Quan untar és un privilegi

La qualitat de les pastures d’on surt la llet, la maduració de la nata durant dos dies i l’absència de colorants han donat a aquesta mantega la seva personalitat. Se’n produeix poca i es ven principalment a Catalunya i a Andorra i, en quantitats menors, a l’Estat espanyol i als EUA

14/08/09 02:00 – Ramon Estéban

Ben pocs països a Europa poden presumir de tenir a casa una mantega distingida amb una denominació d’origen protegida. A tot el vell continent n’hi ha sis, d’aquests petits tresors; a l’Estat espanyol, dos; i a Catalunya, tan sols un: la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que elabora només la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Si el fet que surti d’un lloc i prou no fos suficient per donar al producte una pàtina d’exclusivitat, afegim-hi que d’aquesta mantega se’n produeix una quantitat limitada –450 tones a l’any, una xifra minsa comparada amb les de les marques que dominen el mercat–, la qual cosa obliga que se’n pugui comprar només a Catalunya i a Andorra i en determinats comerços del País Valencià, Madrid i els Estats Units. L’explicació la trobem en el fet que la matèria primera és també molt limitada, atès que es tracta únicament de la llet de les vaques frisones dels 130 ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya que nodreixen la cooperativa Cadí.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70929-quan-untar-es-un-privilegi.html