Arxiu d'etiquetes: FRUITA

Pa de pita semi-integral amb hamburguesa i salsa guacamole

Ingredients: (per a 6 persones)

  • 30gr. de farina integral
  • 380 de farina de força
  • 5gr. de llevat fresc
  • 250cc. d’aigua tèbia
  • 1 cdta. de sucre
  • 1/2 cdta. de sal

també necessiteu:

  • salsa guacamole
  • 6 hamburgueses
  • tomates d’amanida

per la salsa:

  • 2 alvocats
  • 1 ceba petita (de Figueres)
  • 1/2 pebrot verd
  • 1 tomata madura d’amanir (80gr.)
  • suc de llimona
  • unes gotes de tabasco
  • sal
  • coriandre (opcional) o be julivert

Preparació:

  1. La salsa: perquè els alvocats no s’oxidin, els reservarem sense pelar i començarem pels altres ingredients.
  2. Talleu la ceba, el pebrot i la tomata, a trossets ben petits, i desprès ho tritureu. Afegiu el tabasco, la sal i el coriandre, (el podeu substituir per julivert). Reserveu a la nevera.
  3. Abans de servir la salsa a la taula, peleu els alvocats, trossegeu i mulleu-los amb suc de llimona; aixafeu-los amb una forquilla i barregeu aquesta pasta amb la preparació anterior i reserveu.
  4. Per fer la massa de la pita: Barregeu les dues farines poseu tots els ingredients, en el bol de l’amassadora i amasseu, fins que estigui tot integrat; us quedarà una mica enganxosa. Deixeu-la reposar 20 minuts, en un bol untat d’oli, tapat amb un drap humit desprès d’aquest repòs, treballeu la massa amb les mans, damunt de la taula de treball, lleugerament enfarinada; veureu que ja es pot treballar be.
  5. Feu una bola, i deixeu-la reposar una altra vegada, en un bol tapat, durant 30 minuts.
  6. Desprès, partiu-la en porcions d’uns 100gr. cada una i les estireu amb el rodet, fins que medeixin uns 15cm. de diàmetre. Depositeu-les de dues en dues, en una safata folrada amb paper de forn.
  7. Escalfeu el forn a 250ºC.
  8. Entreu-les al forn quan aquest hagi agafat la temperatura seleccionada i coeu durant uns 20 minuts, han de quedar lleugerament daurades i inflades com veieu en la següent fotografia.
  9. Porteu-les a taula senceres, amb les hamburgueses cuites a la planxa, la tomata amanida i la salsa guacamole en un bol apart, perquè cada ú obri la seva i l’ompli per menjar-la.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Pa de pita semi-integral amb hamburguesa i salsa guacamole

Arròs a la menta amb magrana, feta i olives

Ingredients:

  • 200 gr d´arròs basmati integral,
  • 100 gr de formatge feta,
  • 50 gr de menta
  • Mitja magrana,
  • 50 gr d´olives verdes sense pinyol,
  • 50 gr de nous,
  • sal i pebre
  • Una cullerada de melassa (xarop) de magrana,
  • oli d´oliva extra verge,

Preparació:

  1. Bulliu l´arròs amb tres quartes parts de les fulles de menta, el doble d´aigua que d´arròs, i un xic de sal.
  2. Piqueu la resta de fulles de menta i les reserveu.
  3. Quan l´arròs sigui cuit retireu les fulles de menta i, tan bon punt s´hagi refredat, hi barregeu les olives, la magrana, el formatge feta, les anous i les fulles de menta picades. Un bon riag d´oli d´oliva i teniu una amanida d´arròs sensacional.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Arròs a la menta amb magrana, feta i olives

CREMA CATALANA

Ingredients:

  • 2 rovells d’ou
  • 80 g de sucre
  • 1 cullerada gran de Maizena
  • mig litre de llet
  • pell de llimona

Preparació:

  1. S’aromatitza la llet amb un bon tros de pela de llimona tot escalfant-la en un pot, sense que arribi a bullir.
  2. Es deixa una estona per tal que n’agafi el sabor.
  3. A part es barregen bé els rovells amb el sucre amb un batedor de mà.
  4. S’hi afegeix la Maizena i una mica de la llet que havíem reservat, que quedi tot ben unit.
  5. S’hi acaba de posar la resta de la llet.
  6. Es posa al foc baix i es va remenant perquè no s’enganxi.
  7. Quan arrenca el bull es treu del foc i s’hi dóna una última remenada.
  8. S’aboca la crema a les cassoletes.
  9. Quan la crema s’ha refredat del tot, s’hi posa sucre per sobre i es crema amb un cremador.
  10. Jo vaig fer servir el meu electric que va de maravella.

Recepta extreta de “Quima, les meves receptes”

Origen: CREMA CATALANA

Coca d’escalivada amb anxoves, confitura de tomàquet i oli d’alfàbrega

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 pebrots vermells
  • 1 albergínia
  • un pot d’anxoves de l’Escala
  • un pot petit d’olivada (paté d’oliva negra)
  • unes fulles d’alfàbrega fresca
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 kl de tomàquets madurs
  • aigua, sucre i el suc de mitja llimona.
  • 4 coquetes de blat de moro

Preparació:

  1. Temps estimat: És aconsellable preparar els ingredients amb antelació
  2. Per fer l’escalivada, renteu bé els pebrots i l’albergínia. Partiu els pebrots per la meitat verticalment i extraieu-ne les llavors i la part verda. Emboliqueu les verdures amb paper de plata i poseu-les al forn, prèviament escalfat a 180º. Deixeu coure durant uns 45 minuts. Passat aquest temps, retireu les verdures del forn i deixeu-les refredar. Un cop tèbies o fredes, retireu la pell i talleu les verdures en làmines. Si us ajudeu d’un ganivet, les tires quedaran més curoses.
  3. A continuació, piqueu les fulles d’alfàbrega i afegiu-les dins d’una tassa amb dos dits d’oli. Deixeu que l’oli s’impregni de l’aroma de l’alfàbrega com a mínim un parell d’hores.Per preparar la confitura, primer de tot cal que escaldeu els tomàquets amb aigua bullent durant un parell de minuts.
  4. Retireu-los del foc i refredeu-los ràpidament amb aigua freda o una mica de gel. Quan més brusc sigui el contrast de temperatura més fàcilment es desprendrà la pell. Peleu els tomàquets, partiu-los per la meitat, i retireu-ne les llavors i l’excés d’aigua. Quant més temps els deixeu escórrer, més aigua deixaran anar i més concentrada serà la confitura. Seguidament, peseu els tomàquets i mesureu la mateixa quantitat de sucre. Poseu els tomàquets trossejats, el sucre i el suc de mitja llimona en una cassola a foc ben baix i deixeu-ho coure durant uns 30 minuts o fins que la confitura tingui la consistència desitjada. Si substituïu el sucre per fructosa, l’aportació calòrica i l’índex glucèmic de la confitura serà força inferior.
  5. Un cop tingueu l’escalivada, l’oli d’alfàbrega i la confitura de tomàquet, ja podeu procedir a muntar el plat. Primer de tot, talleu les coquetes en forma rectangular (de cada coqueta feu-ne dos rectangles) i passeu-les per la planxa amb una mica d’oli fins que quedin torradetes i rígides.
  6. Poseu una capa ben fina de confitura de tomàquet sobre cada coqueta i afegiu-hi l’escalivada deixant dos dits de marge en un extrem. Poseu les anxoves sobre l’escalivada i decoreu amb una culleradeta d’olivada. A l’extrem que heu deixat poseu-hi una cullerada més generosa de confitura de tomàquet i regueu-ho amb l’oli d’alfàbrega.
  7. Podeu decorar el plat amb una mica de cibulet picat o amb uns grans de raïm partits per la meitat i passats per la planxa. Aquesta darrera opció se m’acaba d’acudir ara i penso que pot quedar força bé el contrast entre la dolçor del raïm i el salat de les anxoves.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Coca d’escalivada amb anxoves, confitura de tomàquet i oli d’alfàbrega

Col-i-flor i patates amb llet de coco

Ingredients:

  • 2 patates mitjanes, 1/2 col-i-flor o bròquil verd/lila (no bròcoli)
  • 1/2 culleradeta de llavors de: mostassa negra, comí, fonoll, nigella, cilantre, fenogrec. 1/2 culleradeta de pebre de caiena, curcuma
  • 3 grans d´all, 1 tros de gingebre, 1 ceba vermella, suc de llimona, cilantre fresc, oli de coco, sal i pebre

Preparació:

Posem un xic d´oli de coco en una paella i així que sigui calenta hi posem totes les llavors (al llibre ho fan en sec, i les reserven). Afegim la ceba i la cuinem uns cinc minuts. Moment de posar-hi els alls i el gingebre, el pebre i la curcuma (al llibre posen de nou a la paella les llavors torrades en sec i reservades abans). Incorporem les patates tallades a daus petits, la col-i-flor o bròquil (no bròcoli, insisteixo), remenem bé i en dos minuts mullem amb la llet de coco. Tapem i cuinem fins que la patata i el bròquil estiguin fets. Limmor passar-se de llet de coco que quedar-se curt, ja que llavors serà un pèl fort, com em va passar a mi, però molt bo i saborós. Si a més hi poseu suc de llimona i cilantre fresc la cosa guanyarà molt més i li donarà un toc de frescor necessari per al plat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Col-i-flor i patates amb llet de coco

Amanida de poma, alvocat i nous torrades amb salsa de iogurt

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 2 pomes àcides (Granny Smith)
  • 2 alvocats madurs
  • 8 nous sense closca
  • 8 raves
  • formatge fresc
  • 12 tomates xerri
  • 4 ous cuits (durs)

per la salsa de iogurt:

  • 120gr. de iogurt grec
  • 3 cullerades de suc de taronja
  • sal
  • pebre negre molt

Preparació:

  1. Renteu els raves, i reserveu-los a la nevera en un bol, coberts d’aigua freda.
  2. Barregeu be tots els ingredients de la salsa, remenant amb una batedora manual. Tapeu el bol i reserveu a la nevera.
  3. Bulliu els ous nets, durant 8 minuts. Quan estiguin freds, peleu i talleu-los a quarts.
  4. Torreu les nous en una paella sense oli, a foc mitjà, cuidant de que no es torrin massa.
  5. Abans de portar l’amanida a la taula, peleu les pomes i trossegeu-les; talleu el formatge fresc a daus petits; peleu els alvocats i talleu-los a trossos; renteu les tomates i partiu-les per la meitat.
  6. Repartiu-ho tot en plats individuals i afegiu els altres ingredients reservats.
  7. Serviu a taula amb la salsa apart en un bol.
  8. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Amanida de poma, alvocat i nous torrades amb salsa de iogurt

Copa amb puré de mango i merengue

INGREDIENTS:

  • 2 Mangos
  • 1 beina de vainilla
  • 2 clares d’ou
  • 35 grs. de sucre
  • sal
  • menta

Preparació:

  1. Pelar els mangos i treure tota la polpa, posar-ho en un bol.
  2. Fer un tall al llarg a la beina de vainilla, retirar les llavors i introduir-les junt amb el mango.
  3. Triturar tot amb la batedora elèctrica, fins que quedi una crema fina.
  4. Abocar la crema de mango en copes i posar-les al frigorífic.
  5. Batre les clares a punt de neu amb una punta de sal i afegir a poc a poc el sucre.
  6. Posar un fons d’aigua en un cassó ample i feu bullir l’aigua. Posar delicadament cullerades de merenga en l’aigua, i coure mig minut per cada costat.
  7. Treure les merengues amb una escumadora i posar-los en un paper de cuina perquè deixin anar una mica l’aigua.
  8. Posar les merengues a sobre de la crema de mango i decorar amb unes fulles de menta.
  9. També les vaig provar posant xocolata en pols per sobre dels merengues i també van quedar bones.
  10. Que vagi de gust!!!!

Recepta extreta de “El Raconet de la Cuina”

Origen: Copa amb puré de mango i merengue

El meló

En comptes d’un refresc isotònic, menja’t un tall de meló! Amb un gust dolç suau i refrescant, el meló és una fruita especialment adequada per a l’estiu, perquè ens aporta una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres que permeten hidratar i nodrir l’organisme de manera sana i natural.

El meló és una fruita ideal per mantenir-nos hidratats durant els mesos de més calor de l’any. Conté mola vitamina A, que és bona per a la vista, i altres vitamines i minerals amb efectes protectors per a l’organisme.

El meló pertany a la família de les cucurbitàcies (com el carbassó o el cogombre) i, per tant, estrictament és una hortalissa, però a la cuina la tractem com una fruita. Hi ha vestigis que ja se’n menjava des de l’època egípcia; era molt popular a les cultures gregues i romanes i la colonització d’Amèrica en va estendre el cultiu.

Propietats Nutricionals

El meló destaca per una quantitat d’aigua enorme (80%) només superada per la síndria, que en té un 90%. El seu sabor dolç i delicat ens fa intuir que la quantitat de sucres és moderada (només unes 50 Kcal per 100 g de fruita). En canvi, el meló ens aporta quantitats importants de vitamines i minerals que convé tenir en compte.

Vitamina A: el contingut en aquesta vitamina, que la trobarem en forma de betacarotè, depèn de la quantitat de pigment taronja de la polpa. Com més intens sigui el color taronja, més concentració. En línies generals, la varietat Cantalup és la més rica en aquesta vitamina antioxidant (conté 1.800 UI per 100 g de fruita, i la ingesta diària recomanada és aproximadament de 4.500 UI). La vitamina A intervé en la formació del col·lagen, ossos, dents, glòbuls vermells, i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. És una vitamina essencial per al bon funcionament de la vista i del sistema immune.

Vitamina C: es tracta d’una vitamina antioxidant molt necessària per protegir-nos de l’efecte dels radicals lliures, especialment agressius durant l’estiu, que és quan en general hi ha una exposició excessiva a la radiació solar. El meló en conté quantitats significatives (32 mg per 100 g de fruita), equivalent a les mandarines.

Vitamines del grup B: conté vitamines del grup B que són necessàries per aprofitar els hidrats de carboni per part del sistema nerviós. El meló és especialment ric en vitamina B6 (piroxidina) i B3 (niacina), totes dues imprescindibles per produir energia a l’organisme.

Potassi: participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La manca de potassi es pot produir durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Sodi: és una de les fruites més riques en sodi (10 mil·ligrams per 100 g de fruita) en comparació amb la mitjana de la resta de fruites, que oscil·la entorn dels 4 mil·ligrams. Aquest mineral és molt abundant en els líquids extracel·lulars de l’organisme i té una funció important en la regulació del electròlits, de l’aigua i de la contracció muscular.

Calci: el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l’organisme

Hidratant excel·lent: l’elevat contingut en aigua d’aquesta fruita la fa ideal per a l’època estiuenca. Més de la meitat del nostre organisme és aigua. Es tracta d’un element estructural de la cèl·lula i exerceix funcions reguladores, de transport, manteniment de la temperatura corporal i de les condicions adequades per al bon funcionament del cos. Per tant, estar ben hidratats és essencial: abans de recórrer a una beguda refrescant artificial, que us omplirà de sucre refinat i de minerals d’origen dubtós, us aconsellem un bon tall de meló ben fresc, que ens aporta l’equilibri ideal de sucre natural, aigua, vitamines i minerals.

Antioxidant destacat: el contingut en elements antioxidants del meló sembla indicar que podria tenir un efecte protector contra determinats tipus de càncer, com ara el de pàncrees. L’efecte combinat dels betacarotens, la vitamina C, els minerals i oligoelements que conté el meló protegeix l’organisme dels radicals lliures, que són molt abundants sobretot en l’època de màxima exposició al sol. Els radicals lliures s’han assanyalat com a possibles precursors de l’envelliment de l’organisme i de problemes cardiovasculars i, fins i tot, com a promotors de creixement de determinats càncers.

Convé que determinades persones tinguin en compte que conté sodi: un excés d’aquest mineral pot causar problemes a les persones amb el ronyó dèbil o hipertensió. En aquest darrer cas, es recomana limitar la ingesta de sodi a 1.500 mg al dia; la recomanació per a la població en general és de 2.300 mg al dia (una culleradeta de sal comuna).

Canvis vitals

És un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiat en el moment més càlid de l’any. Amb un sabor dolç, té l’efecte d’eliminar la calor, incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix en el cor, bufeta i l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos i hidrata els intestins.

Es fa servir per satisfer o saciar la set, per a les dificultats d’orinar, els edemes, les petites ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les inflamacions renals.

Com a precaució, aquest tipus de medicina recomana prendre’l sol perquè es digereix molt ràpidament i, per tant, qualsevol altre aliment que es mengi alhora amb el meló n’alentirà la digestió i causarà fermentació i problemes digestius.

Com escollir el millor

Quan anem al mercat a comprar melons és important que triem els madurs, però sense marques. Els que tenen la pell massa verda han estat collits abans d’hora, i si bé els podem deixar madurar a casa no serà el mateix que si ho han fet a la planta i per l’acció del sol.

Per saber si un meló és madur convé fixar-nos primer en l’olor: desprenen una olor dolça i delicada molt característica. A continuació l’agafem entre les mans amb fermesa i pressionem suaument la base, al costat oposat de la mata; si cedeix una mica significa que és ben madur. Els exemplars passats poden estar enganxosos en tocar-los. Si és possible, el podem sacsejar lleugerament abans de comprar-lo i, si sentim un xipolleig, és senyal que és massa madur i que ha començat a deteriorar-se. Rebutjarem qualsevol fruita que estigui massa tova, que tingui cicatrius o que mostri taques humides sobre la pell. Si el peduncle té cap símptoma de podridura també és mal senyal.

El meló madur convé consumir-lo tan aviat com sigui possible. Si el volem guardar a la nevera, l’hem de tapar bé amb una bossa de plàstic o posar en un recipient hermètic perquè deixa anar molta olor i alhora també agafa olor ambiental.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé consumir meló ecològic i de proximitat perquè evitarem consumir els agrotòxics que s’afegeixen al cultiu convencional. A més, les fruites produïdes seguint els principis de l’agricultura ecològica són més riques en vitamines i minerals.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El meló

Albergínies marinades

Ingredients:-

  • – albergínia
  • – 3 cullerades d’oli del bo
  • – 1 cullerada de suc de llimona
  • – Un gra d’all picat
  • – Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)
  • – Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)
  • – Mitja cullerada de sucre
  • – sal i pebre

Preparació:

  1. Per treure amargor, tallem les alberginies a rodanxes gruixudes i les submergim a un bol amb aigua i sal (posant alguna cosa a dalt que pesi perquè no es quedin surant).
  2. En una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, posemles alberginies, al forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts.
  3. Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
  4. Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los i sal pebrem una mica.
  5. En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin.
  6. Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
  7. Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple.
  8. Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim.
  9. O també li quedaria fantàstic una mica de feta.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Albergínies marinades

Pastís de xai amb salsa de tomàquet i de tahina

Ingredients:

  • 400 gr de carn picada de xai, 1 carbassó, 1 pastanaga, 1 ceba
  • una llauna de tomàquet triturat (per fer salsa de tomàquet)
  • 4 grans d´all, 80 gr de pecorino ratllat, 50 gr de farina de galeta, 2 ous
  • 2 culleradetes de comí en pols i de pebre de Jamaica, 1 tomàquet
  • 100 gr de pasta de tahina, el suc de mitja llimona, sal, aigua

Preparaió:

  1. Escalfem el forn a 190 graus. Posem aigua a bullir perquè haurem de coure el pastís al bany maria, així tindrem l´aigua ben calenta. Triturem amb un robot de cuina o amb la termomix el carbassó (gran), la pastanaga, els alls, la ceba, el tomàquet. Ho posem en un colador una estona de manera que deixi anar tota l´aigua que té, que és molta, ja ho veureu. Anem posant en un bol gran la carn picada, el formatge ratllat, els ous, les espècies, un xic de sal i les verdures super triturades.
  2. Amassem bé, ho posem en un motlle rectangular i ho enfornem durant 70 minuts. Mentrestant anem fent la salsa de tomàquet per una banda i per l´altra la de tahina, barrejant la pasta de sèsam amb el suc de llimona i l´aigua fins que tingui una bona consistència, espesseta però a la vegada líquida, que sigui una salsa de veritat. Quan estigui el pastis el cobrim amb la salsa de tomàquet i posem la tahina al voltant. Super bo! Ho podem acompanyar d´arròs o d´amanida verda.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pastís de xai amb salsa de tomàquet i de tahina