Arxiu d'etiquetes: MOLL DE ROCA (ROGER)

Bullit de peix

Ingredients:

  • -Dos rogers
  • -Una cua de rap
  • -Un peix aranya
  • -1/2 pebrot vermell
  • -Una cabeça d’alls
  • -1/2 ceba
  • -1/4 de mongetes tendres
  • -4 patates mitjanetes
  • -Aigua
  • -Brins de safrà

Per a la picada:

  • -3 grans d’all
  • -un grapat de julivert
  • -1 nyora
  • -sal

Preparació:

  1. Sofregim dins una olla els grans d’all aixafats, el pebrot vermell trocejat i la ceba, també en bocinets petits. A continuació, hi afegim les patates tallades a quartes, ho ben barregem i hi afegim les mongetes. També les sofregim una miqueta i hi aboquem aigua suficient perquè ho tapi. Ho deixam bullir uns dotze minuts i, seguidament, hi posem el peix, ja escatat i net, i els blins de safrà.
  2. Així com arrenqui el bull, hi tirem la picada: els alls, el julivert, la nyora i la sal. Tapem l’olla i deixem bullir uns 10 o 12 minuts més. Abocar tot el bullit en una safata i posar-hi allioli per sobre al vostre gust.
  3. Bon profit!

Recepta extreta de “Xocolata Desfeta”

Origen: Bullit de peix

Croquetes de peix de roca

Per fer les croquetes:

  • – 1 lluerna
  • – 1 rata
  • – 1 moll (ell hi utilitzava escórpora en comptes de moll)
  • – 2 cebes
  • – Julivert
  • – 4 cullerades de farina
  • – 500 ml de llet
  • – Ous
  • – Farina de galeta

Pel caldo:

  • – 1 gra d’all
  • – 1 ceba
  • – 1 porro
  • – 2 pastanagues

Preparació:

  1. Primer, en una paella prou fonda o una olla, posem a sofregir molt lentament un parell de cebes picades fines, que es caramelitzin. Foc baix i que vagin fent molt lentament.
  2. Mentre la ceba va fent, toca la tasca més pesada. Triar el peix, i treure’n la carn sense espines. Mentre l’anem traient, la trossegem a bocins petits. En un plat hi deixem la carn, en un altre hi aniran cap i espines per fer el caldo.
  3. El caldo: en una olla amb un bon raig d’oli posem la dent d’all, la ceba, el porro i les 2 pastanagues (tot picat prèviament) i ho deixem q vagi fent fins que es comenci a daurar. Llavors afegim el cap i les espines i omplim l’olla d’aigua (millor que no sigui eau d’aixete).
  4. Quan arrenqui el bull, ho salem i ho deixem fent xupxup a foc lent uns 25 minutets, retirant amb una escumadora la capa grisosa que es forma a sobre…
  5. Tornem a les croquetes. Amb la ceba caramelitzada i que te la menjaries directament, hi afegim la carn del peix, a trossets ben petits i ho barregem bé. A continuació hi posem les cullerades de farina. Remenem, hi posem el julivert picat i hi anem abocant a poc a poc la llet sense deixar de remenar. Rectifiquem de sal i pebre i no parem de moure fins que quedi una pasta homogenia. Llavors ja podrem apagar el foc, posar la pasta en una carmanyola (per exemple) i guardar-la a la nevera, que agafi consistència. Jo l’he deixat d’un dia per l’altre.
  6. El caldo, un cop passats els 25 minuts, només quedarà colar-lo i pensar en com aprofitar-lo. Arrosset mariner? O cap al congelador, per quan li arribi l’hora!
  7. El dia següent, fem la forma de les croquetes (tot un expert jo amb dos culleres) i després ho passem per ou batut i farina de galeta. Amb les proporcions que he posat a dalt, n’hauran sortit al voltant de 25. Unes quantes les he fregit al moment, la resta cap al congelador, per quan no tingui gaire temps de cuinar!

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Croquetes de peix de roca (amb caldo de regal)

Moll o Roger?

El Moll o Roger és un acolorit peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa. És una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca. També es freqüent en els herbeis. Es caracteritza per la presència d´uns barbillons a sota de la boca que li fan de quimiosensors i que detecten els petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

En realitat, sota aquest nom hi ha dues espècies, el oll o roger de roca (Mullus surmuletus) i el moll o roger de fang (Mullus barbatus). Ambdós es diferencien, com el seu sobrenom indica, pel tipus de fons on viuen i també per la qualitat de la seva carn, molt més gustosa en el cas de l´espècie de roca. Uns petits detalls morfològics permeten la distinció entre les dues espècies: la seva coloració és més pujada en l´espècie de roca i també presenta unes franges longitudinals grogues, les barbes sensitives són més llargues en el moll o roger de roca i el perfil del cap és quasi vertical en el moll o roger de fang.
Moll o Roger? – A dalt Mullus barbatus (Moll o Roger de fang), a baix Mullus surmuletus (Moll o Roger de roca). Noteu les diferencies morfològiques entre ambdues espècies. Foto: A. M. Arias (Ictioterm)

Una de les curiositats d´aquesta espècie és la manera com se l´anomena en funció de l’àrea geogràfica del nostre país. Segons Alcover-Moll el terme Moll és utilitzat a Barcelona i del Maresme cap a migdia, mentre que Roger es fa servir des del Maresme i fins a les comarques gironines. Girona és doncs “terra de rogers”, nom que també es manté al Rosselló. A Tarragona, les Illes i al País Valencià són “terres de molls”.

Per tant, el Maresme és la frontera on conviuen els dos mots. A Barcelona i a Badalona es parla clarament de Molls. De la mateixa manera, a tot el Baix Maresme, hi ha més tirada pels Molls que no pas pels Rogers. A Mataró, on s´usen les dos noms, hi ha tant partidaris d´un com de l´altre. A casa, per exemple, sempre n´hem dit rogers. A Caldetes (Caldes d´Estrac) es parla de rogers mentre que a Arenys de Mar, tant s´usa un com l´altre. Segurament el fet que hagi arribat molta població de Sant Carles de la Ràpita per a treballar en el port ha contribuït a aquesta barreja de noms. A pocs quilòmetres, a Sant Pol de Mar no coneixen altre nom que Roger i a més en distingeixen tres menes: el roger de fang, el roger de roca i el roger de sapa, aquest darrer pren el nom del mot amb que els pescadors del Maresme anomenen Posidonia oceanica. A tot l´Alt Maresme, tornen a guanyar els rogers i finalment, a Blanes, ja només són rogers.


Rogers acabats de pescar al Port d´Arenys. Foto: Tess Gilbert

Pel que fa als sobrenoms, en les “terres de molls”, trobem diverses formes d´anomenar-los segons l´indret. Així, el moll de roca es anomenat popularment moll roquer (a Tarragona), moll de roca (a València), moll jueu ( a Mallorca i Eivissa) o moll cranquer (a Menorca). Mentre que moll de fang rep els noms populars de moll ver (a les Illes Balears) o moll fanguer (a Tarragona). Fins i tot, a Màlaga, també apareix el mot Moll.

Des del punt de vista etimològic, el mot moll deriva del llatí mullus, mentre que roger probablement prové del francès rouget, és a dir, de color roig. En aquesta llengua a aquests peixos s´els anomena popularment rouget-barbet de vase i rouget-barbet de roche respectivament. En castellà es coneix amb el nom de salmonete (salmonete de fango i salmonete de roca) i en anglès red mullet. No deixa de ser curiós que el nom popular Moll estigui més emparentat al nom anglès que no pas al castellà.

I vosaltres, sou de molls o de rogers? Per a conèixer el vostre punt de vista respecte a aquesta dicotomia, us hem preparat una petita enquesta per a ampliar una mica més la informació al respecte. Els resultats, seran però una altre històriademar. Gràcies per endavant per la vostra col•laboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

LLEGIR MÉS A: Moll o Roger?

Rogers amb porro i olives negres

Ingredients (per a dos persones):

  • 4 Rogers
  • 2 porros tendres
  • 2 carbassons
  • 100 gr. d’olives negres
  • 50 ml. d’oli d’oliva

Preparació:

  1. Cal que demaneu a la peixateria que us treguin les espines procurant que quedin el més sencers possible i mantenint la cua intacta. Quan sigueu a la cuina i els tingueu a les mans veureu que hi ha una fila d’espines al centre de cada llom que podreu treure amb facilitat amb les mans.
  2. Per al farcit salteu a la paella el carbassó picat ben petit amb una mica d’oli d’oliva, quan porti 5 minuts al foc hi podeu afegir el porro tallat també fi, salpebreu i deixeu coure a foc suau almenys durant mitja hora. Quan vegeu que queda tou i cuit però sense agafar color estarà llest.
  3. A continuació i amb paciència treieu el pinyol a les olives i reserveu-ne 6 per al farcit. Les altres les podeu triturar amb 50 ml. d’oli d’oliva fins que quedi un puré fi.
  4. Saleu el peix per la part de dintre la carn i repartiu-hi el farcit, poseu les olives per sobre, podeu tancar com si fos un llibret.
  5. Poseu els peixos en una safata de forn amb un raig d’oli a sobre i poseu al forn a 200ºC durant 4 minuts.
  6. Finalment escampeu l’olivada amb un pinzell sobre el plat i a sobre poseu-hi el peix recent sortit del forn.
  7. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE TXIKIPOLIT

Origen: Rogers amb porro i olives negres

Filets de roger a la taronja i puré de coliflor

Ingredients:
Per a 4 persones:

  • De 10 a 12 rogers que no siguin petits
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Salsa de taronja
  • Puré de coliflor

Per la salsa de taronja:

  • El suc de dues taronges
  • 20gr. de mantega
  • 40gr. d’oli d’oliva
  • Julivert

Pel puré de coliflor:

  • 400gr. de coliflor (verda o blanca)
  • 80gr. de mantega
  • Sal

Preparació:

  1. En comprar els rogers, demaneu a la peixateria que us treguin l’espina i el cap. Desprès, a casa, acabeu de treure totes les espines petites que pugueu.

Preparació del puré:

  1. Renteu la coliflor i separeu els brots. Bulliu-los en aigua i sal.
  2. Una vegada cuits, els escorreu be i els tritureu amb la mantega, fins que quedi un puré fi. Reserveu.

Preparació de la salsa de taronja:

  1. Escorreu el suc a les taronges i el poseu en un cassó al foc, deixeu-lo reduir fins a la meitat.
  2. Tot remenant amb la batedora manual, afegiu la mantega, incorporeu l’oli i el julivert picat ben fi, aneu remenant fins a lligar la salsa.

Per acabar el plat:

  1. En una paella amb unes gotes d’oli, saltegeu els filets, primer amb la pell cap a baix i desprès girar-los, no els coeu massa, traieu-los de la paella ràpidament perquè no quedin massa cuits. Saleu lleugerament.
  2. Per servir el plat, poseu-hi 4 o 5 filets, damunt de la salsa de taronja i amb el puré de coliflor en un costat.
  3. Bon profit.

Temps: 35 minuts

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Filets de roger a la taronja i puré de coliflor

Autèntic ceviche, aquesta vegada amb roger

Ingredients:

  • Dos rogers grossos en quatre lloms sense espines
  • 300 ml de brou de peix
  • 1 llima
  • Cilantre
  • 1 ceba morada
  • 1/2 poma verda
  • 1 Caiena sencera
  • 1 mango
  • 1 alvocat

Organització:

  1. El peix: revisar els lloms que no tinguin cap espina ni cap escata! Amb la pell ben neta, tallar els lloms en dos verticalment i després en daus d’un cm. Deixar a la nevera.
  2. Llet de tigre: en el brou (jo ho he fet amb el de verdures perquè no en tenia de peix) hi tirem la meitat de la ceba, el cilantre, la caiena el suc de mitja llima i la poma verda. Triturar amb batedora i colar. Reservar a la nevera.
  3. Muntar el ceviche: en el bol, posar el peix i una mica suc de llima, la resta del cilantro i sal. Remenar bé. Afegim la llet de tigre, la resta de la ceba tallada ben fina, els daus de mango i els daus d’alvocat. Mesclar i en menys de 5 mins servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCINANDO CON MAMI

Origen: Autèntic ceviche, aquesta vegada amb roger

Suquet d’escòrpora amb patates

INGREDIENTS 2 pers.:

  • 1 escórpora a filets (d’uns 800gr) (que us posin el fetge)
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 4 cullerades d’oli
  • pebre
  • sal

Per al brou:

  • el cap i les espines de l’escórpora
  • “herbes del caldo”
  • tot el peix que trobeu, si es de roca millor (roger, cintes, cap de lluç, un rapet, crancs, galeres, etc..)
  • 3 fulles de llorer

Per al sofregit:

  • 1/2 porro
  • 1 pastanaga
  • 3 grans d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 2 cullerades d’oli
  • sal
  • vi blanc

Per a la picada:

  • 20 gr d’avellanes torrades sense pell
  • 1 gra d’all pelat
  • 2 branquetes de julivert
  • 50 gr de pa sec
  • 100 ml de vi blanc o brou de peix
  • uns brins de safrà

ELABORACIÓ:

EL BROU:

  1. Primer de tot prepararem un brou de peix.
  2. Posarem aigua a escalfar i colocarem tot el peix ben net a dins.
  3. He aprofitat per comprar bastant de peix i fer un bon brou. Així em sobrarà i tindré brou de peix congelat per tot el mes (s’ha de pensar amb el cap….i no amb el cul, jeje).
  4. Unes cintes
    El cap de l’escòrpora
    Un rapet sencer
    Peix de roca
    L’espina d’un llenguado
    Crancs, galeres, cap de lluç, tot el que li sobri al peixeter serà benvingut.
    I finalment les herbes del caldo (chiribia, pastanaga, porro, api…)

EL SOFREGIT:

  1. El sofregit es pot fer de varies maneres. Podeu fer el sofregit i amb això preparar el brou barrejant-ho amb el peix, aigua, herbes caldo, etc…
  2. O podeu fer un sofregit de tomàquet al que desprès hi afegirem el brou de peix, com he fet jo.
  3. Escalfar l’oli en una cassola i afegir-hi el porro, la pastanaga, l’all i la ceba. Daurar uns quatre minuts a foc suau.
  4. El secret d’un bon sofregit és deixar-lo caramelitzat….coure poc a poc i que es vagi torrant.
  5. Aprofitem per daurar una mica el fetge de l’escòrpora i reservar, que l’utilitzarem per la picada.
  6. Quan estigui roset incorporar els tomàquets triturats.
  7. Afegir un got de vi blanc. Jo he posat meitat “Gran Chef” (veure recomancions del blog) i meitat “Albariño Rias Baixas”.
  8. Tapar i coure 5 minutets a foc lent.
  9. Llavors, passar-li el turmix (en la mateixa paella o en un pot apart).

LA PICADA:

  1. D’altre banda, preparar una picada. Fregir les avellanes, amb el pa sec, el julivert i l’all.
  2. Quan estigui una mica torrat, col.locar-ho en un pot per la batedora, afegir el fetge de l’escòrporda i una mica més de vi o una mica del mateix brou de peix, i tritura-ho fins obtenir una crema.
  3. Aneu en compte no se us cremi el julivert, que serà qui mani el límit de temps.

EL SUQUET:

  1. Pelar les patates i tallar-les a rodanxes d’un centímetre de gruix.
  2. Escalfar l’oli en una cassola i, si voleu, com he fet jo, fregiu unes gambetes que ens serviràn per a decorar el plat.
  3. Retirar-les i reservar-les amb l’escòrpora.
  4. En en mateix oli i en la cassola, posar el sofregit que ja tenim apunt i afegir el brou de peix (colat) suficient per a coure amb garanties les patates(que les cobreixi bastant).
  5. Salpebrar i coure durant uns 20 minuts tapat.
  6. Quan veiure que a les patates els falta molt i molt poc, afegir els filets d’escòrpora i les gambes.
  7. Seguidament, ja podeu afegir també la picada i escampar-la be per tota la cassola.
  8. Salar i sacsejar la cassola de tant en tant.
  9. Coure tres minuts més i servir ben calent, amb un cop de grill al forn (3 minutets).

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Suquet d’escòrpora amb patates