Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

El poblat iber de la Penya del Gall del més interessant de tots els que s’han trobat. Es troba a l’entrada dels Ports, en una elevació situada a 680 m, de difícil accés. Molt a prop seu es troba l’encreuament d’antics camins per accedir als Ports. Encara són avui visibles les restes de diverses construccions. Els seus habitants havien disposat el poblament en terrasses i un camí d’accés en forma de ziga-zaga arribava fins a la muralla —de la qual encara en queden una dotzena de metres. Segons A. Ferrer, «la construcció de les cases representava fer un xic de treball, primer un mur de contenció, seguidament reomplert amb pedres i terra i a sobre s’acabava de construir l’edifici, segurament d’una sola planta». Les restes de cultura material fan palesa l’existència d’un establiment ibèric que assoleix la romanització, fet que queda documentat per les ceràmiques de terra sigil·lada hispànica…

View original post 41 more words

Un estudi confirma el potencial de l’entorn de Barcelona per a la producció agrícola

Deixa un comentari

Investigadors del grup Sostenipra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han elaborat un estudi per analitzar el potencial agrícola de l’espai periurbà de Barcelona. Les conclusions indiquen que 400 hectàrees es podrien adreçar a l’agricultura. El seu ús implicaria un estalvi anual de fins a 4.400 tones de CO2.

Científics de la UAB han quantificat les àrees amb potencial per a la producció agrícola en la zona periurbana, l’entorn no urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi ha pres com a exemple la producció de tomàquets, el segon vegetal més consumit a la ciutat, per avaluar l’estalvi ambiental i el potencial de consum. Les dades indiquen que 400 ha de terreny, entre cultius abandonats i cobertes d’edificis urbans aprofitables, podrien adreçar-se a l’agricultura, amb una producció, en el cas dels tomàquets, d’entre 2.700 i 10.000 tones. Aquesta producció implicaria un estalvi anual d’entre 32 i 120 Gigajoules d’energia i d’entre 1.200…

View original post 513 more words

Un nou GR recorrerà el riu Llobregat des del seu naixement fins al delta a partir del 2013

Deixa un comentari

S.O.S. Delta del Llobregat

Manresa (ACN).- Catalunya tindrà un nou itinerari de Gran Recorregut (GR) a partir de l’any vinent. El trajecte recorrerà els 170 quilòmetres del riu Llobregat, des del seu naixement a Castellar de N’Hug (Berguedà), fins al seu delta al Prat (Baix Llobregat). El nou GR tindrà nou etapes i es podrà fer a peu i en bicicleta. La Diputació de Barcelona ha començat a tramitar la iniciativa, que pretén connectar i potenciar els diferents indrets turístics que ja hi ha a la ribera del riu. El projecte també vol impulsar el centre d’interpretació del cicle de l’aigua al pantà de la Baells i convertir-lo en “un potent punt d’atracció turística”. L’objectiu és passar dels 5.600 visitants anuals que rep actualment als 30.000.

Mitjançant Un nou GR recorrerà el riu Llobregat des del seu naixement fins al delta a partir del 2013.

Més info

Un nou Gran Recorregut (GR)…

View original post 26 more words

DO Penedès – fruits de la terra

1 Resposta

El fals mite dels blancs

El Penedès ha estat considerat des de sempre un territori de vins blancs per la seva vinculació amb el cava. Però en aquesta DO han sorgit en els últims anys una gran diversitat de negres que poden passar la mà per la cara a vins de prestigi i amb més espai a les cartes dels restaurants.

31/07/09 02:00 – Cati Morell

En el moment en què el Penedès ha posat en marxa la part fonamental del nou pla estratègic de la Denominació d’Origen Penedès, que s’estén per les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, i que aquesta zona ha aconseguit tenir el primer clúster vitivinícola de l’Estat espanyol, ja no es pot parlar de la DO Penedès com un productor de vi qualsevol. La quantitat ja no importa, ara importa la qualitat i amb poc temps es podria començar a percebre una clara desvinculació entre la producció de vi i cava. Els elaboradors, amb el suport dels viticultors i d’un mercat potencial creixent, aposten per varietats que en els últims cinquanta anys s’havien vist només en els mapes veïns. El pinot noir o el sirà s’han convertit en varietats treballades als cellers del Penedès de manera cada vegada més habitual per a la producció de vins de gamma alta i superior. Això no ha deixat de banda les varietats tradicionals.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68895-el-fals-mite-dels-blancs.html

do_penedes_frutis_de_la_terra

(DOP) Oli de Siurana – fruits de la terra

1 Resposta

De l’arbequina, tal com raja

Produït gairebé el 100% amb oliva arbequina, amb una acidesa que no supera els 0,5 graus i que s’obté amb uns procediments que no n’alteren la composició natural, diuen de l’oli de Siurana que és «el millor del món», i hi ha una gran quantitat de premis que ho avalen

01/08/09 02:00 – CARINA FILELLA

És en una franja paral·lela al Mediterrani que travessa de nord-oest a sud-est set de les deu comarques tarragonines, on es troba la zona de producció de l’oli extra verge de la DO Siurana. Són unes 13.000 hectàrees d’una terra que basteix el paisatge amb oliveres de la varietat arbequina. És del premsatge d’aquesta oliva petita, que s’ennegreix amb la maduració, d’on raja el que es considera «el millor oli d’oliva del món». Josep Baiges, president de la DOP Siurana, diu que aquest és un qualificatiu objectiu. No en va, olis emparats en aquesta DOP han guanyat diversos premis internacionals, en cinc ocasions s’ha erigit en el millor oli d’oliva verge extra de l’Estat i en moltes altres convocatòries ha resultat finalista o guanyador.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/65536-de-larbequina-tal-com-raja.html
dop_oli_siurana_fruits_de_la_terra

Museu de la Pagesia – Castellbisbal

Deixa un comentari

Museu de la Pagesia – Castellbisbal
No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ésser incessantment nens. Ciceró (106 a.C. – 43 a.C.)

Ja han passat més de 2.000 anys des que Ciceró va escriure aquestes paraules i tot i el temps transcorregut, segueixen tenint la mateixa força i el mateix sentit que quan foren escrites.

Una societat madura no ha de deixar de banda el seu passat, i a Castellbisbal això ho hem aconseguit gràcies a la contribució i el treball de moltes persones que han volgut preservar la nostra història i la nostra memòria.

El Museu de la Pagesia ha servit i ha de seguir servint per a preservar i difondre el nostre patrimoni cultural. Una voluntat intrínseca als orígens del Museu, i fruit dels esforços dels germans Mateu (Josep, Ricard i Mateu), dels Amics del Museu i de molts veïns i veïnes de Castellbisbal que, desinteressadament, van fer donació al Museu d’eines del camp, utensilis casolans, de records molt personals, i, fins i tot, de fotografies.

Un patrimoni que ha de servir a les noves generacions per tal d’endinsar-se en una època molt propera en el temps, però distant respecte a les formes de vida actuals.

D’això ja fa més de 20 anys, més de dues dècades d’esforços col·lectius que han permès que el Museu hagi esdevingut l’epicentre per al coneixement de la nostra història, i un element important en la configuració del teixit social i cultural de Castellbisbal.

Per tal que el nostre Museu no deixi de ser el que era, i amb la intenció de potenciar-lo, l’Ajuntament hi ha realitzat obres de millora de l’accessibilitat i de les instal·lacions, alhora s’ha aprofitat per fer una nova adaptació museogràfica dels continguts del Museu que, sense desdir-ne l’essència, en faciliti la comprensió i una major difusió.

El Museu de la Pagesia de Castellbisbal que, pel seu valor històric i cultural, fou inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, ha experimentat una creixent demanda de visites escolars i de grup, aquest fet ha comportat la necessitat de millorar les condicions i la seguretat de les peces exposades.

Partint d’aquest nou plantejament, el Museu compta amb una exposició de caràcter permanent que dona una visió prou àmplia dels més de 900 anys de tradició agrícola del nostre municipi, una mirada als treballs del camp i a l’estructura social del món agrícola.

Amb aquesta reforma del Museu aconseguim una major difusió de la nostra història amb la voluntat de fer que un projecte nascut de les il·lusions dels veïns i veïnes de Castellbisbal creui les fronteres del seu municipi per tal de convertir-se en testimoni d’una època clau de la història de Catalunya.

PER A MÉS INFORMACIÓ ANEU A: http://www.castellbisbal.cat/castellbisbal/equipaments/museudelapagesia.html

(DOP) Oli del Baix Ebre i el Montsià – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més antic

El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d’oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d’oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s’apropen als mil anys

25/08/09 02:00 – Roser Royo

Segons els historiadors, van ser els grecs els que van portar el conreu de l’olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d’oli d’oliva, amb una producció anual d’unes 45.800 tones d’oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d’origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l’arbre. Això provoca que l’oli tinga menys qualitat, fet que explica que d’una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d’oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70979-loli-mes-antic.html

(IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre – fruits de la terra

1 Resposta

Els cítrics saborosos i dolços

Tot i que la major part de la producció de clementines de les Terres de l’Ebre podrien comercialitzar-se amb el distintiu de la IGP, la realitat és que els productors no l’utilitzen per falta d’un acord amb els distribuïdors. Ara es treballa per vincular els cítrics amb el turisme

28/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

Les clementines de les Terres de l’Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d’aquests fruits, que l’any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d’un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l’Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l’Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d’octubre i desembre. Tot i que la major part d’aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d’una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, Josep Estrada.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/75015-els-citrics-saborosos-i-dolcos.html

igp_clementines_de_les_terres_de_lebre_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli de la Terra Alta – fruits de la terra

1 Resposta

Un oli més madur

El sorgiment fa 38 milions d’anys de les serres calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports van desencadenar tot un seguit de processos geològics que han originat uns sòls amb unes condicions òptimes per al conreu de l’olivera i del cep a la Terra Alta

13/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

La competitivitat en el sector de l’oli d’oliva va conduir els productors de la Terra Alta a treballar conjuntament i l’any 2000 van fer els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, que va assolir el reconeixement de la Comissió Europea com a DOP el 2005. La producció d’olives a la Terra Alta és d’entre 3.500 i 5.000 tones, cosa que la converteix en una de les DO amb menor volum de producció del país (juntament amb la de l’Empordà). «En aquests moments tenir poca producció ens afavoreix, ja que la major part de l’oli es comercialitza directament a través de les cooperatives», explica el president de la DO de l’oli de la Terra Alta, Ramon Llop. Així, un 80% de l’oli d’oliva es ven a través de les cooperatives i empreses agràries inscrites en aquesta DO (que en són una quinzena), mentre que el 20% restant s’exporta, principalment a Itàlia.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69015-un-oli-mes-madur.html

dop_oli_de_la_terre_alta_fruits_de_la_terra

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

1 Resposta

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva