Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Arriba el sol: els millors nutrients per la pell

Com més protagonisme pren el sol, més conscients som de tots aquells defectes de la pell que durant l’època de fred han passat desapercebuts: pell flàccida, seca i poc brillant, taques, pell de taronja, lleugeres expressions de la cara que defineixen les primeres arrugues… En què hem fallat? Ens hem excedit en el menjar? No l’hem cuidat prou bé? O és que potser comencen a aflorar els efectes negatius de l’exposició continuada al sol dels darrers anys?

La pell no només és la capa que ens cobreix i ens fa de barrera del medi extern: està directament relacionada amb el sistema immunitari i el sistema nerviós. A banda de ser l’òrgan més gran del cos que respira, neteja les impureses i regula la temperatura corporal, també ens proporciona molta informació sobre com estem físicament i com ens sentim emocional-ment. L’exposició al sol, l’estrès, les toxines acumulades o la mala alimentació són factors que poden desencadenar molts problemes de pell: èczema, acne, taques… Alimentació saludable, oxigenació, descans i cosmètics de qualitat són els principals elements que hem de tenir en compte tot l’any, sobre tot a l’estiu, per protegir la pell adequadament.

Què necessita la teva pell?

Per saber el que necessita la pell necessitem conèixer els principals components que la formen: col·lagen, elastina, àcid hialurònic, aigua i greix. El col·lagen i l’elastina són substàncies proteiques, que formen part estructural, necessàries per tenir una pell hidratada, tersa i flexible; l’àcid hialurònic és un polisacàrid (constituït per cadenes d’hidrats de carboni complexes) que forma part de la matriu dèrmica i té la capacitat de retenir aigua proporcionant hidratació, suavitat i fermesa.

Tant l’aigua i el greix han d’estar en equilibri i són components fonamentals per aconseguir una pell hidratada i lluminosa. El pas dels anys (a partir dels 25 anys), l’excés de sol i els altres factors abans esmentats afavoreixen la pèrdua de col·lagen, elastina i àcid hialurònic, desestabilitzant el delicat equilibri aigua-greix. Un dels símptomes més visibles del seu descens és quan ens mirem al mirall i percebem les primeres arrugues, taques i pell seca. Un dels principals culpables d’aquest envelliment precoç de la pell és l’excés de radicals lliures (molècules molt inestables). Tot i que el cos disposa d’una bateria de nutrients antioxidants per neutralitzar-los, a vegades no és suficient.

Però a part del sol també hem de procurar eliminar els sucres refinats de la dieta. Hi ha molts estudis científics, com aquest publicat en el Clinics in Dermatology, on s’ha vist que acceleren el procés d’envelliment de la pell. Quan mengem, el nostre cos transforma els hidrats de carboni i el sucre refinat en glucosa. Si aquesta glucosa és excessiva no pot arribar a les cèl·lules a través del vehicle de transport habitual i ha de fer servir molècules de proteïnes. Aquesta unió indeguda s’anomena glicació i es produeix sobre el col·lagen i l’elastina de la pell apareixent flacidesa i descolgament, un procés que s’estimula també amb la presència de llum ultraviolada a la pell.

Prova-ho

1-Segueix una dieta rica en nutrients antioxidants (vitamina C, betacarotè, licopè, proantocianidines) presents en les verdures i fruites ecològiques i de temporada com són els maduixots i fruites del bosc, les cireres, els albercocs, el meló i la síndria, les carxofes, l’api, els tomàquets, els porros….

2-Consumeix cereals integrals ecològics (rics en vitamines del grup B, vitamina E, magnesi, calci i ferro), algues (riques en molts minerals com el calci i el ferro), proteïna vegetal com el llegum, la quínoa, i proteïna animal com el peix fresc (ric en Omega-3, en el cas del peix blau) i escull fonts riques en àcids grassos essencials (Omega-3 i Omega-6) com els fruits secs i les llavors oleaginoses.

3-Desterra de la teva dieta el sucre refinat present en els aliments industrialitzats i de pastisseria i decanta’t per dolços més naturals com la fruita fresca o deshidratada i productes que continguin melasses de cereals. També elimina l’excés de greixos saturats reduint el consum de carn, embotits i formatges.

4-Si busques una major protecció, des de dintre, pots complementar la dieta amb betacarotè de font natural, procedent de l’alga dunaliella salina i amb complements rics en col·lagen i àcid hialurònic. Aconseguiràs una bona hidratació i elasticitat de la pell. Un altre bon complement és l’aigua de mar però d’aquest en parlarem properament més extensament.

5-Protegeix la pell per fora amb cosmètics de qualitat donant preferència als que presenten el segell ecològic, ja que nodreixen i deixen respirar correctament aquest gran òrgan. I pel que fa als protectors solars, decanta’t pels que contenen filtres minerals o físics formats per partícules minerals com l’òxid de titani i l’òxid de zinc. Aquests actuen desviant o reflectint les radiacions i creant un efecte de barrera.

6-També és important que t’asseguris una bona hidratació de la pell amb olis vegetals de bona qualitat, com per exemple l’oli vegetal de rosa mosqueta, de sèsam o de jojoba, que ens ajudaran a regenerar i a hidratar la pell. Amb tots aquests consells podràs lluir una pell saludable tot l’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Arriba el sol: els millors nutrients per la pell

Què mengen els pollastres (i els galls dindis)? (Introducció)

Un aspecte important per saber les característiques del que mengem és conèixer el procés que ha portat a la seva obtenció. En el nostre cas, parlem del que han menjat els pollastres i els galls dindis fins arribar a ser el que són i poder gaudir d’ells a les nostres taules. Així doncs, avui encetem una nova sèrie d’entrades a aquest blog en que parlarem de l’alimentació d’aquestes aus.

La resposta bàsica al que mengen és pinso. Un pinso és una barreja de cereals (blat de moro, ordi, blat,…), plantes oleaginoses (soja, colza, gira-sol,…) i altres elements (aminoàcids, vitamines, minerals, etc.) que en diferents proporcions i amb diferents formats (farina, grànuls, etc. ) busquen cobrir les necessitats de creixement dels animals d’una forma equilibrada.

L’equilibri és un aspecte molt important ja que no pot ser el mateix un pinso per un pollet de 3 dies que per un pollastre en la fase final de creixement. També ha de variar depenent si és l’estiu o l’hivern. De la mateix manera, no serà el mateix tipus de pinso si estem criant un pollastre per fer-se a l’ast o és un animal de raça de creixement lent que serà, per exemple, un pollastre de pagès.

Aquest equilibri ha d’aconseguir-se mitjançant la utilització de matèries primeres que ja hem anomenat i que tenen variacions en quant a la seva disponibilitat i preu. Les matèries primeres que arriben a les fàbriques de pinso passen una sèrie de controls per a verificar la seva qualitat i composició abans de ser utilitzats.


Fotografia cedida per ASFAC

Els nutròlegs són els professionals que a cadascuna de les empreses fabricants de pinso valoren tots aquests elements fins aconseguir el millor pinso per cada animal en concret i, per suposat, al millor preu possible. També és qui davant de qualsevol problema del bestiar relacionat amb el menjar buscarà el seu origen i proposarà solucions. D’altra banda, els fabricants de pinso han de complir amb les mateixes obligacions de traçabilitat que la resta de la cadena alimentària i per tant, qualsevol problema ha de poder ser detectat, rastrejat i trobat en el seu origen.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què mengen els pollastres (i els galls dindis)? (Introducció)

Saltar-se l’esmorzar augmenta el risc d’obesitat

L’esmorzar és l’àpat més important del dia, però les presses, l’estrès i la falsa creença que no menjar al matí ens farà mantenir la línia estan acabant amb aquest hàbit tan saludable.

Les enquestes diuen que els 8’5% dels nens i joves d’entre 2 a 25 anys no esmorza mai i només un 27% fa un esmorzar adequat. Entre els homes, la raó més freqüent per no esmorzar és la manca de temps i entre les dones, la tendència a evitar guanyar pes. Tendència completament errònia, per cert: saltar-se l’esmorzar està associat a amb una major obesitat. El que esmorzen tard i malament solen menjar més durant la resta del dia, perquè les persones estem regulades per un complicat mecanisme intern que marca els nostre ritmes alimentaris.

Segons explica Jose MªOrdovás, director del laboratori de Nutrició i Genòmica del USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universidad de Tufts (EEUU), les nostres vides estan marcades per ritmes i en el dia a dia les nostres accions i reaccions estan definides pels ritmes circadians. La son, la gana, la temperatura corporal, la pressió de la sang, els nivells d’activitat, etc, estan governats per “una complicada ‘dansa’ d’hormones i altres factors biològics, coreografiada pel rellotge biològic central”.

Aquest rellotge controla la major part de les activitats de les nostres cèl·lules i coordina un nombre de rellotges secundaris localitzats als nostres òrgans. Com sabem, els rellotges s’han de posar a l’hora i el nostre també, i se sincronitza a través de dos estímuls principals: la llum i el menjar. Quan surt el sol, la llum activa determinades funcions del nostre rellotge biològic per despertar el nostre cos, la nostre ment i la nostra gana.

Esmorzar bé millora el rendiment acadèmic

Començar el dia amb bon peu és fonamental i esmorzar bé també: ens hem passat entre 9 i 13 dejunant. D’aquí el nom: breakfast (trencar el dejuni, en anglès), des-ayuno o el més català desdejuni. Els beneficis d’esmorzar bé són molts: ja no estarem morts de gana la resta del dia i a més a més tindrem una major energia física i mental. En el cas dels nens i els adolescents, el benefici cognitiu s’ha pogut mesurar de manera objectiva, perquè estudis nacionals i internacionals han demostrat que el consum d’un esmorzar complet està associat amb notes més altes en comparació amb aquells que no consumeixen bons esmorzars o que, directament, se’l salten.

L’esmorzar com a hàbit cultural ha estat el gran oblidat dels historiadors de l’alimentació i no sabem res de la seva evolució en la història de la humanitat. Però durant els últims segles les diferències geogràfiques i culturals han estat remarcables. Per exemple, l’esmorzar anglès es caracteritza pel seu elevat contingut calòric, principalment provinent de la proteïna i el greix d’origen animal. Pel contrari, al Mediterrani el protagonisme l’han tingut els hidrats de carboni i, en general, no és tan calòric. Aquests hàbits reflecteixen entre d’altres factors, les diferents condicions climàtiques i necessitats energètiques entre les dues cultures.

Quin és el bon esmorzar? Els nutricionistes recomanen prendre aliments de tots els grups per assegurar una ingesta de nutrients variada. El doctor Jorge Pérez-Calvo recomana un esmorzar basat en els hidrats de carboni complexos, sobretot cereals integrals, calent i humit: cremes de cereals com el clàssic porrridge, amb fruites seques o llavors i alguna fruita vermella (maduixes, nabius, etc) liofilitzada. Podem acompanyar-ho d’un bon cafè de cereals. També hi ha moltes diferències en el percentatge de gent que se salta l’esmorzar: les xifres són més altes als països anglosaxons que als països mediterranis. Malauradament la nostra tendència a imitar els hàbits d’altres llocs del món està acabant amb el nostre bon hàbit d’esmorzar

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Saltar-se l’esmorzar augmenta el risc d’obesitat

La cervesa, apta per a la gent gran

El consum moderat de cervesa entre les persones grans no ha de presentar cap diferència respecte el consum de la resta d’adults, excepte si existeixen contradiccions mèdiques.

Un estudi avala la seva contribució dietètica, així ho afirma el manual “Cervesa, hidratació i gent gran”, elaborat pel professor Jesús Román Martínez, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació.

Aquesta beguda aporta al nostre organisme més de 2.000 elements amb un especial interès nutritiu, com vitamines del grup B (especialment àcid fòlic), fibra i minerals (silici, potassi i magnesi). El 92% de la cervesa és aigua, per tant contribueix en evitar la deshidratació. Per altra banda, el fet de que la cervesa pugui prevenir malalties cardiovasculars, neurodegeneratives o relacionades amb els óssos, també situa a aquesta beguda fermentada com a una bona opció per la gent gran.

La gent gran és especialment sensible a la deshidratació. Segons Martínez, “les persones grans sense patologies mèdiques que consumeixen cervesa de forma moderada disfruten d’una beguda amb un sabor que recorda la joventut i els allunya de la monotonia, per tant, incloure aquest tipus de begudes a la dieta és un atractiu addicional. La cervesa inclou nutrients i líquids fonamentals pel bon funcionament de l’organisme”. Aquest consum es refereix sempre a persones sanes en quantitats moderades (una o dos unitats per a dones i dos o tres per a homes) i, preferiblement acompanyada d’aliments.

El consum diari d’aigua és imprescindible per a la vida i les necessitats de consumir-la s’han calculat de manera que per cada kg. de pes s’han de beure 30/35ml d’aigua cada dia. Això vol dir que una persona gran amb un pes d’uns 70kg, necessita ingerir en condicions normals aproximadament uns 2.100/2.450ml d’aigua diaris.

“Aquest consum d’aigua a vegades resulta difícil, ja que les persones grans tenen una menor percepció de la set, per tan la cervesa, pel seu sabor, pot ser una opció vàlida que pot contribuir a prevenir la deshidratació d’aquestes persones”, indica el professor Jesús Romàn Martínez. Els més grans són especialment sensibles a la deshidratació, que pot provocar hospitalitzacions d’urgència i inclòs la mort.

Per una altra banda, la cervesa és una de les principals fonts d’aportació de silici a la nostre dieta, un mineral que sembla interaccionar amb l’alumini, metal neurotòxic que es relaciona amb l’Alzheimer, demència i altres desordres neurodegeneratius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La cervesa, apta per a la gent gran

Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Per si encara teniu dubtes sobre el perquè us recomanem la carn de pollastre com part indispensable de la vostra dieta saludable us donen ara 7 raons que us acabaran de convèncer:

  1. És una magnífica font proteica, tant pels alts nivells de proteïna que conté com per la seva qualitat. D’acords amb els criteris que mesuren la qualitat de la proteïna d’un aliment, la de pollastre té la màxima puntuació ja que en la seva composició no hi ha cap aminoàcid deficitari.
  2. L’aportació de greix és molt baix, de 3 a 5 g per ració. La seva composició és també molt favorable amb una clara presència d’àcids grassos insaturats per davant dels saturats.
  3. El consum de carn de pollastre està recomanat en dietes cardioprotectores.
  4. És un aliment molt aconsellable per a incloure’l a la dieta de la gent gran ja que cobreix les seves necessitats d’ingesta proteica d’alta qualitat i, al mateix temps és una molt bona font de vitamines i minerals.
  5. També en dietes hipocalòriques i per al control del pes corporal és un bon aliment degut a que no té hidrats de carboni, gairebé no té greix i té un alt nivell de proteïna, minerals i vitamines per ració.
  6. En nens i adolescents l’aportació de minerals, en especial seleni, fòsfor i cinc , respecte les necessitats diàries és molt interessant.
  7. La carn de pollastre té un alt nivell de vitamines com la niacina, àcid pantotènic, vitamines B6 i B12.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Avui dedicarem aquest espai a parlar d’un altre producte company dels nostres pollastres. Parlarem dels ous, que és un aliment que comparteix algunes característiques nutritives amb la carn d’aviram. No només són aliment d’origen animal i del mateix tipus d’animal, aus, sinó que són aliments fonamentalment proteics i amb una proteïna de molt alta qualitat, això vol dir que tenen tots els aminoàcids essencials, que el cos humà no pot produir. També comparteixen que són aliments molt digestibles i per tant molt aptes per gent gran i nens. En cap dels dos els carbohidrats tenen un paper destacat en la seva composició.

També comparteixen el fet d’haver estat font de desinformacions i falsos mites que durant temps els han donat mala fama. Avui, afortunadament, han recuperat el seu lloc en una dieta saludable i els falsos mites han anat desapareixen.

Malgrat això dels ous encara es fan sovint dues preguntes que estan relacionades. La primera és sobre si menjar ous incrementa el nivell de colesterol en sang i la segons sobre quants ous es poden menjar a la setmana. La resposta és que hi ha multitud d’estudis científics i mèdics internacionals que han evidenciat que els consum d’ous, en persones sanes, no provoca cap increment en el risc de malalties cardiovasculars. Les recomanacions de consum són d’un ou al dia dins d’una dieta sana i equilibrada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

L’olfacte

L’olfacte juntament amb el gust dels aliments ens permet identificar el sabor d’aquests. L’olfacte determina, en gran part, el sabor de l’aliment. Proveu de menjar un aliment amb el nas tapat i al cap d’una estona, torneu a fer-ho però amb sense tapar-vos el nas. Veureu la diferència que hi ha…

Els aliments alliberen molècules volàtils que estimulen les cèl·lules sensorials del nas, la boca i la gola. Mentre que el sentit del gust ens permet identificar 4 gustos (dolç, amarg, salat i agre), el sentit de l’olfacte permet identificar milers d’olfactes.

A través de l’olfacte podem distingir també les característiques de l’aliment abans de consumir-lo. Aquest és un sistema de superviència al permetre identificar aliments que no estan en bon estat abans de posar-nos-els a la boca. També desencadena la segregació dels sucs digestius com la salivació, per això és habitual que caigui la baba al olorar aliments que agradin molt.

A Catalunya és va fer un estudi estadístic sobre el sentit de l’olfacte en la població catalana (OLFATCAT). Aquest posa de manifest que:

  • 1 de cada 5 persones pateix certs nivells de disfunció olfactòria.
  • Les dones, de mateix grup d’edat que els homes, obtenen millors resultats que ells en les proves olfactòries.
  • Fins els 40 anys s’observa un increment del reconeixement i identificació d’olfactes. Fet que mostra que l’olfacte és un procés d’aprenentatge i es pot educar.
  • A partir dels 60 anys el sentit de l’olfacte es redueix.

Per altra banda es diu de l’olfacte que és el sentit més emotiu. Els canals olfactius es comuniquen directament amb regions cerebrals que provoquen respostes emocionals com la de la memòria o el llenguatge. Determinades olors provoquen un efecte concret i modifiquen l’estat d’ànim. Podem enllaçar l’olor característic d’uns macarrons acabats de gratinar amb l’àvia i que aquesta relació ens generi un estat de felicitat o nostàlgia. Aquesta relació es ben coneguda per les marques comercials que posen en pràctica el Neuromarketing. Un concepte que pretén jugar amb la relació entre els sentits i les reaccions cerebrals. Amb la intenció de generar sensacions de benestar es determinen colors, músiques o olors per crear interès en un producte determinat. Forns, pastisseries, botigues de roba, etc. desprenen olors característiques al voltant i dins els seus establiments per augmentar la clientela i es que s’ha vist que poden augmentar fins a un 40% les seves vendes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: L’olfacte

Baixar de pes

Us presentem 10 consells que us poden ajudar assolir el vostre objectiu:

  1. Mengeu sempre 5 cops al dia: esmorzar – mig matí – dinar – berenar i sopar, de forma relaxada: asseguts a taula i mastegant bé els aliments.
  2. Mengeu en cada àpat, dinar i sopar una bona ració de verdures o hortalisses.
  3. Mengeu fruita durant el dia i eviteu menjar-ne als vespres.
  4. Els sopars han de ser lleugers. Que les verdures i les hortalisses siguin els aliments principals i les racions de pasta, arròs, pa, etc. siguin reduïdes.
  5. Augmenteu la fibra de la dieta mitjançant el consum de verdures i hortalisses, fruita i cereals integrals (pa, pasta, arròs, cereals d’esmorzar, etc.)
  6. Reduïu el consum de formatges, embotits i patés. Si en mengeu que siguin baixos en greix (formatges frescos, gall dindi o pernil dolç). També podeu optar per patés vegetals.
  7. Reduïu el consum de carn, sobretot la que conté més greix: la de porc o la de xai. Opteu per carn magre com la de pollastre, gall d’indi i conill. També pel consum de llegums i peix blanc.
  8. Prepareu plats amb coccions de fàcil digestió (vapor, bullits, planxa, microones, forn sense greix, etc.).
  9. Elimineu els refrescos i els sucs industrials de la dieta. L’aigua és la millor beguda.
  10. Reduïu el consum d’alcohol: eviteu els combinats i opteu per una copa de vi o una cervesa.

Aquests 10 consells posats en pràctica i acompanyats d’exercici físic és la millor manera de reduir pes de forma saludable i efectiva.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Baixar de pes

Què és la Seguretat Alimentària?

Volem parlar del que anomenem Seguretat Alimentària, què és un aliment segur?

La carn de pollastre i de gall dindi formen part d’un complex sistema anomenat cadena alimentària, que va des del productor o granger d’aquestes aus fins el consumidor. Totes, absolutament totes, les parts d’aquesta cadena tenen una responsabilitat a fi que la carn que consumim tingui les característiques d’innocuïtat necessàries. Hi ha normatives que així ho regulen i les administracions públiques ho controlen de forma permanent. Ara bé, també la llei diu de forma clara i contundent que la responsabilitat de qualsevol problema que aparegui és de l’empresa o part de la cadena on s’ha produït.

La complexitat del tema no ens ha de fer perdre de vista 4 idees claus:

  1. Els aliments posats a disposició de la societat han de ser segurs, aquesta característica ens permet dir que allò que no és segur no és un aliment.
  2. Mai el nivell de seguretat alimentària a la Unió Europea ha estat tan elevat.
  3. El risc zero no existeix, ara bé, el que és important és que existeixen els mecanismes de detecció ràpida dels riscos.
  4. Totes les parts de la cadena estan totalment compromeses i implicades amb la seguretat alimentària, no només perquè així ho obliguen les normatives, sinó perquè el posar aliments segurs a l’abast dels consumidors és la seva raó de ser.

No hem parlat gaire o gens de la carn protagonista d’aquest blog, però ens ha semblat oportú plasmar com des del granger, amb l’assessorament de veterinaris i tècnics, fins que el comprador troba aquella peça o safata amb les parts de l’aviram que vol hi ha tot un món de professionals que conformen una xarxa que vetlla per a que aquests productes siguin segurs, sans i saludables.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què és la Seguretat Alimentària?

El secret de beure un got d’aigua tèbia als matins

Saps que segons la medicina tradicional de la Xina és recomanable beure un got d’aigua tèbia/calenta tots els matins? Pues sí, fer això per costum els matins t’ajudarà a preparar el organisme abans de començar la jornada. Es tracta que t’ajudarà a depurar el teu organisme i a facilitar les digestions dels aliments que consumeixen durant tot el dia.

A més, beure aigua prepara el cos des de dins, igual que quan fas un bany d’aigua calenta per relaxar-se i sentir-te millor. Un aspecte important de prendre un got d’aigua tèbia al matí és que, segons diferents investigacions, un cop que el teu organisme rep el líquid, començaria un procés d’adequar l’aigua a la temperatura del teu cos, per a això el teu metabolisme hauria d’accelerar-se.

Alguns dels principals beneficis de beure aigua tèbia al matí:

Millora la teva digestió.

Beure aigua tèbia t’ajudarà a depurar l’estómac i els intestins, preparant-lo per rebre aliments, fer la digestió correctament i absorbir els nutrients dels que prové. Combat l’acidesa d’estómac i les digestions pesades. Així mateix, consumir abundant aigua col·laboraria en el processament del menjar en aquest sistema, la qual cosa evitaria problemes com el restrenyiment.

Elimina toxines i protegeix l’organisme.

L’aigua calenta és un perfecte depuratiu per l’organisme, t’ajudarà a eliminar toxines del cos, fent que ets sentis millor. Per quan estiguis malalt es recomana que prenguis per exemple, un got d’aigua tèbia/calenta amb llimona i mel. L’aigua calenta t’ajudarà a combatre millor qualsevol refredat o infecció. Consumir aigua calenta al matí podria ajudar a millorar els símptomes de la constipació i millorar el buidatge dels intestins.

T’ajudarà a aprimar-te i a cremar grassa.

Beure aigua tèbia pot ajudar-te a baixar de pes i ho aconseguiràs més fàcilment combinant-ho amb una dieta equilibrada i exercici físic. Si elimines les toxines del teu cos, depuraràs el teu organisme i afavoreixes la digestió, ajudaràs al teu cos a aprimar-te més fàcilment. També ajudarà el metabolisme i afavoreix la crema de les grasses.

Preveu el envelliment prematur.

Al mateix temps que elimines les toxines del teu cos, hidrates i cuides la pell, ajudant al cos que regeneri millor les cèl·lules. El fet de beure aigua tèbia/calenta cada matí augmentarà l’elasticitat de la pell.

Millora la circulació sanguínia.

Al beure aigua tèbia/calenta ajudes al organisme i els dipòsits de grassa del cos, millorant d’aquesta forma la circulació sanguínia. La eliminació de toxines afavoreix la circulació en tots els sentits. Encara que moltes persones ho ignoren, el mal de cap pot ocórrer arran de la deshidratació. Fins i tot, aquest factor està associat amb episodis de migranya.

Com s’ha vist beure aigua tèbia/calenta (que no cremi) durant els matins o fins i tot durant el dia té més beneficis dels que probablement et puguis imaginar. Ja ho fan els xinesos des de segles amb els seus tes, sopes calentes, etc, i mira que be es conserven.

No hi ha per què prendre l’aigua sola, pots afegir una mica de llimona sobre tot al matí, o beure diversos tes al dia amb aigua calenta. Es creu a més que quan consumim abundant aigua al llarg del dia, aquesta ajudaria a funcionar al nostre tracte digestiu, la qual cosa es traduiria en una millor absorció de nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El secret de beure un got d’aigua tèbia als matins