Arxius diaris: Desembre 22, 2018

MAGDALENES DE TARONJA I LLAVORS DE XOCOLATA

INGREDIENTS:

  • el suc i la pell ratllada de mitja taronja
  • 3 ous
  • 180gr. de sucre
  • 180gr. d’oli
  • 200gr. de farina
  • 1 sobre de llevat
  • un polssim de sal
  • un grapat de llavors de xocolata

PREPARACIÓ:

  1. En un bol posem els ous, el sucre, la pell ratllada i suc de la taronja, remenem amb las barilles durant uns 6 minuts.
  2. Ara hi barrejem l’oli i remenem una mica mes.
  3. Hi posem la farina tamisada, el llevat i la sal, remanem tot junt
  4. Posem motlles per magdalenes en una plata i omplim unes 3 quartes parts dels motlles.
  5. Posem a la nevera durant uns 30 minuts
  6. Mentres preescalfem el forn a 250º
  7. Passats els 30 minuts
  8. Posem unes llavors de xocolata al damunt de la magdalena i una mica de sucre glas.
  9. Baixem el forn a 200º i enfornem les magdalenas durant uns 15 minuts

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: MAGDALENES DE TARONJA I LLAVORS DE XOCOLATA

Tomàquet fullat amb ceba confitada, del Xeflis

Ingredients:

  • – Pasta de full
  • – Tomàquets del Maresme madurs
  • – Ceba
  • – Olives farcides d’anxova
  • – Anxoves de l’Escala
  • – All i julivert
  • – Sucre
  • – Sal, pebre i orenga

Elaboració:

  1. – Tallem la ceba en juliana, la salem i fregim a mig foc fins enrrosir-la. Hi afegim una cullerada de sucre, la colem i reservem.
  2. – Tallem el tomàquet a rodanxes, el salpebrem i el passem per la paella amb una mica d’oli, volta i volta, hi posem l’all i julivert, retirem i reservem.
  3. – Tallem la pasta de full a la mida desitjada, retallem les vores, en tires de mig centímetre, pintem les vores i les tires amb ou.
  4. – Hi afegim la ceba confitada, els tomàquets, l’orenga i les olives laminades. Enfornem uns vint minuts a cent vuitanta graus, fins que la pasta agafi el color desitjat. Retirem del forn.
  5. – Abans de servir el plat, hi posarem les anxoves al damunt.
  6. Aquest plat, tant es pot servir, fred com calent.
  7. Bon profit!

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: Tomàquet fullat amb ceba confitada, del Xeflis

La fi dels musclos?

El musclo de roca (Mytillus galloprovinciallis) és el marisc més popular. No fa gaires anys hi havia el costum de recol•lectar-los directament i fins i tot consumir-los a la mateixa platja un cop acabat el bany. Un dels millors records que tinc de la infantesa està relacionada amb aquest costum tant popular. Tota la família anàvem a passar el dia a la platja i els agafàvem, els coíem i ens els cruspíem allà mateix. Els musclos de roca acabats d´agafar i cuits al vapor són una de les menges més delicioses. Josep Pla deia que “els musclos són el nostre millor marisc”.

A la primavera és quan els musclos comencen a estar “a punt”, i coincidint amb l´inici d´estiu és quan són més plens, i a més, si són recol•lectats en lluna plena encara millor. L´extracció de musclos del medi natural es considera marisqueig, i com a tal està regulat com qualsevol altra pràctica de pesca recreativa i es requereix la corresponent llicència.

D´uns anys ençà, les poblacions de musclos de roca a la nostra costa estant minvant de manera alarmant. Cada vegada n´hi ha menys i els que queden són cada cop més petits. Les raons per a saber que està passant són molt diverses i estan interrelacionades les unes amb les altres.

Els musclos “salvatges” cada vegada són més rars

Es creu que la desaparició dels musclos està relacionada amb la reducció de les precipitacions, i en conseqüència dels aports sedimentaris que arriben al mar. Després de les pluges, rius i rieres aboquen al mar enormes quantitats de nutrients que són arrossegats pels cursos d´aigua i posats en suspensió al mar. Així, els musclos organismes filtradors, tenen a la seva disposició enormes quantitats de nutrients. En aquest mateix sentit també hi ha qui ho relaciona amb els plans de sanejament. La proliferació de depuradores al llarg de la línia de costa augmenta notablement la qualitat de l´aigua, a l´hora que redueix les partícules en suspensió i afecta a la nutrició de les espècies filtradores.

ltres raons estan relacionades amb el canvi climàtic i l´escalfament gradual de l´aigua. En aquest cas, si bé un cert augment de temperatura podria ser fins i tot beneficiós ja que acceleraria el metabolisme de l´animal, els efectes globals tenen un balanç negatiu. En els hiverns pocs freds com en els dels darrers anys no s´aconsegueix la barreja horitzontal de masses d’aigua per diferències de densitat.

La contaminació i l´abocament de matèries tòxiques al mar evidentment influeix notablement als organismes filtradors com els musclos. Aquest efecte és més important en els trams de costa altament industrialitzats com ara en la regió metropolitana de Barcelona. En aquest cas, els abocaments que produeixen tant el Besós com el Llobregat, malgrat la depuració de les seves aigües, afecta negativament a la proliferació dels musclos.

La pràctica tradicional d´anar “a fer musclos” també és una causa de la disminució de les poblacions de musclo, especialment en les àrees més ben conservades com ara molts punts de la Costa Brava i alguns espais naturals protegits. Sobre aquest fet, n´hi qui pensa que agafar-ne per una menjada no passa res, d´altres, argumenten que la prohibició és només una qüestió de salut pública i no pas un qüestió ecològica. Sigui com sigui, qualsevol activitat extractiva en el medi natural té els seus impactes. Evidentment si una persona va a recol•lectar musclos no passa res, però si tots ens hi posem evidentment que produïm un impacte gens menyspreable. Entre els dos extrems hi hauria d´haver un terme mig raonable. La prohibició per normativa només incentiva als clandestins que, són realment el veritable problema. Això però és una altra hsitòriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La fi dels musclos?

Quiche d’espinacs

Ingredients:

  • 1 paquet de pasta de full
  • 500 gr espinacs
  • 70 gr formatge ratllat
  • panses
  • bull blanc / beicon
  • 4 ous
  • 200 ml llet
  • nou moscada
  • sal i pebre

Preparació:

  1. Folrar un motlle amb la pasta de full i punxar-la.
  2. Si els espinacs són frescos, rentar-los i si són congelats escórre’ls bé amb la mà.
  3. Posar mantega a una paella i fregir els espinacs. Trossejar el bull i afegir-lo als espinacs.
  4. Batre 3 ous amb nou moscada, sal i pebre i la llet. Afegir les panses i la barreja d’espinacs. Cobrir amb formatge ratllat
  5. Abocar aquesta barreja sobre la pasta de full i pintar les vores de la massa amb ou.
  6. Posar al forn 200ºC – 30 minuts.
  7. Altres idees: porros + xampinyons; escalivada; ceba + beicon; ceba + salmó fumat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Quiche d’espinacs

Coca de raïm i plàtan (sense sucre)

Ingredients :

  • 1 iogurt
  • 3 ous mitjans
  • 1/2 mida del pot de iogurt d’oli d’oliva extra verge
  • 3 i 1/2 mides, del pot de iogurt, de farina de blat integral
  • 170 gr de raïm triturat (mesura ja sense pela ni gra)*
  • 85 gr de plàtan madur*
  • 1 sobre de llevat
  • 1 pela de llimona ratllada
  • fruits secs al gust: a mi m’agrada posar-hi sèsam, pipes de carbassa i nous

*Si hi poseu menys raïm o plàtan, haureu de canviar la proporció de farina.

Pas a pas:

La base d’aquest recepta és la cuina d’aprofitament. I per tant, si bé la podeu fer comprant els productes frescos, tingueu en compte que el raïm i el plàtan han de ser ben madurs per substituir el sucre. Tenint en compte també això, penseu que la coca us durarà com a molt 3-4 dies.

  1. Primer de tot cal treure la pelar el gra de raïm i aixefar bér el plàtan (15 minuts). Tot seguit amb la batedora en fem una pasta.
  2. Encenem el forn i el posem a 170ª perquè es vagi escalfant (15 minuts, que és el temps que trigarem en preparar els ingredients).
  3. Mentrestant separem les clares del rovells. En un bol muntem les clares apunt de neu: posem a la batedora les varilles i amb el bol un xic inclinat anem batent deixant que entri aire. Les clares han de quedar ben muntades, d’un color blanc brillant. Un cop enllestit ho deixem a banda.
  4. El que farem ara, és en un bol gros, anar tamissant la farina. Tamisar vol dir fer passar per un colador per airejar un producte i a més, de retirar impureses que hi pugui haver. Un cop enllestit ho retirem.
  5. Ratllem la pela d’una llimona i la deixem en un plat.
  6. Mentre agafem un pot que ens vagi bé per després posar-hi la batedora, i hi afegim el iogurt, oli, i hi afegim la pasta que hem fet abans amb el raïm i el plàtan. Barregem bé amb l’espàtula o cullera de fusta.
  7. Hi afegim els rovells d’ou i la llimona
  8. Tot seguit, a poc a poc, i anat remenant de tant en tant, hi afegim la farina tamisada i el llevat.
  9. Ho triturem durant 2 minuts amb la batedora i tot seguit amb una espàtula hi incorporem les clares apunt de neu, amb suavitat.
  10. Preparem la safata per anar al forn
    a) si és de silicona podem posar -hi la massa directament
    b) si és metàl.lica podem posa-hi un paper especial de reposteria
    … i hi aboquem la massa. Ho decorem al gust. A mi m’agrada posar-hi fruits secs per notar aquesta textura cruixent a cada mossegada.
  11. Posem el recipiem a mitja alçada a 170º uns 10 minuts vigilant que pugi de volum (si cal 15min). Un cop ja ha “pujat” abaixem el forn fins a 120º i li deixem 15-20 minuts més. Abans de treure la coca del forn mirem amb un ganivet o un escuradents llarg si està cuita (punxeu a la part central, al fons).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: QUÈ CUINO AVUI

Origen: Coca de raïm i plàtan (sense sucre)

FINANCIERS

Necessitarem:

  • – 3 ous
  • – 125 gr de sucre llustre
  • – 100 gr d’ametlla ratllada
  • – 100 gr de mantega o margarina
  • – 50 gr de farina fluixa
  • – 50 gr de llet (opcional)

Preparació:

  • En primer lloc cal tamisar la farina i barrejar-la amb l’ametlla en un bol.
  • Tot seguit, batrem el sucre amb els ous sencers fins que quedin blanquejats i hagin doblat el seu volum original.
  • Un cop ben batuts hi afegirem la barreja de la farina i l’ametlla i continuarem batent.
  • Finalment hi afegirem la mantega fosa i la llet (si n’hi volem posar).
  • Untem els motlles amb mantega i farina i hi avoquem la barreja.
  • S’han de coure al forn (prèviament escalfat) a 180º durant uns 15-20 minuts.
  • I ja es poden disfrutar!

Els financiers es poden fer sols, o amb infinitat de complements. Jo he provat de fer-ne de naturals, amb melmelada de maduixa (abans de coure posem una cullerada petita de melmelada a cada motlle) i de xocolata (afegim una cullerada sopera de cacau en pols a la barreja abans de coure). Però també es poden fer amb taronja, llimona, fruits secs i tot allò que volgueu.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IDEES CULINÀRIES

Origen: FINANCIERS