La verdura és un del aliments primordials a la dieta per tenir una correcta alimentació.
Les verdures d’hivern son la carbassa, els espinacs, les bledes, les carxofes, l’escarola, l’endívia, el cardo, la borratja. I tota la família de les crucíferes com son el bròquil, la coliflor, les cols de Brussel·les i la col
Avui us hem volgut portar una recepta de collita pròpia amb verdura d’hivern, esperem que us agradi!
Demaneu que us desossin ( o feu-ho vosaltres mateixos…) les parts del conill que utilitzareu i guardeu-ne els ossos. Un cop a casa farciu els trossos de conill amb una gamba, que pot ser crua o lleugerament saltejada, embolicada amb una o vàries fulles d´espinacs saltejades. Ho lligueu i ho reserveu.
Per fer el brou de conill primer daureu els ossos i el cap del conill, i en el mateix oli daureu les hortalises i coses vàries que teniu per posar-hi. Mulleu amb una mica de vi blanc i tot seguit amb el brou de pollastre i quan bulli deixeu que ho segueixi fent, a foc lent, durant una hora. Tot seguit hi afegiu els caps de les gambes, deu minuts més i 15 de repòs. Ho coleu ben colat, primer en un colador xinès i després altra vegada pel xino però amb una mitja, així elimineu totes les impureses. I llavors ho poseu a reduir fins que tingui textura de salsa.
La picada la podeu utilitzar o no, jo per exemple en vaig prescindir i el plat no se´n va ressentir, però clar, sempre aportarà quelcom. Si ho feu la barregeu amb la salsa al final.
I el puré doncs bulliu les pastanagues amb aigua i sal, escorrem, triturem i ho barregem amb la mantega fosa totalment i força daurada.
Per últim fem el conill a la planxa, o en una paella, cassola, o el que vulgueu, fins que sigui cuit. Mulleu amb la salsa, mirant que redueixi una mica més i es quedi com enganxada al conill, reservant-ne una mica més per a l´emplatat. Boníssim!!!
Començarem amassant la pasta. La treballem ben treballada durant uns cinc minuts a partir de quan ja hem integrat bé tots els seus ingredients. La deixem reposar una horeta en un lloc fresc.
Comencem fent el farcit, una duxelle. Daurem a foc lent la ceba i l´escalunya amb l´oli, i quan està ben poxat hi afegim l´all i les fulles de farigola. Tot seguit els xampinyons, tallats a daus petits. Cinc minuts més tard incorporem la crema de llet i deixem reduir més o menys a la meitat. Rectifiquem de sal i pebre i ho reservem.
Tornem a la pasta. L´estirem amb la màquina molt finament, fins al màxim, i llavors omplim la meitat de la tira amb fulles d´anet. Ho doblegem, bé, posem la part on no hi ha fulles a sobre de la que sí n´hi ha i tornem a passar la tira per la màquina, de manera que les fulles d´anet queden atrapades a dins i sembla com si la pasta estigués tatuada. Tallem la tira en peces d´uns deu x deu cm, és un sol ravioli (gegant) per persona. Bullim la pasta molt poqueta estona, tot just un parell de minuts, i la reservem.
Per fer l´espuma daurem primer l´escalunya, i tot seguit els xampinyons. Mullem amb el brou i ho deixem coure mitja horeta, tapat, a foc suau, Afegim la crema de llet, ho portem a ebullició i ho retirem.
Pels ous, que els farem “poché”, posem a bullir un cassó amb aigua, hi posem vinagre i hi anem tirant els ous. Amb tres minuts n´hi ha prou. Els reservem.
Per muntar el plat fem un forat en la meitat dels trossos de pasta amb un motlle rodó d´uns 3 cm de diàmetre. Cobrim l´altra meitat de quadrats de pasta amb el farcit i al mig hi posem l´ou poche. Ho cobrim amb la pasta que té un forat al mig, i per aquest forat ha de sortir/s´ha de veure l´ou, si pot ser només el rovell.
I finalment per tenir espuma de xampinyons afegim la lecitina de soja a la prepraració que hem fet i la triturem. La lecitina farà que les bombolles quedin fixades…però bé, no sempre surt, je je. De totes maneres us servirà com a salsa!