Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

(DOP) Arròs del Delta de l’Ebre – fruits de la terra

Del verd a l’ocre

Si hi ha un producte arrelat a la terra que el produeix, aquest és l’arròs del Delta. Un conreu que des que es va començar a implantar a la zona, a final del segle XVIII, ha anat transformant una terra d’aiguamolls en un mar que va del verd a l’ocre segons l’època de l’any

31/08/09 02:00 – Roser Royo

Hi ha pocs conreus agrícoles capaços de sobreviure en terra d’aiguamolls. La salinització del sòl i la proximitat de la capa freàtica han convertit l’arròs en pràcticament un monocultiu al Delta, on es cultiva una superfície que s’acosta a les 21.000 hectàrees, de les quals 14.000 formen part de la denominació d’origen protegit (DOP). Això marca el paisatge, i el del Delta és una gran planura, que varia de color segons el cicle de l’arròs passant del verd intens de la primavera i l’estiu, quan la planta està en creixement, fins a l’ocre de final d’agost, quan els grans de l’arròs ja estan pràcticament madurs i comença el passeig sorollós de les màquines recol·lectores i els tractors. A l’hivern hi predomina el color de la terra fangosa i la plata dels camps inundats d’aigua en compliment de les mesures agroambientals. I és que el delta de l’Ebre és també un parc natural i això fa que els arrossaires hagin de ser molt respectuosos amb el medi ambient, un fet que, d’altra banda, també els ha reforçat a l’hora d’obtenir per al seu arròs el segell DOP.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/72460-del-verd-a-locre.html

arros_delta_de_lebre_fruits_de_la_terra

L’escola de Pastors com a acció destacada en Estudi sobre l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic

Associació Rurbans - Escola de Pastors de Catalunya's avatarEscola de Pastors de Catalunya

 

DSC_0276

L’Escola de Pastors ha estat triada com a actuació destacada de l’Estat espanyol en el primer estudi sobre l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic.

L’Obervatorio Pirenaico del Cambio Climático del qual Catalunya en forma part a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha triat l’Escola de Pastors juntament amb la diversificació de serveis de l’Estació de Núria i la col·laboració en matèria de prevenció d’incendis a la Serra de l’Albera com a mesures que poden evitar el efectes del canvi climàtic.

Aquesta setmana es va presentar a Toulouse aquest primer Estudi on va participar Montse Barado de l’Associació.

Si voleu llegir la notícia: aquí

 

 

View original post

Les Terres de l’Ebre, nova Reserva de la Biosfera

Barraca Vilbor's avatarenjoyingdelta

Les Terres de l’Ebre estan considerades des d’avui Reserva de la Biosfera. La funció principal dels espais qualificats amb aquesta distinció és la conservació i protecció de la biodiversitat, en especial en zones com aquest territori, on conviuen una gran diversitat d’ecosistemes tant interiors com costaners.

El Delta a l'hivern

El conjunt de territoris catalans de la conca de l’Ebre tenen 367.729 hectàrees de superfície i una població de 190.000 habitants.  Les reserves de la biosfera són llocs en què, en concertació amb les poblacions locals, s’apliquen pràctiques innovadores per conciliar l’activitat humana i la conservació del medi ambient.

Tant de bó aquesta declaración impedeixi en el futur nous intents de transvassar l’aigua de l’Ebre.

View original post

Jornada sobre aprofitament de prats de dall i pastures en ramaderia extensiva, divendres 31 de maig

Associació Rurbans - Escola de Pastors de Catalunya's avatarEscola de Pastors de Catalunya

2

Aquest proper divendres 31 de maig es farà a Llavorsí dins les jornades del PATT (Pla Anual de Transferència Tecnològica) del Departament d’Agricultura una nova jornada dedicada a l‘aprofitament de prats de dall i pastures en ramaderia extensiva.

El programa:

9:30h Presentació de la jornada amb Sr. Sebastià Pons, CECA Pallars i Sr. Manel Beneria, dinamitzador de la Producció Agrària Ecològica a l’Alt Pirineu i Aran

9:45h: Pastures intermèdies: Producció herbàcia, qualitat nutritiva, càrrega ramadera i maneig agronòmic. Sr. Marc Taüll, investigador del Grup de Sistemes Silvopatorals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

10:30h: Pastures d’alta muntanya: tipologies de pastures i la seva qualitat. Emmatament de les pastures. Sr. Marc Taüll, investigador del Grup de Sistemes Silvopatorals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

11:15h Pausa

11:30h Prats de dall: Producció, anàlisis bromatològics de fencs i d’ensitjats, paràmetres de conservació i qualitat dels ensitjats…

View original post 75 more words

Les activitats agràries en el punt de mira: un ressorgir de la pagesia als espais periurbans de les ciutats industrials?

perfildelaciutat's avatarEl Perfil de la Ciutat

En els darrers anys assistim a un creixent i renovat interès per allò que succeeix en els entorns immediats de les nostres ciutats, en aquells espais de transició, de difuminació, entre la ciutat i el camp que l’envolta; uns espais que han estat profundament alterats en els darrers decennis de resultes d’unes pautes d’ocupació del territori i del seu ús que han convertit en un anacronisme l’ancestral dualisme entre el món rural i el món urbà.

El model de ciutat dispersa en el qual s’ha materialitzat aquestes pautes d’apropiació del territori ha motivat la competència, especialment en entorns metropolitans, per part d’usos i funcions pròpiament urbanes (la residència, l’activitat industrial i terciària, la xarxa d’infraestructures), en detriment d’aquells usos i funcions que tradicionalment havien estat hegemònics en aquests indrets (els usos agraris i forestals), configurant-se, d’aquesta manera, a les perifèries de les nostres ciutats, uns espais d’hibridació que estan en…

View original post 1.088 more words

NdP Delta Viu es reuneix amb representants del Parc Agrari per avançar en la campanya “Pagesia per al Futur”

arpella's avatarPlataforma Delta Viu

Barcelona, 18 de maig de 2013Delta Viu 28

Nota de premsa

Des del mes de març, Delta Viu (Plataforma per la Recuperació dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llobregat) du a terme una campanya per coordinar les peticions d’accés als terrenys agrícoles del Delta del Llobregat que actualment es troben en desús. Per tractar aquesta qüestió, ahir, 17 de maig, Delta Viu es va reunir amb representants del Parc Agrari, que va reconèixer la Plataforma com un interlocutor en el procés de foment del relleu generacional a l’hora d’accedir a terres agrícoles. Així mateix, es va parlar de la possible creació d’una “Escola de Pagès” del Baix Llobregat i de la conveniència i la necessitat urgents que el Parc Agrari s’impliqui a fons per consolidar i ampliar la protecció d’aquest espai agrari tan valuós a fi d’allunyar-ne, per sempre, qualsevol amenaça fruit de l’especulació urbanística.

Ahir divendres, 17 de maig…

View original post 366 more words

(DG) Ratafia Catalana – fruits de la terra

La poció màgica

La ratafia és a Catalunya un licor amb fama de casolà i tradicional. En produeixen vuit destil·leries, però només dues produeixen el licor de nous a l’empara de la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

01/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La ratafia és filla de contrastos. D’herbes d’un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de noguers –nogueres, si voleu– fills de baguenys humits i poc resistents a la sequera. I de quaranta dies de sol i serena.

Quan l’estiu engega, posem-hi pel Sagrat Cor, per Sant Joan o Sant Pere, els ratafiaires corren abans no quedin sense cap nou verda: tres per litre d’aiguardent. I llavors, milers de garrafes amb les nous verdes, herbes i espècies comencen a macerar amb l’esperit de vi.

Per la Mare de Déu d’Agost, per les Mares de Déu Trobades, pel Dolç Nom de Maria o per la Mare de Déu dels Dolors de Setembre, els ratafiaires casolans s’encomanaran a Déu i a sa mare i colaran els seus beuratges. Els embotellaran, deixaran reposar les ampolles perquè la barreja es consolidi, i dissenyaran etiquetes per presumir amb els veïns.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/76168-la-pocio-magica.html

Contraportades del p

Ja us podeu inscriure al curs d’etnobotànica de les plantes medicinals i culinàries!

lisettevall's avatarLlavors a grapats

curs plantes medicinals cancapablanca '13

Vols còneixer l’etnobotànica de les plantes medicinals i culinàries?

En aquest curs podràs viure l’experiència de treballar amb les plantes tal i com ho fèien les nostres àvies. Coneixeràs maneres de diferenciar, usar i cultivar algunes de les plantes de l’entorn proper més usades en la cultura popular local. Faràs preparats com xarops, infusions, la teva pròpia ratafia, olis de plantes i aprendràs a cultivar les teves plantes per ser una mica més autosuficient també en la salut.

Informació:
Sessions
>Dijous 6 de juny
de 2/4 de 7h a 2/4 de 9h del vespre
Introducció a les herbes culinàries i medicinals de l’àrea mediterrània 

>Dijous 13 de juny
de 2/4 de 7h a 2/4 de 9h del vespre
El cultiu de les plantes medicinals

 

>Dissabte 22 de juny
de 2/4 d’11h a 2/4 de 2h del migdia
Recollir, assecar i emmagatzemar. Sortida per Sant Llorenç del Munt per reconèixer…

View original post 112 more words

La producció de llet de cabra a Girona es redueix a la meitat

Raül Muxach's avatarGirona A cop de post

La producció de llet de cabra es va reduir a la meitat el 2012 a les comarques de Girona. L’augment del preu del menjar dels animals contrasta amb el de la llet, que fa temps que està a mínims històrics, segons el sector, i això ha portat molta gent a plegar. Molts dels que aguanten han decidit convertir-se en productors dels seus propis formatges.

L’any 2010 i 2011 es van produir més d’un milió i mig de litres de llet de cabra, que es destina, majoritàriament, a abastir l’indústria formatgera. Aquesta quantitat es va reduir a la meitat el 2012 (878.000 de litres). El nombre de caps de bestiar dedicats a la llet també es va reduir en la mateixa proporció.

Martí Huguet, representant de l’Associació de Ramaders de Cabrum de Catalunya (ARCC) diu que el preu del gra i dels farratges està molt car mentre el preu…

View original post 126 more words

Anxoves de l’Escala – fruits de la terra

Des del temps dels romans

El ric patrimoni arqueològic de l’Escala, materialitzat a Empúries, és indestriable d’un altre segell identificatiu del municipi: l’anxova. La indústria del salaó data del temps dels romans i era extensible a tota la Mediterrània, però és en aquest municipi alt-empordanès on se n’ha tret més profit

08/08/09 02:00 – Josep Puigbert

Els gastrònoms consideren que l’anxova s’ha de menjar sola, amb un raig d’oli i una base de coca, i consumir a partir dels nou mesos, que és quan agafa la plenitud gustativa. Si s’espera als divuit mesos encara es multipliquen els seus sabors. L’anxova ha passat de ser un aliment humil a convertir-se, amb el temps, en un producte exquisit. El que no ha variat gaire ha estat la producció del salaó. Els orígens de l’anxova a l’Escala es remunten a l’època grecoromana a Empúries, quan es documenta, per tota la costa mediterrània, l’existència de factories relacionades amb l’elaboració de salaons de peix. L’Escala es va formar al segle XVII com a barri de pescadors dependent d’Empúries, i no va ser fins al segle XVIII quan es va constituir com a municipi. Va ser precisament a principi d’aquest segle quan va aparèixer l’anomenat Alfolí, un edifici característic on hi havia uns dipòsits de sal que donarien al poble durant molts d’anys el protagonisme de ser el distribuïdor de sal a tot l’Alt Empordà. Als baixos d’aquest Alfolí hi havia les primitives indústries locals de salaons. La producció, en aquella època, no era tan elevada com en l’actualitat, tot i que en vivien moltes famílies. Ara se’n produeixen més, se n’exporten més, però cada cop es capturen menys anxoves. I cada cop són més petites. La veda biològica de dos mesos, als ulls dels productors, és insuficient.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68647-des-del-temps-dels-romans.html

Anxoves de l'Escala des dels Temps dels Romans