Aprimar-se més d’un quilo per setmana pot perjudicar la salut del nostre cor
A l’estiu augmenta l’obsessió per aprimar, utilitzant mesures que poden resultar molt poc saludables.
La Fundació Espanyola del Cor alerta que les dietes restrictives poden comportar mancances nutricionals.
Cal aprimar-se de manera lenta, amb mètodes de cocció lleugers i augmentant la ingesta de fibra i aigua en la nostra dieta.
Aprimar-se a l’estiu s’ha convertit en l’obsessió del nostre temps i no és d’estranyar, doncs a Espanya el 37,65% de la població pateix sobrepès i el 16% pateix obesitat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a tot el món hi ha més de 1.000 milions d’adults amb sobrepès i d’aquests, 300 milions són obesos.
Tot i que aquest factor de risc cardiovascular és molt habitual i convé reduir-lo, la Fundació Espanyola del Cor (FEC) recorda els riscos que poden suposar algunes dietes per a la cura del nostre cor i oferir algunes recomanacions adequades.
La majoria de la població no fa servir mesures per aprimar que beneficiïn la seva salut. L’afany per compensar ràpidament, en uns dies o setmanes, els errors de mesos o anys fan que un gran nombre de persones s’obsessionin amb perdre pes a qualsevol preu, sense control i confiant en informació moltes vegades sense fonament, sense garantir la pèrdua de pes ni els beneficis per a la seva salut.
És important prendre-s’ho amb calma i desconfiar de les dietes en les que es perd més d’1 quilo per setmana.
Entre les dietes més populars actualment, trobem les pobres en proteïnes, basades en la pèrdua de pes a costa de la massa muscular i de les proteïnes pot tenir conseqüències negatives sobre el cor.
D’altra banda, les dietes riques en proteïnes i pobres en hidrats de carboni ofereixen resultats ràpids basats en carn, ous i altres aliments hiper-proteiques deixant fora els aliments rics en hidrats de carboni, com les patates, les verdures, les fruites, les hortalisses i els cereals. Aquestes dietes poden provocar deshidratació i elevar els nivells de colesterol, factors de risc cardiovascular.
L’obesitat és, sens dubte, un factor de risc per al nostre cor, ja que afavoreix l’aparició o potenciació d’altres factors de risc com la diabetis, la hipertensió o l’alteració dels lípids (colesterol i triglicèrids).
Més enllà de la predisposició familiar a ser obès (factor genètic) la nostra vida diària sedentària amb una sobrealimentació excessiva en calories, greixos saturats i sal, sense horaris regulars, menjant entre hores i saltant algunes de les 5 àpats diaris recomanades (esmorzar, mig matí , dinar, berenar i sopar), fa que, tot i que Espanya és un país on la dieta mediterrània és una tradició, el nombre d’obesos ha augmentat notablement, especialment entre els més joves.
L’alimentació és fonamental per mantenir sa el cor. En ella s’han d’incloure aliments amb certes característiques, que permetin que el cor i tot el seu sistema vascular funcionin de forma saludable.
-Aprimar-se de forma lenta “sense pressa però sense pausa“
-Controlar els horaris: no només de menjars sinó també de la pràctica d’exercici físic.
-És més fàcil complir objectius si aquests es comparteixen amb la família o els amics hi ha la feina.
-Una dieta equilibrada és la que inclou gran varietat d’aliments, sense oblidar fruites, verdures, peixos, carns magres i cereals.
-La dieta comença amb els aliments que comprem i segueix per com els cuinem (elegir el vapor, sense arrebossar, sense greix …).
-Per iniciar una dieta, us recomanem reduir entre 500 i 1000 kcal / dia respecte a la dieta que se seguia habitualment
-No obsessionar-se amb comptar calories, però sí a conèixer quins són els aliments més calòrics per reemplaçar-los per altres més lleugers.
-Reduir la mida de les racions i incorporar més fibra i aigua per mantenir el volum del menjar
-Traçar un pla integral, realista i assolible, proposat per un professional de la salut
-Preguntar sempre els dubtes als experts en salut i nutrició
La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.
Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.
Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.
Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.
Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals. Aquests productes han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades
Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.
Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.
Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics. De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.
Entre les formes més habituals de cuinar el pollastre o el gall dindi no es troba l‘estofat. Malgrat això, i gràcies a la gran versatilitat d’aquestes carns, els guisats, en les seves innombrables formes i variants, són uns dels plats de sucar pa favorits per tothom. Avui en parlarem.
L’estofat, com a forma de cocció, consisteix en coure la carn amb poca aigua o brou i una mica de greix, en un recipient tancat, generalment amb altres ingredients, que sovint són verdures i/o patates. Els vapors condensen en el mateix recipient i cauen sobre el producte, al que proporcionen la melositat, sabor i aroma característics.
Per aquest tipus de cocció cal força temps per aconseguir impregnar la carn de les aromes i del gust de tots els ingredients que l’acompanyen. Aquesta cocció més llarga és també l’adequada per alguns tipus de carn d’aviram més dura com poden ser pollastres de pagès o de races autòctones, ànecs,…. També és la més adient per aus de caça.
Pel que fa a les característiques nutritives de la carn d’aviram estofada, cal destacar que part dels minerals poden dissoldre’s en els líquids de cocció i ser arrossegats fora de la carn amb els sucs que aquesta mateixa genera. Però això no suposa una pèrdua de valor nutricional ja que aquests minerals queden al suc, que es consumeix juntament amb la carn i els seus acompanyaments.
Un altre efecte de l’estofat sobre les característiques nutritives de la carn és que el greix subcutani que hi ha entre la pell i la carn queda més enganxat a la pell, essent així més fàcil retirar i per tant disminueix el consum de greix. No hi ha canvis substancials pel que fa a la composició d’àcids grassos respecte a la carn d’aviram fresca.
Farem primer una mena de sofregit amb les cebes, el gingebre, el curry i els alls, i tot seguit els tomàquets, tallats a daus, sense pell ni llavors. Quan ho tenim tot ben a punt de caramel hi afegim el pollastre, tallat a daus, i ho deixem coure a foc lent una mitja horeta, o menys, depenent de quin part del pollastre s´hagi escollit…en principi si feu cuixa també desossada, sobretot i penseu fer una mena d´arròs barrejat amb tot el guisote, ja que a la recepta del llibre no ho acompanyem amb arròs i couen les cuixes senceres.