Com més protagonisme pren el sol, més conscients som de tots aquells defectes de la pell que durant l’època de fred han passat desapercebuts: pell flàccida, seca i poc brillant, taques, pell de taronja, lleugeres expressions de la cara que defineixen les primeres arrugues… En què hem fallat? Ens hem excedit en el menjar? No l’hem cuidat prou bé? O és que potser comencen a aflorar els efectes negatius de l’exposició continuada al sol dels darrers anys?

La pell no només és la capa que ens cobreix i ens fa de barrera del medi extern: està directament relacionada amb el sistema immunitari i el sistema nerviós. A banda de ser l’òrgan més gran del cos que respira, neteja les impureses i regula la temperatura corporal, també ens proporciona molta informació sobre com estem físicament i com ens sentim emocional-ment. L’exposició al sol, l’estrès, les toxines acumulades o la mala alimentació són factors que poden desencadenar molts problemes de pell: èczema, acne, taques… Alimentació saludable, oxigenació, descans i cosmètics de qualitat són els principals elements que hem de tenir en compte tot l’any, sobre tot a l’estiu, per protegir la pell adequadament.

Què necessita la teva pell?

Per saber el que necessita la pell necessitem conèixer els principals components que la formen: col·lagen, elastina, àcid hialurònic, aigua i greix. El col·lagen i l’elastina són substàncies proteiques, que formen part estructural, necessàries per tenir una pell hidratada, tersa i flexible; l’àcid hialurònic és un polisacàrid (constituït per cadenes d’hidrats de carboni complexes) que forma part de la matriu dèrmica i té la capacitat de retenir aigua proporcionant hidratació, suavitat i fermesa.

Tant l’aigua i el greix han d’estar en equilibri i són components fonamentals per aconseguir una pell hidratada i lluminosa. El pas dels anys (a partir dels 25 anys), l’excés de sol i els altres factors abans esmentats afavoreixen la pèrdua de col·lagen, elastina i àcid hialurònic, desestabilitzant el delicat equilibri aigua-greix. Un dels símptomes més visibles del seu descens és quan ens mirem al mirall i percebem les primeres arrugues, taques i pell seca. Un dels principals culpables d’aquest envelliment precoç de la pell és l’excés de radicals lliures (molècules molt inestables). Tot i que el cos disposa d’una bateria de nutrients antioxidants per neutralitzar-los, a vegades no és suficient.

Però a part del sol també hem de procurar eliminar els sucres refinats de la dieta. Hi ha molts estudis científics, com aquest publicat en el Clinics in Dermatology, on s’ha vist que acceleren el procés d’envelliment de la pell. Quan mengem, el nostre cos transforma els hidrats de carboni i el sucre refinat en glucosa. Si aquesta glucosa és excessiva no pot arribar a les cèl·lules a través del vehicle de transport habitual i ha de fer servir molècules de proteïnes. Aquesta unió indeguda s’anomena glicació i es produeix sobre el col·lagen i l’elastina de la pell apareixent flacidesa i descolgament, un procés que s’estimula també amb la presència de llum ultraviolada a la pell.

Prova-ho

1-Segueix una dieta rica en nutrients antioxidants (vitamina C, betacarotè, licopè, proantocianidines) presents en les verdures i fruites ecològiques i de temporada com són els maduixots i fruites del bosc, les cireres, els albercocs, el meló i la síndria, les carxofes, l’api, els tomàquets, els porros….

2-Consumeix cereals integrals ecològics (rics en vitamines del grup B, vitamina E, magnesi, calci i ferro), algues (riques en molts minerals com el calci i el ferro), proteïna vegetal com el llegum, la quínoa, i proteïna animal com el peix fresc (ric en Omega-3, en el cas del peix blau) i escull fonts riques en àcids grassos essencials (Omega-3 i Omega-6) com els fruits secs i les llavors oleaginoses.

3-Desterra de la teva dieta el sucre refinat present en els aliments industrialitzats i de pastisseria i decanta’t per dolços més naturals com la fruita fresca o deshidratada i productes que continguin melasses de cereals. També elimina l’excés de greixos saturats reduint el consum de carn, embotits i formatges.

4-Si busques una major protecció, des de dintre, pots complementar la dieta amb betacarotè de font natural, procedent de l’alga dunaliella salina i amb complements rics en col·lagen i àcid hialurònic. Aconseguiràs una bona hidratació i elasticitat de la pell. Un altre bon complement és l’aigua de mar però d’aquest en parlarem properament més extensament.

5-Protegeix la pell per fora amb cosmètics de qualitat donant preferència als que presenten el segell ecològic, ja que nodreixen i deixen respirar correctament aquest gran òrgan. I pel que fa als protectors solars, decanta’t pels que contenen filtres minerals o físics formats per partícules minerals com l’òxid de titani i l’òxid de zinc. Aquests actuen desviant o reflectint les radiacions i creant un efecte de barrera.

6-També és important que t’asseguris una bona hidratació de la pell amb olis vegetals de bona qualitat, com per exemple l’oli vegetal de rosa mosqueta, de sèsam o de jojoba, que ens ajudaran a regenerar i a hidratar la pell. Amb tots aquests consells podràs lluir una pell saludable tot l’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Arriba el sol: els millors nutrients per la pell

L’esmorzar és l’àpat més important del dia, però les presses, l’estrès i la falsa creença que no menjar al matí ens farà mantenir la línia estan acabant amb aquest hàbit tan saludable.

Les enquestes diuen que els 8’5% dels nens i joves d’entre 2 a 25 anys no esmorza mai i només un 27% fa un esmorzar adequat. Entre els homes, la raó més freqüent per no esmorzar és la manca de temps i entre les dones, la tendència a evitar guanyar pes. Tendència completament errònia, per cert: saltar-se l’esmorzar està associat a amb una major obesitat. El que esmorzen tard i malament solen menjar més durant la resta del dia, perquè les persones estem regulades per un complicat mecanisme intern que marca els nostre ritmes alimentaris.

Segons explica Jose MªOrdovás, director del laboratori de Nutrició i Genòmica del USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universidad de Tufts (EEUU), les nostres vides estan marcades per ritmes i en el dia a dia les nostres accions i reaccions estan definides pels ritmes circadians. La son, la gana, la temperatura corporal, la pressió de la sang, els nivells d’activitat, etc, estan governats per “una complicada ‘dansa’ d’hormones i altres factors biològics, coreografiada pel rellotge biològic central”.

Aquest rellotge controla la major part de les activitats de les nostres cèl·lules i coordina un nombre de rellotges secundaris localitzats als nostres òrgans. Com sabem, els rellotges s’han de posar a l’hora i el nostre també, i se sincronitza a través de dos estímuls principals: la llum i el menjar. Quan surt el sol, la llum activa determinades funcions del nostre rellotge biològic per despertar el nostre cos, la nostre ment i la nostra gana.

Esmorzar bé millora el rendiment acadèmic

Començar el dia amb bon peu és fonamental i esmorzar bé també: ens hem passat entre 9 i 13 dejunant. D’aquí el nom: breakfast (trencar el dejuni, en anglès), des-ayuno o el més català desdejuni. Els beneficis d’esmorzar bé són molts: ja no estarem morts de gana la resta del dia i a més a més tindrem una major energia física i mental. En el cas dels nens i els adolescents, el benefici cognitiu s’ha pogut mesurar de manera objectiva, perquè estudis nacionals i internacionals han demostrat que el consum d’un esmorzar complet està associat amb notes més altes en comparació amb aquells que no consumeixen bons esmorzars o que, directament, se’l salten.

L’esmorzar com a hàbit cultural ha estat el gran oblidat dels historiadors de l’alimentació i no sabem res de la seva evolució en la història de la humanitat. Però durant els últims segles les diferències geogràfiques i culturals han estat remarcables. Per exemple, l’esmorzar anglès es caracteritza pel seu elevat contingut calòric, principalment provinent de la proteïna i el greix d’origen animal. Pel contrari, al Mediterrani el protagonisme l’han tingut els hidrats de carboni i, en general, no és tan calòric. Aquests hàbits reflecteixen entre d’altres factors, les diferents condicions climàtiques i necessitats energètiques entre les dues cultures.

Quin és el bon esmorzar? Els nutricionistes recomanen prendre aliments de tots els grups per assegurar una ingesta de nutrients variada. El doctor Jorge Pérez-Calvo recomana un esmorzar basat en els hidrats de carboni complexos, sobretot cereals integrals, calent i humit: cremes de cereals com el clàssic porrridge, amb fruites seques o llavors i alguna fruita vermella (maduixes, nabius, etc) liofilitzada. Podem acompanyar-ho d’un bon cafè de cereals. També hi ha moltes diferències en el percentatge de gent que se salta l’esmorzar: les xifres són més altes als països anglosaxons que als països mediterranis. Malauradament la nostra tendència a imitar els hàbits d’altres llocs del món està acabant amb el nostre bon hàbit d’esmorzar

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Saltar-se l’esmorzar augmenta el risc d’obesitat