Arxius mensuals: febrer de 2025

CALAMARS A L’ALL PICANT

Ingredients (4p):

  • 1 kg. calamars grossos
  • 1 cabeça d’alls
  • 250 gr. de xampinyons
  • 1 manat d’alls tendres molt frescos
  • 2 cebes tendres molt fresques
  • 5 o 6 c/s de tomàquet fregit
  • 2 c/p sambal oelek (pasta de pebrot vermell picant)
  • 2 c/p de Maizena disolta en 100 ml. d’aigua (opcional)
  • oli d’oliva
  • Arrós bullit per acompanyar

Elaboració:

  1. Es netegen els calamars, separant les potes del cos. Se li fa un tall al cos de tal manera que quedi obert. Es posa pla sobre una fusta de cuina amb l’interior amunt. Amb un ganivet molt afilat se li fan uns talls a 90º de tal manera que quedi totalment quadriculat com si fos una xarxa però sense acabar de tallar tot el gruix del calamar. Es talla cada cos en 4 o 6 trossos, depenent de la mida del calamar. Quan saltegem el calamar veurem que es recargola i queda en forma de cilindre amb els quadradets enfora. Es tallen les potes separant-les una a una.
  2. Es pelen els alls i es piquen.
  3. Es pelen els alls tendres i es tallen a rodelles la part cilíndrica, guardant les fulles verdes pel final.
  4. Es pelen les cebes tendres i es talla a quafradets , guarant les fulles verdes pel final.
  5. Es netegen els xampinyons i es laminen molt fins.
  6. En un wok es posa un raig d’oli d’oliva i quan estigui molt roent es tiren successivament i sense deixar de remenar els calamars, els alls picats, els alls tendres, les cebes tendres i els xampinyons i es va saltejant a foc fort durant uns 3 minuts. S’afegeix el sambal oelek i el tomàquet fregit i es deixa coure uns 5 minuts. Si la salsa us ha quedat molt líquida, opcionalment, podeu dissoldre la maicena en aigua freda i afegir-la al wok, se li dona un parell de voltes i quan comenci a espessir ja està llest. Al final de tot se li tiren les fulles verdes tallades a rodelles i es retira del foc perquè no es coguin així quedaran cruixents.
  7. S’acompanya amb arrós bullit.

Notes:

  • El Sambal oelek el podeu tobar a botigues de menjar asiàtic, si no en trobeu ho podeu substituir per ají picant sec que el podeu trobar a La Boqueria. Si no us agrada el picant sigueu moderats i comenceu per mitja cullerada.
  • Els calamars els podeu substituir per sípia.
  • Si voleu, us podeu estalviar d’afegir la maizena i l’aigua.
  • Es important coure-ho tot a foc molt fort. Si no disposeu de prou potència és millor que feu el plat en dues o tres tandes.
  • Per fer aquest plat s’han de tenir tots els ingredients nets i tallats i a punt de fer-los servir perquè la seva cocció no dura més de 10 minuts i no dona temps de preparar coses entre mig.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: CALAMARS A L’ALL PICANT

Risotto de rovellons i botifarra

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 400g d’arròs bomba
  • 300g de rovellons
  • 1 botifarra crua
  • 1 ceba tendra
  • 2 cullerades de sofregit de tomàquet casolà
  • 1 litre de brou de pollastre
  • una copa de vi negre
  • 50g de parmesà rallat
  • un rajolí de crema de llet
  • un rajolí d’oli de tòfona blanca
  • all i julivert
  • oli d’oliva i sal

Preparació:

  1. Primer de tot trossegeu els rovellons en quadradets petits i piqueu la ceba ben fina.
  2. Poseu a sofregir la ceba amb una mica d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi els rovellons i la carn de la botifarra esmicolada.
  3. Piqueu el julivert i l’all i afegiu-ho a la cassola amb un polsim de sal.
  4. Quan els rovellons comencin a estar cuits, afegiu-hi l’arròs i el sofregit de tomàquet. Remeneu i deixeu coure uns minuts sense líquid.
  5. Passat aquest temps, aneu afegint el brou mica en mica, afegint-ne un cullerot cada vegada que s’hagi begut el suc. Mentrestant, no deixeu de remenar. És millor que tingueu el brou en una olla a part i en calent.
  6. Quan l’arròs estigui a punt d’agafar el punt de cocció desitjat, afegiu-hi la copeta de vi negre.
  7. Deixeu que se la begui i apagueu el foc.
  8. Amb el foc apagat, afegiu-hi un rajolí de crema de llet i remeneu. Si no teniu crema de llet, també hi podeu posar una cullerada de mantega. Però no us passeu, ni amb una cosa ni amb l’altra.
  9. Emplateu el risotto, empolvoreu-lo amb una mica de parmesà en pols i, si en teniu per casa, afegiu-hi un rajolí d’oli de tòfona blanca.
  10. I bon profit!

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Risotto de rovellons i botifarra

Mandonguilles de ricotta

Ingredients:

  • 400 gr de carn picada de vedella;
  • 2 cebes;
  • 4 grans d´all;
  • 20 gr d´orenga;
  • 400 gr de tomàquet triturat;
  • 400 ml de brou de verdures;
  • 100 gr de pa (molla);
  • una mica de farina;
  • 200 gr de ricotta;
  • 50 gr de parmesà ratllat;
  • 1 ou;
  • unes quantes fulles de julivert;
  • un xic de sal;
  • 80 grams d´arròs integral (opcional);
  • una mica de pebre

Preparació:

  1. Pelem, tallem a dauets petits la ceba i la posem a sofregir, lentament, durant uns vint minuts.
  2. Hi afegim el tomàquet triturat, de llauna, o si el teniu sencer el tritureu vosaltres dins la mateixa llauna. Jo normalment acostumava a comprar-lo directament triturat però estic descobrint que dona millor resultats comprar-lo sencer, i depenent de quin tipus de salsa estiguis preparant el resultat final serà molt millor. En el cas que ens ocupa sí que volíem tenir-lo totalment triturat, així que per això l´hem llistat d´aquesta manera als ingredients.
  3. Mentre la salsa es van fent barregem els ingredients de les mandonguilles: molla de pa (remullada en llet, millor), el julivert picat, els dos tipus de formatges, la sal i el pebre, els llas ben picadets, l´orenga i naturalment la carn picada. Tot i que en aquesta ocasió concreta només utilitzo vedella, basant-me en la recepta d´aquest plat que fa Ottolenghi en un dels seus llibres, jo normalment sóc partidari de fer meitat porc i meitat vedella. Idealment hauríem de reservar la barreja una estoneta, mitja hora, però no és imprescindible.
  4. Enfarinem les mandonguilles mentre posem a escalfar l´oli per daurar-les. Amb les quantitats que hem posat als ingredients us sortiran unes quatre per persona. Sempre podeu augmentar-ne les quantitats i així us en sobrarà per un altre dia. En fi, les reservem tot esperant que la salsa acabi de concentrar-se.
  5. Mentrestant podem posar aigua a bullir per coure l´arròs, si es queus heu decidit per aquest cereal com a acompanyament. Jo, la veritat, en sóc fan, i a casa també. Els dilemes venen quan jo opto per l´arròs integral i els meus fills protesten. A vegades penso que tenen raó, ja que el normal absorveix millor la salsa…però jo no ho he dit, eh.
  6. Penseu que l´arròs integral triga el doble a coure´s que el normal. I sempre és millor posar-hi un gra d´all i una fulla de llorer si en teniu a mà.
  7. Finalment juntem les mandonguilles, només marcades, amb la salsa de tomàquet i ho mullem amb brou de verdures. Podrieu utilitzar també brou de pollastre o fins i tot un brou suau de carn, tot i que llavors potser el guisat us quedaria un xic fort. De totes maneres és una opció gens descartable. Tapeu la cassola i deixeu que les mandonguilles vagin fent la xup xup uns vint minuts. Si veieu que la salsa us ha quedat massa líquida podeu retirar-les, deixar la cassola destapada i que la salsa redueixi fins a la consistència que us agradi. Torneu a posar-hi les mandonguilles i ho serviu acompanyat, o no, de l´arròs. Es un plat sorprenent, sobretot per la textura que gràcies a la ricotta adquireixen les mandonguilles, per això val la pena no coure-les més del compte. Es que a mi el tema de les textures és quelcom que m´importa molt i em porta de corcoll.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Mandonguilles de ricotta

Croquetes de sobres

Ingredients: (20 croquetes)

  • – 2 pits de pollatre a l’ast
  • – 1 ceba tendra
  • – 60g mantega
  • – 60g farina
  • – 350ml llet
  • – sal

Per a l’arrebossat:

  • – farina
  • – ou
  • – farina de galeta

Preparació:

  1. Escalfeu la mantega en una paella, afegiu la ceba tallada ben menuda i coure-la fins que sigui tendra (5 minuts)
  2. Afegiu la farina i barregeu-ho tot energicàment durant uns 5 minuts per a assegurar-nos que la farina es cou bé (s’ha de torrar una mica).
  3. Incorporeu la llet (freda o natural) sense deixar de moure, fins que obtingueu una beixamel espessa i sense grumolls.
  4. Afegiu el pollastre trinxat petit, una mica de sal i deixeu-ho coure uns 2 minuts.
  5. Treure la massa del foc i deixeu-la refredar.
  6. Quan la pasta sigui ben freda, doneu forma a les croquetes i passeu-les per farina, ou i farina de galeta.
  7. Fregiu-les en oli d’oliva calent, procurant no posar massa croquetes de cop per a que no es refredi l’oli.
  8. Jo les he congelo en un tupper abans de fregir-les i quan les vull fer només cal treure-les del congelador uns minuts abans de posar-les a la paella.

Recepta extreta de “bcn mon amour”

Origen: Sobres……….

SALSITXES AMB ABRIC

SALSITXES AMB ABRIC O SALSITXES PUNT “G”

Ingredients:

  • Salsitxes de Frankfurt de tamany mitjà
  • Sal
  • Pebre
  • Mantega en pomada
  • 1 Ou
  • Ketxup
  • Mostassa antiga
  • 1 paquet de pasta per fer Crestes

Preparació:

  1. Obrim el paquet de crestes i les estenem sobre paper de forn en una safata.
  2. Pintem cada cresta amb una mica de mantega, i el resultat de barrejar en un bol el ketxup, la mostassa antiga, la sal i el pebre. No cal que us digui que aquesta barreja sigui al vostre gust.
  3. Seguidament emboliquem una salsitxa de Frankfurt a cada cresta. Comencem posant la salsitxa en una vora i l’anem embolicant com si fos una neula.
  4. Tanquem l’abric mullant una mica la vora final de la massa amb aigua. Com si fos cola d’enganxar. Finalment pintem amb ou batut. Fem el mateix amb totes les salsitxes.
  5. Les posem al forn fins que es daurin (en el nostre forn uns 15 minuts).
  6. Podem servir-les calentes o fredes, estan bones igual.
  7. Espero que us agradin!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: SALSITXES AMB ABRIC O SALSITXES PUNT “G”

L’all

L’all és un dels condiments aromatitzats més utilitzats a la cuina mediterrània. Descobrim que a part d’afegir un toc molt saborós als plats també té efectes medicinals notables. Això sí, sempre que el consumim cru, encara que després l’olor de l’alè ens delati.

L’all és un poderós desinfectant de l’organisme i a més ajuda a millorar la circulació sanguínia. Veurem també com podem evitar aquesta intensa pudor.

Sembla que a l’època egípcia ja s’utilitzava l’all com a remei contra els mals de panxa. Els grecs feien menjar una cabeça sencera crua als atletes abans de la competició, perquè el consideraven una font de fortalesa física. Així mateix, durant l’edat mitjana, s’utilitzava com a remei contra la pesta. Hi ha la llegenda de quatre presoners condemnats a mort l’any XXX als quals se’ls commutaria la pena si enterraven els cossos dels morts per aquesta malaltia. Els presoners es van alimentar a base de vi amb all, i per això no van emmalaltir. Durant les dues gerres mundials, l’all es va utilitzar per al tractament de ferides, i en la lluita contra el còlera i el tifus.

Les seves propietats antisèptiques van ser les primeres a utilitzar-se contra un gran nombre de mals, entre els quals destaquen, en qüestions històriques la còlera o la pesta.

No obstant això, la medicina moderna ha demostrat científicament que el seu destacat principi actiu, la aliína, té unes clares virtuts vermífugas, hipotensores i antisèptiques.

En cas que desitgem usar gràcies a les seves virtuts terapèutiques, el seu consum es recomana en estat fresc, o fins i tot en forma de pols total criomolido, atès que, amb la cocció, es perden la majoria de les seves propietats.

Una altra de les qüestions més destacades és que compta amb un avantatge afegit: evitar el mal alè. Precisament per aquestes propietats, el seu consum està recomanat en casos d’Hipertensió i Arteriosclerosi.

Propietats Nutricionals

L’all sorprèn pel seu contingut energètic elevat, gràcies a l’abundància de proteïnes i d’hidrats de carboni en comparació amb altres verdures. La quantitat ingerida, però, sempre és tan petita que aquesta curiositat resulta irrellevant.

L’all destaca per la seva riquesa en minerals: principalment potassi, fòsfor, magnesi, zinc i iode.

I en el contingut vitamínic: destacarem les vitamines del grup B (sobretot la B1, B3 i B6), totes elles molt importants per al bon funcionament del sistema nerviós. I també en vitamines antioxidants com la C i la E.

Les propietats saludables de l’all estan associades al seu contingut en principis actius rics en sofre (al·licina, entre d’altres): l’al·licina només es forma quan triturem o tallem l’all molt fi perquè llavors entren en contacte dues substàncies (l’enzim al·liïnasa i el substrat al·liïna), que es troben separades per una membrana que trenquem en matxucar l’all. Els principis actius tampoc es formen quan cuinem l’all perquè en destruïm una de les substàncies (l’enzim al·liïnasa). L’al·licina és la principal responsable dels efectes beneficiosos de l’all sobre l’organisme que exposem en l’apartat següent.

Efectes sobre l’organisme

L’all té múltiples efectes beneficiosos i fins i tot medicinals sobre l’organisme sempre que es consumeixi cru:

Antibiòtic, antimicòtic i antivíric: l’all és eficaç contra diversos tipus d’agents patògens, ja siguin bacteris, fongs, virus i paràsits intestinals.

Antihistamínic (antial·lergògen): els alls són rics en antioxidants, magnesi, vitamina C i el seu principi actiu, l’al·licina, que té un efecte depressor de la reacció al·lèrgica associada a la psoriasi.

Anticoagulant, antitrombòtic i hipotensor: l’al·licina té com a principal compost el sulfur d’hidrogen, que facilita la distensió de les membranes cel·lulars vasculars, de manera que redueix la pressió sanguínia i afavoreix la circulació. A més, sembla tenir una acció fluïdificant de la sang.

Redueix els nivells de colesterol: l’acció reguladora de l’all sobre el fetge sembla que aconsegueix reduir els nivells de colesterol totals.

Pot revenir determinats càncers: la ingesta continuada d’all al llarg del temps podria prevenir l’aparició de determinats tipus de càncer, perquè actua bloquejant la formació d’una substància (la nitrosamina) i també inhibeix l’acció del bacteri Helicobacter pylori, que està associat a una incidència més alta d’úlcera gastroduodenal i càncer de còlon.

Cal tenir en compte els efectes negatius següents:

L’all s’ha utilitzat tradicionalment de forma tòpica per combatre les berrugues i les infeccions de la pell però pot ser que utilitzat de manera prolongada sobre la pell acabi provocant dermatitis de contacte (irritació de la pell).

Les persones que tenen irritació d’estómac no convé que en prenguin perquè els pot estimular encara més el malestar.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa (MTC), l’all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l’energia del cos, desbloqueja els estancaments de la sang, redueix les coagulacions i treu el fred.

El seu contingut en sofre fa que tingui la propietat de purificar el cos i ajuda a eliminar els paràsits, els virus i els fongs. Estimula la circulació i la transpiració. En condicions cròniques, es recomana prendre l’all amb regularitat durant diverses setmanes, fins que hi hagi una millora considerable.

Tot i les seves virtuts medicinals, segons l’MTC, també estimula excessivament els desitjos emocionals i, per tant, no es recomana en les persones que busquen un estat de refinament mental i espiritual. Tampoc es recomana per a persones amb signes de calor (cara i ulls vermells, sensació d’estar acalorat contínuament, aftes, desig de begudes fredes, etc.).

Com es cuina

Segons la medicina tradicional xinesa (MTC), l’all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l’energia del cos, desbloqueja els estancaments de la sang, redueix les coagulacions i treu el fred.

El seu contingut en sofre fa que tingui la propietat de purificar el cos i ajuda a eliminar els paràsits, els virus i els fongs. Estimula la circulació i la transpiració. En condicions cròniques, es recomana prendre l’all amb regularitat durant diverses setmanes, fins que hi hagi una millora considerable.

Tot i les seves virtuts medicinals, segons l’MTC, també estimula excessivament els desitjos emocionals i, per tant, no es recomana en les persones que busquen un estat de refinament mental i espiritual. Tampoc es recomana per a persones amb signes de calor (cara i ulls vermells, sensació d’estar acalorat contínuament, aftes, desig de begudes fredes, etc.).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’all

COULANT DE GORGONZOLA I PERES

INGREDIENTS:

  • 2 ous
  • 90 grs. de farina
  • 1 pera grossa
  • 50 grs. de gorgonzola
  • 50 grs. de nous
  • Melmelada de tomàquet

PREPARACIÓ:

  1. Pelar i treure el cor a la pera i passar-la pel pimer fins que quedi com un puré.
  2. Batre els ous amb el puré, afegir-hi les nous picades i la farina i remenar fins que quedi una pasta fina.
  3. Omplir fins a la meitat uns motllos tipo flan o muffins, posar-hi un tros de gorgonzola i acabar d”omplir.
  4. Posar al forn a 200º uns 7-8 minuts.
  5. Quan es treuen del forn posar-hi la melmelada per sobre.
  6. Que vagi de gust!!!!

Recepta extreta de “El Raconet de la Cuina”

Origen: COULANT DE GORGONZOLA I PERES

Pastís de pastanaga

Ingredients:

  • -4 ous
  • -250 gr de farina
  • -200 gr de sucre moré
  • -Un sobret de llevat.
  • -Mig gotet d’oli d’oliva suau.
  • -Dues pastanagues ratllades (de mida gran)
  • -Una miqueta de mantega (per untar la llauna)

Preparació:

  1. Posem el forn a calentar a uns 200º aproximadament. Ratllem la pastanaga i la deixem a part. En un bol, fiquem la farina, el sucre i el llevat. Ho mesclem una mica i hi afegim els ous i l’oli. Amb la batedora, ho ben mesclem tot i hi afegim la pastanaga ratllada. Untem la llauna amb una mica de mantega i hi aboquem la mescla. Enfornem i esperem que estigui ben dauradet. Si fem la prova de l’escuradents sabrem si esta cuit per dins.
  2. Treiem el pastís de la llauna i deixem refredar. Espolvoregem amb sucre glaç per decorar. Tot i que jo he especificat les mesures dels ingredients, trobo que és un tema que depèn molt del gust de cadascú: a uns els agrada més dolç, als altres amb més sabor de pastanaga… Així que podeu modificar les mesures tal com més us agradi.
  3. He de dir que estic bastant orgullosa del resultat. Sembla que això comença a rotllar!
  4. Bon profit!

Recepta extreta de “Xocolata Desfeta”

Origen: Pastís de pastanaga

Bastonets de pollastre amb farina de cigró

INGREDIENTS:

  • 1 cuixa de pollastre sense os i sense pell (per persona)
  • 1 ou
  • farina de cigró
  • oli d’oliva suau
  • sal
  • Salsa per acompanyar; la que us agradi més

PREPARACIÓ:

  1. Tallem la cuixa de pollastre a tires d’un gruix de 3 centímetres. Salem al gust.
  2. Batem l’ou. Posem les tires de pollastre a l’ou batut. Enfarinem amb la farina de cigró.
  3. En una paella, escalfem l’oli d’oliva i fregim el pollastre. Quan estigui ben daurat retirem de la paella i el deixem damunt d’un paper absorbent per retirar l’excés d’oli.
  4. Servir amb la salsa que hagueu triat.
  5. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Bastonets de pollastre amb farina de cigró

Verat marinat

Ingredients:

  • 1 o 2 verats, depenent de la mida
  • sal marina,
  • vinagre d´arròs,
  • mirin,
  • alga kombu,
  • gingebre fresc

Preparació:

  1. Començarem per treure totes les espines, per petites que siguin. Es una feina que requereix paciència però penseu que és una tapa (perquè per mí és el que és, no pas un plat en sí) on francament no quedaria gens bé, ni seria gaire agradable, trobar-t´hi espines quan te la menges. Més que per perquè no te la menges amb forquilla i ganivet…
  2. Respecte al marinat, la quantitat de vinagre i de mirin dependrà de la mida dels filets, els ha de cobrir. Això sí, a parts iguals. En principi amb tres cullerades de cada n´hi hauria d´haver prou.
  3. De totes maneres, després de treure-li les espines heu de rentar bé el peix, eixugar-lo i salar-lo.
  4. Poseu el peix a sobre d´una alga kombu dins d´un “tuper” o una bossa que es pugui tancar i ho deixeu marinant a la nevera dotze hores amb el vinagre d´arròs i el mirin.. No us passeu ja que llavors potser tindrà massa gust a vinagre.
  5. A la nevera aguanta perfectament un parell de dies. Ho serviu amb una mica de gingebre fresc per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Verat marinat