Posem les cloisses amb aigua i sal una hora mes o menys per si tenen sorra
Rentem les cloisses
Ara les posem dins un cassó i les obrim al vapor
En una paella amb oli i posem els alls laminats i el julivert i confitem, un cop confitat i afagim una cullerada de maicena remanem be i coem la maicena ara i afagim caldo que
han fet les cloisses al obrirles i remenem tot i afagim les cloisses que facin la xup xup tot junt, comprovem de sal i si ni falta li afagim
I tenim un plat facil i diferent de menjar les cloisses
Bon profit
PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES
Agafeu el turmix i feu un batut amb el suc de les taronges, els mangos i la pinya (finalment no he fet servir la llimona). Seguidament coleu-ho tot bé fins que quedi un puré ben fi. Un truc que em comenta en Xavier és posar-hi 2 fulles de gelatina dissoltes per espessir el puré si veiem que queda massa liquid. A mi no m’ha calgut fer-ho. Reserveu a la nevera.
En un plat fondo poseu una bola de gelat (al gust) i al voltant els nabius (que ja sabeu on podeu trobar). A continuació serviu la sopa de fruites en el mateix plat i piqueu unes fulles de menta per damunt.
Es tracta d’una crema de bacallà (res a veure amb la brandada perquè no hi entra llet de cap mena). Fins ara ho haviem fet amb bacallà salat, esqueixat en cru, el resultat sempre ens ha satisfet davant de la impossibilitat de comprar cap altre tipus de bacallà. La recepta original, però, tal com es fa a Venècia, fa servir bacallà sec que cal rehidratar durant una setmana. Aquest cop ens hem animat amb la recepta original perquè hem estat capaços de trobar peixopalo, una aventura gens fàcil.
El primer que cal pensar és que el bacallaner us serri pel mig el bacallà, altrament haureu de tenir un fòtil prou gran a la cuina per al remull. No us penseu que tallar-lo és cosa fàcil, aquest bacallà ha perdut el 70% del seu pes durant els dos mesos que ha estat a l’aire lliure i és molt més dur que certes fustes. Per rehidratar-lo cal remullar-lo uns 6/7 dies.
Ingredients:
300g de bacallà sec (peixopalo)
15cl d’oli de gira-sol
5cl d’oli d’oliva
1 fulla de llorer
1 all
Julivert
Pebre blanc
Sal
Procediment:
En una cassola, poseu el bacallà amb aigua freda que el cobreixi, el llorer, l’all, i les tiges del julivert. Poseu-lo a bullir durant uns 5 minuts. Atureu el foc, escumeu la superfície, traieu-ne les aromes i mantingueu el bacallà dins l’aigua uns 20 minuts. Ara l’escorreu i l’esqueixeu ben bé, traient-ne tota espina. Poseu aquest esqueixat en el bol d’un robot de cuina amb l’estri que hi hagi per batre no pas amb cap hèlix que talli. A una velocitat baixa, aneu-hi incorporant la barreja d’olis a poc a poc, com si fos un allioli. També la sal, el pebre i les fulles de julivert picades. Munteu-ho fins que tingui una consistència cremosa, en aquest punt s’hi poden incorporar anxoves picades (anul·leu la sal anterior) i/o tàperes). Poseu-hi tant d’oli com calgui depenent del pes de bacallà que hi hagi.
Resultat:
La primera vegada que vaig fer mantecato ignorava que la recepta original era amb peixopalo. Ara que ja puc parlar de l’experiència de treballar amb bacallà sec, us seré sincer, em quedo com estava: ignorant. No és que no sigui bo però és tota una altra cosa, més estellós i menys untuós; personalment prefereixo el salat. Segurament en aquestes preferències hi ha molt de cultural, és així, però què voleu fer-hi… Són coses van enganxades a la sola de les sabates.
