Arxiu d'etiquetes: ORENGA

Focaccia de tomates confitades, albergínia i anxoves

Ingredients: (per una focaccia de 28x35cm – 4 persones)

  • 250gr. de farina de força
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • 125cc. d’aigua a temperatura ambient
  • 1 cdta. de sucre
  • 1 cdta. de sal
  • 20gr. de llevat fresc

Pel farcit:

  • 200gr. de tomates xerri
  • 3 cullerades d’olives verdes sense pinyol
  • 6 filets d’anxova
  • 1 albergínia petita
  • 1 ceba petita
  • sal
  • oli d’oliva
  • orenga
  • timó

Preparació:

  1. En una tassa o un bol petit, barregeu el sucre, el llevat i 4 cullerades d’aigua, (tot ha de sortir dels ingredients inicials). Ho desfeu be i deixeu fermentar uns 10 minuts.
  2. En un bol gran, poseu la farina, l’oli, la sal i el ferment, barregeu i afegiu l’aigua a poc a poc, amassant fins a fer una bola.
  3. Deixeu-la reposar en un bol tapat amb paper film, al menys 1 hora.
  4. Talleu la ceba a juliana i fregiu-la, quan estigui transparent, retireu del foc i poseu-la en un colador per treure l’oli.
  5. Talleu l’albergínia a rodanxes d’1cm. saleu i deixeu-les que treguin l’aigua. Renteu, espremeu i poseu-les en una safata amb unes gotes d’oli.
  6. Poseu les tomates netes i eixutes, també en una safata, regueu-les amb oli d’oliva. Coeu les dues safates al forn a 140ºC., 25 minuts una vegada cuites, partiu-les pel mig, reserveu el suc de coure-les. Talleu les olives en 3 trossos i partiu les anxoves per la meitat.
  7. Passada l’hora, la pasta haurà doblat el volum, aboqueu-la damunt del marbre sucat lleugerament d’oli aplaneu i poseu-la en una safata, damunt de paper sulfurat, (paper de forn), estireu i deixeu-la d’un cm. de gruix amb els dits, marqueu tota la pasta, enfonsant-la repartiu pel damunt, les tomates, les olives, la ceba, i l’albergínia, i ruixeu amb oli d’oliva i amb el suc de coure les tomates, saleu lleugerament i empolseu el timó i l’orenga pel damunt.
  8. Deixeu reposar 10 minuts i coeu al forn preescalfat a 200ºC, durant 20 minuts, la pasta no ha de quedar molt rossa.
  9. Al treure-la del forn, poseu-hi els trossos d’anxova pel damunt, (si els poseu abans d’enfornar, quedarà molt salat).
  10. I ja està a punt per menjar!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Focaccia de tomates confitades, albergínia i anxoves

Mandonguilles de ricotta

Ingredients:

  • 400 gr de carn picada de vedella;
  • 2 cebes;
  • 4 grans d´all;
  • 20 gr d´orenga;
  • 400 gr de tomàquet triturat;
  • 400 ml de brou de verdures;
  • 100 gr de pa (molla);
  • una mica de farina;
  • 200 gr de ricotta;
  • 50 gr de parmesà ratllat;
  • 1 ou;
  • unes quantes fulles de julivert;
  • un xic de sal;
  • 80 grams d´arròs integral (opcional);
  • una mica de pebre

Preparació:

  1. Pelem, tallem a dauets petits la ceba i la posem a sofregir, lentament, durant uns vint minuts.
  2. Hi afegim el tomàquet triturat, de llauna, o si el teniu sencer el tritureu vosaltres dins la mateixa llauna. Jo normalment acostumava a comprar-lo directament triturat però estic descobrint que dona millor resultats comprar-lo sencer, i depenent de quin tipus de salsa estiguis preparant el resultat final serà molt millor. En el cas que ens ocupa sí que volíem tenir-lo totalment triturat, així que per això l´hem llistat d´aquesta manera als ingredients.
  3. Mentre la salsa es van fent barregem els ingredients de les mandonguilles: molla de pa (remullada en llet, millor), el julivert picat, els dos tipus de formatges, la sal i el pebre, els llas ben picadets, l´orenga i naturalment la carn picada. Tot i que en aquesta ocasió concreta només utilitzo vedella, basant-me en la recepta d´aquest plat que fa Ottolenghi en un dels seus llibres, jo normalment sóc partidari de fer meitat porc i meitat vedella. Idealment hauríem de reservar la barreja una estoneta, mitja hora, però no és imprescindible.
  4. Enfarinem les mandonguilles mentre posem a escalfar l´oli per daurar-les. Amb les quantitats que hem posat als ingredients us sortiran unes quatre per persona. Sempre podeu augmentar-ne les quantitats i així us en sobrarà per un altre dia. En fi, les reservem tot esperant que la salsa acabi de concentrar-se.
  5. Mentrestant podem posar aigua a bullir per coure l´arròs, si es queus heu decidit per aquest cereal com a acompanyament. Jo, la veritat, en sóc fan, i a casa també. Els dilemes venen quan jo opto per l´arròs integral i els meus fills protesten. A vegades penso que tenen raó, ja que el normal absorveix millor la salsa…però jo no ho he dit, eh.
  6. Penseu que l´arròs integral triga el doble a coure´s que el normal. I sempre és millor posar-hi un gra d´all i una fulla de llorer si en teniu a mà.
  7. Finalment juntem les mandonguilles, només marcades, amb la salsa de tomàquet i ho mullem amb brou de verdures. Podrieu utilitzar també brou de pollastre o fins i tot un brou suau de carn, tot i que llavors potser el guisat us quedaria un xic fort. De totes maneres és una opció gens descartable. Tapeu la cassola i deixeu que les mandonguilles vagin fent la xup xup uns vint minuts. Si veieu que la salsa us ha quedat massa líquida podeu retirar-les, deixar la cassola destapada i que la salsa redueixi fins a la consistència que us agradi. Torneu a posar-hi les mandonguilles i ho serviu acompanyat, o no, de l´arròs. Es un plat sorprenent, sobretot per la textura que gràcies a la ricotta adquireixen les mandonguilles, per això val la pena no coure-les més del compte. Es que a mi el tema de les textures és quelcom que m´importa molt i em porta de corcoll.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Mandonguilles de ricotta

Grissini

Ingredients: (20-25 unitats aproximadament, segons el tamany que donem als grissini)

  • 500 grs de farina de força
  • 10 grs de sal
  • 20 grs de llevat fresc
  • 1 cullerada de mel
  • 40 grs d’oli d’oliva
  • 280 grs d’aigua
  • Podem arrebossar els grissini amb farina, amb sèsam, amb herbes aromàtiques com orenga o amb qualsevol altre ingredient que ens vengui de gust.

Preparació:

Amb TMX:

  1. Posam a la TMX la farina i la sal i ho mesclam 10 segons a velocitat 5.
  2. Afegim el llevat, la mel, l’oli i l’aigua. Programam 5 minuts, “vaso cerrado”, velocitat Espiga. El resultat és una massa tova i molt elàstica.

Sense TMX:

  1. Mesclam la farina i la sal
  2. Afegim la resta d’ingredients: llevat, mel, oli i aigua i els mesclam durant uns minuts fins que quedi una massa ben homogènia.
  3. Una vegada feta la massa l’aplanam amb les mans i la deixam reposar una hora aproximadament.
  4. Encalentim el forn a 220º.
  5. Amb la massa formam una massa rectangular i amb un ganivet o tallador anam tallant trinxes d’uns 2 cms d’amplada. Donam a aquestes trinxes forma cilíndrica prima i les arrebossam amb les llavors, orenga o amb farina.
  6. Després estiram els bastonets de pa dels dos extrems per tal d’aconseguir el tamany desitjat.
  7. Enfornam uns 10-15 minuts fins que quedin ben daurats.

Consell:

  • Els grissini quedaran més cruixents si posam un tassó d’aigua a dins el forn i de tant en tant anam pulveritzant els bastonets amb aigua.

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Grissini

Carbassons gratinats

Ingredients: (per 4 persones)

  • 4 carbassons
  • 1 ceba
  • 2 o 3 tomàquets
  • 2 mozarelles
  • Formatge per gratinar
  • Oli, sal, orenga

Elaboració:

  1. Renteu els carbassons i els hi escapceu les puntes. Els partiu per la meitat, de dalt a baix, els saleu i els prepareu en una safata de forn. Durant mitja hora els coureu al forn a 180℃. Han de quedar una mica al dente .
  2. Entretant, en una paella a part, sofregiu la ceba tallada petita, i quan estigui cuita hi afegiu el tomàquet ratllat. Deixeu coure durant uns 20 min. Condimentar amb l’orenga
  3. Cuits els carbassons, els traieu del forn, i amb una cullera sorpera buideu la polpa, procurant no foradar-los, i afegiu la polpa del carbassó al sofregit.
  4. Ho barregeu bé i farciu els carbassons.
  5. Talleu la mozarella a rodanxes i la poseu a sobre dels carbassons, i hi poseu el formatge ratllat a sobre i ho poseu al forn a gratinar fins que quedi daurat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Carbassons gratinats

Croquetes d’arròs

Ingredients:

  • Arròs (no ha de ser arròs d’aquest que no es passa perquè en cas contrari la croqueta no arribaria a agafar consistència)
  • Formatge tipus mozzarella
  • Una salsitxa tallada a bocins petits
  • Orenga
  • Ou i farina de galeta

Preparació:

  1. Primer de tot hem de bullir l’arròs. Tot i que a la recepta original l’arròs es fa com si fos un rissotto, jo per no complicar l’experiment només el vaig bullir (i crec que per ara ho continuaré fent així)
  2. Després el deixam refredar i hi afegim orenga (o qualsevol herba aromàtica que ens vengui de gust) i els bocinets de salsitxa i ho mesclam bé.
  3. Anam formant petites bolles i al centre posam un quadradet de formatge.
  4. A continuació arrebossam la croqueta amb ou i farina de galeta (podríem utilitzar també farina, ou i farina de galeta, però vaig trobar que no era necessari utilitzar farina i la recepta va sortit bé)
  5. Les fregim al foc. Hem de tenir en compte que les croquetes es faran molt ràpid perquè tots els ingredients ja estan cuits, així que una vegada que agafin color daurat la retirarem del foc.
  6. Bon profit!

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Croquetes d’arròs

Bulgur amb tomàquet

Ingredients:

  • 200 gr de bulgur d´espelta (o el que us vingui de gust),
  • 2 albergínies
  • 1 llauna petita de tomàquet triturat,
  • una ceba,
  • 1 llimona en conserva
  • 1 iogurt,
  • fulles de menta fresca,
  • sal
  • pebre,
  • orenga,
  • oli d´oliva

Preparació:

  1. Talleu les albergínies a rodanxes gruixudes, les salpebreu i unteu amb oli i les feu al forn durant uns 30/40 minuts a 200 graus.
  2. Mentrestant podeu fer la salsa de tomàquet, si es que necessiteu fer-ho, sofregint primer la ceba i afegint-hi després el tomàquet triturat. 20 minuts llargs a foc lent, mitja horeta a tot estirar i la tindreu llesta.
  3. També durant aquest temps podeu bullir el bulgur, poca estona, amb cinc o deu minuts n´hi haurà prou.
  4. Barregeu la salsa amb el bulgur, la (mitja) llimona confitada tallada ben petita, les albergínies tallades a quarts (o com us vingui de gust) i una bona cullerada de iogur, juntament amb les fulles de menta picades.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Bulgur amb tomàquet

COCA D’ALADROCS


aladrocs = seitons

INGREDIENTS:

  • 300 g de farina
  • 12’5 g de rent de pastilla
  • 1/kg d’aladrocs (seitons)
  • 3 cebes mitjanes
  • 8 mitges tomates seques
  • 1 dit d’oli (d’un got dels d’aigua) de Beneixama
  • Sal
  • Orenga
  • Pebre
  • Una mica més d’oli d’oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

  1. Engeguem el forn i el posem a escalfar a 200º C a dalt, a sota i amb l’aire.
  2. La part més pesada de la recepta és aquesta: apanyem els aladrocs, tot llevant-los els caps, l’espina central, la coa i les escates que puguen tindre. Els deixem a filets en un plat.
  3. Escalfem una mica d’aigua i hi posem les tomates seques perquè s’hi hidraten.
  4. Pelem les cebes i les tallem a rodanxes fines. En una paella posem una mica d’oli de Beneixama i les hi anem sofregint fins que estiguen ben daurades. Quan ja quasi estiguen, traiem de l’aigua les tomates i les tallem a tiretes amb l’ajuda d’unes tisores de cuina. Les aboquem a la paella i continuem sofregint-ho tot durant uns minutets.
  5. Preparem la massa: cernem la farina sobre un llibrell. Hi aboquem la pastilla de rent (desfeta en mig got d’aigua tèbia i una culleradeta de sucre, que al rent li agrada molt!!) i l’oli. Ho pastem tot fins que lligue la massa. En estar, la tapem amb un drap de cuina i deixem que lleve durant uns vint minuts.
  6. Passat el temps de puja de la massa, col·loquem un tros de paper de cuina en una safata de forn i estenem la massa per damunt de manera que quede molt i molt prima (en coure’s, ja s’inflarà). Ara col·loquem per sobre la ceba amb les tomates. Ara els aladrocs. Els empolsimem amb una mica d’orenga i pebre. Tirem un rajolinet d’oli de Beneixama per damunt.
  7. Col·loquem la safata al forn i n’abaixem la temperatura a 180º C. Deixem que s’hi coga durant un quart d’hora o vint minuts aproximadament. Hem de veure que les vores estan ben daurades i el peix cuit. I ja està.
  8. Ha resultat ben bona i mengívola.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: COCA D’ALADROCS

FOCACCIA D’OLIVES I FORMATGE

INGREDIENTS:

  • 400 g de farina
  • 25 g de rent
  • 1 got i mig d’aigua tèbia
  • 2 culleradetes de sucre
  • 1/2 got (dels de vi) d’orenga
  • 1 polsim de sal
  • 300 g d’olives gordals
  • 250 g de formatges ratllats (Gouda, emmental, manxec, mozzarella).
  • 1/2 got d’oli d’oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

  1. Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
  2. Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l’aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen.
  3. Ara l’aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l’ajut d’un cullerot.
  4. Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara afegim la meitat d’oli i l’orenga a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant cinc hores com a mínim (l’he deixada dins del frigorífic durant 10 hores).
  5. Untem una safata de forn amb una mica d’oli d’oliva de Beneixama. Damunt col·loquem un full de paper de forn. Tornem a untar amb una mica més d’oli. Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica més d’oli l’estirem per tota la safata de manera uniforme. Tirem una miqueta més d’oli per damunt.
  6. Agafem les olives i les trossegem alhora que els en llevem el pinyol. Les distribuïm per tota la superfície i pressionem una mica amb les mans per damunt perquè s’hi aferren bé.
  7. Ara empolsimem per damunt el formatge ratllat.
  8. Enfornem la safata i abaixem la temperatura de forn a 160º C i continuem coent-hi la focaccia durant 25 minuts. Ha de quedar cuita i daurada per damunt.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: FOCACCIA D’OLIVES I FORMATGE

Seitan amb col llombarda

Ingredients (2 px):

  • 1/4 de col llombarda tallada a juliana fina,
  • 250 gr de seitan
  • 8 shiitakes frescos
  • oli de sèsam
  • llavors de sèsam torrat
  • 1 cullerada de pasta de miso
  • salsa picant (opcional)
  • xarop d´atzavara (opcional)
  • 3 cullerades de vinagre d´arròs
  • un gra d´all
  • un tros de gingebre
  • sal
  • pebre blanc
  • una mica d´orenga

Preparació:

  1. Pelem i tallem a juliana fina tant l´all com el gingebre. Jo sempre poso a les receptes que porten gingebre “un tros”, i molts de vosaltres us preguntareu : “què vol dir exactament amb un tros?”.
  2. Doncs entre tres i cinc centímetres de llarg aproximadament. O, senzillament, la mida que a vosaltres us agradi. Posem un raig d´oli de sèsam en una paella i saltegem a foc ben viu aquests dos primers ingredients. Ho reservem.
  3. A la mateixa paella saltegem la col llombarda, tallada a juliana fina, i salpebrada, durant deu minuts ben bons o fins que la veieu cuita. Teniu una opció de coure la col d´una manea diferent, i que probablement quedarà més “feta” que només saltejant-la: després d´un breu saltejat, baixeu el foc, ho tapeu i deixeu coure deu minuts.
  4. Mentrestant preparem l´amanimenta barrejant el miso amb el vinagre, oli de sèsam i una mica d´aigua si fa falta. Si sou amants de les emocions fortes hi podeu afegir salsa picant sriracha. Jo no ho vaig fer, tot sovint tinc por de passar-me amb el picant i penso que en aquesta salsa no li acaba de fer falta, però al llibre de cuina vegana que tinc per casa, i d´on em vaig inspirar per fer aquesta recepta, sí que en posen. Per cert, el llibre té receptes molt interessants i al blog n´hi ha unes quantes. El disseny i el títol són horrorosos (V de Vegano), però la veritat és que val la pena tenir-lo si us interessa aquest tipus de cuina. Ah, i ja que parlàvem del llibre en aquesta recepta l´autora també posa a la salsa xarop d´arce. Diria que el més semblantq ue tenim aquí és el d´àgave, però jo no ho recomano perquè llavors quedaria una mica empalagós.
  5. Fem llavors el seitan a la planxa, amb un xic d´orenga per sobre, el tallem a tires i el reservem.
  6. Finalment saltegem en una altra paella els shiitakes, lleugerament salpebrats i tallats a tires.
  7. Amb aquests bolets sempre teniu l´opció d´utilitzar els deshidratats, però llavors tot s´allarga més, i heu de tenir en compte que la seva cocció també és més llarga. De fet, i en un saltejat especialment, jo recomano utilitzar sempre que sigui possible els frescos. Si és en un guisat, un estofat, quelcom al forn, lalvors la cosa ja és diferent, sobretot perquè els secs tenen un sabor molt més potent, i es pot utilitzar l´aigua que heu utilitzat per deshidratar-los com a brou per a la recepta que estigueu cuinant o guardar-la per a una altra ocasió.
  8. Per muntar el plat primer ens assegurem que la col ja està ben cuita (en cas que haguem optat per fer-la més a poc a poc); ho juntem tot, saltegem breument i mullem amb l´amanimenta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Seitan amb col lombarda

Salsa bolonyesa

Ingredients:

  • – 300 gr. de carn de vedella picada
  • – 200 gr. de carn de porc picada
  • – 1 pastanaga
  • – 1 branca d’api
  • – 1 pebrot verd italià
  • – 1 ceba gran
  • – 3 grans d’all
  • – 1 kg. de tomàquets vermells
  • – 1 llauna de tomàquet concentrat
  • – 1 got de vi blanc sec
  • – 1 got de brou o una cullerada de brou concentrat
  • – tabasco
  • – orenga
  • – alfàbrega
  • – sal i pebre
  • – oli d’oliva verge

Preparació:

  1. Fregir les carns en una paella, remenant bé per tal que quedi separada i no en bloc. Reservar en una cassola.
  2. Fregir en la mateixa paella la ceba ben picada, afegir l’api, i la pastanaga, també picats. Després el pebrot verd picat.
  3. S’afegeixen les espècies i es deixa coure tapat a foc lent.
  4. Després d’uns minuts s’afegeixen els tomàquets picats, pelats i sense llavors, i el concentrat de tomàquet. Es remou i s’afegeix a la carn.
  5. Es posa la cassola al foc lent, tot afegint el vi, l’all picat, el brou, la salsa anglesa i el tabasco, al gust. Es corregeix de sal i pebre.
  6. Es tapa la cassola i es deixa coure durant una hora, hora i mitja. Afegint aigua o més brou si es queda sec i remenant per que no es quedi enganxat.
  7. Es recomanable fer-ne molta i congelar-la en pots.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Salsa bolonyesa