Arxius diaris: Mai 6, 2023

Petxines al vi blanc

Ingredients:

  • 500 g de petxines (cloïsses)
  • 1 got de vi blanc
  • oli d’oliva
  • ceba
  • all
  • pebre negre
  • sal al gust
  • aigua

Preparació:

  1. Netejar molt bé les petxines.
  2. Posar a una paella la ceba amb l’all, molt picats tots dos, i vigilant que no es cremin, a foc lent.
  3. A continuació, afegir el vi blanc.
  4. Afegir llavors les petxines.
  5. Afegir sal al gust i una mica de pebre. Remoure perquè es vagin obrint.
  6. Afegir una mica d’aigua si és necessari, per si queda una salsa molt forta.
  7. Quan estiguin obertes retirar del foc i ja es poden consumir.

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: Petxines al vi blanc

XXVIIIa Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre i VIIa Fira de la Garrofa – Jesús

Dies 12, 13 i 14 de maig del 2023 Jesús (Baix Ebre)

Quant a Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre: La Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre esdevé una plataforma per impulsar el nostre patrimoni etnològic i recuperar i mantenir les tradicions lligades al món de la pagesia.

Quant a Fira de la Garrofa de les Terres de l’Ebre:
Durant els dies de la Fira, els assistents podran conèixer de primera mà tot el relacionat amb la garrofa, adquirir i degustar productes on aquest és l’ingredient principal.

MÉS INFORMACIÓ A:   https://www.jesus.cat/

I A: https://www.jesus.cat/foli/index.html

PROGRAMA: https://www.jesus.cat/public_files/foli/Programa23.pdf

Menys calories i més aliments vitals

Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.

Per tant, per començar a vitalitzar el nostre cos hem de reduir la ingesta de cereals refinats. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica.

A simple vista sembla molt senzill i matemàtic, però la nostra maquinària és molt més complexa i s’enriqueix d’altres qualitats sovint oblidades i desconegudes per a la majoria com, per exemple, l’energia vital dels aliments.

No només ens nodrim de l’energia química dels aliments sinó que també ens beneficiem de l’energia vital pròpia de l’aliment. Em refereixo a la capacitat que té, per exemple, un gra d’arròs integral de créixer i donar vida; en el cas que el plantem, és clar. Dubto que passés el mateix si plantéssim un macarró… Per tant, cereals com el mill, l’arròs integral, la civada, l’ordi i l’espelta; la quínoa, l’amarant i el fajol (que de fet no són un cereal però se’ls inclou en aquest grup), els llegums, els germinats, les fruites i les verdures tenen aquesta energia vital, aquesta capacitat de donar vida que no tenen la pasta, el pa, les galetes i altres aliments de consum diari habituals.

Prova-ho

  1. Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional.
  2. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.
  3. Per tant, per començar a vitalitzar el nostre cos hem de reduir la ingesta de cereals refinats.
  4. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica.

Les dietes sempre s’han basat en els clàssics càlculs de balanç de calories. Qui més qui menys ha seguit dietes de 1200, fins i tot 1000 calories per aconseguir baixar de pes. Però el nostre cos no és tan simple i sap que li calen altres beneficis que només pot trobar en els aliments. De fet, la paraula ‘caloria’ ens indica la quantitat de calor que transmet un aliment durant el procés d’oxidació, de metabolització. Si ens regim només per la part calorífica de l’aliment, tant se val menjar 100g de pasta com 100g d’arròs integral o 100g de pa blanc o 100g de pa germinat. Però està clar que pel nostre cos el resultat no és el mateix.

Però a més de l’energia vital que proporciona el propi aliment, i de la que el cos se n’apropia, també és important rebre nutrients essencials com les vitamines, el minerals, els oligoelements i els enzims. Aquests petits personatges nutricionals cobren un paper protagonista a l’hora d’obtenir la màxima retribució dels aliments per a la salut de l’organisme. Sense ells el cos ha de treballar molt més per poder digerir, assimilar, organitzar, emmagatzemar i utilitzar correctament tots els principis immediats (hidrats de carboni, proteïnes, greixos).

Desafortunadament els productes que habitualment es consumeixen més són els refinats i processats, com l’arròs blanc, la pasta blanca i el pa blanc, als quals se’ls ha tret la testa i el segó, perdent la major part del valor nutricional del gra, és a dir, vitamines del grup B, minerals, fitonutrients i fibra. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica. Per això, sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté. De fet, com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Per tant, per començar a vitalitzar la dieta diària us recomano ampliar el ventall de cereals integrals i no recórrer només al típic plat de pasta que tan bo és i tant agrada a la gent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys calories i més aliments vitals

La CIVADA, quin GRAN aliment!

Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.

La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i oligoelements. De fet, és el cereal més complet, en la mesura que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de pair. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.

És un aliment de primera, però alhora és també un bon complement terapèutic per a moltes malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana. El segó de civada és molt ric en fibres insolubles, el que fa que sigui una bona solució per l’estrenyiment, però s’ha d’acompanyar amb aigua abundant. Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.

Un diccionari anglès de 1755 definia la civada com “Cereal que consumeixen els escocesos, però que els anglesos només donen als seus cavalls”. Al que els escocesos replicaren: “Vet ací perquè els anglesos tenen tant bons cavalls, i els escocesos, homes admirables.

Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la tensió arterial. Alenteix l’absorció dels hidrats de carboni, el que fa que la glucèmia pugi més lentament després de l’àpat, i que la insulina s’alliberi més lentament; això la fa un aliment excel·lent per a les persones diabètiques. Tot aquell que vulgui aprimar-se, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.

La monodieta de civada

La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció. Tanmateix, en cas de malaltia pot ser beneficiós seguir una monodieta de civada, un dejuni parcial que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.

Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada combinant-la amb altres aliments.

Formes de preparació

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.

Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en segó i en llet.

Els flocs es cuina en menys cinc minuts; el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en les mateixes ocasions que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.

Esmorzars

Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel.

El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (preferentment de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i el segon per l’hivern.

Cremes o sopes

Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només caldrà triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs.

Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.

També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.

La civada i la pell

Avui es poden trobar molts productes per a la higiene i la cosmètica que diuen contenir extracte de civada. Per a beneficiar-se de totes les propietats d’aquest cereal, cal comprovar que els preparats siguin el més naturals possible i assegurar-se que en continguin al menys d’un 2 a un 5%.

La proliferació de productes amb civada posa de manifest les seves grans propietats dermatològiques; és un ingredient que proporciona hidratació alhora que neteja i protegeix.

L’utilització de sabons i cremes de civada suavitza les irritacions de la pell i forma una pel·lícula protectora que evita la deshidratació. És especialment recomanable per als nens i per a persones amb la pell sensible: trastorns dermatològics com les irritacions cutànies dels bebès, l’acne dels adolescents, la pell resseca de la gent gran, taques, estries o irritacions…

Així mateix, es pot aplicar en cas de cremades del sol, per a protegir la pell del fred, en picades d’insecte, i en pells al·lèrgiques.

Localment, es pot aplicar una màscara de civada, ideal per a descongestionar el cutis irritat, excessivament sec o per a pells sensibles. S’elabora barrejant dues cullerades soperes de farina de civada amb la quantitat necessària de tònic, aigua de roses, de til·la o camamilla per a que quedi una massa fina i consistent. S’aplica durant uns 15 minuts i es retira suaument amb aigua tèbia.

Els banys d’aigua de civada -que ja es feien a la Grècia clàssica i l’antiga Roma per hidratar i reparar la pell- són útils per a qualsevol irritació, picor o al·lèrgia, per la pell castigada per l’excés de sol o simplement per suavitzar, hidratar i tonificar la pell. L’elaboració és molt senzilla: es posen 100 grams de farina de civada mòlta en una bosseta de tela i es bull en una cassola amb un litre d’aigua durant uns deu minuts. El líquid espès i blanquinós és el que s’afegeix a l’aigua del bany, juntament amb una infusió de camamilla en cas de pell enrogida o irritada. L’aigua que resta en bullir la civada en gra també és pot aprofitar i fer servir per al bany.

A més de sobre la pell, els banys de civada també actuen sobre el sistema nerviós, i tenen un efecte sedant que facilita molt el son.

Miquel Masgrau — Propietats i usos de la civada

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: La CIVADA, quin GRAN aliment!

Pastís de tonyina

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 llaunes de tonyina en oli d’oliva
  • 1 porro
  • 1 got de llet
  • 1 got de crema de llet
  • 4 ous
  • sal
  • pebre
  • oli

Elaboració:

  1. En una paella amb oli escalfeu el porro picat sense que es cremi.
  2. Mentrestant, escorreu la tonyina.
  3. En un bol poseu els ous, salpebreu i bateu-los, afegiu la crema i la llet, barregeu-ho, afegiu el porro i la tonyina esqueixada.
  4. Poseu-ho en un motlle (o en motlles individuals), introduiu-ho al forn a 180º uns 30 minuts al bany maria.
  5. El podeu servir calent o fred.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Pastís de tonyina