Ingredients:

Massa:

6 rovells + 6 clares
100g de farina
150 de mantega
75g de sucre
75g de sucre de llustre
160g de xocolata

Cobertura:

Melmelada d’albrecoc
300g de sucre
1/8 litre d’aigua
250g de xocolata de cobertura

Preparació:

Deixeu la mantega fora de la nevera una bona estona. S’ha de treballar amb la mantega tova, si foneu la mantega al foc, no us quedarà igual. Preescalfeu el forn a 160ºC-170ºC. Poseu un paper de forn al fons del motllo, i unteu tot el motllo amb mantega. Per una banda, afegiu el sucre a les clares i bateu-les a punt de neu. Veureu que la neu queda més llefiscosa que sense posar-hi el sucre.
Per l’altra banda agafeu la mantega tova i bateu-la amb el sucre de llustre fins que obtineu una escuma. Afegiu-hi els rovells d’un en un i finalment la xocolata fosa. Ara afegiu les clares muntades a punt de neu de mica en mica a la massa, i finalment la farina passada per un colador, també de mica en mica. Procureu que quan hi afegiu la farina no remeneu massa la massa, ja que es podria compactar massa. Poseu la massa dins el motllo i enforneu el pastís durant uns 45 minuts.
Quan desenforneu el pastís del forn, treieu-lo del motllo, i un cop refredat, cobriu-lo amb la melmelada d’albrecoc calenta. La melmelada ha de ser ben fina, sense grumolls. Si voleu la podeu passar pel túrmix abans de posar-la damunt del pastís. N’hi ha que tallen el pastis per la meitat i hi posen la melmelada al mig, però és millor posar-la al damunt, ja que la combinació de melmelada amb la cobertura de xocolata és molt bona.
Fer la cobertura no és complicat, però per a fer-la bé cal ser mestre xocolater. De totes les vegades que he fet el pastís només una vegada em va quedar la cobertura com cal, però no us desanimeu, segur que ho feu millor que jo. Heu de posar a bullir l’aigua amb el sucre, remenar. A mida que s’evapora l’aigua la temperatura d’ebullició augmenta. Amb un termòmetre aneu-la mesurant, i quan indiqui 108ºC, afegiu-hi la xocolata fins que es fongui sense parar de remenar. Enretireu el pot del foc i contineu remenant. La cobertura es va espessint, i al voltant dels 60ºC és quan s’ha d’abocar damunt del pastis ràpidament, i sense escampar la cobertura amb un ganivet. Ha de regalimar pel seu propi pes. Si ho heu fet bé us ha de quedar com un bombó. Si no, us quedarà com a la foto. En el meu cas, vaig abocar la cobertura quan ja havia refredat massa i era massa espessa.
Deixeu que la cobertura prengui, i si us podeu esperar un dia, el pastís encara serà més bo. No tingueu por que s’assequi durant aquest temps, la cobertura de xocolata el protegeix.