Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3179/es/confirmen/efectes/anti-envelliment/vi/negre

Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Una nova investigació demostra les propietats del resveratrol, una substància present en el raïm i el vi negres

La publicació mèdica Cell Metabolism ha publicat un estudi , signat per John M. Denu en que per primer cop es comprenen els mecanismes de l’efecte anti-envelliment del resveratrol, una substància química present a la pell del raïm negre i, per tant, al vi negre.

Es diu freqüentment que el resveratrol té efectes anti-envelliment, però faltava entendre els mecanismes involucrats per anar més enllà del simple “conte de velles”. Hi ha tractaments contra malalties com l’Alzheimer que es podrien beneficiar d’aquest descobriment.

Comprendre com funciona el resveratrol augmentaria les possibilitats de l’elaboració d’un fàrmac anti-envelliment, encara que la majoria de la gent probablement preferiria destapar el suro d’una ampolla de vi, més que no pas un flascó de píndoles.

En estudis anteriors s’havia demostrat que els ratolins que no tenen el gen de la longevitat conegut com SIRT1, no semblen posar de manifest els beneficis del resveratrol.

En aquest estudi, s’estableix per primer cop una clara relació químico – genètica entre el gen SIRT1 i el resveratrol , proporcionant grans evidències que l’SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial

Fesols de Santa Pau – fruits de la terra

3 Respostes

Fruit dels volcans

Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d’oli o acompanyats d’una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.

23/08/09 02:00 – Tura Soler

El fesol s’ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d’aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l’aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l’altre costat de l’Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d’Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/73238-fruit-dels-volcans.html

fesols_de_santa_pau_fruits_de_la_terra

2013, any del Llobregat

Deixa un comentari

S.O.S. Delta del Llobregat

La Bústia, publicació del Baix Llobregat Nord, dedica el primer número de l’any al projecte Any Llobregat, iniciativa de la plataforma Llobregat SOStenible. Aquesta campanya, que ja porta un any fent pedagogia i té el recolzament de 10 municipis de la conca, es centra en la recuperació i protecció del riu i del seu territori d’influència, des del Berguedà fins al Delta, seguint els criteris explícits de la Directiva Marc de l’Aigua, en contra de l’actual model “desarrollista”.

Nosaltres ens vam implicar ja al 2011 amb la campanya, quan vam dedicar una de les nostres sortides al riu (crònica) i enguany anirem com a Delta Viu a les Jornades: “El riu Llobregat que volem” (2013, any del riu Llobregat) que tindran lloc el 20-21 de març a St. Joan Despí (més details aviat).

Podeu llegir el número complet de la revista aquí.

Més info

Manifest…

View original post 16 more words

(DOP) Oli de les Garrigues – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més verd

Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d’oliveres. La introducció de l’oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l’actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.

30/08/09 02:00 – David MaríN

Les Garrigues és terra d’olivers. S’estenen pels turons ondulats d’aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d’una terra irregular però que l’intens cultiu d’aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l’any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l’hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l’estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s’extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.

A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d’oliva extra, amb una denominació d’origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l’any 1996. Per gaudir de l’etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l’oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s’hi utilitza la verdiell), collida directament de l’arbre, i amb un grau d’acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l’etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70404-loli-mes-verd.html

DO Tarragona – fruits de la terra

1 Resposta

Vins de comportament esplèndid

Els vins que s’elaboren a la DO Tarragona són joves, aromàtics, equilibrats i afruitats. La Guia Peñín, de referència a l’Estat, ha valorat aquestes característiques i en la darrera edició ha puntuat amb més de 90 punts set vins de la DO. Les expectatives, enguany, també són positives

04/08/09 02:00 – Imma Martínez

La DO Tarragona s’estén a tres comarques del Camp i una part de la Ribera d’Ebre. En conjunt, agrupa productors de 73 termes municipals amb diversitat orogràfica i de condicions meteorològiques, tot i que hi predomina el clima mediterrani. El conreu de la vinya en l’àrea d’influència de la DO té una llarga història que pren impuls amb la implantació de l’imperi romà, quan els vins de la Tarraconense es consideraven entre els més privilegiats de l’imperi. La història recent parteix del 1933, moment en què va ser reconeguda la denominació d’origen. El 1945 es va constituir el primer consell regulador i el 1947 es va aprovar el primer reglament, que ha estat objecte de modificacions arran de la incorporació de noves gammes de vins. En la denominació hi conviuen projectes joves i altres d’experiència centenària i és en el consell regulador en què s’acullen els cellers elaboradors, els cellers embotelladors, els viticultors particulars i els viticultors que pertanyen a cooperatives agrícoles de municipis amb llarga tradició vitivinícola. El 80% de la producció del vi es destina a vi base per a cava i, el 20% restant, a l’elaboració amb la DO Tarragona.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67953-vins-de-comportament-esplendid.html

(IGP) Torró d’Agramunt – fruits de la terra

1 Resposta

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html

igp_torro_dagramunt_fruits_de_la_terra

(ETG) Neules – fruits de la terra

1 Resposta

Velles postres del Nadal

Les neules són, amb el permís dels torrons, unes de les postres típiques de Nadal, tot i que també s’han introduït per acompanyar altres plats com ara la crema catalana, els gelats i el flam. Això, a més de l’aparició de noves varietats, els ha permès aguantar bé el pas del temps.

29/08/09 02:00 – Teia bastons

Si Jaume I les tastés ara com va fer durant el dinar de Nadal de 1267 al qual va convidar més d’un centenar de persones, segur que no sabria que es tracta de neules, ja que en aquella època eren planes, i no cilíndriques com les d’ara. A més, potser tampoc no en reconeixeria el gust perquè la majoria de les que es consumeixen actualment –120 milions per Nadal a Catalunya– són industrials, ja que hi ha pocs pastissers que les facin artesanalment a mà. Una llàstima, ja que el gust no té res a veure, com podria comprovar Jaume I. Les neules són unes de les postres típiques del Nadal català, encara que tenen molts competidors, principalment el torró, però també el massapà i els polvorons. Per Nadal és habitual veure algú a taula mullant o intentant beure el cava mitjançant aquesta canya feta a base de farina, sucre, clara d’ou, ratlladura de llimona, essència de vainilla i mantega, i potser també rovell d’ou, aigua i oli. Però fora de Nadal també és habitual veure-les acompanyant gelats, crema catalana i flam.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/75135-velles-postres-del-nadal.html

Calendari dels Pagesos 2013

Deixa un comentari

(IGP) Pollastre i Capó del Prat – fruits de la terra

9 Respostes

El caviar de l’aviram

Un producte per a paladars exquisits. El pollastre i el capó del Prat, coneguts com a pota blava, són els únics de l’Estat que han estat reconeguts en l’àmbit europeu per la seva qualitat amb la indicació geogràfica protegida. La seva carn melosa i tendra fa que siguin el caviar de l’aviram.

15/08/09 02:00 – Sandra Pérez

El Baix Llobregat amaga moltes sorpreses. La pagesia del delta ha sabut conservar el bo i millor de tot un seguit de productes reconeguts per la seva qualitat. El pollastre n’és un. El pota blava, com s’anomena popularment pel color blavós pissarra que tenen de manera singular les seves potes, es cria en explotacions situades al Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. El Prat de Llobregat, però, ha estat el centre històric de producció de la raça Prat, que va assolir a finals dels anys 80 el reconeixement de la Unió Europea amb el segell d’indicació geogràfica protegida (IGP)

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71404-el-caviar-de-laviram.html

igp_pollastre_i_capo_del_prat_fruits_de_la_terra