Arxius diaris: Abril 19, 2018

No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Pollastre, pularda, capó, pollastró, …? A l’anar a mercat, a les parades d’aviram i especialment quan estem a la vora de Nadal, ens trobem bèsties amb aquests rètols i no sabem molt bé que són ni quines diferències tenen. Avui intentarem explicar-vos quatre idees que us ajudin a saber què és cada cosa.

Creiem que no cal explicar el tipus d’animal que és un pollastre, però no està de més dir que amb aquest nom hi ha tant mascles com femelles. El pollastre que normalment comprem a mercats, supermercats, polleries,… és el que s’anomena de granja, industrial, estàndard. Quan l’animal està viu se’n diu sovint broiler. Son animals de creixement molt ràpid, que amb 6 o 7 setmanes de vida arriben al pes desitjat, amb un important desenvolupament muscular de potes i pit.

En front d’aquest tipus hi ha el pollastre que es pot anomenar de pagès o amb altres denominacions. Són productes diferents a les anteriors però no estandarditzades. Poden haver pollastres de creixement més lent, de races autòctones millorades, amb més o menys sortida i espai a l’aire lliure, etc. En general són animals que s’engreixen fins edats superiors a les dels broilers amb la qual cosa les característiques de la seva carn poden variar, tant en color, que és més fosc, com de textura i gust.

Capons i pulardes. Són respectivament mascles i femelles pollastres castrats a edats molt primerenques. Són productes que es fan principalment de cara al mercat de Nadal. La castració suposa un canvi metabòlic que transforma les qualitats de la carn, sent la més significativa que hi ha una major infiltració de greix al muscle i per tant la carn és més sucosa i té un gust també diferenciat. El temps d’engreix és variable depenent del que demani cada mercat, però no hauria de ser mai inferior als 3 mesos que es quan poden començar a notar-se els efectes de la castració a la carn. El pes final de l’animal, i per tant de la peça, dependrà del període d’engreix i de la raça escollida.

Els pollastrons són pollastres petits, el seu engreix arriba fins el 600-700 grams i per tant com adequats per racions individuals i com a tals s’acostumen a vendre. Requereix poca cocció i al tenir carn poc gustos es recomana cuinar i servir amb salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Fricassé d´albergínia

Ingredients:

  • 4 albergínies mitjanes
  • 25 gr de mantega,
  • oli d´oliva
  • 1 ceba,
  • 1/2 kilo de tomàquet madur,
  • 1 gra d´all
  • 2 ous,
  • julivert, sal i pebre,
  • el suc d´una llimona

Preparació:

Tallar les albergínies a rodelles , salarles i deixar-les en un colador gran una bona estona, mitja hora llarga. Sofregir la ceba picada amb oli i mantega, i a continuació afegir-hi les albergínies (prèviament assecades), els tomàquets (pelats i sense llavors), l´all i el julivert picat. Barrejar-ho bé i prosseguir la cocció uns deu minuts més. Retirar la cassola del foc, incorporar el suc de llimona i dos ous batuts, remenar una mica i servir. Repeteixo, una delicia!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Fricassé d´albergínia

Coca de raïm i plàtan (sense sucre)

Ingredients :

  • 1 iogurt
  • 3 ous mitjans
  • 1/2 mida del pot de iogurt d’oli d’oliva extra verge
  • 3 i 1/2 mides, del pot de iogurt, de farina de blat integral
  • 170 gr de raïm triturat (mesura ja sense pela ni gra)*
  • 85 gr de plàtan madur*
  • 1 sobre de llevat
  • 1 pela de llimona ratllada
  • fruits secs al gust: a mi m’agrada posar-hi sèsam, pipes de carbassa i nous

*Si hi poseu menys raïm o plàtan, haureu de canviar la proporció de farina.

Pas a pas:

La base d’aquest recepta és la cuina d’aprofitament. I per tant, si bé la podeu fer comprant els productes frescos, tingueu en compte que el raïm i el plàtan han de ser ben madurs per substituir el sucre. Tenint en compte també això, penseu que la coca us durarà com a molt 3-4 dies.

  1. Primer de tot cal treure la pelar el gra de raïm i aixefar bér el plàtan (15 minuts). Tot seguit amb la batedora en fem una pasta.
  2. Encenem el forn i el posem a 170ª perquè es vagi escalfant (15 minuts, que és el temps que trigarem en preparar els ingredients).
  3. Mentrestant separem les clares del rovells. En un bol muntem les clares apunt de neu: posem a la batedora les varilles i amb el bol un xic inclinat anem batent deixant que entri aire. Les clares han de quedar ben muntades, d’un color blanc brillant. Un cop enllestit ho deixem a banda.
  4. El que farem ara, és en un bol gros, anar tamissant la farina. Tamisar vol dir fer passar per un colador per airejar un producte i a més, de retirar impureses que hi pugui haver. Un cop enllestit ho retirem.
  5. Ratllem la pela d’una llimona i la deixem en un plat.
  6. Mentre agafem un pot que ens vagi bé per després posar-hi la batedora, i hi afegim el iogurt, oli, i hi afegim la pasta que hem fet abans amb el raïm i el plàtan. Barregem bé amb l’espàtula o cullera de fusta.
  7. Hi afegim els rovells d’ou i la llimona
  8. Tot seguit, a poc a poc, i anat remenant de tant en tant, hi afegim la farina tamisada i el llevat.
  9. Ho triturem durant 2 minuts amb la batedora i tot seguit amb una espàtula hi incorporem les clares apunt de neu, amb suavitat.
  10. Preparem la safata per anar al forn
    a) si és de silicona podem posar -hi la massa directament
    b) si és metàl.lica podem posa-hi un paper especial de reposteria
    … i hi aboquem la massa. Ho decorem al gust. A mi m’agrada posar-hi fruits secs per notar aquesta textura cruixent a cada mossegada.
  11. Posem el recipiem a mitja alçada a 170º uns 10 minuts vigilant que pugi de volum (si cal 15min). Un cop ja ha “pujat” abaixem el forn fins a 120º i li deixem 15-20 minuts més. Abans de treure la coca del forn mirem amb un ganivet o un escuradents llarg si està cuita (punxeu a la part central, al fons).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: QUÈ CUINO AVUI

Origen: Coca de raïm i plàtan (sense sucre)