Publiquem ara la segona part de l’entrevista al Dr. Enric Esteve, cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA sobre els pinsos en general i els pinsos avícoles en concret.

Centre de Mas Bové de l’IRTA (Fotografia cedida per IRTA)

Hi ha uns quants mites pel que fa al que mengen els pollastres, gallines i altres tipus d’aviram. Ens pot dir què hi ha de veritat en ells?

• Als pinsos s’afegeixen hormones perquè els pollastres s’engreixin més ràpid

Aquestes hormones estan absolutament prohibides. De fet, ni existeixen en el mercat.

• Als pinsos s’afegeixen antibiòtics per evitar que els animals es posin malalts

Fins l’any 2006 estava permès d’incloure antibiòtics a dosis molt baixes, que tenien l’efecte de millorar el creixement i l’eficiència dels pollastres. Aquest ús va ser prohibit a la Unió Europea. En quant a l’ús preventiu, en pollastres no es produeix, només quan s’ha de tractar una patologia. Quan una pollada es posa malalta, es fa un tractament amb antibiòtics si és necessari, per tal de guarir-los. En tots els casos, hi ha un període de retirada dels medicaments que es respecta escrupolosament per tal que no quedin residus a la carn ni als ous. I podem estar ben tranquils. Li donaré només una dada: a Catalunya no es va detectar cap residu d’antibiòtic a les mostres analitzades de carn d’aviram i ous, segons dades del darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2016).

• Està permesa l’administració d’altres tipus de medicaments de forma preventiva?

En alguns casos sí, posem un exemple molt habitual: normalment, els pinsos de pollastres porten un coccidiostàtic, un antiparasitari que serveix per protegir-los de la coccidia, un paràsit que colonitza l’intestí del pollastre i que pot arribar a ser mortal. Vull deixar clar que en aquests casos, com es fa quan és necessari tractar qualsevol patologia, estan sotmesos a normativa europea pel que fa a la dosificació i els períodes de retirada corresponents, per tal d’evitar la presència de residus a la carn.

• Els pinsos porten subproductes procedents d’altres espècies animals, en especial de la indústria piscícola. Es cert?

Els pollastres són animals omnívors i, per tant, poden aprofitar fonts de proteïna d’origen animal (igual que les persones). Com a conseqüència de la crisi de les vaques boges es va prohibir la inclusió de farines animals en els pinsos, llevat de la farina de peix, per a la qual no hi havia evidència de risc. Tot i que està autoritzada, és ben conegut que l’oli de peix pot impartir gust de peix a la carn i els ous, per la qual cosa, els nutricionistes s’abstenen de posar-ne en el pinso per tal d’evitar aquest gust estrany. Aquest efecte ja era conegut des de molt antic, ja que Plutarc explica que en l’expedició d’Alexandre Magne, els xais havien de menjar peix i després la carn de xai tenia gust de peix.

• Quines diferències hi ha entre un pinso destinat a un animal en cria ecològica d’un altre no ecològic?

Actualment poques. Bàsicament, que en els pinsos per a la cria ecològica no es poden fer servir ingredients modificats genèticament, ni tampoc cap tipus d’additius. En el cas dels aminoàcids, no deixa de ser un contrasentit no poder-los usar, ja que això obliga a augmentar el nivell de proteïna del pinso, amb la qual cosa ens trobem en la situació descrita abans com a ‘excés de nutrients’. Justament, l’excés de proteïna és un dels factors que contribueixen més negativament sobre el medi ambient.

• Es diu que les aus amb accés a l’aire lliure mengen cucs, herbetes i altres coses que van trobant, quin percentatge de les seves necessitats es cobreixen per aquesta via? Poden canviar la composició o qualitat del producte final?

És molt difícil de quantificar la contribució d’aquests aliments a la dieta total. Hem de pensar que així és com s’alimenten els animals salvatges, ja que no mengen gens de pinso, i per tant, aquets elements poden ser una part important de la seva dieta. El que és segur és que no es podria arribar al seu creixement òptim si no fos pels pinsos compostos que justament pretenen satisfer completament les necessitats dels animals, sense dèficits ni excessos. La contribució d’aquests aliments (‘herbetes, cucs, insectes) a la qualitat del producte final és escassa.

Hi ha estudis sobre aromes, extractes vegetals, olis essencials, etc, que no donen resultats gaire concloents ni engrescadors. En tot cas, si volem que la carn tingui aquesta mena d’aromes i gustos, és més pràctic afegir-los al moment de cuinar. En tot cas, cal tenir en compte que un pinso porta ingredients absolutament controlats i no representen cap risc pel consumidor. El risc dels aliments que mengen els animals salvatges o en llibertat i que no ve del pinso no es pot avaluar ni controlar. El cas dels paràsits és un dels més evidents, i és un problema habitual en els animals de pastura.

• El color del rovell de l’ou o del greix del pollastre està en funció de l’alimentació, com s’aconsegueix un o altre?

Mitjançant pigments, que poden ser d’origen natural o de síntesi. Alguns ingredients del pinso, com per exemple el blat de moro porten pigments. Els pigments són de la família dels carotenoides, com la vitamina A. El color de l’ou o del greix del pollastre depèn de la quantitat de pigment que ingereixi l’animal i del seu estat fisiològic. Per exemple, una gallina que està ponent ous, dirigeix tot el pigment de l’aliment i el que té en els seus dipòsits grassos cap al rovell, de manera que al cap d’unes setmanes de pondre, les potes i les orelles estan totalment despigmentades. Això permet detectar també si una gallina ha deixat de pondre al cap d’unes setmanes.

En definitiva, la pigmentació depèn de la quantitat de pigments que hi hagi en el pinso. També m’agradaria afegir que, com tots els additius, són avaluats de forma molt rigorosa en quant a la seva eficàcia i innocuïtat.

• És cert que la majoria dels pinsos contenen cereals transgènics? Són segurs per a la salut?

És cert. El blat de moro i la soja poden ser transgènics. Els aliments transgènics han sigut avaluats de forma molt rigorosa pel que fa a la seva equivalència nutricional i innocuïtat, i, per tant, són igual de segurs (o més) que els aliments no transgènics. Si pensem els milions de tones d’aquests ingredients que s’han arribat a consumir sense que hi hagi cap efecte negatiu evident, es pot concloure que podem estar ben tranquils al respecte.

• Quines són les línies d’investigació o treball en centres de recerca pel que fa als pinsos en avicultura?

Els eixos en els que es mou la recerca en nutrició avícola són:

1. La protecció de l’animal: per tant, millorar la seva salut i el seu benestar. Tot això sempre té conseqüències positives per al productor, ja que l’animal creix més i de manera més eficient. Per això, el productor és el primer interessat i beneficiari.
2. La protecció del consumidor: que els aliments siguin segurs i sans, en el sentit que millorin la salut del consumidor.
3.  La protecció del medi ambient: s’està treballant molt en minimitzar l’impacte de la producció ramadera sobre el medi ambient.

Avui dia la recerca està molt centrada en trobar millorar l’eficiència de la producció i la seguretat dels aliments . Això té una conseqüència econòmica i mediambiental evident, per exemple, millorant la utilització de nutrients presents en els components del pinso mitjançant enzims. També l’ús de prebiòtics i probiòtics que milloren la salut intestinal, la seguretat i el benestar dels animals. En el cas del medi ambient, alguns enzims ens permeten reduir l’ús de fòsfor dels fosfats, que poden tenir un impacte negatiu sobre el medi.

Per tant, si podem reduir la quantitat de fòsfor en el pinso, els beneficis econòmics i mediambientals són molt importants. D’altra banda, cada vegada disposem de més aminoàcids de síntesi que, incorporats al pinso, permeten de reduir el nivell de proteïna i reduir els excessos que ja s’han comentat abans. Els beneficis mediambientals també són molt importants.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: “És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”