Segons la quantitat de sucre que conté el cava s’anomena:
Degustar el cava a la temperatura justa és un dels petits sectrets per gaudir-ne plenament. El cava ha de servir-se entre els 5º i 8º, més freds els joves i lleugers que els de cos i criança llarga. Cal atemperar el cava unes hores abans el frigorific o bé uns 20 minuts en un recipient amb aigua i glaçons. En tot cas s’ha d’evitar el xoc brutal del congelador que podria malmetre les virtuts d’un producte delicat i fi com és el cava.
La copa
La copa de degustació ens ha de permetre fruir del color, la transparència, l’aroma i el delicat espurneig de les bombolles del cava. Per tant, hem de triar una copa de vidre transparent i fi, que tingui forma de flauta o de tulipa estreta i allargada que conservarà les aromes i ens mostrarà plenament la lluminositat del vi.
Servir el cava
El cava és un vi delicat. Cal, doncs, destapar l’ampolla amb suavitat, evitant que es produeixi el soroll estrident del tap i tambe la pèrdua inútil de vi i escuma; s’ha de mantenir l’ampolla lleugerament inclinada i servir el líquid fent lliscar suaument el vi per la paret de la copa, que mai omplirem més enllà de les 2/3 parts per evitar que aquest perdi frescor i es degusti sempre a la temperatura justa.
Conservar el cava
El cava, quan surt al mercat, ja està llest per consumir. Per tant, no és aconsellable guardar-lo gaire temps. En qualsevol cas, s’ha de conservar en un lloc fresc, tranquil i fosc o en un armari climatitzat especial per a la conservació de vins. S’ha de tenir cura de mantenir les ampolles en la mateixa posició que tenia quan es va adquirir la caixa, respectant així el criteri del cavista pel que fa a la conservació del producte.
FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure
El cava és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament. Legalment, la Unió Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, i l’activitat del sector està regulada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava.
El mètode tradicional d’elaboració del cava és el mateix mètode xampanyès (méthode champenoise) adaptat a les varietats autòctones del Penedès.
Varietats de raïm
Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava són: el macabeu, la parellada i el xarel·lo. Cadascuna aporta al cava unes característiques que es complementen:
– el macabeu aporta dolçor i perfum,
– la parellada aporta finesa, frescor i aroma, i
– el xarel·lo aporta cos i estructura.
Varietats secundàries són el chardonnay i el subirat parent. Per als caves rosats s’utilitzen també les varietats negres garnatxa, monestrell, pinot negre i trepat.
MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cava_%28beguda%29
———————————
FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure
La Denominació d’Origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escumós de qualitat produït en regió determinada) elaborats segons el mètode tradicional del cava del Penedès.
Les varietat de raïm recomanades en el reglament són: macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l’elaboració de caves rosats es va incloure el 1998 la pinot noir i trepat.
Regió del cava
Les primeres ampolles de cava es van començar a produir el 1872, gràcies als avenços tecnològics i en el camp de la microbiologia, que va permetre controlar la segona fermentació del raïm.[1]
El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producció, l’elaboració i la denominació dels vins anomenats fins aleshores com a xampany. La nova regulació va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribució geogràfica i a pesar que el cava és un producte tradicional del Penedès.
MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Cava
I A: https://celleradocse.wordpress.com/2013/04/09/do-cava-fruits-de-la-terra/
———————————
CONSELL REGULADOR DEL CAVA
És un organisme descentralitzat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. L’integren viticultors, elaboradors i representants de les comunitats autònomes de la “Regió del Cava” i del Ministeri.
Els seus antecedents es remunten a l’any 1959 quan es van establir les normes de comerç dels vins escumosos i gasificats, on apareix per primera vegada el terme CAVA. Posteriorment l’Ordre del Ministeri d’Agricultura de 23 d’abril de 1969 reglamenta els vins escumosos i gasificats i, d’aquesta manera, queden reconeguts com a designació pròpia els escumosos elaborats pel “sistema clàssic de fermentació en ampolla i envelliment en cava” i es poden “caracteritzar els seus productes amb la denominació CAVA”. Aquesta definició va servir de base per a designar el nom del producte.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.crcava.es/catala/consejo.htm