Arxiu d'etiquetes: OLI D’OLIVA

27a Fira de l’Oli Verd – Maials

Dies 16 i 17 de novembre del 2024 Maials (Segrià)

La Fira de l’Oli Verd és la presentació oficial de l’oli nou. A la fira, a més de tastar el primer oli, s’hi poden trobar truita d’ametlles i productes artesanals.

MÉS INFORMCIÓ A:   https://www.maials.cat/

I A: https://www.maials.cat/fira-de-loli-verd-de-maials-2024

Pizza grega

Ingredients:

Per a la massa:

  • -300gr de farina
  • -1/2 cervesa
  • -Un raig d’oli d’oliva
  • -Sal

Per posar a sobre:

  • -Tomàquet triturat (el que calgui per tapar la massa)
  • -1/2 albergínia
  • -1/2 ceba
  • -100gr de bolets
  • -50gr de formatge feta
  • -Orenga

Preparació:

  1. Per fer la massa, aboquem tots els ingredients en un bol i treballem la pasta. La deixem reposar una mitja horeta. A continuació, l’estirem. Podeu fer-ho amb un corró, però jo ho faig amb les mans, que així queda més rústica, més casolana. La reservem.
  2. Tallem l’albergínia i la ceba a tires i, per separat, la fem a la planxa a foc lent i amb poquet oli perquè després no se’ns estovi la massa. Fem el mateix amb els bolets. Ara, anem col·locant els ingredients damunt la massa de la manera que més ens agradi. Finalment, esmicolem el formatge feta per sobre de la pizza i enfornem a uns 175º durant 15-20 minutets. Espolvoregem amb l’orenga i llestos!
  3. Bon profit!

Recepta extreta de “Xocolata Desfeta”

Origen: Pizza grega

ARROSSEJAT DE CALAFELL

INGREDIENTS:

  • 1 kg de patates
  • 250 gr d’arròs o fideus (del núm.2)
  • 1 kg de rap
  • 1 kg de peix de roca (escórpora, rata…)
  • 1ceba
  • 1 o 2 nyores
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 llesca de pa
  • Oli d’oliva

Temps d’elaboració: 1 hora

PREPARACIÓ:

  1. Farem un fumet amb el peix de roca, podem afegir-hi alguna verdura com:nap, pastenaga,… Un cop bullit es cola i es guarda.
  2. En una cassola es fa un sofregit amb la ceba, tallada menuda, la meitat dels alls i les nyores. Quan tot estigui ja a punt i afegirem la llesca de pa. Quan el pa estigui fregit, ho posarem tot en un morter (o batedora) i ho picarem sense que quedi massa fi. Podem afegir-hi una mica de fumet per treballar-ho millor.
  3. Tornem a posar la cassola al foc i hi posem la picada, però no tota, en reservarem una mica pels fideus o l’arròs. Afegim les patates tallades cantelludes, ho cobrim amb el fumet i les deixem coure. Quan faltin uns 5 minuts per acabar la cocció afagirem el rap.
  4. Retirarem la cassola del foc, farem un all i oli negat i li tirarem per sobre. Per fer l’all i oli podem posar al morter una mica de fumet. Ja podem servir el primer plat: El rap amb les patates.
  5. En una altra cassola o paella escalfarem oli d’oliva amb dos o tres grans d’all i hi tirarem l’arròs o els fideus (segons el què ens agradi més) i els anirem daurant a foc lent fins que quedin rossos, (d’aquí bé la paraula arrossejat) . Quan tinguin un bon color hi afegirem la picada que hem reservat abans i el fumet de peix, els deixarem coure fins que quedin secs i al dente. (L’arròs necessita 20 minuts, els fideus amb 10 o 12 minuts n’hi ha prou).
  6. Ja podem servir el segon plat: Fideus o arròs arrossejats.
  7. QUE VAGI DE GUST.

Recepta extreta de “Bitàcola Culinària”

Origen: ARROSSEJAT DE CALAFELL

Oli d’oliva verge extra: l’or verd


100% suc d’oliva

L’oli d’oliva verge extra és el suc de l’oliva obtingut per procediments físics i que presenta una qualitat excepcional per al seu consum. És la categoria més alta dels olis d’oliva comestibles i s’obté de la simple molturació de les olives i de la separació que es duu a terme en el trull a partir de fruits sans i en òptim estat de maduració.

No tots els olis d’oliva que es comercialitzen són iguals. La qualitat, el sabor i l’aroma varien en funció de la varietat d’olivera, el clima, el sòl, el mètode de recol·lecció i la producció. Així, s’estableixen tres categories:

· Oli d’Oliva Verge Extra. És, com ja hem dit, l’oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics;

· Oli d’Oliva Verge. És l’oli d’oliva obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics; i

· Oli d’Oliva. És l’oli que conté exclusivament olis d’oliva que s’hagin sotmés a un tractament de refinat i olis d’oliva verge.

La classificació dels olis d’oliva verge requereix dos tipus d’anàlisi: química i organolèptica. A través de les anàlisis químiques es determina la qualitat i puresa dels olis i mitjançant l’anàlisi sensorial es determinen les característiques gustatives i olfactives i la seva intensitat.

De categoria superior…

Perquè un oli d’oliva verge arribi a l’excel·lència d’un extra s’ha de seguir amb molta cura tot el seu procés d’elaboració, fent atenció especial als següents aspectes: cultiu de l’olivera, estat de les olives, grau de maduració del fruit, modalitat de recollida, transport i conservació de l’oliva, temps que passa entre la recol·lecció i l’inici de l’obtenció, característiques tècniques del procés d’obtenció, emmagatzematge del producte i envasat i conservació del producte final.

L’oli d’oliva verge extra és de categoria superior perquè no presenta defectes i ofereix al consumidor el gust original de l’oliva. En aquest sentit, la normativa vigent resumeix els atributs positius en tres principals, que es presenten amb diferent intensitat: afruitat, amargant i picant. Aquestes notes sensorials es deuen a la varietat de l’oliva, al grau de maduració en el moment de la recol·lecció i a la influència climàtica.

Els olis obtinguts d’olives verdes son més amargants i picants com a conseqüència d’un major contingut en polifenols. A mesura que l’oliva madura, disminueixen els polifenols i dóna lloc a olis menys amargs i menys picants.

L’afruitat és la característica aromàtica que recorda el fruit del qual prové l’oli. Aquest pot ser verd (quan recorda a olives verdes) o madur (quan recorda a olives madures).

…i beneficiós per a la salut

L’oli d’oliva verge extra, en ser el suc directe de les olives sense cap afegit, reuneix totes les propietats del fruit de què prové. Si tots els olis d’oliva són rics en àcid oleic –que ajuda a regular els nivells de colesterol-, el verge i el verge extra, a més, són rics en polifenols, unes substàncies antioxidants que fan que el cor es mantingui saludable i que exerceixen un efecte positiu davant l’oxidació cel·lular. A més, són una font de nutrients que afavoreixen l’assimilació de les sals minerals i de les vitamines A, D, E i K.

Un gran desconegut, malgrat tot

Tot i que l’Estat espanyol és la primera potència olivarera del món, encara no es registren uns nivells de consum d’acord a aquesta hegemonia. És un gran repte que tenim, perquè els olis amb denominació d’origen són els grans desconeguts. No tothom sap que existeixen i cal donar una empenta per promocionar-los i fidelitzar els clients, explica Joan Segura, responsable d’oli de la FCAC-Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

És justament per divulgar els beneficis i les característiques diferenciadores de l’oli d’oliva verge extra, que s’endeguen campanyes de promoció com la que es posarà en marxa el proper mes de febrer a un centenar de restaurants de Barcelona i de la qual s’esperen, a priori, bons resultats. La campanya compta amb la col·laboració de la Federació d’Hostaleria de Barcelona i consistirà en una promoció directa a través de les taules. A cada taula dels restaurants que hi participin hi haurà una ampolleta amb oli de cada una de les 5 denominacions d’origen protegides que hi ha a Catalunya, perquè el consumidor les pugui conèixer i sàpiga apreciar les diferències entre un i altre oli.

La FCAC també es mostra satisfeta per una altra mesura aprovada recentment a Brusel·les: l’obligació d’indicar, en l’etiqueta, l’origen dels olis d’oliva verge i verge extra que es comercialitzen a la Unió Europea. És important perquè el consumidor sabrà d’on procedeix l’oli. Hi ha persones que volen consumir productes del seu país i fins ara hi constava el nom de l’envasador, però no la procedència de l’oli, diu Joan Segura. En canvi ara se sabrà si procedeix d’Espanya, Itàlia, etc. Crec que és una mesura beneficiosa per a tothom.

Aquest any, millor collita (ARTICLE DE L’ANY 2020)

Segons dades facilitades per la FCAC, la campanya d’oli que tot just comença es preveu un 5,3% superior a la de l’any passat. Les estimacions són que la producció total se situï al voltant de les 34.400 tones. Però mentre que a les comarques tarragonines i lleidatanes es preveu un augment de la collita del 7,5 i 4%, respectivament, a les comarques de Barcelona i Girona és previst un descens del 27,59%, degut, fonamentalment, a la climatologia adversa.

Tot i aquesta previsió global positiva, no està encara clar que això es reflecteixi en un descens del preu de venda de l’oli. El preu és fluctuant. Potser s’abaixarà una mica, però massa tampoc, perquè ja està a uns preus prou raonables. Tot dependrà de l’evolució de la campanya i de la producció de l’any vinent, informa el responsable d’oli de la FCAC.

L’oli de la DOP Siurana

De les cinc Denominacions d’Origen Protegides-DOP que hi ha actualment a Catalunya (Terra Alta, les Garrigues, Siurana, Baix Ebre-Montsià i Empordà), l’oli que es produeix a les cooperatives del Baix Penedès està acollit sota la DOP Siurana, que també acull les cooperatives de les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp i la Conca de Barberà.

Les varietats admeses a la DOP Siurana són l’arbequina, la rojal i la morruda, sent l’arbequina la principal, ja que el reglament especifica que un 90% de les olives de les quals s’extrau l’oli ha de ser d’aquesta varietat.

Segons l’època de recol·lecció de les olives es poden distingir dos tipus d’oli: afruitat, quan prové d’una recol·lecció primerenca, un oli de color verd, amb bastant cos i lleugerament amargant; i dolç, quan prové d’una recol·lecció més tardana, de color groc i més fluid.

Segons el reglament, la denominació Siurana protegeix únicament els olis d’oliva verges de qualitat extra que tenen una acidesa inferior al 0,5% i un índex de peròxids màxim del 15%.

A la DOP Siurana hi són inscrites les cooperatives baixpenedesenques de la Bisbal del Penedès i la cooperativa de cooperatives CEOLPE, de Llorenç del Penedès. També ho està la Cooperativa de Cambrils (Baix Camp), l’oli verge extra de la qual –utilitzat habitualment per Carme Ruscalleda als seus restaurants de Sant Pol i Tòquio- ha estat distingit per segona vegada com el Millor Oli Verge Extra d’Espanya.

El Parc Temàtic de l’Oli

Situat a les Borges Blanques, el Parc Temàtic de l’Oli es va crear el 1998 per tal d’afavorir la cultura associada a l’oli d’oliva verge extra de les Garrigues. En la zona d’accés al recinte hi ha oliveres mil·lenàries i la premsa més gran del món. A l’interior de la masia, construïda al segle XIII pels templers, es fa un recorregut que passa per la història de l’oli d’oliva des de l’arribada dels grecs al segle VI a C, fins a un molí del segle XX encara en funcionament.

La ruta turística Tasta la cultura de l’oli proposa un recorregut per les Borges Blanques visitant el Parc Temàtic de l’Oli i la cooperativa Sant Isidre. Fundada el 1912, aquesta és la cooperativa oleícola més antiga de les terres de ponent, amb uns 400 socis productors i un oli verge extra que ha acaparat alguns dels millors premis del sector.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Oli d’oliva verge extra: l’or verd

Tempura de verdures i hortalisses

Ingredients per la tempura:

  • 1 ou sencer
  • 120gr. de farina
  • 150gr. d’aigua freda
  • 1 sobre de gasificant (per fer sodes i gasoses)
  • 1 pessic de sal
  • Oli d’oliva per fregir

Hortalisses i verdures:

  • xampinyons
  • pebrot roig
  • espàrrecs
  • carbassó
  • albergínia
  • ceba
  • bròquil
  • carxofes
  • No he posat quantitats, dependrà dels comensals que sigueu i de la gana que gastin

Preparació:

  1. Netegeu totes les verdures i hortalisses. Talleu el pebrot, el carbassó i l’albergínia, a bastonets ben fins els xampinyons, les carxofes i el bròquil, a làmines els espàrrecs eren gruixuts i els he partit de dalt a baix, pel mig, utilitzeu només la part tendra i la ceba a rodanxes primes.
  2. Prepareu la tempura, en el bol alt, poseu l’ou, la sal, la farina, l’aigua i el sobre de gasificant, bateu amb la batedora elèctrica fins que quedi una crema ben fina.
  3. Poseu una paella al foc amb abundant oli d’oliva, passeu totes les verdures per la tempura, sense barrejar-les, i poseu-les a la paella vigilant que no quedin apilotades, ha de queda cada peça separada de les altres.
  4. Quan estiguin rossetes, deixar-les uns minuts damunt de paper de cuina per eliminar l’oli sobrer.
  5. Serviu-les a taula en una safata i arrenglerades per peces de cada varietat.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Tempura de verdures i hortalisses

Escalopes de gall dindi al Porto

Ingredients: (per a 2 persones)

  • 6 escalopes primes de gall dindi
  • un pot petit de confitura de ceba
  • una ampolla en miniatura de Porto
  • una safata de xampinyons laminats
  • ¼ de got de brou de pollastre
  • 1 cullerada de julivert picat
  • oli d’oliva, sal i pebre

Preparació:

  1. Temps estimat: 20 minuts
  2. Primer de tot salpebreu les escalopes de gall dindi i fregiu-les amb una cullerada d’oli d’oliva en una cassola. Si no teniu gall dindi també podeu fer servir pollastre i suposo que amb vedella també pot quedar bé.p
  3. Retireu les escalopes de la cassola i desgreixeu-la amb el Porto. Deixeu que faci xup-xup durant un minut i afegiu-hi la ceba confitada. Abaixeu el foc i remeneu. Quan s’hagi begut el suc, afegiu-hi el brou de pollastre i deixeu reduir.
  4. Mentrestant, renteu els xampinyons i coeu-los en un paella a part. Empolvoreu-los amb el julivert picat i afegiu-los, amb el suc que han deixat anar, a la cassola amb la ceba confitada.
  5. Afegiu les escalopes de gall dindi amb el seu suc i deixeu coure tot junt durant 2 minuts, procurant regar les escalopes amb el suquet.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Escalopes de gall dindi al Porto

Timbal d’alvocat i llagostins

Timbal d’avocat i llagostins

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 Kg de llagostins cuits (si els compreu congelats, els haureu de descongelar primer)
  • 2 avocats madurs
  • 1 cullerada de salsa de soja
  • 2 cullerades de mahonesa
  • Oli d’oliva
  • 1 raig de suc de llimona
  • 1 ceba tendra, cibulet
  • Sal i pebre

Preparació:

  1. Si heu comprat els llagostins crus els haureu de coure 1 minut en aigua bullint amb sal i deixar-los refredar sota aigua freda.
  2. Un cop cuits, pelar-los i tallar-los ben petits, afegir-hi sal i pebre. Avocar-los en un bol on hi anirem barrejant tots els ingredients.
  3. Picar la ceba tendra, un cop picada avocar al bol dels llagostins, fer el mateix amb el cibulet,
  4. Ara ho amanirem! Hi afegim les cullerades de maionesa, la salsa de soja, l’oli i el raig de suc de llimona.
  5. Finalment hi afegirem els avocats tallats a cubs petits (també podeu afegir un polsim de sal sobre l’avocat).
  6. Barregem tot bé, per emplatar-ho farem servir una anella d’inox i podem decorar el plat amb una torrada de pa de motlle i un raig de crema de vinagre de Mòdena.
  7. Bon profit!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIEXUINA

Origen: Timbal d’alvocat i llagostins

Baba Ganoush

Ingredients:

  • – 1 albergínia
  • – 1 i 1/2 cullerades de tahine
  • – 1 cullerada de suc de llimona
  • – 1 gra d’all petit (o 1/2 si és gran)
  • – un pessic de sal
  • – julivert
  • – oli d’oliva
  • – pa de pita

Preparació:

  1. Escalibar l’albergínia, deixar-la refredar i pelar-la.
  2. Posar tots els ingredients a la batedora, excepte el julivert i l’oli. Batre fins a obtenir una pasta homogènia i cremosa.
  3. Decorar amb un raig d’oli d’oliva i julivert trinxat.
  4. Servir amb pa de pita torrat.

Recepta extreta de “bcn mon amour”

Origen: Baba Ganoush

Pa de motlle amb anet

Ingredients:

  • – 250 grams de farina
  • – 80 grams de llet
  • – 60 grams d’aigua
  • – 50 grams de mantega (jo li he posat oli d’oliva verge, que quan he obert la nevera no en tenia)
  • – 15 grams de sucre
  • – 15 grams de llevat fresc (a diferència de fa uns anys ara és molt fàcil trobar-ne; jo la compro al super Consum que tinc prop de casa)
  • – 5 grams de sal
  • – 3 grams d’anet sec

Preparació:

  1. En un bol barregem la farina, la llet i el llevat esmicolat, després hi afegim sucre i sal i mica en mica l’aigua, que la vagi absorbint, que amb l’aigua és millor no passar-se i si cal no posar-la tota, doncs no li posem. Després li afegirem la mantega/oli i ja podem començar a amassar. El Daniel és partidari d’una tècnica senzilla i resultona (ho he comprovat a un curset que vaig fer al seu obrador), que és amassar uns tres cops el pa, breument, cosa de 2-3 minuts i després deixar-lo reposar una estona, entre amassat i amassat. Amasses, mires una estona la tele, tornes a amassar, repeteixes… i així, pots combinar l’amassat amb veure capítol de sèrie de duració curta.
  2. Anirem fent aquesta feina i veurem com la massa va millorant i cada cop es va tornant més elàstica: anem pel bon camí! De la massa que tenim al final, tirem quatre puntes (una a cada punt cardinal) cap al mig, li donem la volta i ja tenim una bola, que deixarem reposar 20 minutets.
  3. Passat aquest temps, preparem un motlle de silicona / metall dels allargats, untat una mica amb oli que no s’enganxi, estirem la massa fins fer-ne una barra de la llargada del motlle i la posem dins.
  4. La tapem amb un drap de cuina i deixem que vagi fermentant i alegrant-se fins que dobli el volum i arribi gairebé a acostar-se a dalt del motlle.
  5. Amb el forn preescalfat a 220 graus, l’hi posem 20 minuts. Ull a deixar-se també l’escalfor de dalt: jo anava despistat, me n’he enrecordat quan portava 10 minuts i de dalt estava una mica cremadet.
  6. Passats els 20 minuts, el traiem del forn, deixem reposar, i al cap de 5 minuts ja el podem desenmotllar.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Pa de motlle amb anet

Spaghetti Carbonara a la catalana

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 500g de spaghetti Barilla
  • 100g de pernil serrà tallat a daus
  • 3 rovells d’ou
  • 100 ml de nata líquida
  • una ceba tendra
  • oli d’oliva, sal i una fulla de llorer

Preparació:

  1. Temps estimat: 15 minuts
  2. Poseu una cassola al foc amb aigua, un polsim de sal i una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull afegiu-hi els espaghetti i coeu-los durant uns 10 minuts fins que estiguin al dente. Podeu emprar la pasta que desitgeu, mentre sigui del tipus spaghetti o tallarines, però us recomano fervorosament la marca Barilla. Jo abans era una escèptica i feia servir sempre pastes Gallo, però els nostres amics de sang italiana tenien raó en recomanar-nos Barilla, especialment pel que fa als spaghetti.
  3. Mentre feu bullir la pasta, piqueu la ceba finament i coeu-la a foc ben baix en una paella amb una cullerada sopera d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi el pernil (també podeu fer servir bacon o cansalada).
  4. A continuació afegiu-hi la crema de llet o la nata i aneu remenant. Al cap de dos minuts, afegiu-hi els rovells d’ou i retireu ràpidament del foc. Si deixeu la paella al foc massa estona, els ous poden començar a quallar i malmetre la salsa.
  5. Un cop cuita la pasta, coleu-la sense passar-la per aigua (els italians no us ho perdonarien mai).
  6. Podeu posar la pasta al plat i regar-la amb la salsa o, si la paella és prou grossa, afegir-la a la salsa i mesclar-ho bé tot abans de servir.
  7. Serviu els spaghetti ben calents i acabats de fer. Si deixeu passar massa estona, la salsa comença a espessir i no val res.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Spaghetti Carbonara a la catalana