Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Les algues, aliments estrelles!

Les algues o verdures marines, de llacs o rius són un aliment cada cop més conegut. El seu consum no és únicament tradicional de les zones asiàtiques (illes del pacífic i al Japó), també se’n han consumit a Nova Zelanda i al nord-oest d’Europa.

És ben conegut els seus efectes positius en la salut. Les algues contenen entre 10 i 20 vegades més minerals que les verdures terrestres. Gràcies aquest elevat contingut en minerals, tenen un efecte alcalinitzant en la sang i poden depurar el nostre sistema al eliminar els àcids propis de les dietes poc equilibrades. Les algues ajuden a dissoldre les grasses i dipòsits de mucus que apareix en el cos pel l’excessiu consum de carn i productes làctics. Tenen propietats de propiciar l’expulsió de metalls contaminants, radiatius i tòxics. El consum regular d’algues afavoreix una complexió neta, pell suau i cabell brillant i espès. Ajuden a reduir els nivells de colesterol, tenen propietats depuratives, reforcen els ronyons, tonifiquen el sistema nerviós i re mineralitzen els ossos

Hi ha molts tipus diferents d’algues, cada una amb les seves propietats i s’han de cuinar d’una forma concreta. Us recomanem que les tasteu, que experimenteu a casa i les combineu amb receptes tradicionals per, poc a poc, anar-les introduït diàriament a la dieta.

Us deixem aquest enllaç on trobareu receptes i una petita descripció de les característiques de cada tipus d’alga.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Les algues, aliments estrelles!

El Préssec del Penedès

Els primers préssecs collits a l’Alt Penedès ja estan comercialitzant-se. Productors del Penedès disposen enguany d’un nombre important de parades als mercats municipals sobretot a Vilafranca, Subirats, Sant Sadurní, els Monjos o a la venda directe del productor al consumidor com el préssec l’Ordal. Així es vol fomentar la venda directe, el consum de proximitat i donar la major informació al client de la diversitat de préssecs vermells i grocs, nectarines, paraguayos… que es poden consumir a cada moment de la campanya.

L’Associació de fructicultors ADV Fruita Dolça de l’Alt Penedès ha valorat molt positivament la producció d’enguany, la quantitat s’ha mantingut respecte la temporada passada, “amb una producció d’entre 5.000 i 6.000 kg/ha en cultius de secà i de 12.000kg/ha en terrenys de regadiu”. La qualitat del préssec ha estat, en canvi, major que l’assolida la darrera campanya, “gràcies a l’absència de pluges importants que ha permès una gran concentració de sabors i un préssec molt més dolç”.

La major part de la fruita comercialitzada porta el segell de garantia de la producció integrada i ecològica. És així com els fruticultors volen donar les garanties als consumidors de la qualitat dels seus fruits i de la no presència de residus fitosanitaris.

A Germans Esteve tenen el préssec d’Ordal de collita pròpia, fruita molt apreciada i valorada pels clients tanmateix amb un preu just i amb la millor relació qualitat/preu. També les cireres de collita pròpia es un altre dels productes que paga la pena anar a Ordal per gaudir d’aquests bonisims fruits de temporada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Préssec del Penedès

La llengua, el mirall de la nostra salut digestiva

Segons la Medicina Ayurvèdica (el sistema tradicional de medicina India) i la Medicina Xina, la llengua i els òrgans interns estan relacionats a través de connexions circulatòries. És per això que utilitzen l’anàlisi de la llengua com a mètode de diagnòstic. L’aspecte de la llengua ens indica la qualitat del sistema digestiu.

Al analitzar la llengua hem de valorar: primer, el seu tamany, forma i coloració; segons les característiques de la saburra (la matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula en la llengua).

Aquesta imatge ens mostra els punts de la llengua que s’identifiquen en cada un dels òrgans. Alteracions en aquestes zones ens indiquen alguna irregularitat a nivell dels òrgans corresponents.

Un aspecte saludable de la llengua seria de color vermell pàlid, amb una escassa saburra i sense marques dentals. Hem de tenir en compte que certs aliments influeixen en la forma, coloració i característiques de la saburra i la temperatura de les begudes (ferda o calenta).

Una manera de tenir cura de la llengua és netejar-la cada matí abans d’esmorzar. Els raspadors d’acer inoxidable ens ajudaran a eliminar la capa de saburra formada per cèl·lules velles, toxines, restes de menjar i bacteries. No serveix raspatllar-se la llengua amb el raspall de dents o un netejador de llengua ja que la irriten. Si volem, també podem optar per utilitzar una cullera d’acer.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: La llengua, el mirall de la nostra salut digestiva

Moll o Roger?

El Moll o Roger és un acolorit peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa. És una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca. També es freqüent en els herbeis. Es caracteritza per la presència d´uns barbillons a sota de la boca que li fan de quimiosensors i que detecten els petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

En realitat, sota aquest nom hi ha dues espècies, el oll o roger de roca (Mullus surmuletus) i el moll o roger de fang (Mullus barbatus). Ambdós es diferencien, com el seu sobrenom indica, pel tipus de fons on viuen i també per la qualitat de la seva carn, molt més gustosa en el cas de l´espècie de roca. Uns petits detalls morfològics permeten la distinció entre les dues espècies: la seva coloració és més pujada en l´espècie de roca i també presenta unes franges longitudinals grogues, les barbes sensitives són més llargues en el moll o roger de roca i el perfil del cap és quasi vertical en el moll o roger de fang.
Moll o Roger? – A dalt Mullus barbatus (Moll o Roger de fang), a baix Mullus surmuletus (Moll o Roger de roca). Noteu les diferencies morfològiques entre ambdues espècies. Foto: A. M. Arias (Ictioterm)

Una de les curiositats d´aquesta espècie és la manera com se l´anomena en funció de l’àrea geogràfica del nostre país. Segons Alcover-Moll el terme Moll és utilitzat a Barcelona i del Maresme cap a migdia, mentre que Roger es fa servir des del Maresme i fins a les comarques gironines. Girona és doncs “terra de rogers”, nom que també es manté al Rosselló. A Tarragona, les Illes i al País Valencià són “terres de molls”.

Per tant, el Maresme és la frontera on conviuen els dos mots. A Barcelona i a Badalona es parla clarament de Molls. De la mateixa manera, a tot el Baix Maresme, hi ha més tirada pels Molls que no pas pels Rogers. A Mataró, on s´usen les dos noms, hi ha tant partidaris d´un com de l´altre. A casa, per exemple, sempre n´hem dit rogers. A Caldetes (Caldes d´Estrac) es parla de rogers mentre que a Arenys de Mar, tant s´usa un com l´altre. Segurament el fet que hagi arribat molta població de Sant Carles de la Ràpita per a treballar en el port ha contribuït a aquesta barreja de noms. A pocs quilòmetres, a Sant Pol de Mar no coneixen altre nom que Roger i a més en distingeixen tres menes: el roger de fang, el roger de roca i el roger de sapa, aquest darrer pren el nom del mot amb que els pescadors del Maresme anomenen Posidonia oceanica. A tot l´Alt Maresme, tornen a guanyar els rogers i finalment, a Blanes, ja només són rogers.


Rogers acabats de pescar al Port d´Arenys. Foto: Tess Gilbert

Pel que fa als sobrenoms, en les “terres de molls”, trobem diverses formes d´anomenar-los segons l´indret. Així, el moll de roca es anomenat popularment moll roquer (a Tarragona), moll de roca (a València), moll jueu ( a Mallorca i Eivissa) o moll cranquer (a Menorca). Mentre que moll de fang rep els noms populars de moll ver (a les Illes Balears) o moll fanguer (a Tarragona). Fins i tot, a Màlaga, també apareix el mot Moll.

Des del punt de vista etimològic, el mot moll deriva del llatí mullus, mentre que roger probablement prové del francès rouget, és a dir, de color roig. En aquesta llengua a aquests peixos s´els anomena popularment rouget-barbet de vase i rouget-barbet de roche respectivament. En castellà es coneix amb el nom de salmonete (salmonete de fango i salmonete de roca) i en anglès red mullet. No deixa de ser curiós que el nom popular Moll estigui més emparentat al nom anglès que no pas al castellà.

I vosaltres, sou de molls o de rogers? Per a conèixer el vostre punt de vista respecte a aquesta dicotomia, us hem preparat una petita enquesta per a ampliar una mica més la informació al respecte. Els resultats, seran però una altre històriademar. Gràcies per endavant per la vostra col•laboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

LLEGIR MÉS A: Moll o Roger?

Brunch

El brunch, més que un esmorzar. Es tracta d’ una fusió entre l’esmorzar i el dinar ( la paraula brunch és una combinació entre la paraula breakfast i lunch que és esmorzar i dinar en anglès). Té el seu origen al Regne Unit quan la classe alta, al donar festa els diumenges als servents, aquests preparaven un buffet perquè les families poguessin esmorzar i dinar en aquest dia de festa. Però també, es tracta d’ un àpat que es realitza per fer un descans entre setmana desprès de reunions, congressos, seminaris….

El concepte del brunch és internacional però és cert que cada pais l’ ha personalitzat i adaptat als seus horaris. El seu horari central seria de 10h del matí a 13h encara que aquí es pot allargar fins les 16h.

Aquest és un àpat contundent molt similar a l’ esmorzar en quan a composició. Però el típic és aquell composat per pancakes, ous, suc de fruita/fruita i cafè… Així com també salmó Fumat, pa, melmelades, formatge i embotits, bacon… Una altra opció més atrevida és combinar-ho amb vi o cava.

El brunch es pot prendre assegut o bé de peu. Generalment es realitza de la segon manera ja que els aliments s’ organitzen en forma de buffet, fet que sigui més fàcil accedir a ells si s’ està de peu. L’ ambientació és tan important com la qualitat dels productes que es consumeixen. S’ aconsella utilitzar una vaixella amb colors neutres, barrejant-la amb un toc de color, amb diferents preparacions i begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Brunch

Reforça el teu sistema immunitari

Tenir un bon sistema immunitari assegura un bon estat de salut. Entre moltes coses, afavorirà a reduir intoxicacions, alegries o intoleràncies, protegir de certes patologies, etc. Un mal funcionament d’aquest sistema pot produir problemes digestius, fatiga, dolor articular i muscular, problemes cutanis, etc.

El sistema immunològic consta, principalment, del sistema limfàtic que conté una sèrie de conductes situats per tot l’organisme. Els nòduls limfàtics, la melsa i el timus són els òrgans principals d’aquest sistema que produeix limfòcits, les cèl·lules encarregades d’identificar, atacar i eliminar substàncies perjudicials com els microbis o cèl·lules cancerígenes.

Tots els òrgans i cèl·lules depenen de substàncies nutritives per un bon funcionament. Per exemple, l’interferó, que és una substància química i anticancerígena requereix vitamina C per la seva producció. O un altre cas, el lisosima, que és un enzim antibacterià, necessita vitamina A perquè pugui funcionar correctament.

I com pot ajudar l’ alimentació?

La majoria de vitamines són indispensables si volem gaudir d’ un bon estat immunològic. Però n’hi ha unes més que altres. Es destaca, principalment:

La vitamina C que podem trobar principalment als cítrics o verdures com el pebrot, verdures de fulla verda….
La vitamina A que contribuirà a mantenir la glàndula del timus i poder antivíric. Aquesta es troba en làctics, peix blau…
Les del grup B que trobem en els cereals integrals, llegums, fruits secs, carn… S’ encarreguen de l’ activitat fagocítica.
La vitamina E que és un potent antioxidant que estimula la producció anticossos.

Però els minerals també hi juguen un paper important:

El calci ajuda als fagòcits a fer una funció de neteja
El seleni que contribueix a produir anticossos
El ferro encarregat de reforçar la resistència immunològica
El Zenc està relacionat amb diversos processos immunològics.

Tots aquests minerals es troben en vegetals, sobretot de fulla verda, llavors, fruits secs, làctics i derivats….
Cal tenir en compte, a més a més altres nutrients com les proteïnes, els greixos poliinsaturats o la fibra… I factors no relacionats amb l’ alimentació com ara l’ exercici físic que, ajuda a facilitar el flux del líquid limfàtic, dormir correctament, l’ exposició al sol que, estimularà el nostre estat d’ ànim, potencien un bon estat del sistema immunològic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Reforça el teu sistema immunitari

Què és la Diabetis?

Què és la Diabetis?

Existeixen tres tipus de de Diabetis:

  • Mentre la tipus 1 apareix en gent jove, de manera brusca i amb simptomatologia diversa, si es pateix aquest tipus cal administrar insulina externament ja que les cèl.lules productores d’ insulina són defecitaries degut a què són destruïdes per altres cèlules del organisme.
  • La diabetis tipus II es dòna en especial en edats més avançades i persones obeses però cada cop es veu més en gent més jove. Aquesta a diferència de la de tipus I, els símptomes són menys evidents i el seu diagnòstic pot donar-se quan ja fa temps que la patologia ha començat. En aquest cas però es diferencia també perquè tot i que es segueixen produïnt insulina, les cèl·lules del cos no són capaces d’ utilitzar-la correctament conjuntament amb una reducció de la secrecció d’ insulina. En aquest tipus és molt important la dieta i l’ exercici. Per la DM2 s’ incorporen fàrmacs antidiabètics orals.
  • La diabetis gestacional és la intolerància als hidrats de carboni que pot aparèixer per primer cop durant l’ embaràs en la que l’ organisme no por utilizar ni produïr suficient insulina per la gestació. Després del part acostuma a desaparèixer.

Pel que fa a pautes generals sobre alimentació i aquesta patologia, cal dir que cal tenir en compte i tenir un control especial amb els hidrats de carboni i amb l’ índex glucèmic dels aliments . Pots consultar l’ article realitzat sobre el que és l’ índex glucèmic dels aliments i com afecta en el control de la glucèmia en sang.

Recorda però seguir una dieta equilibrada, variada i mediterrània!

Realitzar exercici físic t’ ajudarà a millorar la tolerància a la glucosa i a prevenir el desenvolupament de Diabetis tipus 2.

Si tens Diabetis és important assesorar-te amb un professional de la salut que pugui adaptar la teva dieta i hàbits saludables a aquesta patologia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Què és la Diabetis?

Peix de roca

Escórpores, rascasses, cap-roigs, penegals, lluernes, rogers, morenes, congres, neros, anfossos, corballs,…. Formen part d´una orquestra fantàstica plena de solistes que brillen amb llum pròpia al xup xup de la cassola de terrissa sobre els fogons. Com diria en Pla, un autèntic bodegó amb peixos.

Sota la denominació de “peix de roca” agrupem un seguit d´espècies que tenen com a denominador comú el fet de viure sobre afloraments rocosos. Malgrat aquest fet, aquesta classificació es basa més en criteris gastronòmics que no pas biològics , ja que el peix de roca té unes característiques comunes que el fan molt indicat pels “suquets” i pels caldos de peix. De carn molt gustosa i compacte que no es desfà en coure-la, des de sempre una menja humil de pescadors que s´ha convertit en un àpat de luxe en els millors restaurants.

Escórpores, rascasses o caps roig són els reis d´aquest grup. Foto: B.A. Diari Ara

El grup del peix de roca té una sèrie de característiques comunes. Són espècies bentòniques. Solen ser exemplars acolorits. Són espècies molt territorials i de creixement lent. La majoria són solitaris i voraços depredadors. Viuen encauats i rarament formen moles.

La seva carn, malgrat ser excel·lent, presenta moltes espines cosa que dissuadeix als compradors. Alguns com les escorpores i rascasses a més presentes punxes dèrmiques a la seva pell. Aquest petit inconvenient fa que siguin poc preuats en la cuina diària de les llars malgrat la bona qualitat de la seva carn.

No s´ha de confondre el peix de roca amb el peix de sopa. Malgrat que el primer és ideal per a ser bullit, dins el grup del peix de sopa s´hi inclouen espècies de petita mida i que, de per si mateix, no es valorarien gaire però que el conjunt dona un valor afegit al grup. Evidentment algunes espècies del peix de sopa també formen part del peix de roca però no totes les espècies del peix de sopa són espècies de roca.

Gairebé totes les espècies d´aquest grup viuen arran de costa i són capturades, d´un en un, amb arts de pesca artesanals, això fa que siguin exemplars de bona mida i d´una qualitat immillorable una vegada pescats. Els fons rocosos són uns hàbitats on els arts de pesca menys selectius no hi poden treballar amb facilitat i per això les espècies d´aquest grup es solen capturar amb ormeigs molt més selectius i que malmeten molt menys el cos dels animals com a ara els palangres,els tresmalls, les nanses i fins i tot amb pesca recreativa amb arpó.

A le Formigues hi ha un peix de roca excel·lent. Foto: Castell de Ceuró

Precisament la pressió de la pesca submarina és un dels factors claus per entendre la davallada d´aquestes espècies. Malgrat que no hi ha estudis fiables al respecte, l´espoliació que estan patint els fons marins per part dels pescadors recreatius està portant al límit aquest tipus de peix. Una altre factor per entendre la davallada de les espècies de roca es troba en la degradació dels hàbitats litorals per múltiples factors. Sense la recuperació d´aquests hàbitats, no podem pretendre recuperar les espècies de roca.

Tot i el seu elevat valor culinari, en aquest grup també hi trobem espècies amb poc valor gastronòmic o bé difícils de trobar a les peixateries com ara les castanyoles els cabuts o les julioles malgrat que aquestes últimes resulten excel·lents.

Alguns municipis de la costa Brava com ara Begur, des de fa anys promocionen aquest tipus de peix a través de jornades gastronòmiques a voltant del peix de roca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de roca

Peix sense espina

El peix és un dels aliments més rebutjat en els menús infantils. Fer atractiu el seu consum, sobretot entre els més petits, passa per a trobar espècies amb poca espina. La manca educació que hi ha en aquest aspecte fa que les espines s´hagin convertit en un escull insalvable que fa recular el consum d´un producte sa, necessari i bo i que ens aboca a consumir uns productes de dubtosa qualitat i carregats de problemes que poden afectar a curt termini la nostra salut.

Els experts recomanen el consum de peix entre tres i quatre vegades per setmana. Com a pares caldria educar als infants en aquest fet i acostumar-los a conèixer la gran diversitat d’espècies que es poden consumir i saber menjar-les traient bé treure les espines.

Les barrets de peix cada dia s´estan popularitzant més

Una possible solució seria trobar espècies alternatives amb poca o sense espina. Una tria limitada a molt poques espècies que reduirien la diversitat de la nostra dieta que la farien molt més monòtona i menys interessant i que produiria una sobreexplotació d´aquests recursos pesquers.

Una altre alternativa passa pel consum de les barretes de peix. Productes manufacturats industrialment amb diverses espècies de peix de dubtosa qualitat i que normalment és gairebé impossible conèixer amb exactitud de quina espècie estan elaborades. La comoditat que representa aquest producte en la nostra atrafegada societat les està convertint en una opció cada vegada més utilitzada.

La majoria de barretes de peix que trobem als congeladors dels supermercats estan elaborades amb lluç. Sota aquesta denominació hi ha diverses espècies de lluç de baixa qualitat que provenen sobretot dels caladors de l´Argentina, de Xile, del Senegal i de Namíbia. Espècies capturades per flotes industrials estrangeres amb una despesa d’emissions de CO2 del tot inacceptables, amb mètodes d’extracció que produeixen un elevat impacte sobre el medi i que a més ofeguen la migrada economia de les societats de pescadors locals.

Algunes marques fins hi tot les elaboren imitant la silueta d´animals marins

Malgrat que en les etiquetes posi que es tracta de barretes elaborades amb lluç és gairebé impossible de conèixer amb seguretat de quina espècie es tracta. Fins hi tot es dona el cas en alguna ocasió que el lluç es troba barrejat amb d´altres espècies de menor qualitat.

Però, que contenen exactament le barretes de peix? En el millor dels cassos, el percentatge de peix que contenen no supera el 50%. La resta són diversos tipus de farines i fècules que farceixen el producte. Olis de baixa qualitat, edulcorants i sal completen la llista negra, un còctel perfecte per a una alimentació gens saludable. Si a més de tot plegat hi afegim el fet que les barretes de peix es cuinen normalment fregides, les fa una menja gens recomanable per als nostres infant i joves per l´aparició de furans, substàncies canceroses que es formen a l´hora de cuinar-les.

La barretes de peix són l’opció més fàcil però ni de bon tros és la més saludable. El peix té espines i hem d’educar sobre aquest fet per poder consumir el producte natural, fresc i de proximitat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix sense espina

El Plat Saludable

La nova guia de Harvard per Menjar Sa ”The Healthy Eating Plate” ha estat creada per un grup d’experts en Salut Pública d’aquesta escola juntament amb el departament de Publicacions de Salut de la mateixa.

La seva teoria del Plat Saludable estableix unes pautes que permeten planificar els àpats de manera més equilibrada. Aquestes bases són essencialment les següents:

  • – Omple la meitat del teu plat amb fruites i verdures
  • – Guarda un quart del teu plat pels cereals integrals i repeteixo, integrals
  • – Posa una font de proteïna saludable en l’altre quart del teu plat
  • – Rega-ho tot plegat amb un oli vegetal (oliva, sèsam)
  • – Beu aigua preferiblement, te o cafè
  • – Limita el consum de làctis a 1-2 diaris com a molt
  • – Fes exercici

En propers posts us aniré desenvolupant cada una d’aquestes pautes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El Plat Saludable