Temps d’elaboració: 60 minuts
Preparació:
Si ja teniu els molls filetejats, sense ni una espina, comenceu per preparar les patates amb xoriç. Fem primer un sofregit d´all i ceba, i tot seguit hi afegim primer el pebrot escalibat, tallat a daus, i el xoriç (talladet petit), el pebre vermell i la polpa. Hi donem unes quantes voltes per posar-hi el tomàquet triturat i tamitzat (passat pel colador de reixa). Deixem fer fins que quedi força sequet. Temps de posar-hi les patates, a daus, i de mullar-ho (a cobrir) amb el brou. Ho coem fins que la patat està molt toveta, uns vint minuts aprox, i ens haguem quedat pràcticament sense brou. Ho axafem amb la forquilla, en calent, i ho reservem.
Per a la vinagreta de pebrots sofregim primer l´all amb l´oli. Després hi posem la polpa de nyora o de pebrot xoricer, el pebre vermell i ens uns minuts ho retirem del foc. Ho posem en un bol, i quan s´hagi refredat hi posem el vinagre.
Mentre fem els filets de moll a la planxa fem com una mena de croquetes (quenelles) de patata amb xoriç, saltegem uns quants pebrots del padró i emplatem un parell o tres de filets per persona.
És una recepta típica de la cuina del Piemont, molt apropiada per aquelles ocasions en què ens cal tenir les menges preparades a l’avançada, en aquest sentit és molt versàtil i còmode, a part de bo, perquè es pot tenir preparat a la nevera a l’espera dels hostes. En la tradició italiana no és un segon plat com podria semblar sinó que és el que ells col·loquen a la categoria d’antipasti.
Ocupa un lloc destacat en els menús per aprimar-se i és la solució a molts altres problemes de salut gràcies a les seves propietats curatives. Menys d’un 1% de greix, la carxofa aporta unes 20 calories per cada 100 grams, amb la qual cosa el seu valor calòric és gairebé insignificant.
Aquesta hortalissa, originària del nord d’Àfrica i introduïda molt probablement pels àrabs en tot el sud d’Europa, sempre s’ha fet servir com a aliment i com a planta medicinal. I és que les carxofes, com la majoria d’hortalisses, tenen una gran quantitat de propietats nutritives i curatives. Però el millor de tot és que, d’entre totes les hortalisses, la carxofa ocupa un dels primers llocs en la llista de les més beneficioses i completes.
Per saber si són fresques i estan en bon estat, s’ha de veure, en primer lloc, que les fulles siguin compactes i que tinguin un color verd clar brillant sense cap tipus de taca negra; després, s’ha de comprovar que pesin força en comparació a la seva mida aparent.
Les formes de cuinar la carxofa són molt diverses. El més convenient és menjar-les crues per aprofitar totes les seves propietats, vitamines i minerals, però fetes al forn o a la brasa amb una miqueta d’oli d’oliva també és molt interessant, ja que d’aquesta manera s’aprofiten els seus beneficis més els de l’oli, a més de ser una manera boníssima d’assaborir-les. Cal tenir en compte que, si es fan bullides, s’ha d’evitar fer-ho en olles d’alumini o ferro, ja que les seves propietats es poden veure alterades.
La varietat de nutrients és un dels punts forts de la carxofa. Conté vitamines B1, B3 i E; minerals, el més important dels quals és el potassi, seguit del ferro, magnesi, fòsfor i calci. Té una quantitat de fibra força abundant i té una presència d’aigua molt destacable.
Aquests dos elements contribuei– xen a fer de la carxofa un aliment saciant, ja que la fibra absorbeix l’aigua de l’estómac. Els hidrats de carboni, proteïnes i una quantitat molt baixa de greixos completen la interessant composició d’aquest aliment. Amb del colesterol, respectivament. Dintre dels compostos fenòlics, destaca el grup de flavonoides, que tenen una acció antiinflamatòria molt potent, fet que ajuda a lluitar contra malalties cardíaques.
La carxofa és un element imprescindible en qualsevol dieta equilibrada, però la notable presència d’aigua fa que sigui especialment indicada en les dietes d’aprimament, ja que facilita eliminar líquids, greixos i toxines. Aquesta eliminació i especialment la de l’àcid úric, permet tractar malalties circulatòries i articulatòries, com l’artritis, el reumatisme i la gota. A més, com té en la seva composició inulina, una hormona similar a la insulina, contribueix a equilibrar la quantitat de glucèmia en la sang.
Per totes aquestes raons, l’organisme agraeix que s’incloguin les carxofes (també en forma de suc) en la dieta habitual de cada persona, un aliment amb nutrients bàsics per a una dieta saludable i equilibrada, i amb innombrables propietats beneficioses per tractar malalties i combatre la debilitat general del cos en moments puntuals.
Ingredients:
Preparació:
Consell:
Ingredients:
Preparació:
Consell: