Arxiu d'etiquetes: SALUT

Nova acció de la Unió Europea per protegir la biodiversitat de les espècies invasores problemàtiques

agropres's avataragropres

La Comissió Europea ha proposat una nova legislació per prevenir i gestionar l’amenaça creixent de les espècies invasores. Actualment hi ha a Europa més de 12.000 espècies alienes al seu medi natural, gairebé el 15% de les quals són invasores, i el seu nombre augmenta ràpidament. La proposta té per objecte abordar els problemes que plantegen aquestes espècies, que són:

  • Problema econòmic. Les espècies al·lòctones invasores causen anualment a Europa uns danys estimats en almenys 12.000 milions d’euros a la salut humana (per exemple, la vespa asiàtica o el mosquit tigre, que poden tenir efectes mortals), a les infraestructures (la fallopia japonica als edificis) i a l’agricultura (el coipú als conreus).
  • Problema ecològic. Les espècies invasores poden malmenar seriosament els ecosistemes i provocar l’extinció de les espècies necessàries per mantenir l’equilibri del medi natural. Per exemple, el cirerer americà pertorba els ecosistemes forestals, i l’esquirol de les Carolines…

View original post 428 more words

Les begudes ensucrades no endolceixen la nostra vida

EAP Santa Eugènia de Berga's avatarEAP Santa Eugènia de Berga

Ha arribat l’estiu, fa calor i tenim set. Què és el millor que podem beure? La resposta és transparent i clara: aigua.

La resta de l’any també cal mantenir una hidratació adequada, no cal tenir set per beure. S’ha d’anar fent durant el dia i a l’hora dels àpats també es pot fer, però es recomana amb menys quantitat.

A part de l’aigua, les begudes més aconsellades són: les infusions, els brous vegetals o els sucs o liquats de fruites naturals i hortalisses, com per exemple el de pastanaga i pera.

Cal evitar o consumir només de forma ocasional, les begudes energètiques perquè tenen un contingut elevat de cafeïna i d’altres substàncies excitants, així com els refrescos comercials amb gas i sucres. Aquests refrescos són molt calòrics per la quantitat de sucre que porten.

Per exemple una taronjada amb gas de 200ml aporta 20 grams d’hidrats de carboni, el que equivaldria a dos sobres de sucre. I…

View original post 134 more words

Quan els mitjans de comunicació no ajuden…

100per100salut's avatar100per100salut

Angebot im SupermarktUna mesura que ja fa uns mesos va tenir un gran ressó a la premsa i altres mitjans de comunicació va ser la proposta del Govern de Grècia d’autoritzar la venda a preus reduïts de productes amb la data de consum preferent ja passada.

Aquests dies torna a estar als mitjans ja que aquesta mesura acaba d’entrar en vigor. I ens trobem que segueix havent-hi la mateixa confusió entre data de consum preferent i data de caducitat.

Ja aleshores i davant les informacions de tot tipus en que s’enfrontava el consumidor es va intentar explicar la diferència entre una i altra data. Ara veiem que segueix sense estar prou clar, i aprofitant que la darrera entrada al nostre blog era sobre aquest tema volem tornar a deixar clar aquests dos conceptes.

Data de consum preferent: data fins la qual s’asseguren les característiques qualitatives del producte. El consum més…

View original post 147 more words

NOTICIA: plantes que ajuden a dormir a l’estiu

apsb's avatar

Les altes temperatures de l’estiu dificulten dormir i per això el Centro de Investigación sobre Fitoterapia (INFITO) recomana hidratació, sopar de forma lleugera i prendre preparats de passiflora (Passiflora incarnata), rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica) i valeriana (Valeriana officinalis), per evitar els efectes secundaris dels somnífers sintètics.

Es veu que la calor, els canvis d’horaris i d’alimentació, el major nombre d’hores de llum i les migdiades provoquen l’anomenat insomni d’estiu. En aquests mesos, hi ha canvis d’horaris continus i augment del consum d’alcohol, i si a més es fan sopars pesats, conformen el còctel perfecte per tenir problemes per dormir. A més un dels principals obstacles és la temperatura, ja que a partir dels 26ºC disminueix la qualitat del son, i a més de 30ºC es va difícil adormir-se, ja que una major temperatura corporal fa que el nostre cervell generi menys…

View original post 251 more words

Una dieta enriquida amb nous protegeix contra el càncer de pròstata

Pernil, sec o cuit

FONT:   EL PUNT AVUI
09/08/13 02:00 – Abel Mariné

Tots dos pernils tenen valor nutritiu, sempre en el marc d’una alimentació variada

Laura Bayés-García ha presentat una tesi que estudia l’estructura d’uns components dels greixos (els triacilglicerols o triglicèrids), i de l’aplicació dels seus resultats se’n deriva un mètode de diferenciar pernils. És una aportació important, perquè no sempre el que ens venen com a pernil de gla ho és veritablement.

Fa uns dies, el meu company de diari Jaume Oliveras es referia a les difícils relacions de Catalunya amb el país veí i concloïa que, passi el que passi, sempre hi tindrem un tracte especial i consumirem els ibèrics de pota negra. El pernil ibèric, que es produeix a Salamanca (Guijuelo), Extremadura i Huelva (Jabugo), té un merescut prestigi gastronòmic, però si s’arribessin a tancar les fronteres no ens quedaríem sense pernil, perquè a casa nostra també en sabem fer de bo. Fa uns dies llegíem a L’Econòmic que “el pernil català fa un pas endavant”. Es tracta d’una iniciativa del grup d’empreses catalanes de la carn Innovac, que promou l’adopció de les marques Barcelona i Pirineus per als pernils produïts a Catalunya, que representen més de la meitat dels que es comercialitzen a l’Estat, per fer créixer el sector i trencar la “imatge espanyolista” del pernil. Una mostra més de la nostra potència agroalimentària, a la qual ja el febrer d’aquest any es referia el mateix L’Econòmic, que incloïa entre les diverses apostes de creixement algunes empreses de derivats del porc. A risc de ser reiteratiu, faig referència a altres iniciatives catalanes de promoció del pernil, també recollides darrerament per L’Econòmic, com la de l’empresa La Jabugueña de Salt, que distribueix els pernils que s’elaboren a la finca que té a Jabugo, i la de l’empresari “perniler” de Badalona Enrique Tomás, que començarà a Londres la seva expansió internacional, i obrirà a les Rambles de Barcelona, davant del Mercat de la Boqueria, un centre de divulgació del pernil, que complementarà una zona d’oferta d’aliments de qualitat.

El món de la recerca català també s’ocupa del pernil. L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que porta a terme una gran tasca de suport al sector, ha desenvolupat una tecnologia que permet obtenir pernil amb la meitat de sal de la que sol contenir, però amb la mateixa seguretat i qualitat. I aquest mes de juliol, a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Laura Bayés-García ha presentat una tesi que estudia l’estructura d’uns components dels greixos (els triacilglicerols o triglicèrids), i de l’aplicació dels seus resultats se’n deriva un mètode de diferenciar pernils, que en ordre decreixent de qualitat són els de gla (de porcs alimentats exclusivament amb glans i pastures de deveses), els d’enceball (de porcs alimentats amb glans i pastures, complementats amb pinso) i els d’engreix (de porcs alimentats només a base de pinso). És una aportació important, perquè no sempre el que ens venen com a pernil de gla ho és veritablement.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/667731-pernil-sec-o-cuit.html

Lo que nos tragamos

esther vivas's avataresther vivas

pAngela Biesot | El Periódico

Productos de consumo ordinario como las patatas fritas, la bollería, los refrescos de cola o las salchichas de fráncfort contienen conservantes, colorantes y edulcorantes aprobados pero nada saludables. Detrás de algunos también se esconden la deforestación, el fraude o la superproducción. Leer las etiquetas ilumina.

Al paladar le cuesta distinguir los restos de heces en una tarta de chocolate, el ADN del caballo en una hamburguesa o cualquier otro intruso químico no deseado en la comida. Pero la confirmación de su presencia alarma a una sociedad obsesionada por la salud y las calorías. Al principio es un misterio pensar en cómo aparece materia fecal en un postre de Ikea. Pero la respuesta tiene un nombre: globalización alimentaria. Gracias a ella, el recorrido medio de un producto comestible es actualmente de unos 5.000 kilómetros diarios por todo el planeta.

No se puede esperar menos, pues, de…

View original post 336 more words

Sabíes que…?

jaumeenrich's avatarEl blog de l'hort autosuficient

L’ALL
D’origen asiàtic, es un antibiòtic natural, que ajuda a eliminar toxines de l’organisme, estimula la secreció digestiva, es expectorant i té poder anticoagulant i vasodilatador.
Hi ha una antiga dita que diu, “que l’all vol veure l’amo, quan se’n torna a casa”, això vol dir que els alls s’han de plantar a poca profunditat. Un altre dita popular ens diu, “si vols un all bo i fi, sembra’l per Sant Martí; si vols all coent, sembra’l per l’advent; però si vols un bon all, sembra’l pel gener”.
El alls volen ser conservats en un lloc on hi circuli l’aire.

alls

View original post