Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Pollastre blanc i pollastre groc

Si sou dels que aneu a comprar i també cuineu segurament heu vist que hi ha al mercat pollastres amb la pell groga i altres de pell blanca. No és només la pell, sinó també el greix i les potes i fins i tot la carn la que pot tenir diverses tonalitats de groc. Aquesta diversitat ens porta a explicar-vos el perquè d’aquesta diferència i el què suposa pel consumidor. No tractarem aquí del pollastre de pagès o altres similars que tenen unes característiques diferenciades de les quals en parlarem en una altra ocasió.

Un cop en matèria el primer que cal dir és que els dos pollastres, el blanc i el groc, són exactament iguals pel que fa a la seva raça i forma de cria. Quan volem tenir un pollastre groc cal que en la seva alimentació hi hagi alguna substància que ajudi a donar aquest color a la seva pell. Aquestes substàncies estan principalment a un cereal bàsic del pinso que és el blat de moro. Així doncs un pollastre que volem que sigui groc ha de menjar pinso amb percentatge de blat de moro superior a un pollastre que volem que sigui blanc.
Aquesta és la única diferència entre els dos tipus de pollastre, i no n’hi ha cap pel que fa al gust, característiques nutricionals, …

Malgrat això, en el mercat en podem trobar dels dos tipus degut a que a Catalunya i altres zones del nord de la península el pollastre tradicionalment era groc, mentre que a altres zones d’Espanya era blanc. Potser també per aquest motiu als punts de venda tradicionals (mercats i botigues detallistes) és on es troba normalment el pollastre groc, mentre que és a les cadenes de distribució on es troba el pollastre blanc.

Sigui blanc o sigui groc gaudireu d’una carn d’una altíssima qualitat nutritiva i una gran versatilitat gastronòmica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre blanc i pollastre groc

El Pa de Pagès, 18è producte català inscrit al registre de productes de qualitat de la UE

El Pa de Pagès Català s’ha convertit en el 18è producte de Catalunya inclòs al registre de productes agrícoles i alimentaris de qualitat de la Comissió Europea. El pa produït a Catalunya segons les característiques i sistemes d’elaboració descrits per al seu registre es podrà comercialitzar, a partir d’ara, amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IPG).

El pa s’afegeix a d’altres productes de Catalunya i les Illes que ja formen part del registre de la Comissió. El Pa de Pagès Català s’inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o d’alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d’altres productes de fleca.

Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un “pa tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans, amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i cocció en forns de terra refractari”. La descripció inclou d’altres característiques del pa, com ara olor, gust, textura i pes.

En total, actualment hi ha 1.141 productes registrats dels 27 Estats membres de la UE i, per tant, protegits per la normativa europea d’aliments de qualitat.

Productes de Catalunya al registre de productes agrícoles de qualitat de la Comissió Europea

Denominacions d’Origen Protegides (DOP)

  • Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Oli de la Terra Alta
  • Oli del Baix Ebre Montsià
  • Arròs del Delta de l’Ebre
  • Mongeta del Ganxet
  • Pera de Lleida
  • Oli Les Garrigues
  • Oli de Siurana

Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP)

  • Pa de Pagès Català
  • Llonganissa de Vic
  • Poma de Girona
  • Torró d’Agramunt
  • Calçot de Valls
  • Clementines de les Terres de l’Ebre
  • Patates de Prades
  • Pollastre i capó del Prat

Especialitats Tradicionals Garantides (ETG)

  • Panellets

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AGROPRÉS

Origen: El Pa de Pagès, 18è producte català inscrit al registre de productes de qualitat de la UE

El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

Seguirem avui parlant dels nuggets fixant-nos ara en les seves característiques nutricionals. Ja hem dit en una entrada anterior que els nuggets són aquells preparats fets amb carn de pollastre, a partir de peces senceres o trossos, amb una cobertura exterior a punt per ser fregits. Cal tenir en compte que el valor nutritiu dels nuggets ha de continuar estar centrat en la carn ja que ha de suposar més del 70% del pes del producte acabat.

El valor calòric d’aquests productes és el doble o triple que el de la carn magra de pollastre, depenent del tipus de cobertura que tinguin i del tipus de carn, ambdues coses estan relacionades amb les preferències dels consumidors de cada mercat.

La principal diferència està en que aquesta preparació de pollastre té una proporció destacada d’hidrats de carboni. Recordem que la carn de pollastre no en té. Aquesta diferència és deguda principalment a les capes que s’afegeixen a la carn per l’enfarinat i arrebossat o empanat. Al mateix temps, la farina, llet, ou, etc que es fan servir en aquestes capes aporten una quantitat no despreciable de proteïna no càrnica. Per aquest mateix motiu pot haver-hi un increment d’alguns minerals. També el contingut en algunes vitamines, si bé d’altres es poden degradar en tot el procés de preparació.

Finalment cal dir que la quantitat de greix i la seva composició variarà en funció del fregit que es faci (tipus d’oli, fregidora o paella).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

Època de calamars

Cada any, coincidint amb la tardor, els calamars s´apropen a les aigües litorals. És en aquest moment quan comença la campanya de la pesca d´aquesta espècie. El mesos d´octubre i de novembre són una de les millors èpoques de l´any per al consum d´aquests cefalòpodes i, coincidint amb aquesta època, es celebren en diverses localitats de la costa jornades gastronòmiques al voltant d´aquesta espècie.

A les peixateries hi ha calamar tot l´any si bé, fora de temporada. Generalment es tracta de producte congelat que prové de l´altre punta del món. L´autèntic calamar fresc de costa apareix des de finals de l´estiu fins ben entrada la tardor.

Amb l´art de bou es van capturant calamars tot l´any si bé el punt més àlgid en les captures es produeix coincidint amb la tardor. Els calamars pescats amb aquesta tècnica tenen el cos bastant malmès per l´efecte de l´arrossegament i per això tenen una menor qualitat.

Hi ha moltes qualitats de calamar, el millor sens dubte és el calamar de potera. Producte fresc i de proximitat. Pescats artesanalment durant la nit d´un en un. De bona mida i amb el cos en perfecte estat. Evidentment el preu d´aquests no té res a veure amb altres exemplars també frescos que comparteixen taulell en les peixateries.

Un dels millors espectacles és gaudir dels canvis cromàtics que es produeixen en el cos d´aquests exemplars recent pescats. Veure el viratge en la seva pigmentació i quedar embadalit amb els jocs de colors de les cèl•lules cromàtiques de la seva pell no té preu.

El calamar de potera es pesca durant la nit amb uns potents fanals que els atreuen cap a la superfície per a ser enganxats en el parany. És un sistema de pesca reservat als professionals del mar, normalment hi van pescadors artesanals que complementen els seus ingressos amb la captura de calamars durant les nits. Els pescadors recreatius també poden anar “a la potera”, en aquests cas, no poden utilitzar la llum i per això aprofiten l´alba i la prima que, són els moments del dia en que els calamars estan més actius i són més fàcils d´agafar. La potera és un ormeig de pesca artesanal molt selectiu i molt respectuós amb l´entorn.

En les tranquil•les nits de tardor de la costa mediterrània sempre m´ha agradat veure en l´horitzó les petites embarcacions que, com cuques de llum, ens recorden que el calamar de potera ja és aquí.

Molt del calamar que es comercialitza a les nostres peixateries procedeix de caladors situats al Marroc, Mauritània, Senegal i Gambia. En aquestes zones, el calamar es considera un recurs sobreexplotat. Pel que fa al calamar fresc, bona part prové de la zona de Sète a França.

El calamar és una espècie molt apreciada a nivell gastronòmic i per això, en alguns casos, ens fan passar d´altres espècies com la canana per calamar, d´aquí la frase feta catalana “donar canana”. També és molt freqüent donar calamar congelat o en semi conserva com a producte fresc, especialment en el cas dels calamars a la romana, amb una forta demanda durant l´estiu quan gairebé les captures de producte fresc són petites. Els anells de calamar que es comercialitzen rarament estan fetes amb calamar mediterrani. Normalment són d´altres espècies que han estat pescades en mars allunyats.

Una pràctica que hauríem d´evitar si volem tenir un consum responsable d´aquesta espècie és la compra del xipiró. Sota aquest nom es comercialitza calamar de petita talla, generalment immadurs. Això, és una altre històriademar

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Època de calamars

Greixos trans i margarina

La margarina va néixer a França quan Napoleó buscava un substitut de la mantega que fos més econòmic. Els greixos vegetals són més econòmics i més abundants que els animals. Però perquè tingui la consistència de la mantega a temperatura ambient se’ls hi ha d’aplicar un tractament, sinó són líquids com passa amb els olis.

Al ser un producte que prové de greixos d’origen vegetals, durant molts anys s’ha venut com a producte saludable. La mantega, al provenir de greixos d’origen animal és rica en greixos saturats i per això ha tingut sempre més mala fama que la margarina.

El procés que s’hi aplica per elaborar margaria s’anomena hidrogenació i fa que l’oli adopti una textura més sòlida. En aquest procés es generen un tipus de greix que s’anomena trans, aquests són més perjudicials que els greixos saturats ja que no només augmenten el greixos “dolents” sinó que també fan disminuir el greixos “bons”.

Actualment hi ha molts productes al mercat que contenen aquests tipus de greix, ho veureu indicat en l’etiquetatge. En molts productes industrials de brioixeria fan servir els greixos trans perquè són més econòmics i donen una textura particular.

Us recomanem que mireu bé l’etiqueta dels productes que compreu i fixeu-vos amb l’envàs de la margarina, avui en dia ja hi ha marquen que comercialitzen margarina sense greixos trans.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origenal: Greixos trans i margarina

Nuggets: un derivat del pollastre molt atractiu

Dins el munt d’anglicismes que cada dia incorporem al nostre llenguatge n’hi ha que està estretament lligat amb el món de pollastre. Parlem dels famosos “nuggets”. Com en diríem en català??

En aquesta entrada voldríem explicar-vos què són i quines són les seves principals diferències nutricionals respecte la carn de pollastre.

Els productes arrebossats han tingut un important creixement en la producció industrial de productes derivats del pollastre ja que es poden fer de moltes mides i formes, textures, sabors i presentacions. Això fa que siguin molt atractius pel consumidor ja que, a més, són formes de preparació fàcil i ràpida. També el seu consum és molt fàcil i atractiu, especialment pels consumidors més joves. Si bé en general están preparats per ser fregits, n’hi ha que admeten fer-se al forn.

Dins d’aquest grup trobem els nuggets que són trossos de pollastre de forma irregular, més o menys esfèrica, que estan fets ja sigui a partir de peces senceres de pollastre o de trossos. Hi ha importants diferències en ingredients (tipus d’arrebossat), condimentació i procés d’elaboració (part del pollastre utilitzat, amb pell o sense,…) segons països i que responen a les preferències dels seus consumidors. La cobertura del producte també dependrà del seu tipus de conservació: si es refrigera o si es distribueix i conserva congelat.

Pel que fa a la cobertura poden trobar 3 tipus, que es poden combinar o no:

– Enfarinat, l’aliment es cobreix d’una fina capa de farina.

– Arrebossat, la pasta de farina incorpora ou.

– Empanat. No sabem si aquesta és una traducció correcte del castellà empanado. En tot cas, aquí parlem d’una cobertura primer en ou i després amb pa ratllat.

També aquesta cobertura pot variar molt: l’arrebossat pot portar llevat o no, l’empanat pot fer-se amb partícules de diferents mides, formes i consistència.

En general, els nuggets no s’enfarinen, sinó que s’arrebossen i posteriorment s’empanen.

Un altre dia parlarem de les propietats nutritives d’aquestes preparacions de pollastre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Nuggets: un derivat del pollastre molt atractiu

Avui: pollastre a la planxa

Continuant amb la sèrie d’entrades sobre les qualitats nutritives del pollastre i gall dindi cuinat d’una o altra forma, o millor dit, sobre com el tipus de cuinat afecta a les característiques nutritives de la carn d’au, avui parlarem de la planxa.

El cuinat a la planxa es tracta de posar l’aliment, carn de pollastre en el nostre cas, en contacte amb una superfície calenta, generalment metàl·lica. Per a que la cocció sigui adequada cal que el tros de pollastre o gall dindi estigui tallat en peces fines de forma que la transmissió de la calor fins l’interior sigui el més ràpida possible. Al contacte amb la superfície calenta la carns s’enfosqueix i es forma una crosta superficial que evita la sortida de l’aigua pròpia de la carn i així reté la major part de substàncies nutritives, mantenint-la sucosa i amb un gust i aroma característics.

Cal que la temperatura de la planxa sigui molt alta. Això farà, per una banda, que es perdin nutrients de les parts externes de la peça, però, per l’altra, la crosta es formarà més ràpidament evitant la sortida de nutrients de l’interior. És important que la carn quedi ben cuita a l’interior.

Una variant és la brasa, on la superfície on es col·loca la carn són les graelles i la font de calor són brases de llenya o carbó. També la temperatura a la que se fa la peça de pollastre o gall dindi és molt alta, afectant als nutrients de les parts externes i al mateix temps mantenint els nutrients de l’interior. El fum influirà en les característiques sensorials de la carn donant un gust característic molt apreciat en el consum.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Avui: pollastre a la planxa

El vi negre a temperatura ambient? Desmentim mites

Servir un vi a una temperatura no adequada en pot fer variar molt la percepció, i fins i tot espatllar-lo. S’han dit moltes coses sobre aquest tema, algunes més encertades que d’altres. Mirem d’aclarir-ho i ordenar-ho de manera senzilla i pràctica.

Qui no ha sentit algun cop allò de “El vi negre s’ha de beure a temperatura ambient”, i ens acabem bevent un vi calent que no és el que hauria de ser. Tot i això, la teoria té un origen cert, però es refereix al vi que es troba en una cava, que sol estar entre els 16 i els 18°C. Si un vi negre té massa temperatura, l’alcohol es volatilitza i envaeix l’olfacte i el paladar, cosa que fa molt difícil la percepció de les aromes. A més, amb l’escalfor destaquen aromes més fortes i no tan agradables del vi. Per solucionar això, sobretot a l’estiu, podeu fer servir una glaçonera per a refredar-los una mica, o fins i tot refredar-los una mica més del compte, ja que amb l’estona s’aniran escalfant.

El vi negre jove es pot servir entre 12 i 15°C per tal que en puguem apreciar la frescor i els tocs florals. Els vins negres amb criança, en canvi, poden estar entre 14 i 16°C, i amb els vins gran reserva ens podem moure entre els 16 i els 18°C.

Per als vins blancs i rosats hem de buscar una temperatura ni freda ni calenta, sinó fresca. Tal com passa amb els vins negres, una temperatura massa alta fa que es volatilitzi l’alcohol, que camufla l’aroma i el gust, i si el servim massa fred percebrem massa acidesa i poc caràcter. Així doncs, caldrà una temperatura d’entre 6 i 8°C pels blancs joves, entre 10 i 12°C pels blancs amb criança i entre 6 i 8°C pels rosats.

Per als caves també hem de buscar força frescor: entre 6 i 8°C.

Aneu buscant el termòmetre…i salut!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL TAST DEL CELLER

Origen: El vi negre a temperatura ambient? Desmentim mites

Carxofa: medicament natural

Els 10 beneficis de la carxofa:

  1. Efecte saciant ideal per dietes de control de pes.
  2. Ajuda aprevenir el colesterol.
  3. Regula l’organisme contral el restrenyiment.
  4. Ajuda a eliminar líquids i toxines de l’organisme.
  5. Ajuda a tenir una bona disgestió.
  6. Alleuja l’acidesa.
  7. Font de vitamina A i B6.
  8. Ajuda a baixar el nivell de sucre en sang.
  9. Protegeix el fetge.
  10. Millora els problemes de pressió arterial.

Ocupa un lloc destacat en els menús per aprimar-se i és la solució a molts altres problemes de salut gràcies a les seves propietats curatives. Menys d’un 1% de greix, la carxofa aporta unes 20 calories per cada 100 grams, amb la qual cosa el seu valor calòric és gairebé insignificant.

Aquesta hortalissa, originària del nord d’Àfrica i introduïda molt probablement pels àrabs en tot el sud d’Europa, sempre s’ha fet servir com a aliment i com a planta medicinal. I és que les carxofes, com la majoria d’hortalisses, tenen una gran quantitat de propietats nutritives i curatives. Però el millor de tot és que, d’entre totes les hortalisses, la carxofa ocupa un dels primers llocs en la llista de les més beneficioses i completes.

Per saber si són fresques i estan en bon estat, s’ha de veure, en primer lloc, que les fulles siguin compactes i que tinguin un color verd clar brillant sense cap tipus de taca negra; després, s’ha de comprovar que pesin força en comparació a la seva mida aparent.

Les formes de cuinar la carxofa són molt diverses. El més convenient és menjar-les crues per aprofitar totes les seves propietats, vitamines i minerals, però fetes al forn o a la brasa amb una miqueta d’oli d’oliva també és molt interessant, ja que d’aquesta manera s’aprofiten els seus beneficis més els de l’oli, a més de ser una manera boníssima d’assaborir-les. Cal tenir en compte que, si es fan bullides, s’ha d’evitar fer-ho en olles d’alumini o ferro, ja que les seves propietats es poden veure alterades.

La varietat de nutrients és un dels punts forts de la carxofa. Conté vitamines B1, B3 i E; minerals, el més important dels quals és el potassi, seguit del ferro, magnesi, fòsfor i calci. Té una quantitat de fibra força abundant i té una presència d’aigua molt destacable.

Aquests dos elements contribuei– xen a fer de la carxofa un aliment saciant, ja que la fibra absorbeix l’aigua de l’estómac. Els hidrats de carboni, proteïnes i una quantitat molt baixa de greixos completen la interessant composició d’aquest aliment. Amb del colesterol, respectivament. Dintre dels compostos fenòlics, destaca el grup de flavonoides, que tenen una acció antiinflamatòria molt potent, fet que ajuda a lluitar contra malalties cardíaques.

La carxofa és un element imprescindible en qualsevol dieta equilibrada, però la notable presència d’aigua fa que sigui especialment indicada en les dietes d’aprimament, ja que facilita eliminar líquids, greixos i toxines. Aquesta eliminació i especialment la de l’àcid úric, permet tractar malalties circulatòries i articulatòries, com l’artritis, el reumatisme i la gota. A més, com té en la seva composició inulina, una hormona similar a la insulina, contribueix a equilibrar la quantitat de glucèmia en la sang.

Per totes aquestes raons, l’organisme agraeix que s’incloguin les carxofes (també en forma de suc) en la dieta habitual de cada persona, un aliment amb nutrients bàsics per a una dieta saludable i equilibrada, i amb innombrables propietats beneficioses per tractar malalties i combatre la debilitat general del cos en moments puntuals.

RECEPTES AMB CARXOFA

Carxofes al microones

Ingredients:

  • Carxofes
  • sal gruixuda
  • Pebre negre mòlta
  • Oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Treu les fulles exteriors, talla la tija i dóna’ls la volta copejant la punta de les fulles contra alguna
    superfície dura de la cuina, d’aquesta manera s’obriran les carxofes.
  2. Col·loca-les en un plat i condimenta-les amb una mica de sal gruixuda a l’interior, pebre i un bon rajolí d’oli.
  3. Posa-les al microones a màxima potència uns 4 minuts per peça aproximadament. Si en poses dues alhora, per exemple, hauràs de deixar-les 8 minuts.

Consell:

  1. Pots donar-li un toc més especial si hi afegeixes algun ingredient que t’agradi trocejadet com pernil o bacó.

Xips de carxofes

Ingredients:

  • Carxofes
  • Farina (per fregir)
  • Sal

Preparació:

  1. Neteja les carxofes eliminant les fulles dures fins a arribar a les fulles més tendres. Col·loca-les en un bol amb aigua freda i suc de llimona, perquè no s’enfosqueixin.
  2. Escórre-les i talla-les en rodanxes ben fines, afegeix sal, enfarina-les i fregeix en abundant oli fins que quedin ben cruixents. Conforme les vagis traient, deixa-les escórrer sobre un paper absorvent.

Consell:

  1. En el moment de presentar-les, acompanya-les de l’ingredient que més t’agradi; salsa romesco, un fil de crema de vinagre de módena, melmelada, encenalls de foie, etc…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Navàs-Balsareny

Origen: Carxofa: medicament natural

Pollastre fregit (“nuggets”)

Ingredients:

  • 450 gr de pit de pollastre

Marinada:

  • 2 cullerades de salsa de soja,
  • dues de sake,
  • una de gingebre fresc ratllat

Per arrebossar:

  • 40 gr de ceba tendra,
  • 2 clares dóu,
  • dues de maizena,
  • un xic de sal,
  • una mica de gingebre ratllat

Preparació:

Talleu el pollastre a daus grossos i el barregeu amb els ingredients de la marinada, deixant que reposi a la nevera, tapat, mitja hora.

A continuació bateu les clares a punt de neu i les barregeu amb la maizena, la sal, la ceba ben picada i el gingebre. Per fregir-los, amb oli ben calent i abundant, passeu els trossos de pollastre per maizena i llestos, una passada, de veritat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pollastre fregit (“nuggets”)