Arxiu d'etiquetes: PEIX

BACALLA AL FORN AMB ESPARRECS,XIPS DE CARXOFES I ALLIOLI DE POMA

INGREDIENTS:

  • 2 talls de bacalla dessalat
  • uns esparrecs
  • 2 carxofes

ALLIOLI POMA:

  • 1 poma golden
  • 1 gra d’all sense grill
  • sal
  • 1 rovell
  • 1 rejoli de llimona
  • oli d’oliva

PREPARACIO:

  1. Preescalfem el forn a 180º
  2. Posem el bacalla i els esparrecs a la plata del forn i posem l’allioli sobre el bacalla i salpabrem els esparrecs i enfornem a 180º fins que estigui cuit
  3. Mentres netegem i rentem les carxofes les tallem fines i les fregim amb força oli que quedint cruixents

ALLIOLI:

  1. Pelem i treiem el cor de la poma, la tallem i posem llimona
  2. Posem aigua al foc i quan bulli i afagim la poma i coem, un cop cuita colem i deixem refredar
  3. Posem la poma al pot minipimer i axafem, afagim la sal l’all,el rovell i axafem tot ara i afagim oli a poc a poc i fem com un allioli normal i reservem
  1. I ja podem servir un’altre manera de menjar bacalla

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: BACALLA AL FORN AMB ESPARRECS,XIPS DE CARXOFES I ALLIOLI DE POMA

Rap al vi negre

Ingredients:

  • 8 talls de rap ben macos,
  • 350 ml de vi negre
  • mantega,
  • 2 cullerades de brandy,
  • farina
  • farigola, sàlvia,
  • 100 gr de xampinyons
  • 1 xalota.
  • 1 pastanaga,
  • sal i pebre

Preparació:

Comencem daurant la ceba i la pastanaga amb mantega, a poc a poc, per mullar-ho amb el brandy quan ja estigui ben potxat. Quan s´hagi evaporat el seu alcohol hi afegi les herbes, picades, i el vi, deixan-ho coure tapat i a foc lent uns vint minuts. Passat aquest temps colem la salsa i la tornem a posar a la cassola. Quan sigui calenta hi posem el rap, uns minuts de res. El retirem, pugem el foc i fem que la salsa es redueixi. Fem un roux, mantega i farina enrossides, i ho afegim a la salsa per acabar-la d´espessir. Fem els xampinyons en una paella apart mentre posem el rap a la cassola amb la salsa quasibé ja en la seva textura ideal. Finalment hi afegim els xampinyons, un parell de minuts i ho servim. Boooníssim!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Rap al vi negre

Seitons confitats

Ingredients:

  • seitons
  • oli d’oliva verge extra
  • vinagre d’umeboshi
  • llimona
  • romaní fresc

Procediment:

  1. Netejar bé els seitons i treure l’espina.
  2. Posar en una paella i cobrir amb oli d’oliva.
  3. Posar a foc molt lent entre 3 i 5 minuts (fins que es tornin blancs)
  4. Retirar del foc i afegir un raig de vinagre (al gust), el suc de mitja llimona i unes branques de romaní fresc.
  5. Sacsejar la paella perquè s’integri tot bé i deixar reposar.
  6. Guardar-ho els seitons a la nevera en un tupper cobert amb l’oli.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Seitons confitats

Timbal de bacallà confitat amb melmelada de ceba, olivada i pebrot del piquillo (33/46)

Ingredients:

  • Dues cebes grans
  • oli d´oliva
  • 75 gr de sucre
  • 40 ml de vinagre de xerès
  • 400 gr de bacallà
  • 2 grans d´all
  • llorer, farigola, romaní
  • bitxo
  • 150 gr d´olivada
  • 12 pebrots del piquillo

Preparació:

Començarem fent la melmelada de ceba. Tallem les dues cebes a dauets ben petits i la sofregim a foc molt lent fins que estigui ben dauradeta. Afegim el sucre, remenem bé i deixem coure fins que veiem que està caramelitzant. El primer pas el farem amb la paella tapada i el segon, ja a foc una mica més fort (però que encara es pot considerar fluix), destapat. Quan veiem doncs que la ceba agafa textura de melmelada ho mullem amb el vinagre, deixem que s´evapori completament i ho reservem.

Per confitar el bacallà primer hem d´infusionar l´oli amb el llorer, la farigola, el romaní, els dos bitxos, els dos grans d´all xafats però sense pelar i una mica de pebre negre en gra. Quan veiem que l´oli es comença a escalfar ho retirem del foc i deixem que s´infusioni. Uns minuts més tard posem el bacallà a coure, bé, a confitar-se dins d´aquest oli a foc molt lent durant uns deu minuts.

Començarem llavors a montar el plat dins d´una anella. Farem capes de pebrot del piquillo, melmelada de ceba, bacallà i olivada en aquest ordre. Més o menys heu de fer-ne tres i us quedarà més o menys així:

Molt bo, vistós i amb resultats esplèndids.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Timbal de bacallà confitat amb melmelada de ceba, olivada i pebrot del piquillo (33/46)

Empedrat especial

Ingredients per a quatre persones:

  • 2 pots de mongetes.
  • 4 tomàquets madurs.
  • 2 cebes tendres.
  • Olives negres.
  • 8 cogombrets amb vinagre.
  • 400 g de bacallà esqueixat.
  • Oli d’oliva verge extra.

Elaboració:

  1. Dessaleu el bacallà. En un colador aboqueu les mongetes i els hi passeu aigua.
  2. Mentre tan talleu les cebes, els tomàquets i els cogombrets a trossets.
  3. Quant el bacallà estigui a punt de sal l‘escorreu amb les mans i l’eixugueu amb paper de cuina, en una cassola amb oli d’oliva afegiu el bacallà en fred, poseu a foc mig perquè no s’ha de fregir, s’ha de confitar, quant veieu que faci com les bombolles del cava retireu del foc i el deixeu refredar en el seu oli.
  4. Emplateu, poseu tots els ingredients, i per últim el bacallà.
  5. Empolvoreu amb pebre i amaniu el empedrat amb el mateix oli del confitat del bacallà.
  6. Si sobra oli del confitat es pot fer servir per amanir qualsevol altre plat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Empedrat especial

El rotllo de Montgat

És ben cert que el patrimoni pesquer està desapareixent malgrat els esforços que en els darrers anys es fan des de diversos àmbits. Avui és gairebé impensable desballestar una barca de pesca històrica. Recordo de menut, a Mataró, els quillats avarats i abandonats davant les cases del Callao. Aquestes embarcacions feien les delícies dels infants, que hi jugàvem i imaginàvem gestes fantàstiques. Moltes d´aquetes barques van acabar en les fogueres de Sant Joan sense que a ningú li importés. Apart de patrimoni material: embarcacions, arts i ormeigs de pesca, instal·lacions,…hi ha tot un patrimoni immaterial que a hores d´ara corre perill d´acabar també a la foguera de Sant Joan i desaparèixer per sempre.

Un d´aquests exemples el trobem cada migdia a Montgat. Aquesta població del baix Maresme és l´únic lloc de tota la nostra costa on encara es manté una subhasta de peix tradicional.

El rotllo de Montgat amb els compradors, l´encantador i els coves de vímet amb el peix

La Confraria Verge del Carme de Montgat, el Masnou i Premià de Mar és una de les més modestes de tot el litoral català. Compta només amb cinc embarcacions i organitza cada dia aquesta joia del patrimoni pesquer que conserva els elements de la comercialització tradicional de peix i que popularment Es coneix com el “rotllo de Montgat”.

El nom de “rotllo” prové de la disposició que prenen els diferents agents que hi intervenen. Els compradors se situen en rotllana al voltant de les paneres de peix, que com abans es col·loquen en coves de vímet. Al centre de tot plegat hi ha el subhastador o encantador que “canta” les quantitats a la baixa tal i com es feia a tota la costa fins fa ben pocs anys.

A Mataró feien el rotllo al davant de les cases del Callao

Al rotllo de Montgat sembla que el rellotge del temps s´hagi aturat. Aquí, l´encantador amb la seva cantarella i l´univers del llenguatge no verbal posa a la venda les paneres de peix acabat de pescar. A Montgat no hi han arribat els panells electrònics que formen part de resta de subhastes i que les converteixen en més fredes i impersonals.

El rotllo de Montgat està obert al públic en general, mentre que a la resta de subhastes està només restringit als professionals del sector. Una altra particularitat del rotllo de Montgat és que són els propis pescadors els qui venen el producte de la seva feina.

Com a la majoria de municipis del Maresme, Montgat s’originà com a petit assentament de pescadors depenent de Tiana, i amb el temps es va segregar i es va convertir en un municipi amb identitat pròpia. La subhasta té lloc a la llotja del peix que es troba al passeig marítim, entre la platja i les vies del tren. Es tracta d´una estructura molt senzilla amb quatre barres de metall que sostenen un precari sostre. El terra és cimentat al voltant del qual hi ha un banc de fusta on seuen els compradors.

El rotllo a Arenys es feia a l´actual plaça Lloveres

La subhasta de Montgat comença cada dia quan les campanes de l’església de Sant Joan toquen la una del migdia. Des de l´any 2012, aquesta subhasta és considerada un Bé Cultural d’Interès Local per la seva singularitat i per ser el darrer vestigi d´una tradició gairebé perduda. Malgrat aquest fet, corre greu perill de desaparèixer. El poc relleu generacional i l´envelliment dels pescadors que porten el seu gènere per vendre posen en perill la seva continuïtat futura.

La única diferencia entre la subhasta cantada de Montgat i les primitives subhastes de la costa catalana és que el preu de les paneres es canta en euros. I, es clar, els pescadors també s´han modernitzat i fins i tot tenen la seva pàgina a facebook.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El rotllo de Montgat

Préssec d’estiu

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 llauna gran de préssec en almívar
  • 1 llauna de tonyina amb oli d’oliva
  • 4 cogombres dolços
  • unes fulles d’enciam
  • maionesa

Elaboració:

  1. Escorreu els préssecs en almívar.
  2. Talleu l’enciam i el cogombre a troçets i poseu-ho en un bol, afegiu-hi la tonyina i seguidament la maionesa.
  3. Feu una masa i barregeu-ho tot, farciu els préssecs amb la masa que heu preparat.
  4. Seviu-ho fred.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Préssec d’estiu

Ous farcits de tonyina

Ingredients per 4 persones:

  • 8 ous
  • 1 llauna petita de tonyina
  • ½ gotet de llet
  • una cullerada de mantega
  • sal
  • all i oli

Preparació:

  1. Bullim els ous perquè quedin durs uns 13 minuts i els refredem.
  2. Els partim per la meitat i traiem els rovells.
  3. Posem les clares en una safata de servir i els rovells en un bol junt amb la tonyina (l’oli també), la llet, la mantega i sal, amb l’ajuda d’una forquilla o aixafem bé tot i tot seguit tornem a omplir les clares amb aquesta barreja.
  4. Fent un all i oli i en posem una mica a sobre de cada ou, si us agrada ho podeu guarnir també posant a sobre de tot una tira de pebrot vermell.
  5. Finalment els poseu una bona estona a la nevera, bens freds son més bons.

*A l’hivern jo en comptes de posar-hi all i oli hi poso beixamel, formatge ratllat i els gratino al forn, també estan molt bons. O bé es poden gratinar amb el mateix all i oli.

Si no voleu fer all i oli podeu posar-hi maionesa, però això si, la maionesa no la gratineu.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Ous farcits de tonyina

Arròs amb trempó

Ingredients (per a 4 persones):

  • 4 tasses de cafè d’arròs
  • 3 tomàtigues grosses (d’ensalada) o 5 de pera (a mi pel trampó m’agraden més les darreres perquè són més consistents)
  • 2 pebres verds mallorquins
  • 1 ceba blanca
  • 1 llauna de tonyina (es pot substituir per 2 ous bullits)
  • 1 llauna petita d’olives
  • Oli, sal, pebre bo i vinagre

Preparació:

  1. Primer de tot, pelam i tallam la ceba i la deixam en remull amb aigua, sal i vinagre, perquè perdi gust i es quedi ben blaneta. Per a que la ceba quedi ben rebaixada, és necessari que estigui en remull una bona estona (jo la sol tenir una horeta o més), d’aquesta manera, no ens repetirà una vegada ens l’haguem menjat.
  2. Començam bullint l’arrós en una olla amb aigua, una miqueta de sal, un raig d’oli, un all aixafat i una fulla de llorer. Quan l’arròs està cuit (vigilant que no es passi), el colam, el passam per aigua freda i el deixam refredar.
  3. Preparam el trempó. Netejam les tomàtigues, les pelam i les tallam al nostre gust (a mi personalment m’agraden a daus) i les posam dins el bol on aniran la resta d’ingredients.
  4. Després llevam el capoll als pebres, els netejam, els xapam per la meitat i lis llevam les llavors i els tallam (a ca nostra també ens agrada el pebre tallat petitó) i ho mesclam amb la tomàtiga. A continuació abocam l’arròs, que ja s’ha d’haver refredat, la llauna grossa de tonyina i les olives (jo les tall a quarts). Colam la ceba que teníem en remull, la mesclam amb la resta d’ingredients i ho trempam al nostre gust.
  5. Si no us agrada la tonyina o trobau que l’ensalada no és prou consistent, la podeu substituir per dos ous bullits o simplement afegir-los a la mescla. I ja està, bo, barato, fàcil, ràpid i fresquet, què més podem demanar? Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: WHAT’S IN MY HEAD

Origen: Arròs amb trempó

Temps de sonso

A Arenys de Mar i a d´altres pobles mariners tenim una gran sort que comença a inicis de març i que continua fins ben entrada la tardor. Aquesta és època de sonso (Gymnammodytes cicerellus) una espècie que es captura en unes zones molt concretes del nostre litoral, bàsicament a la costa del Maresme.

La pesca del sonso està regulada per un pla de cogestió que en assegura una explotació racional del recurs. Cada matí, les embarcacions autoritzades pel comitè de cogestió calen les sonseres gairebé arran de costa. En aquesta època és habitual poder observar les petites barques feinejant gairebé a pet d´ona des del tren estant. A l´estiu, algun banyista desinformat en qüestiona la seva feina.

El sonso és un petit peix quye es captura sobretot a la costa del Maresme

La distribució del sonso a la costa catalana es deu sobretot a la granulometria del tipus de fons sorrencs on viu. Els fons que hi ha al Maresme amb grans de mida mitjana són els preferits perquè aquest petit peix s´hi pugui ensorrar a fer el seu cau. A Catalunya hi ha una vintena d´emarcacions que tenen la llicencia per “anar al sonso”, on la practica totalitat de captures es produeix a la comarca del Maresme i més concretament de la flota de sonsaires que hi ha al port d´Arenys de Mar. Malgrat això, una petita part de les captures es dona als ports de Blanes, de Sant Feliu de Guíxols, de l´Estartit o de Palamós.

El sonso viu formant moles que s´ensorren en el substrat. S´alimenten bàsicament de zooplàncton i és per això que després de la barreja de masses d´aigua de finals d´hivern comença a proliferar i és quan comença la temporada.

En temps de sonso és habitual trobar aquesta espècie als taulells de les peixateries maresmenques. Acabat de pescar i de subhastar arriba cada tarda puntual als punts de venta al detall. El primer sonso de la temporada és el millor. D´un gust exquisit i de la millor mida. A mesura que avança l´estiu va augmentant la seva talla i ja no és tant apreciat. Per això, els restauradors aprofiten l´arribada d´aquest sonso primerenc per a abastir els seus congeladors i poder-lo oferir al llarg de tota la temporada.

Fregits són una delicia

Molt valorat després de tants mesos d’absència d´aquest espècie. Sempre el primer sonso és el millor. A més aquest primer sonso és el de millor mida. Aquestes primeres captures auguren una molt bona temporada que si s´allarga encara serà millor.

Les quotes que pot agafar cada embarcació cada dia, depenen de les directrius del Pla de Cogestió que les autoritza seguint criteris de sostenibilitat. Es per això que, en moltes ocasions, després d´un parell d´hores de feineig, les barques tornen a port amb la quota plena i a més amb uns guanys molt superiors que abans quan treballaven sense cap límit de captures i sovint rebentaven els preus de mercat.

La contrapartida de tot plegat la paeixen soferts consumidors. Avui, el sonso s´ha convertit en una espècie gairebé de luxe. Fins hi tot algunes vegades el preu de venda al detall ha superat al de la gamba. Aquets primers dies s´està venent a les peixateries al voltant dels trenta euros. Malgrat tot, amb cent-cinquanta grams n´hi ha prou per a per a una bona ració. És el preu de la sostenibilitat i el compradors n´estem orgullosos que s´hagi arribat a aquest punt on tots els implicats en surtim afavorits i asseguren el manteniment d´aquesta a activitat artesanal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Temps de sonso