Arxiu d'etiquetes: SALUT

El pa nostre de cada dia

Hola!

Avui tornaré a parlar de pa. El dissabte passat ho varem fer amb la Trini Gilbert al Suplement de Catalunya Ràdio, amb l’Adam Martin, avui us en faig cinc cèntims des d’aquí.

Com ja sabeu el pa és el pilar de la nostra alimentació, ric en hidrats de carboni, que són font d’energia, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i una quantitat molt baixa de greixos.

Per altra banda ja sabeu també que una dieta equilibrada ha de contenir entre el 50%i el 60% d’hidrats de carboni i el pa ens en proporciona en abundància. Una persona adulta sana pot incloure tranquil·lament entre 200 i 250 grs en la seva alimentació diària.

Pel que fa els tipus de pa us recomano els pans ecològics: fets amb farines de qualitat, sal marina, aigua i massa mare. Us en destaco els següents:

– Pa de farina de blat integral: Ric en fibra (8,5%). Porta més vitamines (grup B, sobretot) i minerals que el pa blanc que provénen de les capes externes del gra de blat.

– Pa de farina de sègol, pa negre. Molt ric en fibra (11,5%). Molt recomanable per qui pateix restrenyiment.

– Pa de farina d’espelta. Fet amb una varietat antiga de blat, més ric en proteïnes, vitamines, potassi, magnesi i zinc. Causa menys al·lèrgies perquè es una varietat més ancestral de blat.

– Pa de farina de kamut. Varietat ancestral del blat. Ric en vitamina E amb alt poder antioxidant.

– Pa de farina blat de moro. Apte per celíacs. No porta gluten.

– Pa sense sal. Recomanat a aquelles persones que han de controlar la ingesta de sal. Persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars

Sempre recomano el consum de pa amb un contingut important de fibra -recordem que el pa blanc també en porta un 3,5%- pels beneficis d’aquesta sobre la salut, entre els quals:

– Regulació del trànsit intestinal. Important per a les persones amb restrenyiment.

– Disminució de l’absorció de greixos (entre els quals el colesterol). Important per a les persones amb malalties cardiovasculars

– Enlentiment de l’absorció dels hidrats de carboni a nivell del budell i per tant l’alliberament d’insulina en sang és més minso. Això és important per a les persones amb diabetis

– Efecte saciant. La ingesta de pa ric en fibra fa que no mengem tanta quantitat d’altres aliments, això es interessant per a les persones que volen mantenir a ratlla el pes.

De si el pa engreixa o no engreixa i de si fa el cul gros o no, sóc rotundament clara. El pa tan sols porta unes 250 Kcal per 100 grs, respecte del pa integral varia poques Kcal.

El pa és tan bon aliment com la pasta, l’arròs, les patates i el fet que engreixi o no, depen del balanç energètic del cos, de si el que consumim ho gastem o no. Moltes vegades deixem de menjar-ne i el substituïm per altres aliments amb continguts alts de sucres i greixos que són molt més calòrics i nutricionalemnt més pobres. Moltes dietes per aprimar-se inclouen fins a 100 grs de pa.

Com mengem el pa:

Amb tomàquet i un raig d’oli d’oliva. A part de les propietats del pa, tenim les vitamines del tomàquet,el licopè i el poder antioxidant de l’oli.

Amb oli d’oliva i xocolata. Per aportar una nota dolça al berenar dels nens. No dubteu a l’hora de donar-los pa integral o amb un contingut important de fibra.

Amb gall dindi, pernil. En combinar-lo amb un aliment ric en proteïnes augmentem la sensació de sacietat. Recomanable a l’hora d’esmorzar.

– Torrat amb all i oli.

El podeu incloure a tots els àpats que feu durant el dia, això si trieu un pa gustós i de qualitat. Reforceu-lo a l’hora d’esmorzar.

Bon profit!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El pa nostre de cada dia

Edulcorants naturals

Sou molts els que us heu plantejat reduir o suprimir el consum de sucre refinat (sucre blanc) de la vostra dieta. Són ben coneguts els seus efectes nocius per la salut: acidifica l’organisme, excitar el sistema nerviós, afecta a la pèrdua de vitamines i minerals, afavoreix a l’obesitat i el sobrepes etc.

Eliminar el sucre de la dieta pot ser més complicat del que ens pensem, ja que molts aliments, begudes i dolços contenen sucres afegits.

Deixar de consumir sucre implicat: eliminar de la dieta el sucre de taula (sucre blanc o sacarosa) i tots aquells productes que en contenen. En aquest cas haurem de llegir etiquetes i identificar la quantitat de sucre que contenen. Un bon recurs és consumir aliments poc processats, per guiar-nos podem escollir aquells aliments que, en el seu etiquetatge no hi hagi més de 5 ingredients. Tanmateix rebutgeu tots aquells aliments i begudes que continguin un alt percentatge de sucre.

Per altra banda, hem de tenir en compte els substituts del sucre. Entre ells els edulcorants artificial, la sacarina o espartam per exemple. No recomanem el seu consum, ja que hi ha molts estudis que qüestionen el seu consum per l’efecte negatiu, tot i que hi ha controversista, preferiblement recomanem alternatives: els sucres naturals com fruita seca (dàtils, panses, etc.), estèvia, mel, melasses i xarops, sucre negre, etc. És important assegurar que aquests productes siguin de bona qualitat, tot i tenir un preu més elevat a la llarga notarem la diferència.

Aquests substituts son una bona opció per endolcir els nostres plats i begudes, però el millor per la salut és consumir edulcorants en moderació, no abusar i acostumar el cos a menjar aliments i begudes sense l’afegit de dolç. Els propis aliments ja són dolços de per sí, com per exemple les fruites de l’estiu! És aquesta la quantitat de sucre que el nostre cos necessita.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Edulcorants naturals

Recàrrega de glucògen

By NEUROtikerTreball propi, Domini públic, Link

Els hidrats de carboni són el combustible més important com a font d’energia ràpida per l’organisme. La glucosa, el sucre que utilitza la nostra musculatura i que trobem en la sang s’emmagatzema, majoritariament en forma de glucogen en el fetge i el múscul.

Les reserves de glucogen són essencials per assegurar uns bons nivells energètics al llarg de la pràctica esportiva, sobretot en esports de llarga duració. Si mantenim unes bones reserves evitarem situacions d’hipoglucèmies i conseqüentment: cansament, debilitat muscular, mareig, etc.

Hem de tenir en compte que la reserva de glucogen dependrà dels aliment que hem ingerit durant les 24h anteriors.

Per assegurar una bona disposició energètica trobem certes recomanacions dietètiques sobre règims de sobrecàrrega de glucogen. Aquests consisteixen en dues etapes en la que la primera es buida els dipòsits de glucogen del cos mitjançant activitat física intensa i control de la dieta: reduint els hidrats de carboni i augmentant les proteïnes i greixos. I posteriorment, durant 3 dies, es segueix una dieta alta en hidrats de carboni i baixa en proteïnes i greixos, juntament amb activitat física moderada. D’aquesta manera es poden arribar a incrementar més d’un 200% els dipòsits de glucogen de la musculatura.

Cal saber que al augmentar la quantitat de glucogen es produeix una retenció d’aigua, fet que millorarà la reserva de líquid del cos però produeix sobrepes i en alguns casos sensació de pesadesa en la musculatura. Per altra banda estarem aplicant un estrès físic i mental al nostre organisme. Al reduir al mínim els hidrats de carboni de la dieta durant la primera etapa, podem provocar sensació d’irritibilitat, mal de cap, malestar físic, etc.

Des de menTnutricional us recomanem que abans d’embrancar-vos en una dieta com aquesta consulteu a un professional que us faci un seguiment i us recomani la millor dieta en el vostre cas. I, recordar-vos que la millor opció per mantenir bones reserves de glucogen en el cos és menjar hidrats de carboni d’absorció lenta en tots els àpats: cereals integrals i els seus derivats (farina, pa, pasta, etc.) i llegums

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origenal: Recàrrega de glucògen

El te

Desprès de l’ aigua, el te es la segona beguda més consumida en tot el món. Consumir aquesta beguda és un tot, està relacionat amb la cultura oriental, el món espiritual, amb cuidar-se….

Seguidament es mostren de forma resumida els tipus de te i beneficis per la salut:

  • Blanc: és el de millor qualitat, elaborat amb les millors fulles, les fulles tendres del brot. Es caracteritza per aromes i sabors suaus i afruitats. Conté poca teïna comparat amb la resta dels tes. Té funcions antixoidants, tòniques…
  • Verd: es tracta de te sense fermentar això fa que les seves propietats es mantinguin quasi intactes. Com a propietats a destacar és depuratiu, antioxidant, ajuda a controlar els nivells de colesterol…
  • Negre: te fermentat amb un fort gust. És ric en cafeina. És antioxidant i astringent.
  • Roig: és un te semifermentat que estimula el metabolisme i ajuda a millorar la digestió.
  • Rooibos: No conté teina, per tant, és apte per la gent sensible a la cafeina. Com tots els tes és antioxidant. Però també ajuda a reduïr problemes digestius i contribuiex a tenir uns ossos sans entre d’ altres funcions.

Com fer la millor tassa de te:

  • El temps i temperatura de l’ aigua:
    • Blanc: a baixes temperatures és suficient per extreure els seus aromes (65-70ºC)
    • Verd: 1.30-2’ /tª 75ºC
    • Negre: fins a 3’ /90ºC
  • La quantitat de te ( una cullaradeta rassa per tassa)
  • L’ aigua ha de ser el més pura possible

Com guardar el te?

  • Cal guardar-lo en recipients tancats i opacs per evitar que factors com la llum, aire o humitat puguin interferir en la seva qualitat.
  • Els millors recipients són les llaunes o ceràmiques
  • Guardar-lo en llocs secs, nets i lliure d’ altres olors.

Si es segueixen aquests passos pot conservar-se fins a dos anys.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El te

No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Pollastre, pularda, capó, pollastró, …? A l’anar a mercat, a les parades d’aviram i especialment quan estem a la vora de Nadal, ens trobem bèsties amb aquests rètols i no sabem molt bé que són ni quines diferències tenen. Avui intentarem explicar-vos quatre idees que us ajudin a saber què és cada cosa.

Creiem que no cal explicar el tipus d’animal que és un pollastre, però no està de més dir que amb aquest nom hi ha tant mascles com femelles. El pollastre que normalment comprem a mercats, supermercats, polleries,… és el que s’anomena de granja, industrial, estàndard. Quan l’animal està viu se’n diu sovint broiler. Son animals de creixement molt ràpid, que amb 6 o 7 setmanes de vida arriben al pes desitjat, amb un important desenvolupament muscular de potes i pit.

En front d’aquest tipus hi ha el pollastre que es pot anomenar de pagès o amb altres denominacions. Són productes diferents a les anteriors però no estandarditzades. Poden haver pollastres de creixement més lent, de races autòctones millorades, amb més o menys sortida i espai a l’aire lliure, etc. En general són animals que s’engreixen fins edats superiors a les dels broilers amb la qual cosa les característiques de la seva carn poden variar, tant en color, que és més fosc, com de textura i gust.

Capons i pulardes. Són respectivament mascles i femelles pollastres castrats a edats molt primerenques. Són productes que es fan principalment de cara al mercat de Nadal. La castració suposa un canvi metabòlic que transforma les qualitats de la carn, sent la més significativa que hi ha una major infiltració de greix al muscle i per tant la carn és més sucosa i té un gust també diferenciat. El temps d’engreix és variable depenent del que demani cada mercat, però no hauria de ser mai inferior als 3 mesos que es quan poden començar a notar-se els efectes de la castració a la carn. El pes final de l’animal, i per tant de la peça, dependrà del període d’engreix i de la raça escollida.

Els pollastrons són pollastres petits, el seu engreix arriba fins el 600-700 grams i per tant com adequats per racions individuals i com a tals s’acostumen a vendre. Requereix poca cocció i al tenir carn poc gustos es recomana cuinar i servir amb salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Additius alimentaris

Cada vegada és més difícil desxifrar els ingredients de la majoria de productes que trobem al supermercat. Colorants, aromatitzants, conservants, saboritzants, edulcorants,…
Què s’amaga d’arrera d’aquests additius? Poden tenir efectes negatius sobre la nostra salut?

En aquesta mena de “taula periòdica dels additius” podeu veure’n les característiques i el grau de perillositat de cada un d’ells.

I al blog “Aditivos alimentarios” també podeu informar-vos sobre el tema.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL GUARET

Origen: Additius alimentaris

El coco

El coco és una fruita rica en aigua i greix, principalment, saturat. A part de la fruita actualment trobem que en el mercat diversos derivats d’ aquest producte.

Oli de coco: es caracteritza per ser sòlid a temperatura ambient i a partir dels 23 º C es comença a fondre. Però una de les seves avantatges és que aquest tipus d’ oli no s’ enrancia i és estable quan s’ escalfa.

Encara que sigui un aliment molt calòric i amb un elevat contingut nutritiu, una cullerada sopera ens aporta 100kcal!!!, és una alternativa saludable a altres tipus de greixos encara que sembli impossible! Això es deu als àcids grassos que conté (àcids grassos de cadena mitja) que s’ utilitzen com a combustible sense necessitat d’ emmagatzemar-se en forma de greix.

  • Llet de coco: rica en àcids grassos saturats i això és un punt negatiu contenint una tassa més de 400 calories i 40 grams de greix. Tot i així, és una bona alternativa a la crema de llet.
  • Aigua de coco: És la part liquida dels cocos verds que té grans propietats nutricionals sobretot vitamines degrup B, minerals i oligoelements, aminoàcids, enzims, antioxidants i fitonutrients. També destaca les seves propietats alcalinitzants.

Cal senyalar que entre les seves propietats ajuda a reposar els electròlits sobretot, durant i després d’ exercici físic o en situacions d’ elevada temperatura.

Es tracta d’ una beguda que apart de ser refrescant, és baixa en greix i calories.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El coco

Llegums

Els llegums són aliments d’origen vegetal amb un elevat contingut de proteïnes. Combinades amb cereals (pasta, arròs, etc.) tenen un valor proteic igual que els aliments d’origen animal. També són una font excel·lent d’hidrat de carboni. Ens aporten molta energia. Gràcies al seu aport de fibra ens ajuden a regular el trànsit intestinal i evitar molèsties com l’estrenyiment. Tenen un contingut molt baix en greix. Majoritàriament ens aporten vitamines del grup B i E. Són una bona font de ferro (tot i que al ser d’origen vegetal no s’absorbeix tan bé com el d’origen animal), potassi, magnesi i fòsfor.

Els més consumits en les nostres terres són els cigrons, les mongetes, les llenties, les faves i els pèsols. Els cacauets són també llegums.

Algunes persones els poden provocar flatulències. Per evitar-les hi ha dues opcions: extreure la pell que recobreix el llegum, on es troba tota la fibra que provoca flatulències. Bullint-la, triturar-la i passant-la per un colador xino, fent-ne puré. I l’altra opció és prendre un iogurt de postres.

Tenint en compte que actualment fem un consum molt elevat de carn, peix o ou, un plat de llegum és una molt bona opció per substituir aquest aliments. Es recomana prendre’n de 2 a 4 cops a la setmana.

Ara que ve la calor les amanides o els pures de llegums, com l’hummus són plats molt refrescants i equilibrats i són molt recomanables pels que mengeu en taper.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llegums

El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

Seguirem avui parlant dels nuggets fixant-nos ara en les seves característiques nutricionals. Ja hem dit en una entrada anterior que els nuggets són aquells preparats fets amb carn de pollastre, a partir de peces senceres o trossos, amb una cobertura exterior a punt per ser fregits. Cal tenir en compte que el valor nutritiu dels nuggets ha de continuar estar centrat en la carn ja que ha de suposar més del 70% del pes del producte acabat.

El valor calòric d’aquests productes és el doble o triple que el de la carn magra de pollastre, depenent del tipus de cobertura que tinguin i del tipus de carn, ambdues coses estan relacionades amb les preferències dels consumidors de cada mercat.

La principal diferència està en que aquesta preparació de pollastre té una proporció destacada d’hidrats de carboni. Recordem que la carn de pollastre no en té. Aquesta diferència és deguda principalment a les capes que s’afegeixen a la carn per l’enfarinat i arrebossat o empanat. Al mateix temps, la farina, llet, ou, etc que es fan servir en aquestes capes aporten una quantitat no despreciable de proteïna no càrnica. Per aquest mateix motiu pot haver-hi un increment d’alguns minerals. També el contingut en algunes vitamines, si bé d’altres es poden degradar en tot el procés de preparació.

Finalment cal dir que la quantitat de greix i la seva composició variarà en funció del fregit que es faci (tipus d’oli, fregidora o paella).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

Greixos trans i margarina

La margarina va néixer a França quan Napoleó buscava un substitut de la mantega que fos més econòmic. Els greixos vegetals són més econòmics i més abundants que els animals. Però perquè tingui la consistència de la mantega a temperatura ambient se’ls hi ha d’aplicar un tractament, sinó són líquids com passa amb els olis.

Al ser un producte que prové de greixos d’origen vegetals, durant molts anys s’ha venut com a producte saludable. La mantega, al provenir de greixos d’origen animal és rica en greixos saturats i per això ha tingut sempre més mala fama que la margarina.

El procés que s’hi aplica per elaborar margaria s’anomena hidrogenació i fa que l’oli adopti una textura més sòlida. En aquest procés es generen un tipus de greix que s’anomena trans, aquests són més perjudicials que els greixos saturats ja que no només augmenten el greixos “dolents” sinó que també fan disminuir el greixos “bons”.

Actualment hi ha molts productes al mercat que contenen aquests tipus de greix, ho veureu indicat en l’etiquetatge. En molts productes industrials de brioixeria fan servir els greixos trans perquè són més econòmics i donen una textura particular.

Us recomanem que mireu bé l’etiqueta dels productes que compreu i fixeu-vos amb l’envàs de la margarina, avui en dia ja hi ha marquen que comercialitzen margarina sense greixos trans.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origenal: Greixos trans i margarina