Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

(DOP) Avellana de Reus – fruits de la terra

La negreta, la més saludable

Les terres que envolten la ciutat de Reus estan rodejades d’avellaners de gran anomenada. La varietat autòctona i més estesa és la negreta, que, a banda de ser un plaer per al paladar, té ingredients saludables que ajuden a eliminar el colesterol gràcies als seus olis.

03/09/09 02:00 – Mireia Lacàrcel

Entre el mar i les muntanyes de Prades s’hi amaga un terreny ric en el creixement de fruits secs, però si n’hi ha un que destaca per sobre de tots els altres és l’avellana de Reus. Un fruit que té segles d’història en aquestes terres del Camp. I és que pels volts de l’any 1200 ja hi ha constància que els pagesos havien de pagar un 10% de la seva collita al bisbat, i ho feien amb una part de les avellanes que recollien de les seves terres. Així doncs, aquells que pensaven que l’avellaner formava part del paisatge més modern d’aquestes contrades s’equivoquen, perquè l’avellana ha estat des de fa centenars d’anys una part molt important de l’escenografia dels que han viscut i viuen al Camp de Tarragona. Ara bé, la curiositat d’aquest fruit tan preat és que pot créixer a qualsevol lloc del món, tot i que els grans productors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Catalunya i a Oregon (Estats Units d’Amèrica). El que sí que és cert és que els avellaners estaven anys enrere més situats a les zones més muntanyoses de les comarques del Baix Camp i de l’Alt Camp, però que de mica en mica van anar baixant fins a la plana de Reus, d’on ve el seu nom. Ara bé, la Denominació d’Origen Protegida Avellana de Reus ha assumit el nom de la capital del Baix Camp no tant per la seva situació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tingut, des de sempre, un pes específic en la determinació dels preus d’aquest fruit.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76700-la-negreta-la-mes-saludable.html

Exposició sobre el Delta del Llobregat, al Centre Esplai, el Prat

arpella's avatarS.O.S. Delta del Llobregat

Delta_0_alta_OKPortem de nou al Delta la nostra exposició “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”.

On per podreu veure la tercera i última part “Alternatives de futur”, sobre les possibilitats de desenvolupament sostenible del Baix Llobregat, que tot just acabem d’imprimir.

Us hi esperem!

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a sos.deltallobregat@gmail.com. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Tota la info sobre l’Exposició aquí

*Horari: de 9-18h.

View original post

Les conserves són per l’estiu

nollencemnimica's avatarDe menjar no en llencem ni mica

L’estiu és un moment ideal per pensar en fer conserves: penseu en l’abundància de fruites i verdures en el seu punt idoni aquestes setmanes  i com ens agradaria poder consumir-les tot l’any (sense haver de portar-les de lluny, és clar). Melmelada, confitura, salaó, adobats, deshidratades… de fruita, de verdura, de peix, de carn…

canning (1024x714)

La necessitat de conservar els aliments fora de temporada és tan antiga com l’ésser humà i les conserves ens ofereixen un ampli ventall per aprofitar excedents de l’hort o en la temporada alta d’algunes fruites. També poden ser una bona oportunitat per estalviar aprofitant els preus baixos dels productes de temporada o fruita i verdura “lletja” o un pel passada, per fer-ne conserves que ens podrem menjar tot l’any.

El Museu de la Confitura: més de 100 sabors sorprenents

museuweb

Us recomanem, tant si sou nous al món de les conserves com si sou uns experts, gaudir d’una experiència gastronòmica…

View original post 196 more words

La seguretat alimentària no hauria de ser una barrera per a l’aprofitament dels aliments

nollencemnimica's avatarDe menjar no en llencem ni mica

L’Entrevista: Alfons Vilarrasa

 alfonsvilarrasa

Ens trobem amb Alfons Vilarrasa, Director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. L’ACSA disposa d’informació d’interès sobre malbaratament alimentari amb el lema “PROU malbaratar aliments” i molt recentment ha publicat una guia de bones pràctiques per a l’aprofitament segur del menjar a la restauració i el comerç. Li preguntem sobre com aprofitar els aliments a casa de forma segura, però ens interessa especialment saber la seva postura sobre com les normes de seguretat afecten a l’hora d’aprofitar dels excedents d’aliments amb finalitat solidaria.

Expliqui’ns què és l’ACSA i quines funcions desenvolupa?

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària és una àrea dins de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En concret s’encarrega de l’avaluació i comunicació dels riscos per la salut relacionats amb els aliments. És a dir, per una banda realitzem tant l’anàlisi dels possibles riscos com el seguiment de la seguretat alimentària a Catalunya. I…

View original post 988 more words

Palafrugell combat les plagues amb insectes

Raül Muxach's avatarGirona A cop de post

Palafrugell ha alliberat 10.400 insectes en jardins i arbres per mantenir a ratlla les plagues sense necessitat d’utilitzar productes químics. Les seves víctimes seran els pugons i altres animals que ataquen les plantes del municipi. És un mètode més lent però més net i, a la llarga, més efectiu. I no té efectes secundaris entre els humans.

L’exèrcit de l’Ajuntament de Palafrugell en aquesta guerra biològica el formen especímens com els Anthocoris -que van bé en plagues que afecten els til·lers- els Chrysopa -per pugó- i els Nephus -pels xipresos-. També hi ha una altra espècie, els Aphidius, que, actuant com un paràsit, posa un ou a dins del pugó i la larva acaba matant-lo des de dins simplement pel fet d’anar creixent.

Es consideren fauna ‘útil’ perquè combaten i eliminen animals nocius per la flora sense que els humans ho notem. Nuri Viñas, cap de l’àrea de serveis de l’Ajuntament de Palafrugell, diu…

View original post 99 more words

(DOP) Pera de Lleida – fruits de la terra

Terra de peres llimoneres

L’horta de Lleida, al cinturó d’una conurbació de no gens dissimulades pretensions metropolitanes, té una activitat fruitera intensa i valorada arreu d’Europa. La DOP Pera de Lleida agrupa dues varietats locals (llimonera i blanquilla) i una altra de global, la Conference.

26/08/09 02:00 – David Marín

Ponent és terra de peres. La meitat de les que es fan a tot l’Estat surten de les explotacions fruiteres que s’estenen pels pobles del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues. I és, sobretot, terra de peres llimoneres.

La pera llimonera és de pell llisa, fina i d’un verd que tira a groc llimoner en madurar. La carn és de color de vori, dolça i granulosa al paladar. I el lloc del món on és més fàcil trobar-la són les Terres de Lleida.

Ara fa un any els principals productors fruiters de les comarques lleidatanes van crear la marca protegida Pera de Lleida per comercialitzar aquest fruit que en aquestes terres, amb hiverns freds, estius calorosos i escassa pluviositat, és especialment dolç –generós en sucre–. Dintre de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida hi ha, a més de la varietat llimonera, la pera blanquilla, que també té a Lleida un dels seus llocs d’origen principals, i la pera Conference, més repartida, ja que també es produeix en volums importants a Holanda, Bèlgica i les regions fruiteres d’Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70323-terra-de-peres-llimoneres.html

dop_pera_de_lleida_fruits_de_la_terra

La pedregada deixa 8 milions d’€ de pèrdues als pagesos del Baix Ter

Raül Muxach's avatarGirona A cop de post

Els danys de la pedregada que va afectar el Baix Ter divendres passat ja es tradueixen en números i la xifra no és petita. Segons Unió de Pagesos, les pèrdues superen els 8 milions d’euros entre fruita dolça, blat de moro, userda horta i arrossars. 

Segons el sindicat agrari, hi ha afectació a 500 hectàrees de fruita dolça i aquí hi ha les 350 hectàrees de pomeres sense xarxa antipedra que perdran tota la collita. Hi ha 800 hectàrees de blat de moro on només es podrà aprofitar un 15% de la collita, 60 hectàrees d’horta on s’ha perdut el 80% i tampoc es podrà recolectar un 30% de la producció de les 600 hectàrees d’arrossars que hi ha a la zona de pals. L’usera també perdrà el primer dall.

Unió de Pagesos també ha quantificat l’impacte de la pedregada d’ahir a Santa Pau i la Garrotxa, on l’amplada de la…

View original post 175 more words

La pedregada al Baix Ter no hauria d’encarir el preu de la poma

Raül Muxach's avatarGirona A cop de post

Consumidor com sóc de pomes (em pirren les Fuji i me’n menjo una al dia), em preguntava si la pedregada d’aquest divendres que va fer malbé un 40% de la collita de la zona del Baix Ter faria encarir el preu d’aquest producte. I es veu que no. Això és, almenys, el que diu el president de Poma de Girona, Venanci Grau. Això sí, reconeix que hauran d’anar a buscar poma d’altres zones per poder fer front als seus compromisos internacionals. Haurà de ser poma de característiques similars a les d’aquí però no es podrà vendre amb l’etiqueta que identifica la nostra.

Grau diu que s’han fet malbé entre 18.000 i 20.000 tones de poma, bàsicament de les varietats més primerenques com la Gala però adverteix que totes les collites estan assegurades. Aproximadament un 35% de la superfície afectada disposa de xarxes antipedra i en aquestes plantacions, l’afectació ha estat menor…

View original post 173 more words

(IGP) Poma de Girona – fruits de la terra

Un paisatge aristocràtic

A les comarques gironines hi ha desenes de varietats locals de poma. Arbres dispersos a molts horts. Més d’un centenar ja són inventariats en pomaris. Tanmateix, la IGP Poma de Girona només reconeix les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith

04/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La poma a Girona té fama des de l’imperi Romà, quan es va farcir el territori d’arbres de la varietat matiana. La denominació matiana, que va evolucionar a maciana, es va desenvolupar molt bé a la Selva i a l’Alt Empordà, on ha deixat un gran record en la toponímia: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçanes, Maçaneda. I en la cultura agrària.

La IGP Poma de Girona és hereva d’aquesta tradició. La indicació geogràfica protegida Poma de Girona va ser creada i reglamentada el 2001 com a successora de la denominació de qualitat Poma de Girona, creada per la Generalitat el 1983.

Els camps de pomeres fan un paisatge molt senyor, aristocràtic. Són fascinants les plantacions a la vora del Ter amb el Montgrí de fons. L’aposta per la producció integrada, que els acosta a mètodes de control de plagues més sostenibles, millora la qualitat del producte i, sobretot, l’entorn. El cent per cent de la superfície emparada per la IGP és conreada d’acord amb els criteris de la producció integrada. En això, gràcies al suport dels tècnics de l’estació experimental agrícola Mas Badia, la IGP va ser pionera en els mètodes més moderns del control de plagues.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77489-un-paisatge-aristocratic.html

Poma de Girona un Paisatge Aristocratic

CURS: plantes silvestres del Pirineu gironí

apsb's avatar

Les plantes silvestres comestibles i remeieres del Pirineu català

Data: 28 de juliol de 2013, 10:00-19:00 h

Lloc: vall de Núria (Girona).

Contingut: coneixements bàsics sobre el món de les plantes comestibles dels ambients de muntanya i alta Catalunya, perquè el participant pugui sortir a buscar amb total seguretat, aprengui a respectar l’entorn natural on viuen i les principals formes de utilitzar-les a la cuina o com a remeieres. Es veuran les plantes més conegudes i rellevants dels prats, matolls, boscos de mitja i alta muntanya (gencianes, valeriana, regalèssia de muntanya, …) i tindrem temps per posar atenció a la seva identificació en plena floració i el seu ús de fulles , tiges i flors.

A càrrec de: Evarist March. Botànic (Naturalwalks).

Preu: 60 € curs (20% descompte a estudiants sobre el preu del curs)

Contacte:info@naturalwalks.com Tel: 934900356 / 662251059

Més informació

View original post