
INGREDIENTS:
- 3 besanques de pollastre desossades
- 4 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
- 1 culleradeta de sal
- 2 culleradetes de pebres coents (negre, blanc, vermell, marró)
- 2 puntades de gingebre
- 1 puntada de pebre vermell dolç
- 2 cullerades generoses de melmelada de mandarina
- ½ got d’aigua.
- 3 pomes blanques
PREPARACIÓ:
- Tallem les besanques a trossos petits (per a broqueta) i les reservem. Convé que els llevem tot el greix que tenen a la vista.
- En un morter piquem els pebres. Hi afegim la sal, el gingebre i el pebre vermell dolç i continuem picant amb el picamà fins a reduir-lo a una pols homogènia.
- En una tassa ampla, aboquem la picada. Hi afegim la melmelada i dues de les cullerades de l’oli i ho mesclem tot. Ara li aboquem l’aigua i ho tornem a remenar tot fins que estiga ben mesclat.
- Posem una capa amb la meitat de pollastre capolat en un recipient de tanca hermètica. Al damunt li aboquem la meitat del marinat. Hi posem la segona capa i acabem de posar la marinada que queda. Amb una cullera ho mesclem tot bé, tapem el recipient i el deixem a la nevera durant unes hores perquè la carn n’agafe el sabor.
- Just abans de fer les broquetes, pelem les pomes i els en traiem el cor. Partim la polpa a trossos regulars, no massa gruixuts.
- Anem punxant a la broqueta, alternativament, trossos de poma i trossos de pollastre marinat.
- En una paella ampla, posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi posem tantes broquetes com hi càpiguen. Les anem fent per totes bandes fins que queden ben cuites.
- Aproximadament uns set o huit minuts si és a foc viu i uns deu o dotze si és a foc més lent (vaig optar per aquesta darrera opció).
- Veurem com la carn es cou i la poma agafa un aspecte daurat boníssim. La melmelada, en fondre’s, va caramel·litzant-se i transmet un sabor dolç i amarg alhora a la carn que resulta molt agradós. En estar totes les broquetes, les col·loquem en una safata i les servim ben calentes.
- El fet d’usar diversos pebres coents ha de fer-nos pensar a anar-hi amb compte. Tanmateix, com que a mi m’agrada molt el coent, no ho vaig notar massa fort.













