Començarem el.laborant la mantega Cafè de Paris. En un recipient de miniprimer posar tots els ingredients i triturar-los fins aconseguir una crema de textura molt fina. Deixeu-lo tota la nit a la nevera perquè s’amalgamin tots els sabors.
Deixeu la mantega a temperatura ambient fins que assoleixi la textura de pomada.
En un bol barregeu la mantega amb la barreja d’espècies fins que estigui tot ben integrat.
Folreu un recipient petit tipus cake amb paper film i aboqueu-hi la mantega. Reserveu-ho a la nevera fins que torni a agafar la textura sòlida de mantega.
Peleu les escalunyes i poseu-les en una paella antiadherent amb un raig d’oli d’oliva.
Sofregiu-les una 5 minuts i afegiu-li un raig d’aigua. Quan l’aigua s’hagi evaporat, deixeu-les sofregir 5 minuts. Repetiu aquesta operació fins que sigui ben cuites. En aquest moment afegiu els ceps tallats a trossos i confiteu-los uns 5 minuts. Si cal afegiu-li un raig d’oli d’oliva. al final espolseu amb all i julivert molt finament picats.
Feu els filets de vedella en una paella antiadherent amb un rajolí d’oli d’oliva. Un cop estiguin al punt que més us agraden retireu-los en un plat i afegiu a la paella uns 100 gr. de mantega Cafè de Paris i tot seguit la crema de llet. Quan sigui tot desfet afegiu els filets de vedella i deixeu escalfar tot el conjunt.
Emplateu els filets i acompanyeu-los amb les escalunyes i els ceps confitats.
Notes:
Si us agrada la mantega Cafè de Paris val la pena fer-ne quantitat ja que es conserva be a la nevera i a un senzill bistec li donarà un toc especial
Vaig fer la barreja d’espècies exactament amb tots els ingredients excepte el ginebró i el anet perquè no en tenia. Sincerament, tampoc els vaig trobar a faltar.
Es una salsa especial i realment fàcil de fer que dona un toc diferent.
Prepareu la cua de bou tot separant-la netament per les vèrtebres. És una operació que es pot fer amb un ganivet ben esmolat tot buscant-ne la juntura amb paciència; no permeteu que el carnisser ho faci amb serra elèctrica perquè esmicola parts que després es troben i són molestes.
En una olla a pressió, salpebreu la carn i rostiu-la amb el llard i oli. Afegiu-hi els porros, les pastanagues, una ceba; quan les verdures estiguin una mica fetes aboqueu-hi les herbes (dins d’una mussolina les més petites per poder-les pescar després), el vi i, si cal, acabeu de cobrir el conjunt amb una mica d’aigua. Quan l’olla comenci a bufar, poseu el gas al mínim i deixeu-ho coure durant una hora. Passat el temps, refredeu i obriu l’olla i vegeu que la carn sigui ben cuita, tant que se separi ben bé sola de l’os (si no fos així torneu-la més temps al foc). Fet això, traieu les herbes, la carn, les cebetes i les pastanagues de l’olla; la resta ho reduïu a puré amb un braç de triturar i en acabat passeu la salsa resultant pel xino.
Mentre, poseu oli en una cassola i fregiu els escamarlans. Aparteu-los.
En aquesta mateixa cassola i amb l’oli de fregir els escamarlans, feu un sofregit amb els alls, la ceba i el tomàquet; quan sigui ben fet hi poseu la carn, les cebetes, les pastanagues i els escamarlans al damunt de tot; feu la picada i incorporeu-la. Per acabar ho cobriu tot amb la salsa colada, reguleu el punt de sal i deixeu que cogui encara mitja hora tot el conjunt a foc mínim.
El primer pas, com deia al principi, es posar a marinar la carn en una cassola amb el vi, les verdures tallades a trossos regulars i totes les espècies i herbes: ginebrons, grans de pebre negre, orenga, llorer, claus i els alls, els porros, la ceba i les pastanagues. Ho guardarem a la nevera durant un mínim de 24 hores.
Passat un dia, un dia o mig o fins i tot dos separarem la carn i la saltejarem, reservant-la a la mateixa o en una altra cassola.
Sofregim les verdues a la mateixa cassola on hem saltejat la carn, a consciència.
Quan estiguin les posem a la cassola on tenim la carn i en la cassola on hem saltejat carn i verdures hi posem el vi de la maceració, deixant-lo que arrenqui el bull, retirant totes les impureses i deixant que bulli cinc minuts. Passat aquest temps el posem a la cassola on tenim la carn i les verdures i deixem que faci la xup xup un parell d´hores aprox, fins que redueixi força el vi. A continuació afegim el brou de carn i deixem que es vagi coent, lentament, fins que la carn estigui…uff…això poden ser tranquilament quatre o cinc hores, potser més.
Jo vaig optar per acabar la recepta aquí (per uns motius concrets que ara us explicaré) i en comptes de fer el que deia la recepta vaig deixar que fes la xup xup una mitja hora més després d´haver-hi incorporat les cebetes (sofregides molt lentament durant un parell d´hores), els xampinyons (tallats a quarts i passats per la paella) i la cansalada viada (saltejada)
Vaig servir-ho tal qual…i de gust estava molt bo, part de la carn estava al punt, o sigui, es desfeia, però la gran majoria no estava prou melosa…clar que amb l´ajuda de les cebetes i de les verdures (i de la mateixa carn desfeta) entrava molt bé igualment.
Bé, el que segons la recepta havia d´haver fet quan el guisat estava llest en la seva primera fase era separar la carn de les verdures i passar pel colador xinès tot el brou de la cocció amb les verdures en qüestió. El que passa és que vaig dubtar molt ja que part de la carn estava desfeta, i no tenia clar a on havia d´anar aquesta carn, si amb la resta dels talls de carn o amb les verdures, vaja, al xinès. I vaig optar pel que he explicat, vaja, no separar-ho. Si ho hagués fet el següent pas hagués estat fer una mena de “roux” amb el llard que em quedava (la carn, al principi, la salteges amb llard) i a continuació tirar-hi tot el líquid que hagués obtingut amb el colador xinès. I a continuació afegir la carn i deixar que fes la xup xup una estona més, moment on incorporaria les cebes, els xampinyons i la cansalada. Crec que la propera vegada que faci aquesta recepta, que la faré, serà fent també aquest darrer pas. I, sobretot, fer-la amb més temps!
Salpebrem els trossos de conill i els marquem a la cassola amb el llard. Reservem el conill. A la mateixa cassola, i amb una mica més d´oli, sofregim la ceba i la pastanaga amb el porro i les herbes aromàtiques. A mitja cocció hi afegim el pebre, els claus i els ginebrons, mullem amb el vi i amb el vinagre i deixem reduir més o menys a la meitat.
Recuperem llavors el conill, mullem amb el brou de pollastre i ho deixem coure tapat a foc lent una mitja horeta. Passada aquesta estona enretirem els trossos de conill i passem tota la salsa pel col.lador xinès. Posem els talls de conill amb la salsa colada i les cebes del platillo que hem fet apart (saltejant-les amb oli en una cassola tapada a foc lent, bullint-les amb aigua o també les podeu posar amb l´escabetx senceres i pelades) i deixem que faci la xup xup uns cinc minuts més.
També us suggereixo que proveu l´opció de desossar els trossos de conill, saltegeu de nou les cebes del platillo a la cassola (si cal amb una mica més d´oli) de la cocció del conill i reduiu la salsa en una altra cassola. Quan hagi perdut més o menys la meitat del líquid estarà apunt, i tindreu un plat deliciós de veritat!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
– quatre cogombres tirant a petits i si pot ser que vinguin d’un hort i no d’una fàbrica.
– una ceba no gaire grossa tan bona com sigui possible.
– uns 250 grams de sucre.
– quatre cullerades soperes de sal.
– una mica d’anet
– una mica de llavors de mostassa blanca.
– uns quants grans de pebre negre.
– uns quants gilibrons (ginebrons en fatarellut).
– uns quants clavells d’olor.
Preparació:
Es netegen bé els cogombres i es tallen a rodanxes de tres o quatre mil·límetres de gruix, i la ceba es talla a galls fins. Tot això es posa en una aïna (bol en fatarellut), s’hi tira la sal, es remena bé i es deixa reposar un parell d’hores.
Quan ja hagi reposat veureu que haurà tret aigua, però també haurà perdut l’amargor que pugui tenir el cogombre i la ceba no serà tan coenta.
S’escorren bé les verdures, es renten amb aigua clara i es posen en una olla a la que hi haurem ficat tots els altres ingredients menys el sucre, pensant d’haver esclafat els clavells d’olor amb un ganivet i tallat els gilibrons pel mig.
Es posa al foc fluix i se li fa arrencar el bull. Llavors es treu del foc, se li afegeix el sucre, es remena bé perquè es dissolgui i es deixa refredar.
S’agafen les rodanxes de cogombre i els trossets de ceba i es posen en potets nets i desinfectats, tan grans com llépols sigueu, i s’acaben d’omplir amb el vinagre de la cocció i les herbetes que estaran flotant per allí. Com que és una conserva en vinagre no fa falta bullir els pots abans d’omplir-los, però han d’estar ben nets i la tapa ha de ser nova.
Encara que no faci molta falta perquè és un encurtit i a més és tan bo que s’acaba ràpid, no li fa cap mal segellar els pots al buit. Per a fer això es posen en una olla coberts d’aigua i es fan bullir cinc minutets.
I ja tenim “pepenillos” a punt d’anar al rebost, deixant-los-hi un parell de setmanes que si estan reposats són més bons.
Salpebrem i enfarinem l´ànec, i el rostim amb llard en una cassola. Enretirem l´ànec i hi afegim les cebes, les pastanagues, el porro i les herbes. Ho deixem sofregir una mica i tot seguit hi tirem els tomàquets pelats i tallats a daus sense llavors. Quan tingui ja pinta de bon sofregit ho mullem amb el vi, deixem reduïr, posem la farina i els ginebrons, remenem i mullem de nou però ara amb aigua, uns dos litres. Quan arrenqui el bull hi afegim l´ànec, i ho deixem coure fins que sigui tou. Mentrestant bullim les peres, pelades i tallades per la meitat.
Quan ja estigui l`ànec (amb la calma, hora ben llarga…) l´enretirem i passem la salsa pel xinès, la posem de nou al foc i deixem reduïr fins que tingui una bona textura.
Aprofitem aquesta estona per fer la picada amb l´all, el carquinyoli, les ametlles i ens ajudem del moscatell i de l´anís per deixatar-la. La tirem a la salsa amb les peres, ja bullides, i l´ànec, deixant-ho coure tot uns deu minuts més…
