà a Llavorsí dins les jornades del PATT (Pla Anual de Transferència Tecnològica) del Departament d’Agricultura una nova jornada dedicada a l‘aprofitament de prats de dall i pastures en ramaderia extensiva.
El programa:
9:30h Presentació de la jornada amb Sr. Sebastià Pons, CECA Pallars i Sr. Manel Beneria, dinamitzador de la Producció Agrària Ecològica a l’Alt Pirineu i Aran
9:45h: Pastures intermèdies: Producció herbàcia, qualitat nutritiva, càrrega ramadera i maneig agronòmic. Sr. Marc Taüll, investigador del Grup de Sistemes Silvopatorals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
10:30h: Pastures d’alta muntanya: tipologies de pastures i la seva qualitat. Emmatament de les pastures. Sr. Marc Taüll, investigador del Grup de Sistemes Silvopatorals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
11:15h Pausa
11:30h Prats de dall: Producció, anàlisis bromatològics de fencs i d’ensitjats, paràmetres de conservació i qualitat dels ensitjats…
View original post 75 more words
