INGREDIENTS:

2 pomes
100 g d’avellanes torrades
200 g de sucre vainillat (o del normal)
200 g de farina
200 g de mantega
1 sobre de rent (llevat) “Royal”
1 pessiguet de sal
3 ous
1 pessiguet més de mantega
1 mica més de farina
250 g de mantega
250 g de xocolata de cobertura “Nestlé”
1 copeta de licor d’avellana
1 potet de cireres confitades

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 180º C en la funció baix (i si teniu aire, també).
En un bol mescleu la mantega feta a trossets i el sucre. Poseu el bol 1 minut al microones a màxima potència i mescleu la mantega i el sucre fins que formen una massa. Si no teniu microones, paga la pena que deixeu que la mantega es reblanisca a temperatura ambient.
Hi afegiu un pessiguet de sal i continueu batent amb un batedor de varetes.
Agafeu les avellanes torrades i les piqueu fins a fer-ne farina. Com diuen els amics de ca la carmanyola, és molt pràctic fer-ho amb la picadora 1-2-3.
Afegim els ous d’un en un al bol (els mesclem bé abans d’afegir-ne el següent). En estar, passem la farina i el rent per un tamís i ho afegim al llibrellet amb l’ajut de les varetes. Quan estiga tot ben mesclat, hi afegirem les avellanes mòltes i també les mesclarem fins que quede una massa homogènia.
Ara pelarem les pomes, les tallarem a daus ben petits i les abocarem a la mescla anterior fins que quede tot ben barrejat.
Untarem el motle redó amb mantega i l’empolvorarem amb més farina. Per tal que no n’hi quede massa, podem posar el motle cap per avall i fer uns colpets perquè amolle la que li’n sobra.
Ara és el moment de llevar la funció “aire” al forn.
Aboquem la massa al motle i fem que quede ben repartida per tots els costats. Ens ocuparà un poquet més de la meitat del motle. L’enfornem i deixem que s’hi coga el bescuit durant 45 minuts. Com també diuen els amics de la Carmanyola, no hem d’obrir el forn fins que estiga cuit. Jo ho vaig fer així però vaig deixar-hi el bescuit cinc minuts més amb el forn ja apagat.
Mentre es cou el bescuit, podem anar fent-ne la cobertura. Per a això, posem en un cassó la mantega i la xocolata al foc mentre anem remenant contínuament perquè no se’ns creme. Quan ja està barrejat tot, fora del foc, li afegim el licor d’avellana (aquest licoret accentuarà el sabor a avellanes tan bo que fa el pastís una vegada acabat, però si no n’hi posem, no passa res) i seguim mesclant. Si se’ns queda massa líquida (com em va passar a mi) podeu posar el cassó en un recipient ple d’aigua i glaçons perquè es qualle una mica.
Passat el temps de cuita, traiem el bescuit i deixem que repose uns vint minuts fins que es refrede fora del forn.
Col·loquem un plat o una plata més gran que el motle damunt i el desemmotlem. N’eixirà sense cap dificultat. Amb l’ajuda d’una espàtula podem untar la cobertura de manera que quede homogènia. Tallem les cireretes a trossets i les col·loquem per damunt tot fent una senyera. Deixem que passe una mitja hora i ja està bo per a menjar. La floreta va ser cosa d’Oreto, que és molt detallista.
El pastís va tindre tanta acceptació a casa que la meua sogra em va demanar que li’n fera un altre per a dur-lo als del seu grup de pintura, i aquesta va ser la variació: en comptes de cireretes confitades, borrumballes de xocolata de colors i cobertura col·locada fosa, més lluent i abellidora.