Segur que coneixes algun mercat d’intercanvi de llibres, roba, trastos… Intercanviaries aliments? Les experiències d’intercanvi de menjar, anomenats food swapping clubs són tot un fenomen al Regne Unit, Amsterdam o Nova York. Què són, com funcionen i… arribaran a casa nostra?

Què és un club d’intercanvi d’aliments?

És una comunitat on de forma gratuïta la gent es troba per compartir productes i plats cuinats o cultivats a casa. Melmelades, ous, conserves, fruita, pasta, pa, pastissos, salses, deshidratats, cervesa casolana… qualsevol producte és vàlid sempre que sigui produït o cuinat pels mateixos membres del club.

Com funciona?

Els intercanvis de menjar poden durar unes dues hores i s’assemblen als mercats d’intercanvi d’objectes que ja són habituals a Catalunya. El primer és que tots els swappers presentin els seus productes en taules, detallant en tots ells els ingredients i oferint un tast dels mateixos. A continuació tothom comença a voltar, tastant, preguntant…

Dins del problema del malbaratament alimentari, el malbaratament al sector de la restauració (o més ben dit, sector Horeca – hosteleria, restauració i càtering) és un dels que segurament menys atenció hem prestat fins ara.

És un problema en el que podem identificar dues porcions diferenciades. Allò que es llença a les cuines, per una banda, i per l’altra allò que els comensals deixem als plats. Tot i que es podrien treballar els dos aspectes des de diferents punts de vista, fem un repàs al que s’ha escrit sobre el tema i com hi ha algunes idees per afrontar globalment el problema del menjar llençat als restaurants.

El 2011 un informe de la Federación Española de Hostaleria y Restauración valorava en 63.000 tones anuals el malbaratament alimentari als restaurants, el que vindria a representar 2,5kg per restaurant i dia o una mitjana de 500kg anuals. La diagnosi del malbaratament alimentari…

Abans de respondre llegiu la història de la Beth Leonard i l’Evans Starzinger: porten 12 anys vivint sense frigorífic i al seu blog expliquen com s’ho fan.

De fet, penseu que el refrigerador s’ha convertit en un “imprescindible” a les nostres cuines al llarg del darrer segle i que abans d’això moltes generacions han pogut conservar els aliments amb un bon coneixement de les condicions de conservació i diferents tècniques com les melmelades, confitures, salaó, adobats, deshidratats…

L’estalvi d’energia (i d’espai a la cuina) seria considerable. Però potser no cal anar tan lluny! Tant si us decidiu a emprendre l’aventura de viure sense frigorífic com si no, us recomanem una sèrie d’eines que us poden ajudar a conservar millor els aliments.

Alguns són quasi-imprescindibles, altres us poden semblar capritxos o gadgets curiosos. Vosaltres mateixos!

Una solució per aquell mig tomàquet, poma, llimona, ceba…

•  Stop malbaratament. Oficina de medi ambient de la UAB. 2012. Miniguia per a la prevenció del malbaratament alimentari domèstic. Dóna eines i instruccions adreçades al públic en general per a evitar llençar menjar a les escombraries: planificació dels àpats, les estratègies de compra i la conservació del menjar, l’aprofitament del menjar a l’hora de cuinar-lo, servir-lo i reaprofitar-lo, etc. http://www.uab.cat/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/stop-al-malbaratament-alimentari-1271850592202.html?noticiaid=1335941022239

• Aprofitem el menjar! UAB i la Fundació Alícia. 2012. Guia per a la reducció del malbaratament alimentari en el sector de l’hostaleria, la restauració i el càtering. http://issuu.com/oma_uab/docs/guia_alimentsuab_3

• Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença. Ajuntament de Barcelona. 2011. Te per objectiu promoure un canvi d’hàbits que permeti reduir el malbaratament alimentari a les nostres llars. http://mediambient.bcn.cat/malbaratamentalimentari/guia-per-evitar-el-malbaratament-alimentari/

• Un consum + responsable dels aliments. Generalitat de Catalunya. 2011. Resum de la Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de…