Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

IGP Vedella dels Pirineus Catalans

Deixa un comentari

IGP En procés de reconeixement comunitari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Races i àmbit de producció

Queden emparades sota aquesta indicació geogràfica protegida els vedells i les vedelles de la raça Bruna dels Pirineus, així com les de la Charolais i la Limousine i els creuaments entre elles, nascuts en l’àmbit de producció que comprèn totes les comarques pirinenques i prepirinenques:

  • Alt Empordà
  • Alta Ribagorça
  • Alt Urgell
  • Berguedà
  • Cerdanya
  • Garrotxa
  • Pallars Jussà
  • Pallars Sobirà
  • Ripollès
  • SolsonèsV
  • Valh d’Aran

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Vedella_dels_Pirineus_Catalans

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_proces_reconeixement_comunitari/dar_vedella_pirineus_catalans/

I A:  https://celleradocse.com/2013/04/19/igp-vedella-dels-pirineus-catalans-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS

Un sistema lligat al territori.
Les vaques pasturen durant tot l’any seguint el sistema tradicional extensiu i aprofitant unes pastures i uns recursos naturals que d’altra manera es perdrien.
Cada ramader engreixa els vedells que produeix.
En la fase de creixement i engreix els animals s’alimenten amb farratges dessecats. Queda prohibida la inclusió en l’alimentació de medicaments, subproductes d’origen animal o qualsevol producte que pugui interferir en el normal ritme de creixement dels animals. Qualsevol intervenció terapèutica es realitza sota prescripció veterinària.
Durant l’engreix es té molt en compte l’amplitud dels locals i les zones a l’aire lliure, així com la neteja, higiene, il·luminació i ventilació.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.vedellapirineus.cat/

IGP Patates de Prades

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
Està constituïda pels terrenys ubicats en els terminis municipals de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, tots de la comarca del Baix Camp a peu de les muntanyes de Prades, a la província de Tarragona.

Les condicions d’altitud, edafològiques i climàtiques d’aquesta zona, juntament amb la tradició del conreu i l’experiència dels agricultors, fan que les Patates de Prades presenten unes característiques diferencials i de qualitat superior.

Varietats
Les patates que estan protegides per la Indicació Geogràfica Protegida són de la varietat Kennebec amb un calibre comprès entre 40 i 80 mm, encara que en casos excepcionals poden arribar a 100 mm.

El cultiu de les patates de Prades segueixen les normes de producció integrada per a patates d’acord amb la normativa vigent en la matèria.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Patata_de_Prades/

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_patates_prades/

I A:  https://celleradocse.com/2013/05/08/igp-patata-de-prades-fruits-de-la-terra/

———————————

.

IGP Calçot de Valls

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
El calçot és un producte de la pagesia conreat a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, del qual s’ha de tenir cura durant tot un any. És una ceba que deu el seu nom a la manera com es conrea: es diu que les cebes es calcen quan són cobertes amb terra.
Per a la seva degustació ideal, cal rostir-los a la graella amb foc de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada.

Varietats
Els calçots que estan protegits per la Indicació Geogràfica Protegida són les cebes procedents d’Allium cepa L. de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot_de_Valls

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_calcot_valls/

I A:  https://celleradocse.com/2012/11/01/igp-calcot-de-valls-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. CALÇOT DE VALLS

El Calçot: més que una tradició
El “calçot” va ser descobert, a finals del segle XIX per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a les brases els brots tendres nascuts d’una ceba vella conreats especialment per a ser cuinats així com també la salsa que encara mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els darrers mesos de l’any quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut es arrencada de la terra que l’acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.igpcalçotdevalls.cat/

IGP Clementines de les Terres de l’Ebre

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pels termes municipals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions edafoclimàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les clementines un sabor i aroma diferencials.

Varietats
Les varietats de clementines que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són:

  • Clementina fina
  • Clementina hernandina
  • Clemenules

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Clementina

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_clementines_terres_ebre/

I A:  https://celleradocse.com/2012/11/15/igp-clementines-de-les-terres-de-lebre-fruits-de-la-terra/

———————————

.

IGP Torró d’Agramunt

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció és constituïda pel terme municipal d’Agramunt, de la comarca de l’Urgell. El torró té els seus orígens en la tradició de la pastisseria àrab. A Catalunya es conserva aquesta tradició especialment a Agramunt, on s’elaboren uns torrons de qualitat reconeguda.

Característiques
El torró d’Agramunt s’elabora a base d’una acurada barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d’àngel de diverses mides i pesos. Tot això li dóna a la massa un lleuger color marró daurat fràgil i cruixent. El percentatge mínim d’ametlla o avellana és del 46% al 60% segons que el torró sigui de categoria extra o suprema.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Torr%C3%B3

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_torro_agramunt/

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/24/igp-torro-dagramunt-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. TORRÓ D’AGRAMUNT

La cita més antiga documentada fins el dia d’avui, que parla de l’elaboració del Torró d’Agramunt data de 1741, en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar.

En aquestes cartes es descriu el número de persones que es dedicaven als diferents oficis que en aquell moment hi havia a la vila. Aquesta informació consta en els últims documents adquirits per l’Ajuntament i es troben en l’arxiu històric municipal.

Entre aquests oficis hi ha el de torronaire, el qual resulta ser l’ofici més nombrós, amb un total de set torronaires. Aquest fet ens demostra que l’activitat torronaire a la vila era molt important i sobretot que la tradició es remunta molts més anys abans del 1741.

El motiu perquè manquin documents que acreditin l’origen dels torronaires a la vila és perquè no era un ofici amb dedicació plena, sinó que sovint resultava ser un complement de l’agricultura o d’un altre ofici com per exemple el de confiter i en els documents notarials es posava com a ofici principal aquests i no el de torronaire.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.igp-torrodagramunt.com/

IGP Poma de Girona

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pers tots els termes municipals de les comarques catalanes de la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Les condicions edafoclimàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les pomes les seves característiques diferencials.

Característiques i varietats
Les varietats de pomes que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són les dels grups Golden, Red Delicious, Gala i Granny Smith. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb les majors cura i rapidesa possibles.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Poma_de_Girona

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_poma_girona/

I A:  https://celleradocse.com/2013/07/23/igp-poma-de-girona-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. POMA DE GIRONA

Les pomes, juntament amb altres fruites i hortalisses, han estat cultius tradicionals a les comarques de Girona des de temps immemorials, si bé en els seus inicis estaven destinades a l’autoconsum. La zona de producció de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona està situada en els camps de les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Gironès en sòls formats per materials recents d’origen fluvial, en una topografia plana, amb una mínima erosió i un drenatge òptim. Les plantacions gaudeixen d’un clima privilegiat, influït per la proximitat del Mediterrani i els Pirineus. Les temperatures són suaus i fresques, amb contrastos molt marcats entre el dia i la nit, amb una humitat relativa i una insolació elevades durant l’estiu. El resultat: pomes de color perfecte i amb un alt contingut en sucre.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://ca.pomadegirona.cat/

DOP Avellana de Reus

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció de les avellanes és constituïda pels termes municipals de les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. Aquest conreu es va introduir a finals del segle XIX per suplir el conreu de la vinya que va ser destruït per la fil·loxera.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Avellana_de_Reus

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_avellana_reus/

I A:  https://celleradocse.com/2013/08/06/dop-avellana-de-reus-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. AVELLANA DE REUS

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus protegeix les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, tradicionalment conreades en una àmplia zona de les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta.

L’avellana de Reus és un fruit sec de qualitats gastronòmiques i alimentàries excepcionals, ideal per consumir a qualsevol hora del dia, ja sigui crua o torrada. També és un ingredient perfecte per a ser utilitzat en la cuina, en diversitat de plats o per a l’elaboració de salses i postres.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.avellanadereus.cat/

DOP Oli de l’Empordà

Deixa un comentari

DOP En procés de reconeixement comunitari

La Comissió Europea (CE) ha aprovat (DOUE 10.03.2015) la inclusió de l’oli de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà entre els aliments amb indicacions de qualitat protegits per la Unió Europea (UE).

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

La zona de producció comprèn els terrenys ubicats als municipis de les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà principalment i alguns municipis limítrofs de les comarques del Gironès (Flaçà, Llagostera, Madremanya, Sant Jordi Desvalls i Viladasens) i el Pla de l’Estany (Crespià, Esponellà i Vilademuls).

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Oli_de_l%27Empord%C3%A0#cite_note-Ordre_DOGC-1

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_proces_reconeixement/dar_oli_emporda/

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_oli_emporda/

A:  https://celleradocse.com/2013/04/04/dop-oli-de-lemporda-fruits-de-la-terra/

I A:  La DOP Oli de l’Empordà queda derogada i s’haurà de tornar a tramitar la sol·licitud

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. OLI DE L’EMPORDÀ

DOS MIL ANYS D’HISTÒRIA
Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu de l’olivera i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins arribar a la situació actual, amb una extensió de més de dues mil hectàrees d’oliveres i una producció d’olis d’elevada qualitat.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.oliemporda.cat/

Fesols de Santa Pau

Deixa un comentari

DOP En procés de reconeixement comunitari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció dels fesols emparats per la DOP Fesols de Santa Pau correspon als terres de naturalesa volcànica que es troben en els municipis de Santa Pau, Les Preses, Olot, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts, tots ells municipis de la Garrotxa.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_proces_reconeixement/dar_fesols_santa_pau/

I A:  https://celleradocse.com/2013/01/20/fesols-de-santa-pau-fruits-de-la-terra/

———————————

 

DOP Arròs del Delta de l’Ebre

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pels termes municipals de Deltebre i de Sant Jaume d’Enveja i també part dels terrenys del delta de l’Ebre que comprèn els termes municipals de l’Aldea, Amposta, Camarles, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. La zona de molta i envasament correspon a la de producció. El desenvolupament del conreu de l’arròs en aquesta zona és motivat tant per les característiques climàtiques i edafològiques com per la seva salinitat i l’altura de la capa freàtica.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Arr%C3%B2s_del_Delta_de_l%27Ebre

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_dop/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_arros_delta_ebre/

I A:  https://celleradocse.com/2013/06/01/dop-arros-del-delta-de-lebre-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.P. ARROS DEL DELTA DE L’EBRE

La Denominació d’ Origen Protegida és el nom d’un producte alimentari originari d’ una zona que destaca per la seva qualitat i els valors humans i naturals que representa; garantint que la producció i l’ elaboració i envasat es realitzen dins d’ aquesta mateixa zona.
La característica principal de l’ arròs amb DOP Delta de l’ Ebre, és la seva categoria EXTRA. No presenta mescles de varietats, tots els seus grans són homogenis i sense defectes reflectint en el seu etiquetatge el logotip comunitari juntament amb el de la pròpia Denominació d’ Origen Protegida. Només aleshores, ens haurem assegurat de tenir l’ arròs de més qualitat, el del DELTA de l’EBRE.

MÉS INFORMACIÓ A: http://do-deltadelebre.com/