Arxiu d'etiquetes: VI ROSAT

Espatlla de xai al forn

Deixa un comentari

Ingredients:

Una espatlla de xai
1/2 ceba
2 tomàquets de penjar
2 patates mitjanes
2 branques de farigola
1 farcellet d’herbes aromàtiques
1 gotet de vi rosat
200 ml de brou de verdures
sal, pebre i un rajolí d’oli

Preparació:

Salpebrem l’espatlla i la col·loquem en una safata del forn. Hi afegim un rajolí d’oli i ho posem al forn (pre-escalfat a 200ºC).
Deixem coure uns 15 minuts per banda.
Un cop rosset per les dues bandes hi afegim les patates tallades a rodanxes, la ceba tallada a tires, els tomàquets tallats a quarts i les herbes aromàtiques.
seqüència_espatllaxai
Deixem coure uns 20 minuts més i hi afegim el gotet de vi.
Deixem coure 10 minuts per banda i hi afegim el brou.
Després de 10-15 minuts més per banda, el xai ja es pot donar per cuit.
Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Espatlla de xai al forn

Almivar de vi

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

150gr. de vi negre, rosat o blanc
150gr. de sucre
1 culleradeta petita de canyella

ELABORACIÓ:

En aquesta ocasió he utilitzat un vi negre del Priorat que ja tenia obert.
Tres quartes parts d’un got, aproximadament, són 150gr. de vi.
Que posarem dins un cassó.
El mateix volum de sucre, casualment, també fa aproximadament uns 150gr.
L’abocarem juntament amb el vi.
Ho remenem bé fins disoldre tot el sucre i ho escalfem a foc baix.
Remeneu fins que comenci a bullir.
Quan arrenqui el bull tirarem la culleradeta de canyella i la disoldrem bé amb la cullera.
A partir d’aquí, l’heu de deixar coure a foc mitjà durant uns minuts fins que comenci a agafar una mica de cos de xarop.
Quan veieu que ha lligat una mica…ja podeu parar el foc i reservar-ho en un bol fins que es refredi.
El podeu tastar en aquest punt encara que al refredar-se agafà una textura més cremosa.
El podeu servir en una “salsera”, ja que depenen del tipus de vi, és una salsa que pot quedar una mica forta i és millor que cadascú es posi la quantitat desitjada.
Jo l’he utilitzat com a fons per servir un salmó a la planxa.
Si l’utilitzeu en calent la salsa quedarà més líquida.
Quan està completament fred és com qualsevol altre almívar.
Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Almivar de vi

El vi negre a temperatura ambient? Desmentim mites

Deixa un comentari

Servir un vi a una temperatura no adequada en pot fer variar molt la percepció, i fins i tot espatllar-lo. S’han dit moltes coses sobre aquest tema, algunes més encertades que d’altres. Mirem d’aclarir-ho i ordenar-ho de manera senzilla i pràctica.

Qui no ha sentit algun cop allò de “El vi negre s’ha de beure a temperatura ambient”, i ens acabem bevent un vi calent que no és el que hauria de ser. Tot i això, la teoria té un origen cert, però es refereix al vi que es troba en una cava, que sol estar entre els 16 i els 18°C. Si un vi negre té massa temperatura, l’alcohol es volatilitza i envaeix l’olfacte i el paladar, cosa que fa molt difícil la percepció de les aromes. A més, amb l’escalfor destaquen aromes més fortes i no tan agradables del vi. Per solucionar això, sobretot a l’estiu, podeu fer servir una glaçonera per a refredar-los una mica, o fins i tot refredar-los una mica més del compte, ja que amb l’estona s’aniran escalfant.

El vi negre jove es pot servir entre 12 i 15°C per tal que en puguem apreciar la frescor i els tocs florals. Els vins negres amb criança, en canvi, poden estar entre 14 i 16°C, i amb els vins gran reserva ens podem moure entre els 16 i els 18°C.

Per als vins blancs i rosats hem de buscar una temperatura ni freda ni calenta, sinó fresca. Tal com passa amb els vins negres, una temperatura massa alta fa que es volatilitzi l’alcohol, que camufla l’aroma i el gust, i si el servim massa fred percebrem massa acidesa i poc caràcter. Així doncs, caldrà una temperatura d’entre 6 i 8°C pels blancs joves, entre 10 i 12°C pels blancs amb criança i entre 6 i 8°C pels rosats.

Per als caves també hem de buscar força frescor: entre 6 i 8°C.

Aneu buscant el termòmetre…i salut!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL TAST DEL CELLER

Origen: El vi negre a temperatura ambient? Desmentim mites

Denominació d’Origen Montsant

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Montsant és una denominació d’origen vinícola que té la major part de la seva zona de producció a la comarca del Priorat, llevat d’algunes terres de la Ribera d’Ebre, a la riba del riu de Montsant.

Vinificació
El tast dels vins de Montsant evoca les fragàncies dels seus paisatges. Als cellers de la denominació s’elaboren molts tipus de vi: blancs sedosos, negres concentrats, rosats perfumats, vins dolços amb història, fins i tot de licorosos…
Blancs
Els vins blancs del Montsant es diferencien dels altres per la seva sedositat. Vins elaborats amb les varietats Macabeu i Garnatxa Blanca, amb personalitat gustativa i aromes elegants i subtils. Càlids blancs joves i vins fermentats en bóta que allarguen la seva posterior vida en botella. Vins fermentats en bóta a l’estil de Borgonya, més densos i complexos, amb molts més matisos i evolucions en el tast.
Negres
Els vins negres s’elaboren a partir de varietats negres. El secret del color dels vins negres el trobem en la pell dels grans de raïm, que és on trobem el color. A més a més, també hi podem trobar altres components com els tanins, que són els responsables de la longevitat dels negres. Les vinyes velles produeixen vins més complexes.
Rosats
Els vins rosats estan guanyant presència a la DO Montsant en els darrers temps. Habitualment les varietats més utilitzades són la garnatxa i la syrah, una varietat que no és autòctona però que s’ha adaptat molt bé als terrenys del Montsant. En boca, els rosats de Montsant acostumen a ser molt afruitats, amb presència de fruites del bosc, principalment, potents però elegants al mateix temps, golosos i amb caràcter.
Kosher
Es tracta d’un vi elaborat segons la Llei Jueva. És consumit per les principals comunitats hebrees del món. En hebreu, “kosher” significa pur i es refereix a que tot el procés d’elaboració ha estat certificat per un rabí o per una persona autoritzada per la comunitat jueva seguint les normes Kashruth. Perquè un producte sigui autoritzat cal conèixer els productors fins a la tercera generació (saber-ne el seu origen). Els processos d’elaboració són semblants als vins convencionals, tot i que amb algunes peculiaritats. En el conreu no s’utilitzen substàncies químiques. Cada trasbals del vi i cada operació del celler ha d’estar supervisat per la persona designada, evitant la utilització de gelatines en la clarificació del vi. Per a la fermentació s’utilitzen únicament els llevats autòctons, procedents de la pròpia pell del raïm.
Altres vins
La zona va aconseguir fama a tot el món per l’elaboració dels vins generosos: rancis, dolços, misteles… Vins que varen donar la volta al món des del segle XIX i que avui recuperen el seu antic prestigi com a producte gourmet.
El vi ranci és un vi de licor tradicional, molt singular i típic de la zona, obtingut per via oxidativa en envasos de fusta de roure, a partir de vins blancs o negres de grau volumètric natural de 12% vol. fins a obtenir vins de entre 15-20% vol. de grau alcohòlic.
La mistela s’obté a partir del most de raïm al que s’afegeix alcohol vínic, que inactiva l’acció dels llevats, obtenint un vi dolç amb una graduació alcohòlica entre 15% i 20% vol.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Montsant

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/montsant/

I A: https://celleradocse.com/2013/05/03/do-montsant-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. MONTSANT

Qualitat, singularitat i vincle amb el territori
En poc més de 10 anys, la DO Montsant i els cellers que en formen part han hagut d’enfrontar-se a un gran repte: fer-se un lloc en el competitiu i exigent mercat del vi. Ha costat i costa perquè és un repte constant, que cal encarar mantenint-se fidel a una filosofia. I en el territori Montsant, amb 1.900 hectàrees i una producció global de 5 milions d’ampolles, som fidels a la qualitat i la singularitat del producte, i al vincle d’aquest amb el territori.

La llavor d’aquesta qualitat i diferenciació és l’aposta per les varietats autòctones. La garnatxa i la carinyena en els sòls de Montsant, juntament amb el clima i el cupatge amb les varietats introduïdes amb posterioritat (cabernet, syrah, merlot…), acaben configurant uns vins excel·lents.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.domontsant.com/ca

Denominació d’Origen Penedès

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, al llarg de la comarca històrica del Penedès.

A més de l’Alt i Baix Penedès, que concentren la major producció, s’inclou part de l’Anoia, del Baix Llobregat i del Garraf, més Aiguamúrcia a l’Alt Camp i Creixell i Roda de Berà al Tarragonès.

El conjunt s’estén entre els rius Llobregat i Gaià, a recer de la serralada prelitoral i obert a la influència mediterrània.

Vinificació
Destaca la producció de vins blancs, lleugers i aromàtics, elaborats amb les varietats tradicionals de xarel·lo, macabeu i parellada. Bona part són destinats a l’elaboració de cava. Recentment s’han incorporat el chardonnay i el subirat parent.

S’han potenciat els vins negres i rosats de qualitat, intensos i lleugers, elaborats amb les varietats d’ull de llebre, samsó, garnatxa, monastrell, merlot i cabernet sauvignon.

Una característica és el predomini d’explotacions petites i mitjanes on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpies vinyes. Les millors propietats tenen l’opció a la denominació de vi de finca amb una indicació acompanyada d’un mapa a la contraetiqueta. El Consell Regulador s’ha proposat a curt termini assolir el segell de Denominació d’Origen Qualificada.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Pened%C3%A8s

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/penedes/

I A: https://celleradocse.com/2012/12/03/do-penedes-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. PENEDÈS
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen es fundà l’any 1960. La viticultura començava a representar un paper importantíssim al Penedès, es començaven a establir una sèrie d’empreses que a les seves finques vitícoles elaboraven i embotellaven els seus vins, i començaven a comercialitzar-los. Això donà peu a crear la Denominació d’Origen Penedès: aquesta fundació volia ser simplement el reconeixement a un tipus de producte molt concret, i a més, oferir al consumidor una garantia d’una determinada qualitat zonal.

Actualment el Consell Regulador té inscrits als seus registres a cinc mil set-cents viticultors, dues-centes setanta bodegues i cent quaranta-vuit empreses dedicades a la criança i l’exportació. Aquest contingent implica una producció anual d’entre milió i mig i dos milions d’hectòlitres de vi.

La Denominació d’Origen assegura unes varietats concretes de raïm, el vi de Denominació no pot ser elaborat amb qualsevol varietat per a produir un determinat tipus, seguint uns protocols d’elaboració i amb vinyes situades voluntàriament dins la regió natural.

Tota aquesta normativa ha donat peu a un producte vitícola que el consumidor reconeix amb el nom de Penedès, que tutel·la el Consell Regulador de Denominació d’Origen i per la qual cosa, garantitza una determinada qualitat.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.dopenedes.cat/

Denominació d’Origen Costers del Segre

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.

Vinificació
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l’elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Costers_del_Segre

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/costers-segre/

I A: https://celleradocse.com/2012/10/29/do-costers-del-segre-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. COSTERS DEL SEGRE
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l’àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

L’any 1983: en Jaume Siurana, director de l’Incavi, i en Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, varen considerar que l’excel.lent qualitat vitivinícola de le comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raimat.

Arran d’aquestes converses es van reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albi, Santacreu d’Artesa, en Pujol d’Extensió Agrària i gent de les Garrigues, les valls de Riucorb, Artesa i Raimat.

Allí es van anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.costersdelsegre.es/

Denominació d’Origen Terra Alta

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Terra Alta està formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. És la denominació d’origen més elevada i més meridional de Catalunya.

La comarca està situada en un altiplà limitat pels Ports de Beseit al sud, i les serres de Pàndols i Cavalls al sud-oest. Les vinyes s’estenen cap al nord i l’oest de la comarca a una alçada entre 300 i 500 m.

Vinificació
Destaquen el vins blancs de les varietats autòctones de garnatxa blanca i macabeu.[2] Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i envellits en bóta de roure són amb cos i grau.

Els vins negres són de color robí fort i estructura complexa, elaborats amb samsó, garnatxa negra i garnatxa peluda.

Els vins de licor (mistela, vi dolç natural i vi ranci) són tradicionals. L’acció natural del cerç i l’elevada insolació permeten veremes riques en sucres.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Terra_Alta

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/terra-alta/

I A: https://celleradocse.com/2013/02/15/do-terra-alta-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. TERRA ALTA
La DO “Terra Alta” fou reconeguda provisionalment l’any 1972. Juntament amb Alella, Conca de Barbera, Empordà, Penedès, Priorat i Tarragona, és una de les set denominacions d’origen històriques de Catalunya. La tradició en la producció des de temps immemorials, uns municipis amb vida i identitat vitivinícola pròpia, el patrimoni familiar de vinyes i cellers – sovint associat al cooperativisme, la passió, la humilitat i l’esforç en el treball són els trets més destacables de les costums que les dones i els homes procuren expressar a través dels “Terra Alta”.

MÉS INFORMACIÓ A: http://doterraalta.com/

Denominació d’Origen Pla de Bages

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Pla de Bages protegeix els vins produïts al Pla de Bages. L’àrea de producció consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages.

El pla de Bages està situat a l’extrem oriental de la depressió central, de muntanya mitjana, i està protegit pel Prepirineu al nord i la serralada Prelitoral al sud-est.

Vinificació
El vi distintiu de la zona és el picapoll, un vi blanc lleuger i d’un color groc característic. Altres vins blancs, de macabeu o chardonnay, resulten afruitats i lleugers.

Pel que fa als vins negres, són aromàtics. Les varietats de ceps més cultivades són, l’ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Pla_de_Bages

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/pla-bages/

I A: https://celleradocse.com/2012/10/28/do-pla-del-bages-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. PLA DEL BAGES
El Pla de Bages és una zona privilegiada, situada enmig de formacions muntanyoses mítiques com Montserrat i la Serra de Castelltallat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac o el massís de Montcau. Amb importants centres turístico-culturals com el monestir de Sant Benet de Bages, les mines de sal de Cardona, la cova de Sant Ignasi a Manresa o el recorregut de la Sèquia, la comarca presenta una atractiva oferta en constant expansió, tant a nivell lúdic i cultural com gastronòmic.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.dopladebages.com/

Denominació d’Origen Qualificada Priorat

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és l’única denominació d’origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat. L’àrea de producció és al Priorat històric, al centre de la comarca del Priorat.

L’àrea de la denominació comprèn els municipis de: Bellmunt del Priorat, Falset (parcialment), Gratallops, el Lloar, el Molar (parcialment), la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

El tret característic de la denominació és el sòl de llicorella, una pedra de tipus pissarra, grisa i aspra. La geografia és abrupta, amb pendents tan pronunciats que cal construir-hi terrasses per al conreu de la vinya. La insolació és alta, la pluviositat és escassa i l’oscil·lació tèrmica pot arribar als vint graus. Aquestes condicions geogràfiques i climàtiques provoquen uns rendiments de raïm molt baixos que donen al vi una personalitat molt singular.

Vinificació
Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció. Les varietats de raïm recomanades són la garnatxa i el samsó. Els vins tenen una alta graduació, d’un mínim de 13.5° arriben fins a 23°. Són forts, brillants, persistents, rics en taní que fa que siguin força astringents. Els criança i reserva envellits en roure gaudeixen d’una alta consideració.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Qualificada_Priorat

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/priorat/

I A: https://celleradocse.com/2013/05/03/doq-priorat-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.Q. PRIORAT
L’any 1924 la Comarca del Priorat d’Scala Dei[1], formada pels pobles de Bellmunt, Gratallops, La Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i La Vilella Alta, eleven al Directori Militar de Primo de Rivera una Exposició on es sol·licita la presa de mesures per al reconeixement de la zona i evitar-ne la despoblació. Ja a l’any 1928 aquests mateixos pobles demanen al Ministeri de Treball, Comerç i Industria del Règim de l’època la creació del Consell Regulador del Priorat d’Scala Dei com a organisme designat per vetllar per aquesta denominació vitícola[2], per l’ús de la marca col·lectiva i per la gestió de la zona de producció.

L’any 1932, amb l’aprovació de l’Estatut del Vi per part del govern republicà, es va reconèixer la zona del Priorat com a regió vitivinícola a protegir, però degut a les circumstàncies sociopolítiques del moment no va ser fins anys després de la Guerra Civil, el 1954, que es va oficialitzar l’existència de la Denominació d’Origen Priorat amb un reglament i un Consell Regulador operatius. Aquesta mesura donava rang legal a una marca vitivinícola amb més de 1000 anys d’història, tal i com es recorda en el lema que ha escollit el Consell Regulador de la DOQ Priorat per commemorar aquest 2014: “Priorat, 1000 anys d’història; 60 anys de DO”.
El 23 de juliol de 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat i va ser publicat al B.O.E. l’11 d’agost de 1954. En aquells anys, l’existència de la denominació d’origen va suposar oferir unes certes expectatives a la zona, molt castigada per la despoblació i la crisi generalitzada del món rural. El reglament es va modificar posteriorment el 13 d’octubre de 1959 i el 19 de maig de 1975.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.doqpriorat.org/

Denominació d’Origen Empordà

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d’origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Regulada des del 1975, s’anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s’ha eliminat la indicació de Costa Brava.

Vinificació
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d’espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s’expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

S’hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d’altres monovarietals amb una notable qualitat.

També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

Destaca el vi Garnatxa de l’Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d’un vi de postres excepcional, juntament amb l’altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l’Empordà.

L’ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.

Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d’Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.

El reglament preveu l’embotellament preferent amb taps de suro natural.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Empord%C3%A0

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/emporda/

I A: https://celleradocse.com/2013/08/23/do-emporda-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. EMPORDÀ
L’ aprovació per part del Ministerio de Agricultura l’any 1975 de la Denominació d’Origen Empordà-Costa Brava per als vins empordanesos (Ordre de 19 de maig de 1975, publicada al BOE núm. 153, de 27 de juny) va representar el reconeixement oficial que aquests vins han assolit, després de molts anys, uns nivells de prestigi i de qualitat suficients per a competir en el mercat amb vins d’altres procedències. Aquesta era una vella aspiració dels viticultors de la comarca que varen iniciar la tramitació de la DO a inicis dels anys 60. Fou decisiva per a l’obtenció d’aquesta situació legal la ferma voluntat d’elaboradors i envasadors.

Amb l’Ordre ARP/63/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la nova reglamentació de la Denominació d’Origen Empordà, adaptant-se a la Llei d’ordenació vitivinícola catalana.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.doemporda.cat/