El porró es considera un símbol tradicional de Catalunya.
A les botigues de souvenirs es veuen porrons “típics” amb taps en forma de barretina . El porró és habitual en menjars col·lectius populars i festius, com per exemple les calçotades, cargolades, carns a la brasa, etc.
Popularment hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense intenció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve. A mi no m’ha passat mai, però en endavant, ho tindré en compte. A casa nostra el que si ens feia molta mania era que la punta estiguès apuntant-te a tú. Recordo que ens passàvem molts dinars movent la punta del porró.
A Olot tenen un refrà que diu: “A un porró sense vi, digues-li vidre”
L’Origen del porró
El nom porró ve del llatí pŏrrum, és a dir, l’all porro, al qual se li afegeix el sufix -ōne, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient. També existeix una forma dialectal posterior, porro, per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s’interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea de que un porró seria un porro petit.
El porró és almenys d’origen medieval. Antigament es dèia meitadella. Abans es fèien de terrissa.
Antigament el porró s’utilitzava donat que a les menjades populars no hi havien gots per tots, i aquest recipient anava molt be per anar passant.
El porró com a mesura
Abans d’adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d’un líquid; s’utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple càntirs o cànters (País Valencià), botelles (Catalunya Nord) o borratxel·los (Balears). A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de vi i de llet on, en canvi, les quantitats de massa sòlida es medeixen amb unces i lliures. El porró tenia sempre la mateixa mida, però clar aquest era diferent entre algunes localitats. Per tant, calia una taula de conversions.
Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d’una ampolla de vi estàndard) o de litre.
Conversió de mesures
1 càntir valencià = 12 porrons lleidatans = 12,8 porrons barcelonins o gironins = 16 porrons tarragonins
1 borratxel·lo balear = mig porró barceloní o gironí = 1 xau
1 porró barceloní = 1 litre
1 porró tarragoní = 1 litre i quart
1 porró lleidatà = 0,9375 litres, es pot aproximar a un litre
Divisors del porró
1 porró = 4 quartins o petricons
1 porró = 8 xicres
1 petricó = 1/4 de porró = 250ml
1 xicra = 1/2 petricó = 150ml
El porró a casa nostra
L’autèntic porró es de vi….i nomès vi.
Per tant, no caldria ni refredar-lo.
Però nosaltres el feiem amb gasosa i així els més petits (majors de 13-14 anys) podiem també fer un traguet.
La gasosa La Casera, clar.
És cert, que també tenies “La Chaparrita” i “La Revoltosa”…però jo recordo de sempre “La Casera”.
Abans compràvem aquella del tap tan peculiar….que portava la caputxeta de plàstic i tot.
Desprès, ja van venir les típiques en ampolla de vidre i tap de rosca. Quan als taps de les ampolles podies trobar-te un premi….oi que si?….o per cada 50 plàstics de tap…et donàven una tovallola o una nevereta.
Fins arribar a les ampolles de plàstic d’avui en día.
També em fa la impressió que abans es consumía més gasosa que ara, oi?…era molt normal anar a la bodega i agafar un gasosa, una coca-cola i una fanta. Tampoc hi havia tanta varietat de begudes gasoses com ara.
I havies de portar els “cascos”…..juasss,juasss !!!…us enrecordeu?
Recordo de petit que quan anàvem a jugar a la placeta….i trobàvem una ampolla buida de vidre…la portàvem a una bodega que li deiem “La Carmeta” (i que tenía un bigoti que no veas, la tia) i allà el seu marit, que nomès despatxava ell, ens donava 5 duros. La típica bodega on venen el vi a granel. I amb allò anava corrents a comprar-me xuxeries….unes pipes o un “Burmarflash (polín)”.
I si l’envàs era de Xibeca….igual eren 35 pesetes, eh?
“Qué tiempos aquellos.”
De ben segur que no contaminàvem tant com ara….amb tant de plàstic.
En fi.
A casa meva, el meu avi i el meu pare sempre havien begut en porró, de vegades nomès vi i de vegades rebaixat amb gasosa i ben fresquet.
Clar, nosaltres, els fills, hem après a beure a galet des de ben petits….i els porrons de vi amb gasosa (alguna vegada també de cervesa amb gasosa) no faltàven mai a taula. Sobretot a l’estiu, amb el gel. Sembla mentida com treu la sed veure d’aquesta manera.
I pobre del que xupés del porró….eh?….estava estrictament prohibit i mal vist per tots . Tampoc podies extreure beguda pel forat gros omplint un got. El porró era per beure en porró i res mes.
Recordo que si sobrava una mica de porró, a les nits d’estiu, a les fosques algú s’acostava a la taula i, fent aquell sorollet tan característic de remenar els glaçons de gel….es fotia un bon glop de porró, fent esclatar el raig dins la gola.
Desprès anaves tú al darrere….amb unes ganes boges de fer un traguet del porró ben fresquet….i resulta que se’l havia acabat. Quina ràbia !!!!!!
Ara, aquest estiu, m’he proposat recuperar l’us del porró, que, tot i tenir porró desde que em vaig comprar l’actual pis, fins ara no l’havia utilitzat gaire.
I com preparem el porró?
- El porró ben net, sobretot. Preparem un bol amb una mica d’aigua i gel.
- Gasosa marca La Casera, clar.
- …nosaltres fem 6 parts de gasosa per 4 de vi.
- Primer posem el vi…glu,glu,glu…
- …i desprès la gasosa…
- Ummm….qué refrescant !!!…ara direu que això és un tinto de verano, si…però abans no li deiem així.
- A la taula sempre fa goig un porró
Catalans i catalanes !!!!!….hem de beure amb porró.
Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”
M'agrada S'està carregant...
