Arxiu de la categoria: Articles

Les salsitxes de frankfurt marines

El Surimi és l´aliment processat marí més popular de tots. El terme surimi, d’origen japonès, significa “múscul de peix picat”. Pel seu aspecte, es coneix popularment amb el nom de “barretes de cranc” malgrat que no inclouen aquesta espècies en la seva elaboració. En realitat es tracta de carn de peix processada, una mena de salsitxa de frankfurt marina.

Però que és exactament aquest producte? Com s’elabora? I és realment saludable?

El surimi té un origen gairebé mil·lenari que s´elaborava artesanalment amb múscul de peix blanc. Es va popularitzar als anys 70 al Japó i una dècada més tard ja era present als supermercats d´arreu del Món. Per obtenir surimi s´utilitzen espècies amb poca sortida comercial i de baix cost a més de restes procedents del procés industrial del filetejat, fet que fa molt difícil conèixer les espècies de peix que s´utilitzen per fabricar-lo.

Les populars barretes de surimi que imiten les potes de cranc

El Surimi s´elabora amb carn picada de peix que es processa a través de diversos rentats afegint-t’hi diversos additius per aconseguir una consistència gelatinosa, per potenciar el seu gust i per afavorir la seva conservació. Entre aquests productes s´hi troben els fosfats, sals (E450 i E451), midó, edulcorants com el sorbitol (E420), potenciadors del gust com el glutamat monosòdic (E621) i colorants com el carmí (E120) per obtenir la capa superior vermella. També s´hi afegeixen proteïnes de soja, albúmina o proteïna de la llet. Cosa que els fa molt poc recomanables en persones que pateixen processos al·lèrgics a aquests productes. Paradoxalment , no representen cap problema a les persones al·lèrgiques al marisc ja que no en conté.

El seu procés de fabricació és molt semblant al de les salsitxes i embotits això fa que pugui ser fabricat amb diverses qualitats de carn malgrat quer habitualment se solen elaborar amb peix de baixa qualitat, retalls i restes que no tenen sortida d´altra forma.

En la nostra dieta aquest producte l´utilitzem com a complement en amanides, pastes o arrossos. En molts establiments de restauració el surimi forma part de les amanides dels salpicons de marisc i per això hi ha la confusió que està elaborat amb la carn de potes de cranc.

Es tracta d´un producte ultra processat fabricat amb matèries primes riques en proteïnes que han patit nombroses transformacions i que els nutricionistes recomanen evitar al màxim el seu consum.

Un altre inconvenient d´aquest producte és el seu deficient etiquetatge i denominació. Moltes marques el comercialitzen sota la denominació de “tronquitos de mar”, “palitos de mar” “roliitos de mar” o “tronquitos de Alaska”, cosa que porta al consumidor a confusió.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Les salsitxes de frankfurt marines

Ni Panga, ni Perca

El panga (Pagnasius hypophthhalmus) és una espècie de peix del grup dels siluriformes que viu de manera natural en rius i llacs de Tailàndia i Vietnam i que es caracteritza per tenir una aleta dorsal molt pronunciada. Aquest peix d´aigua dolça que, coneixen bé els afeccionats a l’aquariofília, és cada vegada més present en les peixateries i en els menús en menjadors col•lectius de casa nostra.

Pràcticament el 100% del panga que es comercialitza a Europa prové de cultius marins de la zona del delta de riu Mekong i el Vietnam s´ha convertit en el principal exportador d´aquesta espècie.

El panga (Pagnasius hypophthhalmus), una esdpèce de riu del sud est asiàtic

A les peixateries el panga se sol presentar en forma de filets. Aquest peix s´ha convertit en un dels productes més demanats del taulell de peix. Les claus per entendre l´èxit d´aquesta espècie estan en el seu baix preu i la seva carn blanca i sense espines, així, l´ estat espanyol, juntament amb Rusia, s´han convertit en els principals importadors de panga.

El panga s´engreixa de manera intensiva en les granges de cultius marins del delta del Mekong. El Mekong és un dels rius més contaminats del planeta i aquesta activitat aqüícola contribueix encara més a la degradació ambiental i social de l´entorn. Els peixos són alimentats amb pinsos fets amb farina de peix de poca qualitat que és abocada a tones en les gàbies d´engreix i que contribueix a eutrofitzar i degradar encara més tot l´entorn. A més dels pinsos, també s´hi aboquen enormes quantitats de medicaments, d´hormones i d´altres productes químics que es fan servir per millorar l´engreix de l´espècie i que irremeiablement van a parar al riu afegint-se a la llista de tòxics dissolts.
granja

Les granges de panga al Mekkong són un problema afegit a la degradació del delta

Fa uns anys l´OCU va realitzar uns estudis sobre la concentració de contaminants en els filets de panga que es poden trobar a les nostres peixateries. S´hi van trobar uns nivells de substàncies metzinoses dins els límits de la legalitat. Malgrat tot, hi ha la recomanació de consumir panga amb moderació, sobretot entre els infants, per evitar els problemes que podrien comportar l´acumulació de les metzines a llarg termini. Malgrat això, la Comissió de Pesca de l´UE reconeix que les importacions de panga compleixen tots els requisits sanitaris exigibles.

Com a consumidors hem de tenir present que quan comprem panga, estem contribuint la degradació ambiental de la zona del delta del Mekong i a l´empobriment dels seus habitats degut als canvis radicals que s´estan fent relacionats amb els usos tradicionals del sòl.
filets

Filet de panga

Si el que realment busquem és peix econòmic, cada dia arriba a totes les peixateres peix de temporada fresquíssim, capturat el mateix dia pels nostres pescadors i amb una qualitat molt superior als filets que arriben de l´altra banda del món. La sardina, el verat, la maire, la bròtola o el sorell són només alguns exemples d´una llarga llista on tenim per triar. Pel que fa a les espines, una altre de les claus de l’èxit del panga, caldria educar als pares perquè aquest fet no sigui la raó per no comprar peix de la costa.

Una espècie amb una problemàtica semblant és la perca del Nil (Lates niloticus) que, es produeix també en granges a la zona de llac Victòria a Àfrica. En molts cassos els filets d´aquestes dues espècies es comercialitzen de manera fraudulenta com a filets de llenguado o de mero, però això és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ni Panga, ni Perca

La xocolata i els Ous de Pasqua

La xocolata, aquest gran aliment elaborat amb pasta cacau i sucre, com a elements principals, és un dels més grans plaers de la humanitat. El seu gust tirant a amarg, la seva textura, la cremositat.

La xocolata conté entre altres substàncies: sucres, greixos i teobromina, un l’alcaloide que conté el cacau. A la teobromina -beguda dels deus, en grec- se li atribueixen propietats diurètiques, broncodilatadores i cardiotòniques.

Aquests dies passejant-nos veurem que totes les pastisseries estan plenes de mones, figures de xocolata espectaculars, Ous de Pasqua i ninots per atreure l’atenció dels més petits. És un gran moment per gaudir i assaborir aquestes dolces delicies, gaudir de la xocolata en el seu màxim esplendor, clavar una mossegada a un ou d’aquests gegants i sentir com cruixeix i es desfà lentament a la boca permetent que els seu gust envaeixi tots els raconets del nostre cos.

Gaudim d’aquest gran plaer i mosseguem un ou de Pasqua!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: La xocolata i els Ous de Pasqua

Menja en l’ordre adequat

Sembla que no sigui important, però l’ordre en què ingerim els aliments determina la qualitat de la digestió. Així que fem un pas endavant en el nostre camí cap a l’alimentació conscient i afegim també aquest element a l’equació. Us proposem una combinació que hem tret del llibre de Paul Pitchford Healing with whole foods (North Atlantic Books).

L’ordre correcte

1. Proteïna i aliments salats: sopa de miso, llegums, fruita seca, proteïna animal.

2. Midons: arròs, pa, patates, pastanagues, carbassa, etc. La proteïna i els midons combinen bé amb verdures verdes sense midons, com la col, les mongetes verdes, el bròquil, l’api, el cogombre o els raves.

3. Amanida. Verdures crues i germinats.

4. Postres. Fruita i aliments dolços. Aquesta última part és millor saltar-se-la, però si teniu una bona digestió mengeu amanida abans de la fruita i la paireu més bé.

La regla d’or és que, com més simple mengem, més fàcil serà la digestió.

Regla 1. Menja’t els aliments rics en proteïnes al principi de l’àpat.

Tenen prioritat perquè requereixen quantitats grans d’àcids estomacals en comparació amb els midons dels cereals o altres tipus d’aliments. Parlem de llegums, productes animals, llavors i fruita seca, com les nous, avellanes, ametlles, etc.

Regla 2. Els aliments salats, abans que els aliments amb altres sabors.

La raó és que la sal baixa de seguida a la part inferior de l’estómac i estimula la producció de sucs gàstrics. Per això, és una bona idea prendre una sopa salada —amb miso o salsa de soja, perquè a més contenen enzims— al principi de l’àpat.

Regla 3. Les proteïnes, els greixos i els midons combinen millor amb verdures verdes sense midons.

D’entrada, menjar verdures de fulla verda en combinació amb proteïnes en millora la digestió. La raó és ben senzilla; la verdura verda és rica en provitamina A, i aquesta provitamina es convertirà en vitamina A, que és essencial perquè el cos faci servir la proteïna de manera correcta.

Pel que fa a la digestió de la proteïna amb els midons, el més important és la proporció: la proteïna concentrada es paeix més bé en petites quantitats, així que la majoria de la gent la digereix molt millor si la proporció és d’una part de proteïna per dues o tres de midons (cereals, sobretot).

La proteïna animal resulta difícil de pair perquè conté molts greixos saturats que alenteixen la digestió, sobretot si han estat fregits.

Els midons (cereals o patates, per exemple) combinen bé amb verdures de fulla verda i no tan bé amb altres midons (arròs i patates). Val més no barrejar grans en el mateix àpat (arròs i blat, per exemple), tot i que una persona sana els pot tolerar. La raó és que cada tipus de midó requereix un ambient digestiu lleugerament diferent.

Regla 4. La fruita i els aliments dolços, fora dels àpats o en quantitats molt petites al final.

Les fruites, com que tenen una estructura d’hidrats de carboni molt simple, tendeixen a digerir-se abans i a monopolitzar la digestió si es barregen amb altres aliments, que aturen el procés digestiu i comencen a fermentar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menja en l’ordre adequat

Deslliura’t del que no és necessari

Depurar és netejar interiorment el nostre cos i eliminar substàncies que s’acumulen en l’organisme. Aquesta neteja interior també ens pot ajuda a netejar la ment. Mitjançant la depuració podem millorar el rendiment intel·lectual, les digestions, l’estat de la pell, dormir millor, etc.

En situacions de malalties musculars i articulars, depurar és una pràctica imprescindible. Però hi ha una sèrie de símptomes com la llengua pastosa, el mal alè, patir al·lèrgies, retenció de líquid, sobrepès o obesitat, tenir migranyes, insomni i notar la pell i les mucoses seques que ens poden indicar que és un bon moment per plantejar depurar el cos i així, regular l’organisme.

En depurar volem activar tots els sistemes de neteja del cos, tenint en compte que el fetge, els ronyons, els pulmons i la pell són els principals sistemes depuratius. Però el més important és seguir unes pautes depuratives dia a dia i començar al més aviat possible.

Primer de tot, estimula la teva curiositat i fixa’t en el cos: si estàs cansat, si tens dolors musculars i si quan t’aixeques al matí tens sensació de no haver descasat prou. Has identificat alguns dels símptomes que hem mencionat?

Rutines depuratives:

  • Beure aigua. 2 litres al dia: infusions, batuts, liquats, etc.
  • Els aliments de difícil digestió com el blat els podem reduir. I substituir-los per altres cereals.
  • Reduir l’excés de sucres d’absorció ràpida: sucre de taula, llaminadures, galetes ensucrades, etc.
  • Reduir els aliments rics en greixos: embotits, formatges, mantega, brioixeria, etc.
  • Reduir l’alcohol i substàncies excitants com el cafè i el te.
  • Augmentar la quantitat de verdures, fruita i llegums en la dieta.
  • Fer 5 àpats al dia i anar a dormir amb la digestió feta. Prendre un sopar lleuger 2 hores abans d’anar a dormir.
  • La sauna ens pot ajudar a reduir els tòxics del cos. No es recomana a aquelles persones que pateixin problemes de pressió.
  • La practica d’exercici físic regular, millor si és fa a l’aire lliure.

Hi ha plantes medicinals que ens poden ajudar en el procés de depuració com el Boldo, que té propietat depuratives a nivell del fetge i la Cua de Cavall té un potent efecte diürètic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Deslliura’t del que no és necessari

Les verdures i els colors

Aquesta imatge us ajudarà a identificar els colors de les verdures i les fruites

Les verdures són aliments imprecindibles i molt importants en la nostra dieta diària. Cal consumir-ne entre 150-200gr dues vegades al dia, és a dir, un plat d’ amanida, un tomàquet, 2 pastanagues…. Aquestes quantitats equivaldrien a 1 ració. Cal també que una d’ aquestes racions sigui crua i assegurar així l’ ingesta de les vitamines i minerals.

Les verdures no són avorrides, es poden cuinar de moltes formes, no només bullida com molta gent pot pensar. Per exemple, a la planxa, al wok, al forn, al microones, a la papillota i de tant en tant arrebossades.

Consells per cuinar les verdures:

  • No tallar- les molt petites ni deixar-les molta estona en remull perquè en els dos casos hi ha una pèrdua de nutrients.
  • Procurar cuinar-les amb pell, poca aigua i l’ olla tapada.
  • Quant menys temps es cuinin menys nutrients es perdran.
  • Es pot utilitzar el líquid de cocció per elaborar altres plata com sopes, salses…

Són molts els nutrients que ens aporten però bàsicament parlem de vitamines, minerals i la fibra.

Des de Mentnutricional us volem ensenyar algunes de les propietats nutricionals que poden tenir les verdures i les fruites segons el seu color:

Color blanc: riques en fotoquímics i potassi. T’ajudaran a prevenir la diabetis, ha disminuir el colesterol i la pressió sanguina.

On ho trobem: ceba, all, coliflor, porros..

Color taronja/groc: rics en betacarotè, vitamina C, potassi… Ajuden a tenir una bona visió, a cicatritzar ferides, a millorar l’estat de la pell i el sistema immunitari.

On ho trobem: pastanaga, carbassa, pebrot…

Color vermell: aporten licopè i antociants que milloraran la salut dels sistema cardiovascular i urinari, disminuiran el risc de càncer com el de pròstata o de mama…

On ho trobem: tomàquet, pebrot,

Color verd: rics en antioxidants, potassi, vitamines C, K i àcid fòlic. Els seu consum ens ajudarà a netejar l’ organisme i aporten grans beneficis per la salut hepàtica.

On ho trobem:enciam, carxofa, carabassó, bròquil, espàrrec, espinacs, bledes, cogombre….

Color violeta: conté antioxidants i fitoquímics. Ajuden a reduir alguns càncers, tenir una bona salut del sistema urinari, combatre l’envelliment…

On ho trobem:albergínies, col llombarda, remolatxa….

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Les verdures i els colors

El marinat: per donar un toc diferent a la carn de pollastre

El marinat és un procés molt antic i que es fa en cultures molt diferents de tot el món. Bàsicament consisteix en posar la carn tallada a trossos més o menys petits amb una barreja d’oli o altre greix amb llimona, vinagre, vi o altres líquids i, sobretot una barreja d’espècies característiques. En alguns llocs hi poden afegir també iogurt o altres ingredients. El pollastre o el gall dindi s’han de mantenir en aquesta barreja un mínim temps a fi que els ingredients s’integrin bé amb la carn i puguin ser absorbits i per tant presents en la carn un cop cuinada. No és convenient que el recipient on es fa el marinat sigui metàl•lic per tal d’evitar gustos estranys. Finalment, recordar que és important que durant el temps que la carn estigui macerant estigui a la nevera.Restaurant Madrid 1

Els condiments aporten diferents aromes i sabors, també modifiquen el color fent-lo més atractiu visualment. Un altre efecte molt important del marinat és que afavoreix l’estovament del producte final, millora la seva melositat.

Els canvis a nivell nutricional respecte la carn crua es deuen, entre altres a la incorporació dels ingredients del marinat en la composició de la carn. En general, els valors energètics del pollastre marinat són superiors als de la carn de pollastre original per la incorporació dels greixos del líquid de maceració, però aquest increment dependrà de si el marinat és bàsicament aquos o té un alt percentatge de greixos. L’aportació de vitamines i minerals varia poc si bé hi ha un certa dilució ja que el marinat incrementa la retenció d’aigua en el muscle.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El marinat: per donar un toc diferent a la carn de pollastre

Raons per menjar pollastre

Sabeu que el pollastre i el gall dindi, a més de bons, són saludables?

Sabeu que una ració d’aquestes carns aporta entre el 40 i el 50% de les quantitats diàries recomanades de proteïna?

Sabeu que tenen un alt contingut d’algunes vitamines -niacina, àcid pantotènic, B2, B6 i B12- i minerals -seleni, fòsfor, ferro, zinc-?

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Raons per menjar pollastre

Índex glucèmic

L’índex glucèmic és un indicador que ens mostra la velocitat a la que es digereixen i s’assimilen els sucres que contenen els aliments. Per calcular-lo s’analitzen els nivells de glucosa en sang en diferents intervals de temps desprès d’ingerir 50g de l’aliment que es vol estudiar. S’ha de menjar en dejú ja que els nutrients que contenen els aliments, la barreja que hi pugui haver dins l’estómac o la fibra poden alterar la velocitat d’absorció.

Són millors els aliments amb baix o alt índex glucèmic? Per saber-ho estudiem què li implica al nostre cos una pujada de sucre en sang:

Al augmentar els nivells de glucosa en sang el cos segrega la hormona insulina que s’encarrega de repartir la glucosa a les cèl·lules perquè aquestes l’aprofitin com a font d’energia. Quan hi ha més sucre del que les cèl·lules poden aprofitar, l’excés es transforma en greix i s’emmagatzema en el teixit adipós. Posteriorment al pic d’insulina en sang es produeix una descens d’aquesta i quan aquestes pujades i baixades són continuades poden aparèixer problemes de salut i alteracions metabòliques que afavoreixin a malalties com la diabetis i l’obesitat.

Segurament haureu notat que al prendre un aliment molt dolç com les begudes de cola, teniu més energia i us sentiu més actius. Aquesta sensació només durarà unes hores… un cop no hi hagi sucre en sang apareix la sensació de cansament i fatiga. Això es deu a una baixada de sucre en sang. Novament necessitarem energia i, si tornem a decantar-nos per aliments amb alt índex glucèmic, tornarem a entrar a la roda: energia – cansament. A través de la dieta hem d’intentar que el ritme d’absorció dels sucres sigui lent i continuat, evitant aquestes pujades i baixades. Buscarem aliments amb baix índex glucèmic i combinar els plats amb aliments rics en fibra que alenteixin l’absorció dels nutrients.

Adjuntem un web on podeu trobar una taula d’índex glucèmic de certs aliments. Des de mentnutricional preferim donar-vos quatre pistes per poder identificar, de forma general, els aliments que tenen alt índex glucèmic i un parell de pautes per reduir la velocitat d’absorció de sucre d’aquests. Recorda que no hi ha cap aliment prohibit (si no és que pateixes una patologia) únicament has de saber com i quan menjar-lo.

Aliments amb elevat índex glucèmic:

  • Aquells aliments que contenen hidrats de carboni o sucres i concretament els de tipus simple com el sucre de taula, la mel, la lactosa (llet) etc. Aliments proteics com carns, peixos i ous tenen un índex glucèmic baix.
  • Les fruites que contenen menys fibra són les que tenen un índex glucèmic més elevat. Com més madures també serà més elevat. Els sucs, al no contenir fibra, també tenen un índex glucèmic més elevat.
  • De cara els cereals com més refinats (pasta blanca, arròs blanc, farines blanques, etc.) més elevat índex glucèmic tindran. Pel que fa la patata és un aliment amb un índex glucèmic molt elevat.

Per reduir l’índex glucèmic:
Combina tots els plats amb aliments rics en fibra com les verdures i al menjar fruita opta sempre per menjar la pell i/o tota la peça sencera abans que el suc o combinar-ho amb un iogurt o un grapat de fruits secs. Tingués en compte els cereals integrals (pa, pasta, arròs, etc.) i habitua’t a menjar-los.
Fes coccions suaus, com més al dente sigui l’aliment més tardaran els nutrients en absorbir-se.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Índex glucèmic

Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Una nova investigació demostra les propietats del resveratrol, una substància present en el raïm i el vi negres

La publicació mèdica Cell Metabolism ha publicat un estudi , signat per John M. Denu en que per primer cop es comprenen els mecanismes de l’efecte anti-envelliment del *resveratrol, una substància química present a la pell del raïm negre i, per tant, al vi negre.

Es diu freqüentment que el resveratrol té efectes anti-envelliment, però faltava entendre els mecanismes involucrats per anar més enllà del simple “conte de velles”. Hi ha tractaments contra malalties com l’Alzheimer que es podrien beneficiar d’aquest descobriment.

Comprendre com funciona el resveratrol augmentaria les possibilitats de l’elaboració d’un fàrmac anti-envelliment, encara que la majoria de la gent probablement preferiria destapar el suro d’una ampolla de vi, més que no pas un flascó de píndoles.

En estudis anteriors s’havia demostrat que els ratolins que no tenen el gen de la longevitat conegut com SIRT1, no semblen posar de manifest els beneficis del resveratrol.

En aquest estudi, s’estableix per primer cop una clara relació químico-genètica entre el gen SIRT1 i el resveratrol, proporcionant grans evidències que l’SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial.

*Resveratrol indueix la biogènesi mitocondrial i protegeix contra el deteriorament metabòlic, però si hi ha la SIRT1 aquests beneficis és objecte de debat. Per eludir els defectes en el desenvolupament de la línia germinal SIRT1 knockouts, hem desenvolupat un sistema induïble que permet que tot el cos supressió de SIRT1 en ratolins adults. Els ratolins tractats amb una dosi moderada de resveratrol van mostrar augment de la biogènesi i funció mitocondrials, l’activació de AMPK, i l’augment dels nivells de NAD + en el múscul esquelètic, mentre que SIRT1 knockouts mostra cap d’aquests beneficis. Un ratolí que sobre-expressa SIRT1 imitat aquests efectes. Una alta dosi de resveratrol AMPK activat d’una manera independent de la SIRT1, el que demostra que la dosificació resveratrol és un factor crític. És important destacar que, en ambdues dosis de resveratrol cap millora en la funció mitocondrial es van observar en animals que no tenen SIRT1. En conjunt, aquestes dades indiquen que SIRT1 juga un paper essencial en la capacitat de les dosis moderades de resveratrol per estimular l’AMPK i millorar la funció mitocondrial tant in vitro com in vivo.

Els mecanismes moleculars subjacents als beneficis del resveratrol segueixen sent enigmàtic i controvertit. En aquest número de Cell Metabolism. Establir una clara químic-genètic connexió entre SIRT1 i el resveratrol, proporcionant una forta evidència que SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial i un interruptor cap a les fibres musculars oxidatives.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre