Arxius diaris: Desembre 29, 2018

Hamburguesa de salmó i gambes

Ingredients (per a 4-6 hamburgueses):

  • 350 g de salmó fresc (pesat ja net, sense pell ni espines)
  • 120 g de gambes (després de pelar-les)
  • 1 ceba tendra de mida mitjana
  • 1 all
  • 20 g de farina de galeta
  • pebre
  • sal
  • julivert fresc
  • salsa de soja

Procediment:

  1. Picar el salmó amb un ganivet. Si no feu amb la picadora mirar que no quedi triturat del tot.
  2. Tallar les gambes molt petitonetes.
  3. Tallar la ceba molt petita. Fer el mateix amb l’all.
  4. Barrejar-ho tot, afegint pebre acabat de moldre, sal, la farina de galeta i el julivert fresc ben picat.
  5. Si veieu que no us ha quedat massa ben picat tot, podeu triturar tota la massa junta.
  6. L’hamburguesa queda més compacte (és la de la foto), però jo n’he fet una de cada, i potser m’ha agradat més sense triturar-la del tot perquè s’aprecien millor els sabors.
  7. Tot és qüestió que ho proveu!
  8. Donar forma a les hamburgueses i passar-les per la planxa amb una mica d’oli.
  9. Just les traieu del foc, pintar-les amb una mica de salsa de soja rebaixada amb aigua.
  10. Servir-les acompanyades d’una maionesa suau (he fet la maionesa de llet afegint una mica de suc de llimona), tomàquet, ceba, cogombrets amb vinagre…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Hamburguesa de salmó i gambes

Patates d´Olot (115/130)

Ingredients:

  • 4 patates mitjanes
  • 200 gr de carn magra de porc
  • 200 gr de pollastre sense ossos
  • 100 gr de carn magra de vedella
  • 3 cebes
  • 4 tomàquets madurs
  • 1/4 de litre de llet
  • 1 copa de vi ranci
  • molla de pa
  • un manat d´herbes: farigola, canyella, llorer, orenga i porro
  • nou moscada
  • oli, sal
  • 1 ou
  • farina

Preparació:

Per fer la farsa que anirà entre les patates fent com un entrepà sofregirem primer tota la carn salpebrada en una cassola/paella. Quan sigui rossa hi tirem la ceba i el manat d´herbes, i quan la ceba s´hagi enrossit farem el mateix amb el tomàquets, tallats a trossos i si voleu amb pell i tot. Deixem sofregir una estona, ratllem nou moscada, mullem amb el vi ranci i quan aquest hagi reduit ho fem amb la llet, afegint-hi també la molla de pa a trossets (una llesca és suficient). Tapem i deixem coure una llarga estona a foc lent.

Passats uns trenta minuts ben bons treiem el manat d´herbes i ho triturem. Ben triturat, tipus la farsa dels canalons, que de fet és això…i el que us sobri, que us en sobrarà, el destineu a fer uns canalons que surten boníssims. Una vegada doncs triturat ho reservem.

Amb les patates podeu fer dues coses, bullir-les o fregir-les, en els dos casos tallades a rodanxes no massa gruixudes. Jo vaig fer-ho de les dues maneres i estaven més bones les que havia bullit, però s´ha d´anar al tanto de no passar-se amb la cocció ja que llavors les patates es desfaran. Total, que una vegada bullides fem uns entrepans de patata i farsa de carn i pollastre i ho enfarinem.

Ho passem també per ou batut i ho fregim fins que quedin ben rosses. Ho posem en una cassoleta de fang per anar al forn i acabar de coure´s del tot juntament amb una mica de suc de rostit. Aquest darrer pas dura com a molt deu minuts, no més, i ja podreu emplatar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Patates d´Olot (115/130)

Bioseguretat a les granges avícoles

Sovint diem que la bioseguretat és un factor clau en la producció de carn d’aviram i d’ous. Però, que és la bioseguretat? Per què és tan important? Intentarem en aquesta entrada donar les idees bàsiques sobre aquest tema.

La bioseguretat és un conjunt de mesures, tant d’infraestructures com de maneig, que tenen com a finalitat evitar l’entrada de malalties a les granges, la seva difusió dins la granja o cap altres del voltant.

Cal que diguem el perquè cal que les granges tinguin el màxim de mesures que evitin l’entrada de malalties. Un motiu és que un animal que no està sa no té benestar, un altre que cal medicar els animals quan estan malalts i això és una cosa a evitar i finalment, els animals sans són més productius. Encara que tot això és lògic, de vegades no ho tenim en compte. Es també molt important remarcar que la bioseguretat no afecta només cada granja en particular, sinó al conjunt de granges al seu voltant, i per tant, a tot el sector.

Les mesures de bioseguretat són tant d’infraestructures (tancat de les granges, teles mosquiteres, etc.) com de maneig (només ha d’entrar el personal autoritzat, calçat i vestit amb roba exclusiva de la granja, sense gats ni gossos, netejar i desinfectar, etc.). De fet, cal que el personal de la granja estigui format i conscienciat. Si la persona que cada dia està en contacte amb els animals no es creu la necessitat i bondat d’aquestes mesures, la bioseguretat no serà la correcta.

Els punts bàsics són la separació de zones netes i brutes, la neteja i la desinfecció.

Les granges a l’aire lliure, si bé per la seva mateixa natura, són de més difícil control pel que fa a l’aplicació d’aquestes mesures, també han d’aplicar tot el que el sigui possible, que no és poc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Bioseguretat a les granges avícoles