
Ingredients per uns 40 peces:
- 500 gr de farina fluixa.
- 200 gr de saïm (llard algunes zones.)
- 125 gr de vi blanc.
- 1 pessic de sal.
- Sucre pols.
Elaboració:
- Primer, fonem el saïm. A continuació, dins un bol, hi posam la farina, hi feim un petit cràter i hi abocam el saïm, el vi i el pessic de sal. Ho incorporam bé, i treballam la massa dins el bol fins que sigui ben integrat. Després ho treim, i treballam la massa uns 10 minuts. La massa agafarà cos. En feim una bolla, la ficam al bol, la tapem amb film i la reservam a la nevera d’un dia per l’altre.
- Passat aquest temps, ens disposam a donar-los forma. Per això, amb l’ajuda d’un aprimador, estenem la pasta en forma de rectangle més o menys d’un centímetre d’alçada (es normal que sigui totalment irregular) i doblegam les dues parts més curtes cap endins, és a dir, posam la de l’esquerra cap al centre, i la de la dreta a sobre, a fi de que ens quedi la pasta en tres capes si ho miram des d’un costat. (Si hi ha algú que no ho entengui, perquè no m’he acabat d’explicar tant bé com voldria, deixau un comentari que respondré tant aviat com podré!)
- A continuació, aplanam la pasta amb l’aprimador, i aquesta vegada, doblegarem els dos costats irregulars (allà on s’apreciaven els tres plecs) de la mateixa manera que abans.
- Tornam a aprimar, i repetim l’acció tres vegades més. En total hem de fer els doblecs cinc vegades, i deixar-lo d’una gruixa d’un centímetre, centímetre i mig. Això és per aconseguir aquest efecte fullat.
- Ara que tenim la pasta, amb un motlle, els donam la forma (preferiblement rodona). Amb la pasta restant, repetim l’acció del fullatge, i tornam a tallar. Tot seguit, els posam dins una llauna de forn amb un paper vegetal pel forn o similar. Ho enfornam durant uns 40 min dins el forn prèviament encalentit a 180ºC. Han de quedar blanquets, i no és recomanable que obriu el forn almanco fins passats els 25 primers minuts no fos cosa deixessin de pujar!
- Quan siguin cuits i encara calents, els arrebossam amb sucre pols perquè s’aferri. Finalment els donam una bona capa de sucre pols per sobre, els “nevam”. Només quan siguin freds, els podem guardar dins una capsa que quedin completament aïllats. Així aguantaran bastant de temps.