Des del temps dels romans

El ric patrimoni arqueològic de l’Escala, materialitzat a Empúries, és indestriable d’un altre segell identificatiu del municipi: l’anxova. La indústria del salaó data del temps dels romans i era extensible a tota la Mediterrània, però és en aquest municipi alt-empordanès on se n’ha tret més profit

08/08/09 02:00 – Josep Puigbert

Els gastrònoms consideren que l’anxova s’ha de menjar sola, amb un raig d’oli i una base de coca, i consumir a partir dels nou mesos, que és quan agafa la plenitud gustativa. Si s’espera als divuit mesos encara es multipliquen els seus sabors. L’anxova ha passat de ser un aliment humil a convertir-se, amb el temps, en un producte exquisit. El que no ha variat gaire ha estat la producció del salaó. Els orígens de l’anxova a l’Escala es remunten a l’època grecoromana a Empúries, quan es documenta, per tota la costa mediterrània, l’existència de factories relacionades amb l’elaboració de salaons de peix. L’Escala es va formar al segle XVII com a barri de pescadors dependent d’Empúries, i no va ser fins al segle XVIII quan es va constituir com a municipi. Va ser precisament a principi d’aquest segle quan va aparèixer l’anomenat Alfolí, un edifici característic on hi havia uns dipòsits de sal que donarien al poble durant molts d’anys el protagonisme de ser el distribuïdor de sal a tot l’Alt Empordà. Als baixos d’aquest Alfolí hi havia les primitives indústries locals de salaons. La producció, en aquella època, no era tan elevada com en l’actualitat, tot i que en vivien moltes famílies. Ara se’n produeixen més, se n’exporten més, però cada cop es capturen menys anxoves. I cada cop són més petites. La veda biològica de dos mesos, als ulls dels productors, és insuficient.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68647-des-del-temps-dels-romans.html