Arxius mensuals: Abril de 2018

El te

Desprès de l’ aigua, el te es la segona beguda més consumida en tot el món. Consumir aquesta beguda és un tot, està relacionat amb la cultura oriental, el món espiritual, amb cuidar-se….

Seguidament es mostren de forma resumida els tipus de te i beneficis per la salut:

  • Blanc: és el de millor qualitat, elaborat amb les millors fulles, les fulles tendres del brot. Es caracteritza per aromes i sabors suaus i afruitats. Conté poca teïna comparat amb la resta dels tes. Té funcions antixoidants, tòniques…
  • Verd: es tracta de te sense fermentar això fa que les seves propietats es mantinguin quasi intactes. Com a propietats a destacar és depuratiu, antioxidant, ajuda a controlar els nivells de colesterol…
  • Negre: te fermentat amb un fort gust. És ric en cafeina. És antioxidant i astringent.
  • Roig: és un te semifermentat que estimula el metabolisme i ajuda a millorar la digestió.
  • Rooibos: No conté teina, per tant, és apte per la gent sensible a la cafeina. Com tots els tes és antioxidant. Però també ajuda a reduïr problemes digestius i contribuiex a tenir uns ossos sans entre d’ altres funcions.

Com fer la millor tassa de te:

  • El temps i temperatura de l’ aigua:
    • Blanc: a baixes temperatures és suficient per extreure els seus aromes (65-70ºC)
    • Verd: 1.30-2’ /tª 75ºC
    • Negre: fins a 3’ /90ºC
  • La quantitat de te ( una cullaradeta rassa per tassa)
  • L’ aigua ha de ser el més pura possible

Com guardar el te?

  • Cal guardar-lo en recipients tancats i opacs per evitar que factors com la llum, aire o humitat puguin interferir en la seva qualitat.
  • Els millors recipients són les llaunes o ceràmiques
  • Guardar-lo en llocs secs, nets i lliure d’ altres olors.

Si es segueixen aquests passos pot conservar-se fins a dos anys.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El te

Mandonguilles amb tomàquet i fesols

Ingredients (2 persones):

  • 250 g carn picada (barreja de porc i vedella)
  • 1 ou
  • 1 cullerada de frina de galeta
  • sal
  • pebre
  • julivert
  • all en pols
  • farina
  • 1 ceba
  • 250 g tomàquet triturat
  • 250 g fesols cuits o mongetes blanques cuites (segons el dialecte)
  • oli
  • orenga

Preparació:

  1. Bateu l’ou i barrejau-lo amb la carn picada fins que no es vegi l’ou.
  2. Afegiu-hi el pa ratllat i sal, pebre, all i julivert segons el vostre gust.
  3. Remeneu-ho tot bé i ja podeu fer les mandonguilles. A mi me’n surten 14, però depèn de la mida.
  4. Poseu una olla amb aigua i sal a bullir.
  5. Quan tingueu les mandonguilles fetes, arrebosseu-les en la farina i quan l’aigua bulli, poseu-les a l’olla, on s’hi estaran uns 30 min.
  6. Talleu la ceba a trossets petits i poseu-la en una paella amb una mica d’oli a foc lent.
  7. Quan comenci a estar daurada, afegiu-hi els fesols que, prèviament, haureu escorregut.
  8. Com que els fesols ja estan cuits, podeu afegir el tomàquet tot seguit.
  9. Salpebreu al vostre gust i poseu-hi una mica d’orenga.
  10. Quan el tomàquet estigui cuit al vostre gust, poseu-hi les mandonguilles que haureu tret de l’olla només per què agafin color.
  11. (Alternativa de la Dolors) No bulliu les mandonguilles i després de fer el sofregit, afegiu una mica d’aigua i poseu-hi les mandonguilles que facin xup-xup.
  12. Apa a llepar-se els dits!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Mandonguilles amb tomàquet i fesols

CANELONS DE CARN

CANALONS DE CARN

INGREDIENTS PER UNS 60 CANALONS:

  • 500g de carn de porc a daus
  • 300g de carn de vedella a daus
  • 2 petxugues de pollastre sense os a daus
  • 2 cebes rallades
  • 4 tomàquets madurs rallats
  • 60 plaques de canalons
  • llet
  • farina
  • sal
  • oli

PREPARACIÓ:

  1. – Posar oli a la cassola i posar-la al foc.
  2. – Salar la carn
  3. – Quan tenim la cassola i l’oli ben calent, posar-hi tota la carn i la deixem que es vagi rostint a foc mig mentre l’anem remenant de tan en tan.
  4. – Quan la carn estigui ben cuita, retirem del foc i la deixem refredar
  5. – A la mateixa cassola hi fem un sofregit de ceba i tomàquet.
  6. – Mentre es va fent i amb la carn ja freda, la piquem a la picadora.
  7. – A continuació l’afegim al sofregit i ho deixem a foc lent remenant i rectificat de sal. Si ho trobem massa espès hi anem afegint llet fins que ens quedi una textura cremosa.
  8. – Seguidament posem aigua a bullir a una olla amb oli i sal. Quan bulli hi posem 30 plaques amb cura vigilant que no es trenquin i remenant perquè no s’enganxin les unes amb les altres. Han de bullir uns 12 minuts. Un cop cuites les passem per aigua freda i posem a escórrer. Després fem el mateix amb les altres 30.
  9. – Agafem les plaques i les posem una al costat de l’altre a sobre el marbre.
  10. – Posem una mica de mantega a la plata del forn.
  11. – Posem una cullerada de la carn sobre una placa de caneló i enrotllem. fem el mateix procediment amb la resta i les anem col·locant a la plata.
  12. – Posem la beixamel al damunt i una mica de formatge rallat.
  13. – Posem al forn a gratinar

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: CANELONS DE CARN

BRÒQUIL AMB BEIXAMEL

BRÒQUIL AMB BEIXAMEL

Ingredients:

  • 1 bròquil de 800 grs. més o menys
  • Uns daus o encenalls de pernil Ibèric
  • Un rajolí d’oli d’oliva
  • Salsa beixamel
  • 50 grs. de formatge ratllat
  • Sal

Preparació:

  1. Preparem una safata apta pel forn.
  2. Tallem el bròquil a pomets i els rentem bé.
  3. Posem una olla al foc amb força aigua i quan bulli, hi tirem el bròquil, salem i deixem coure fins que tingui la consistència que ens agradi.
  4. L’aboquem a la escorredora amb molta cura de no aixaifar-lo i el deixem una estoneta.
  5. En una paella posem un rajolí d’oli i quan és calent, daurem uns segons el pernil, afegim el bròquil i el saltegem tot remenant. Passem la verdura a la safata apta pel forn, cobrim amb la salsa beixamel, escampem un bon grapat de formatge ratllat i ho gratinem.
  6. Ho servim calent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: BRÒQUIL AMB BEIXAMEL

Fabada asturiana

Fabada asturiana

Ingredients:

  • – 250 g. de fabes o mongetes asturianes
  • – un xoriç fumat
  • – una morcilla asturiana fumada
  • – cansalada viada
  • – all, una ceba i un manat de julivert
  • – safrà i sal
  • – aigua mineral

Preparació:

  1. La nit abans es posen a remull les fabes en aigua freda
  2. L’endemà, en una cassola de fang, es posa tot el porc, a sobre les fabes, l’all picat, el julivert lligat i la ceba tallada en quatre parts. Es cobreix amb aigua freda i es posa al foc fins que comenci a bullir, s’escuma i es baixa el foc per que coguin lentament.
  3. S’ha de tenir un pot amb aigua calenta per afegir-la, perquè sempre ha d’estar cobert d’aigua. Es couen una mica destapades.
  4. De tant en tant s’afegeix una mica d’aigua freda (s’escarmenten que deia la meva àvia).
  5. S’han d’anar vigilant per que la cocció sigui sempre igual i s’ha de sacsejar la cassola per que no s’enganxin. S’afegeix el safrà torrat i molt desfet. La cocció dura unes tres hores.
  6. S’afegeix la sal al final, tenint en compte que porten carn de porc que ja està salada.
  7. Quan falta poc per acabar es treu el julivert i la ceba. Aquesta última, amb unes quantes mongetes, es tritura i es posa a la cassola, així lligarem una mica el suc.
  8. Es serveix amb la carn tallada a trossos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA ISABEL

Origen: Fabada asturiana

Carxofes farcides de carn

Ingredients:

  • 4 o 8 carxofes (segons la mida)
  • 200 gr carn picada de porc (o pollastre, vedella, gambes)
  • 250 gr xampinyons
  • 1 paquet nata líquida (33%!!)
  • formatge ratllat
  • 1 llimona
  • julivert
  • 1 ceba
  • mantega

Preparació:

  1. Netejar les carxofes i bullir-les amb llimona, sal i julivert. Al cap de 10 minuts aprox. (que estiguin tovetes però consistents) refrescar-les i reservar.
  2. “Pochar” la ceba amb oli i mantega i després afegir-hi la carn i després els xampinyons trinxats. Deixar evaporar l’aigua dels xampinyons, afegir la nata líquida i remenar.
  3. Obrir la carxofa en forma de flor i posar el farcit entre les fulletes.
  4. Cobrir amb formatge ratllat i posar al forn durant 15 minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Carxofes farcides de carn

4a Fira de la Transhumància de Catalunya – Sant Antoni de Vilamajor

Dia 29 d’abril del 2018 Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

Sant Antoni celebrarà una nova edició de la Fira de la Transhumància que servirà per recordar els orígens ramaders del municipi quan els ramats d’ovelles travessaven els camins de Vilamajor. Durant tota la jornada, els vilamajorins i vilamajorines podran visitar el mercat de productes artesans i conèixer alguns oficis existents a la primera meitat del segle XX. Així mateix, hi haurà també activitats per als més petits amb un tiovivo ecològic i espectacles itinerants amb titelles, músics i animadors que dinamitzaran la fira.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.santantonidevilamajor.cat/

.

7a Fira del Formatge i de Pastor del Maresme – Sant Pol de Mar

Dies 28 i 24 d’abril del 2018 Sant Pol de Mar (Maresme)

Aquest cap de setmana començarà la fira santpolenca dedicada a aquest producte làctic que any rere any aplega a particulars i professionals de tot arreu, no tan sols de la comarca. Una oportunitat per tastar fàcilment les marques formatgeres que treballen els seus productes de la manera més tradicional.

MÉS INFORMACIÓ A: https://santpol.cat/

La lluenta, o allò que no s’hauria de repetir

Quan pensem en l’exhauriment dels recursos pesquers, el primer que en ve al cap es la situació en que es troben espècies com la tonyina vermella degut a la pressió a la que es veu sotmesa per la flota multinacional que les que la capturen sense aturador. Però com passa sovint, a nivell molt més local, han succeït episodis semblants i que fins hi tot han arribat al col•lapse de l’espècie.
Aquest és el cas de la petxina lluent (Callista Chione) a la costa del Maresme. Aquest exemple hauria de estar en tots els manuals de males practiques de gestió com a model d’allò que no s’hauria de repetir mai més.

Les captures de petxina lluent eren quantioses i sembalva que mai s´esgotarien

Al llarg les darreres dècades del passat segle els pescadors bàsicament, d´Arenys i alguns de Blanes i de Mataró, van començar a explotar el banc de petxina lluent que hi havia als fons sorrencs de la comarca del Maresme, especialment entre el Masnou i Blanes. El recurs, prometia ser una “mina d’or” i fins hi tot es van organitzar en cooperativa per vetllar pel bon funcionament de l’explotació i per regular-ne les captures. En molts pocs anys la flota de “petxinaires”, nom amb que es coneixen aquests pescadors, va aconseguir exhaurir el recurs. A més es dona la paradoxa que aquest tipus de pesquera estava legislada directament pel govern català (ordre 28 gener de 1988. DOGC 952 de 15/02/88) i a més, l’any 1999 els petxinaires van rebre el guardó per part de la Generalitat en reconeixement a la seva feina.

En descàrrec sobre els petxinaires, el que també es cert, és que les diverses regeneracions de platges que s’han anat fent a la comarca no van ajudar gens a aquesta activitat pesquera i ja en la primera actuació feta l’any 1986 entre Montgat i Premià de mar, la draga va produir un impacte ambiental enorme sobre “Els Colls”, el calador més productiu d’aquest mol•lusc.

Les regeneracions de platges van acabar amb els bancs de petxina lluent

Sigui com sigui, el que no es va fer per cap de les dues bandes han estat estudis científics sobre el recurs, la seva capacitat de renovació o l´impacte real que produïa l’extracció de sorres sobre les comunitats bentòniques sorrenques.

El sistema de pesca consistia en arrossegar pels fons sorrencs d´entre 6 a 20 m unes gàbies metàl•liques que actuen com a rastell i que agafen tot allò que es posa al seu davant. Cadascuna de les barques arrossegava alhora quatre gàbies i en alguns cassos es feia per sobre els límits dels alguers en un intent d’obtenir el màxim rendiment de la pesca.

Ara les gàbies estant amuntegades en el port sense cap us

La captura estava formada quasi exclusivament per petxina lluent, malgrat que també s’agafaven d’altres espècies de bivalves com la petxina blanca (Mactra corallina), el petxinot (Glycimeris glycmeris), l’escopinya gravada (Venus casina) o la petxina saltarina (Laevicardium crassum) entre d’altres. Abans de l’exhauriment de la lluenta, hi va haver un primer senyal d’avís quan es va deixar de pescar, de cop i volta, la petxina blanca, la segona en importància pel que feia a les captures.

La petxina lluent, també anomenada lluenta o petxinot de sang, és un bivalve amb una closca bastant robusta i un esculpit molt poc visible i concèntric que alterna diferents tonalitats de roig argilós. El cos té un peu musculós d’un color roig intens que funciona com a òrgan excavador. Viu enterrada en fons sorrencs a poca profunditat i sovint rodejant els alguers.

Avui només una barca feineja des del port d´Arenys

Ara, amb el recurs pràcticament exhaurit, només una única barca encara surt des d´Arenys amb gàbies, ho fa però per capturar cuc d’esquer pels pescadors de canya.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La lluenta, o allò que no s’hauria de repetir

Llibrets de carbassó

Ingredients:

  • 3 carbassons mitjans,
  • 2 ous
  • farina,
  • farina de galeta,
  • orenga
  • 200 gr de provolone,
  • sal

Preparació:

Tallem els carbassons longitudinalment, primets, i els deixem suar amb sal una hora. Posem una mica d´orenga a un tall de carbassó, un de provolone i un altre de carbassó, el passem per farina, ou i farina de galeta i així amb tots els talls. Els fregim i ens ho mengem amb uns bons tomàquets, amanida, el que sigui, però està super bo segur!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Llibrets de carbassó