Arxius mensuals: Març de 2018

Favetes amb ametlles i panses

Ingredients:

Faves tendres
Panses Sultana
Ametlles tipus Marcona
Ceba
Vi blanc
Gingebre
All
Oli

Preparació:

Recepta amb favetes ben tendres, quan el gra encara no és massa gran. Proporcions per a dues persones: Un quilo de faves fresques, amb la pell, sense desgranar. Un bon grapat de panses, 14 ametlles, una ceba mitjana, mig got de vi blanc, tres rodanxes primes de gingebre, un gra d’all.
Talleu ben menuda la ceba i la poseu a sofregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge. A foc lent, aneu remenant. Peleu mentre tant les faves. Quan la ceba sigui gairebé daurada, afegiu les ametlles i les panses. Una vegada la ceba és ben daurada, afegiu les faves i poseu el foc més viu. Saleu, i deixeu coure durant 10 minuts, aneu remenant. Passat aquest temps, quan les faves són daurades, afegiu el vi blanc i deixeu coure fins que es begui tot el vi. A l’últim moment, afegiu l’all tallat en quatre bocins, remeneu. Si voleu, podeu afegir un polsim de pebre negre. Deixeu uns tres minuts més al foc i serviu. Les faves han de quedar sense gens de suc, però tampoc han de quedar seques.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Favetes amb ametlles i panses

El parent pobre del calamar

Deixa un comentari

Les cananes són espècies freqüents a les peixateries

La canana (Todarodes Sagittatus i Illex coindetti) és una espècie emparentada amb el calamar. De fet, a primer cop d’ull, el seu aspecte extern recorda enormement a aquest. Les principals diferencies morfològiques estan a l’aleta, que en el cas de la canana és molt més curta i ample. Aquí la llargària és d´una tercera part de la longitud del cos i és tant llarga com ampla. L’aleta del calamar ocupa les dues terceres parts del cos. La pell de la canana és més fosca que la del calamar. Una darrera diferencia morfològica rau en la forma dels dos tentacles llargs del cap, que en les cananes són més curts i tenen fins a vuit fileres de ventoses.

Canana negra (Toradores sagittatus)

Sota el terme canana hi ha dues espècies que es distingeixen pel color del cos i per la seva mida. Mentre que la canana rossa (Illex coindetti) té tonalitats ocres, la canana negra (Todarodes Sagittatus) presenta colors molt més foscos amb tonalitats violàcies, talment com si tingués el cos tenyit amb vi negre. La mida és molt més grossa que la rossa.

Canana rossa (Illex coindetti)

La canana és una espècie depredadora que s’alimenta de crustacis, peixos, altres cefalòpodes i fins i tot d’individus de la mateixa espècie. Viu de forma pelàgica demersal i es troba entre els 100 i el 400 m de profunditat especialment. Realitza migracions diàries verticals, de dia es troba més aviat al fons i a la nit puja a aigües més superficials i horitzontals de forma estacional, viu en aigües continentals a l´hivern i en aigües més litorals a l’estiu. De vegades, quan neden, fan salts a l´exterior talment com si estiguessin volant. Les cananes com també el calamar, es capturen amb arts d’arrossegament. Si bé el calamar de més qualitat és el de potera, amb aquest enginy no es capturen cananes.

A nivell culinari són poc apreciades, es consideren els parents pobres del calamar malgrat que tenen les mateixes propietats. El rebuig que pateix es deu sobretot a que la seva carn no es tant fina i gustosa com la d’aquest i el seu temps de cocció ha de ser superior. Els arrossos caldosos fets amb canana són excel•lents i fins i tot gosaria dir que són més gustosos que els de calamar. Els guisats de canana fets amb un bon sofregit i respectant una cocció més suau i prolongada són esquists. Sóc del parer que és millor utilitzar canana fresca acabada de pescar que no pas molt del calamar que hi ha a les peixateries que es troba en semiconserva o bé congelat, i que ens arriba de l´altra banda del món.

La canana negra sol ser més grossa que la canana rossa

Un altre dels factors que determinen la mala fama de la canana es deu al fet que en molts restaurants ens donen “gat per llebre” i molt del calamar a la romana que es serveix és en realitat canana. La pega a aquesta praxi rau en que s’enganya al consumidor ja que el nom del plat i l’espècie utilitzada no es corresponen. D’aquí ve l’expressió “donar canana”. Seria molt més adequat indicar en la carta l’espècie utilitzada per fer l’arrebossat i segur que la canana i la seva reputació se’n veuria beneficiada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El parent pobre del calamar

GELAT DE NATA I MADUIXES (THERMOMIX)

Deixa un comentari

GELAT DE NATA I MADUIXES (THERMOMIX)

INGREDIENTS:

500g. de nata 35% de greix
370g. de llet condensada
100g, de maduixes triturades

PREPARACIÓ:

Posem la papallona a la maquina, afegim la nata i montem a vel.3.5 i afegim un polsim de sal
Ara posem la nata repartida en dos bols la meitat de nata a cada bol i afegim la llet condensada tambe la meitat en cada bol i amb un dels bols i afegim les maduixes triturades i berregem
Podem fer servir un brik de llet buit, el rentem i omplim amb la nata i la nata amb maduixes anirem entercalant una mica de nata i una mica de la nata amb que hem berrejat les maduixes
Congelem d’un dia per l’altre
Per servir tallem el brik i tallem la barra de gelat,sino el consumim tot el tallem, emboliquem amb film cada tall i posem al congelador

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: GELAT DE NATA I MADUIXES (THERMOMIX)

FAVES AMB BACÓ

1 Resposta

FAVES AMB BACÓ

INGREDIENTS:

1 quilo de faves
1 paquet de bacó
1 ceba ratllada
3 tomàquets ratllats
1/5 got de vi blanc
1 got aigua
sal
oli

PREPARACIÓ:

– Pelem les faves i reservem
– Posem oli a la paella
– Posem la ceba a sofregir
– Quan la ceba estigui cuita hi posem els tomàquets
– Quan ja estan cuits hi posem les faves i les remenem que s’imprengnin del sofregit
– Ara hi posem el vi blanc, l’aigua i salem
– Deixem coure fins que es beguin tota l’aigua i ja estaran a punt!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: FAVES AMB BACÓ

Pastís Tatin

Deixa un comentari

Pastís Tatin 01 Pastís Tatin 02 Pastís Tatin 03

Ingredients:

150 grams sucre
50 grams mantega
3 Pomes (jo he fet servir les Fuji)
Una mica de canyella
Pasta Fullada (jo he fet servir la de la Cocinera)

Preparació:

Primer encendrem el forn a 180º, pelem les pomes i les tallem en vuit parts cadascuna, reservem. En un cassó posarem els 150 gr de sucre a foc lent i anirem remenant fins que es fongui. Una vegada líquid repartir pel fons del motlle. Sobre les pomes tirarem una mica de canyella i les anirem col·locant sobre el motllo fent una rotllana, després hi posem la mantega a trossets. Posar al forn 45 minuts.
Passats els 45 minuts trèiem el motlle del forn i col·loquem la pasta fullada sobre les pomes (sense treure-les del motlle). Mirant de tapar-ho tot (com si fos una tapa). Tornar a posar al forn 30 minuts més a 180º.
Quan veiem que la pasta està a punt, treure i deixar refredar una mica.
Per servir hem de girar el pastís amb l’ajuda d’un plat. Millor servir calent!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Pastís Tatin

Mandonguilles amb sípia

Deixa un comentari

Ingredients:

4 tomàquets madurs
tomàquet concentrat
2 cullerots de brou o aigua
2 sípies fresques de 400 gr (millor sípia bruta)
1/2 got de vi blanc, xerès o vi ranci
1 ceba
1 gra d’all
2 fulles de llorer
oli d’oliva, sal i pebre

– Per a les mandonguilles:

300 gr carn de porc picada
250 gr carn de vedella picada
1 llesca de pa sec remullada amb llet
1 ou
2 grans d’all
julivert
farina

Preparació:

Barrejar les carns amb sal, pebre i un ou. Escórrer el pa remullat amb llet i afegir-lo a la carn.
Trinxar la ceba, ratllar els tomàquets i picar l’all i el julivert.
Netejar les sípies i tallar-les a trossos. Fregir-la i quan s’hagi evaporat l’aigua, afegir el vi.
Un cop evaporat el vi, agregar la ceba i deixar que s’estovi. Afegir el tomàquet ratllat, el llorer, una mica de tomàquet concentrat i una mica de brou i que vagi fent xup-xup.
Fer les mandonguilles, enfarinar-les i fregir-les en oli d’oliva en un cassó. Afegir-les al sofregit amb la sípia.
Remenar i enfornar (abaix amb turbo si n’hi ha, a 180º) uns 30 minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Mandonguilles amb sípia

Pollastre blanc i pollastre groc

Deixa un comentari

Si sou dels que aneu a comprar i també cuineu segurament heu vist que hi ha al mercat pollastres amb la pell groga i altres de pell blanca. No és només la pell, sinó també el greix i les potes i fins i tot la carn la que pot tenir diverses tonalitats de groc. Aquesta diversitat ens porta a explicar-vos el perquè d’aquesta diferència i el què suposa pel consumidor. No tractarem aquí del pollastre de pagès o altres similars que tenen unes característiques diferenciades de les quals en parlarem en una altra ocasió.

Un cop en matèria el primer que cal dir és que els dos pollastres, el blanc i el groc, són exactament iguals pel que fa a la seva raça i forma de cria. Quan volem tenir un pollastre groc cal que en la seva alimentació hi hagi alguna substància que ajudi a donar aquest color a la seva pell. Aquestes substàncies estan principalment a un cereal bàsic del pinso que és el blat de moro. Així doncs un pollastre que volem que sigui groc ha de menjar pinso amb percentatge de blat de moro superior a un pollastre que volem que sigui blanc.
Aquesta és la única diferència entre els dos tipus de pollastre, i no n’hi ha cap pel que fa al gust, característiques nutricionals, …

Malgrat això, en el mercat en podem trobar dels dos tipus degut a que a Catalunya i altres zones del nord de la península el pollastre tradicionalment era groc, mentre que a altres zones d’Espanya era blanc. Potser també per aquest motiu als punts de venda tradicionals (mercats i botigues detallistes) és on es troba normalment el pollastre groc, mentre que és a les cadenes de distribució on es troba el pollastre blanc.

Sigui blanc o sigui groc gaudireu d’una carn d’una altíssima qualitat nutritiva i una gran versatilitat gastronòmica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre blanc i pollastre groc

Broxetes de vedella (curry satay)

Deixa un comentari

Ingredients:

entre mig kilo i 3/4 de K de carn de vedella (a daus)
70 gr de gingebre fresc,
20 de curcuma fresca
una mica de sal gruixuda,
pebre negre mòlt al moment
250 gr d´arròs basmati,
mig litre d´aigua, sal

salsa satay:

100 gr de ceba,
2 grans d´all,
1 xili vermell,
mitja cullerada de llavors de loto,
10 fulles de curry,
10 gr de gingebre fresc picat,
1 cullerada de cilantre picat,
1 cullerada de comí,
mitja cullerada de fonoll,
mitja cullerada de cardamom,
una punteta de clau en pols,
600 ml de llet de coco,
sal

Preparació:

Preparem abans que res una pasta aromàtica per marinar els daus de vedella amb curcuma fresca, sal i pebre, tot triturat (amb turmix o matxacat al morter). Untem bé la carn i la reservem tapada a la nevera una hora.

Per fer la salsa (que també val molt la pena!) daureu la ceba amb les llavors de loto i les fulles de curry. Afegiu l´all i el gingebre, i uns minuts més tard el xili (sense llavors), el cilantre, el comí, el fonoll, el cardamom i el clau. Mulleu amb la llet de coco, remeneu i deixeu-ho coure entre 15 i 20 minuts.

Per fer l´arròs primer de tot l´heu de rentar, i després deixar-lo en remull mitja horeta. Aigua a bullir, l´arròs, i tot seguit baixeu el foc i que es vagi fent, tapat, fins que no quedi gens de líquid.

Per fer les broxetes clavarem els daus de carn a les “ídem” intercalant carn amb trossos d´all i gingebre. I està brutalíssim, amb la super salsa, l´arròs…genial!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Broxetes de vedella (curry satay)

Pastís de formatge

1 Resposta

Pastís de formatge 01 Pastís de formatge 02

TEMPS ESTIMAT: 40 minuts i deixar refredar

INGREDIENTS:

3 ous
500 gr. de formatge fresc (Philadelphia)
200 gr. de nata (per a muntar)
6 cullerades soperes de sucre
250 gr. de mantega
2 paquets de galeta (Flora)
1 pot de melmelada de maduixa

PREPARACIÓ:

Comencem per la base del pastís. Cal primer de tot desfer en un bol la mantega al microones. Després hi anem afegint les galetes triturades fins que quedi una massa compacte. He posat dos paquets de galetes però potser en necessiteu menys. És aproximat.
Ja tenim la base. Anem a per la massa del pastís. En un bol hi batem els 3 ous. Hi afegim les 6 cullerades soperes de sucre i barregem bé. Afegim també els 500 grams de formatge fresc, en el meu cas formatge Philadelphia. Barregem bé amb el minipimer. És important que no hi quedi cap grumoll. Per últim, el pot de nata per a muntar.
Posem la galeta en un motlle rodó. Ben aixafada.
Tirem la massa preparada del pastís a sobre la base.
Posar-ho al forn a 180° durant uns 30 minuts aproximadament (anar punxant per a comprovar que estigui al punt). Un cop el traieu del forn, el deixeu reposar.
Triturar la melmelada amb la minipimer perquè a mi personalment no m’agrada trobar-me trossets de maduixa. D’aquesta manera queda una massa ben fina. Afegim la melmelada a sobre el pastís i ho posem a la nevera perquè es refredi.
I a punt per a servir! Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA X 2

Origen: Pastís de formatge

Ulleres de pasta fullada

1 Resposta

Ulleres de full

TEMPS ESTIMAT: 15 minuts

INGREDIENTS:

1 rotlle de pasta de full
SUCRE

PREPARACIÓ:

Escampem força sucre sobre la taula o sobre la superfície de la cuina on treballem.
Hi posem la pasta de full, rectangular, i hi escampem força sucre.
Comencem a fer les ulleres. És molt senzill. Fem un primer plec a banda i banda de la pasta de full, com podeu veure a la fotografia.
Anem a pel segon plec.
I l’últim plec de la pasta de full. Ens ha de quedar com veieu a la fotografia.
Ara hem de fer les ulleres de full. Farem diferents talls a aquesta base que tenim. Feu un “cop” sec de ganivet. Us sortiran aproximadament prop de 15, 16 ulleres de full. El gruix de cada ullera és d’un centímetre més o menys.
Posem les ulleres al forn. Les col·loquem en una safata amb el mateix paper que hi havia dins del rotlle de pasta de full. Pre-escalfeu el forn a 200 graus i quan estigui calent ja hi podeu posar les ulleres.
Vigileu, perquè si us distraieu una mica us pot passar això…
Després d’aquesta imatge les vaig tornar a fer de nou. Jo les poso en el forn a dalt i baix però quan estan una mica torradetes les giro totes. Depèn de cada forn. L’únic que heu de fer és controlar-les perquè no us quedin com em van quedar a mi la primera vegada…I aquí teniu el resultat final. Bon profit!