Arxius mensuals: Març de 2025

Remenat de bolets a les tres botifarres

Ingredients:

  • – 500 gr. de camagrocs
  • – 500 gr. de trompetes de la mort
  • – 500 gr. de peus de rata
  • – 500 gr. de llengues de bou
  • – 500 gr. de carreretes
  • – 1 botifarra de perol
  • – 1 botifarra blanca
  • – 1 botifarra negra
  • – 6 cebes de figueres
  • – all i julivert
  • – oli d’oliva verge

Preparació:

  1. Netejar els bolets amb un drap humit.
  2. Saltejar en una paella per separat, cada tipus de bolets, i anar-los reservant.
  3. En una cassola, a foc suau, coure la ceba fins que tingui color.
  4. Afegir l’all i el julivert picats i remenar una mica.
  5. Incorporar les botifarres esmicolades, fins que es desfacin.
  6. Incorporar els bolets, i una mica més d’oli, apujar el foc perquè acabi de coure tot junt.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Remenat de bolets a les tres botifarres

GELAT DE PRÉSSEC EN ALMÍVAR

Ingredients:

  • -400gr de préssec en almívar congelat
  • -200gr de formatge tipus quark
  • -50gr de sucre
  • -1 cullerada de glucosa (opcional)

Procediment Thermomix:

  1. -Pulveritzar el sucre 15 seg./ Vel. Progressiva 5-10.
  2. -Afegir la glucosa i els préssecs congelats i triturar 20 seg. /Vel. Progressiva 5-10.
  3. Ajudar amb l’espàtula per aconseguir una massa homogènia.
  4. Si és necessari triturar uns quants segons més.
  5. – Finalment tirar el formatge i barrejar 20 seg. /Vel. Progressiva 5-10.
  6. – Posar en un recipient a congelar.
  7. Un cop congelat, tornar a triturar per tal de fer el gelat més cremós i trencar els cristalls de gel, i tornar a congelar.
  8. Servir en una copa.

Recepta extreta de “Taller de Sucre”

Origen: GELAT DE PRÉSSEC EN ALMÍVAR

Cigrons amb botifarra negra

Ingredients:

  • 250 g de cigrons ja cuits
  • 1 botifarra negra grossa
  • 1 ceba
  • Trossos de pernil salat
  • 1 gra d’all
  • pebrot vermell
  • 1 tomàquet
  • 1 fulla de llorer
  • oli d’oliva
  • comí en pols
  • pebre negre
  • una pebre vermell dolç
  • sal

Preparació:

  1. Farem un sofregit amb la ceba, el pebrot, el tomàquet sense pell, la fulla de llorer, el pebre i l’all. Afegirem els daus de pernil salat i els saltejarem amb els ingredients anteriors. (Si afegim pernil salat amb compte amb la sal)
  2. Afegirem una cullerada petita de pebre vermell dolç, fora del foc perquè no es cremi. A continuació els cigrons que ja estan bullits, si volem podem posar més quantitat. Afegirem un got de brou o d’aigua. Afegirem llavors la botifarra tallada a rodanxes. Si és molt seca l’afegirem abans i si és més tendra l’afegirem quan ja hagi bullit una mica. Tot perquè no es trenqui. Si volem més brou podem anar afegint.
  3. Rectificarem de sal i un polsí de comí en pols. Un toc saludable per tal d’evitar molèsties digestives (és un truc).
  4. Deixarem bullir fins que els cigrons hagin cuit una mica més i fins que el brou hagi reduït bastant.
  5. D’un dia per un altre, aquest plat guanya bastant. A mi m’agrada sense brou.

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: Cigrons amb botifarra negra

CREMA DE CARBASSÓ AMB TOFU

Ingredients:

  • 2 carbassons grossos
  • 1 pastanaga
  • ½ bloc de tofu
  • 1 pastilla de brou vegetal ecològic
  • Aigua

Preparació:

  1. Poseu una cassola al foc amb l’aigua i la pastilla de brou.
  2. Afegiu el carbassó net i trossejat i la pastanaga pelada i trossejada també.
  3. Bulliu durant 20-25 minuts.
  4. Afegiu el tofu i tritureu.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: CREMA DE CARBASSÓ AMB TOFU

VOL-AU-VENT DE MARISC AMB CAVIAR VERMELL

INGREDIENTS:

  • Vol-au-vents cuits a punt per a farcir
  • Bastonets de surimi (“boquetes de mar”)
  • Llagostins bullits i pelats
  • Succedani de caviar vermell (ous de lumpus)
  • Maonesa
  • Herbes mòltes (timó, coriandre, sàlvia, curri…)

PREPARACIÓ:

  1. Quan encara estan mig congelats, traiem els bastonets de surimi i els partim a la llarga en forma de creu i a trossets petits (pareu atenció a reservar-ne sencers com a mínim la meitat i dos més del nombre de vol-au-vents que farcireu). Els anem abocant en un bol. En estar tots talladets ben menudets, els empolvorem amb una mica de la mescla d’herbes (amb compte de no passar-nos-en, que donen molt de sabor!!). Ara afegim unes bones cullerades de la maionesa i ho mesclem tot fins que quede una barreja més o menys uniforme.
  2. Amb la mescla anterior, farcim els vol-au-vents. Al damunt, ho cobrim amb unes culleradetes de succedani de caviar vermell.
  3. Ara agafarem els bastonets de surimi que havíem reservat sencers i els partirem per la meitat a la curta. N’estacarem un tros a cada vol-au-vent. Al costat hi posarem un llagostí una mica estacadet i ja està. Els reservem a la nevera fins el moment de servir.
  4. Resulta un entrant molt gustós i també molt alimentós.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: VOL-AU-VENT DE MARISC AMB CAVIAR VERMELL

Escórpores, rascasses i caps-roig

En el tercer lloc, jo hi posaria l’escórpora roja, o sigui la rascassa en la costa nord o gallina —nom que se li dóna pel color— en el coster meridional. Les innombrables varietats d’escórpores de colors que viuen en la nostra costa rocosa no poden menjar-se per la gran quantitat d’espines que el seu cos presenta. Són animals monstruosos i malignes. Són excel·lents, en canvi, per a ser bullits i produir un brou de primera qualitat.

JOSEP PLA, Bodegó amb peixos OC2

Les escórpores, rascasses i caps-roig són un grup de peixos força populars. La delicadesa de la seva carn, ferma i molt gustosa, ha estat sens dubte el factor que ha divulgat la seva coneixença arreu. Prova d´això es la riquesa de noms amb que s´anomenen aquests peixos i que, ha estat també, la raó per la qual hi hagi hagut força confusió entre noms populars i contrades. En català les podem anomenar: escórpora, escorpra, escórpora fosca, escorpina roja, cap roig, rufí, polla, capó, gallina, rufí, rascla, rasclot o rascassa entre d´altres

Els representants d´aquest grup són peixos de cos robust, allargat i comprimit lateralment. Presenten un cap voluminós, ple d´espines i extensions dèrmiques. L´ull és gros i té una mandíbula molt potent. L´aleta dorsal es continua amb radis espinosos forts amb glàndules verinoses connectades a ells, precisament d´aquí prové l’etimologia del seu nom. En la seva coloració hi predominen els colors vermellosos i brunencs, i gairebé sempre es críptica amb l´entorn. Tots els representants d´aquest grup són espècies litorals que formen part del que anomenem popularment peix de roca.

Scorpaena scorfa o Cap-roig (esquerra) i Scorpaena porcus o Escorpora fosca o Rascassa (dreta)

Sota la denominació d’escórpores, racasses i cap-roig ens referim bàsicament a dues espècies diferents, (Scorpaena scrofa), coneguda popularment com a cap roig, escórpora roja o polla i (Scorpaena porcus), anomenada escórpora vera, escórpora fosca o rascassa. Per acabar d´embolicar encara una mica més la troca, en castellà, en alguns indrets, al cap roig se l´anomena rascacio i a la rascassa, cabracho.

Scorpaena scfrofa presenta apèndix cutanis distribuïts per tot el seu cos. La seva coloració va del vermell a tonalitats brunes. Els radis de l´aleta dorsal d´ambdues contenen un potent verí. Scorpaena porcus és de tonalitats brunenques, és una animal sedentari, solitari i que habita sobre fons rocosos. Ambdues són de bona mida ideals per a fer suquets, cassoles de peix, fer-les al forn o bé a la brasa.

Escórpores, rascasses o Caps-roig són els reis dels peixos de roca. Foto: B.A. Diari Ara

A les nostres aigües hi viuen d´altres representants d´aquest grup. En general aquestes altres escórpores són exemplars de petita mida que tenen força interès com a peix de sopa. Scorpaena elongata dita popularment escórpora allargada, pot arribar a confondre’s amb el cap-roig, en aquest cas no presenta mai apèndixs en la mandíbula. Scorpaena loppei, anomenada escórpora de blanda, mai assoleix més de 10cm de llargària. Scorpaena notata, conegut com a captinyós o escórpora tinyosa, és molt semblant a l’anterior i es distingeix per la taca clara al principi de l´aleta dorsal i una taca negra als darrers radis de la mateixa.

Les escorpores es pesquen amb diversos arts de pesca entre els que destaca l´art de bou. No obstant això, els exemplars de més grossos i de més qualitat es capturen amb arts de pesca artesanals com ara les nanses, els tresmalls o els palangres.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Escórpores, rascasses i caps-roig

Arròs amb seitons

Ingredients:

  • 2 cebes de Figueres
  • 1 llauna petita de tomàquet sencer
  • 1 pebrot vermell mitjà
  • 1 pebrot verd tipus italià
  • oli d´oliva extra verge
  • 250 gr d´arròs bomba del delta de l´Ebre
  • 500 ml de brou de peix
  • entre 20 i 24 seitons oberts sense cap ni espina
  • una mica d´orgena
  • una mica de farina de galeta
  • sal

Preparació:

  1. Pelem i tallem a dauets petits les cebes, i comencem a fer un sofregit a foc lent i amb força oli, més del que normalment podeu utilitzar, ja que així aconseguirem una millor caramelització de la ceba. Heu de tenir-ho un mínim de mitja hora.
  2. Aprofitant aquesta estona, i sense deixar de vigilar la ceba, tallem a daus petits els pebrots.
  3. Primer fem tires verticalment i després tallem aquestes tires horitzontalment, a fi de tenir uns dauets més o menys iguals. O similars. Volem que tot el pebrot tingui la mateixa cocció.
  4. Afegim el pebrot a la ceba i ho deixem coure mitja hora més.
  5. Preparem el tomàquet, tallant-lo més o menys a daus. Abans d´afegir-lo a la paella retirem l´oli que sobri, ja que no ens interessa que quedi massa oliós.
  6. Incorporem el tomàquet al sofregit. Remenem bé i el deixem entre deu i quinze minuts.
  7. Escalfem el forn a 200 graus per tenir-lo ben a punt quan hi posem l´arròs, en la segona meitat de la seva cocció.
  8. Una vegada tenim el sofregit a punt hi tirem l´arròs. L´anacarem i mullem amb el brou, que el tindrem ben calent. Deu minuts a foc fort.
  9. Passats els primers deu minuts de cocció de l´arròs l´introduim al forn entre sis i vuit minuts més. Concretament en aquesta ocasió van ser set.
  10. Retirem l´arròs del forn per posar-hi a sobre els seitons, amb la pell cap amunt, al voltant de tota la paella. Just abans de tornar-lo al forn hi tirem per sobre una barreja de farina de galeta i orenga.
  11. Gratinem un minut.
  12. I si tenim convidats, o voleu fer-ho ben maco, ho emplateu amb un motlle i us quedarà així de bonic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Arròs amb seitons

Magdalenes de cacau amb llagrimetes de xocolata

Ingredients:

  • -150gr de farina
  • -50gr de mantega
  • -1 got de cacau en pols
  • -100gr de sucre glaç
  • -Dues cullerades de sucre vainillat
  • -Un sobre de llevat en pols
  • -Mig gotet de llet
  • -50gr de llagrimetes de xocolata

Preparació:

  1. Escalfem el forn a uns 150º.
  2. Aboquem tots els ingredients menys les llagrimetes en un bol.
  3. Amb les varilles, ho ben barregem fins que quedi una massa homogènia, ni massa líquida ni massa espesa.
  4. Ha de quedar escumosa.
  5. Ara, podem abocar-hi les llagrimetes i mesclar-les amb la massa.
  6. Deixem reposar 5 minutets.
  7. Untem els motllos de les madalenes amb mantega o oli i aboquem la massa dins, però per la meitat, ja que quan pugin sortiran del motllo.
  8. Enfornem durant uns 15 minutets i llestos.
  9. Bon profit!

Recepta extreta de “Xocolata Desfeta”

Origen: Magdalenes de cacau amb llagrimetes de xocolata

Mercat de l’Olla i la Caldera – Caldes de Montbui 2025

Dies 15 i 16 de març del 2025 Caldes de montbui (Vallès Oriental)

El Mercat és una homenatge a la gastronomia més propera i a l’esforç per la qualitat dels productors catalans. Tot plegat sota l’ambient festiu i familiar d’una fira que ofereix parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats i taller familiars.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.caldesdemontbui.cat/

I A: https://www.visiteucaldes.cat/

Mercat Figueter – Capellades 2025

Capellades (Anoia)

MERCAT FIGUETER DE CAPELLADES – Segon diumenge de Quaresma aquest any correspon el dia 16 de febrer del 2025

Tradicional fira-mercat que té els seus inicis segles enrera, temps en què era una diada de compravenda de diferents productes com els fruits secs, la pesca salada, el bestià, etc. Actualment constitueix una jornada comercial, lúdica i festiva, amb una destacada importància local i una considerable projecció també comarcal.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.capellades.cat/