Es menja tebi perquè té alhora elements d’un plat calent de la pasta i la amanida que es menja en fred. La pasta pot ser margarides i espirals, també de tres colors; quan la pasta esta cuita escórrer-la i, un cop al plat, cobrir-la amb formatge gorgonzola esmicolat perquè es vagi desfent amb la calor de la mateixa pasta.
Mentre es desfà el formatge i es templa la pasta, tallar uns tomàquets de cirera o cirerols per la meitat i afegir-los al plat, amb un pols d’orenga i unes olives negres.
El contrast de la pasta tèbia i el formatge fos amb la frescor del tomàquet i les olives negres queda molt agradable a l’hora de menjar.
El formatge italià gorgonzola és molt cremós i, malgrat que es pot considerar un formatge blau, és força suau i no pica tant com els francesos roquefort o bleu d’auvergne.
Tot molt senzill: poseu a coure, prèviament remullats durant un parell d´hores ben bones, els cigrons partits. Mitja hora més tard hi afegiu les verdures, tallades, i prosseguiu la cocció fins que els cigrons estiguin apunt. Paral.lelament prepararem el “suavitzat” (al llibre en diuen així, però de suau no té res!) començant per escalfar les llavors de mostassa amb oli de coco. Tot seguit hi posem les llavors de fenogreco, els xilis i les fulles de curri. Saltegem uns segons per incorporar-hi els alls i la ceba. Cinc minuts més tard serà el torn del sambhar, per continuar al cap de molt poc amb el tomàquet, la curcuma i el pebre negre. Deu minuts més tard, aprox, afegirem tota aquesta preparació al guisat de cigrons i verdures. Quan anem a servir-ho hi podem posar cilantre fresc picadet i una mica de suc de llimona.
Primer salpebrem la cua, l´enfarinem i la daurem ben daurada per tots els costats. Reservem. A la mateixa cassola fem primer la ceba, després la pastanaga i finalment la resta de verdures. Incorporem les espècies i el tomàquet, i finalment hi tornem a afegir la cua. Ho daurem uns minuts, mullem amb el vi i ho deixem reduir a la meitat. Mullem llavors amb el brou de carn a cobrir. Ho enfornem a 150 graus, primer tapat (les primeres dues hores) i després destapat. Donem la volta a la carn cada hora. El temps mínim de cocció són tres horetes, fins que estigui ben tendre la carn i es separi de l´os sense esforç. Ideal entre quatre i cinc hores.
Quan està al seu punt ho retirem, desossem i colem pel xinès el brou i les verdures. Ho guardem tot junt, salsa i carn desossada, un dia sencer a la nevera.
Per escalfar-ho millor treure-ho de la nevera una bona estona abans. Separar la carn de la salsa i posar-la a reduir fins que tingui consistència suficient. Mentrestant posarem a coure els boniatos al forn i a bullir la pasta. Per al puré senzillament barregem el boniato cuit amb una mica de llet, mantega, sal i pebre.
Els macarrons els refredarem primer i després, just abans d´emplatar, els saltejarem amb salsa.
Per al toc final de la cua farem uns paquets individuals amb la pasta brick, els untarem amb una mica de mantega i els posarem al forn fins que estiguin torradets…i tindrem un espectacular plat, dels que fan afició! També ho podem fer sense la pasta brick i en comptes de fer unes quenelles amb el puré de boniato utilitzar un aro per posar-hi una base del puré i a sobre la cua desossada…
