Poseu la molla de pa a remullar amb la llet calenta i el lluç en una olla cobert d´aigua freda amb sal. El lluç ja ha d´estar descongelat. Quan l´aigua comença a bullir, però molt al principi, quan comencen a sortir les primeres bombolletes es treu el lluç i s´esmicola, barrejant-lo amb la molla de pa, un ou sencer, l´all tallat molt petit, el julivert i la sal. Barrejar-ho a consciència i començar a fer boletes, a donar forma a les mandonguilles, com si estiguessiu fent unes de normals, les de tota la vida. Les passeu per farina i les aneu fregint, procurant no posar-ne masses a la vegada.
Una vegada heu acabat amb les mandonguilles es moment de posar-se a fer la salsa. Sofregir la ceba, i quan estigui ben daurada afegir-hi la farina, donar-hi unes quantes voltes i finalment tirar-hi l´aigua de bullir el lluç, freda (o que no sigui calenta com a mínim) i la fulla de llorer. Remenar una estoneta, i mentrestant picar ben fines les fulles de safrà en un morter, posar-hi una cullerada de la salsa que s´està fent per disoldre-les bé i tornar-ho a tirar tot a la paella on fem la salsa, que estarà feta en uns deu minuts. Passat aquest temps s´ha de colar la salsa, però jo primer la vaig passar pel minipimer i desprès pel col.lador xinès.
Va quedar una salsa ben groga i ben bona, fina finíssima, gustosa, un complement ideal a unes mandonguilles que, de veritat, van quedar espectaculars. Potser recordaven massa a la textura dels bunyols de bacallà quan son ben flonjos, potser havíen de quedar així, potser no. la qüestió és que estaven boníssimes…amb una miqueta de gust d´all, o amb massa gust d´all segons per a qui. A nosaltres ja ens va estar bé, no ens va repetir, i en vam tenir per a un parell de dies. En mengen 4 de sobres, i es “bueno, bonito, barato”, sobretot si el lluç el compres congelat.
Un trumfo assegurat, repetirem!
Temps d’elaboració: 3 hores
